politica social tema 1,2,3, Apuntes de Trabajo Social

¡Descarga politica social tema 1,2,3 y más Apuntes en PDF de Trabajo Social solo en Docsity! Política social • Hi ha 2 examens tipo test de 30 preguntes, dia 6 de novembre i 11 de desembre, conta un 40% • Treball grupal 12,18, i 19 de desembre + una presentació oral (no s’entrega el treball tant sols es fa la presentació del treball) val un 50% • 2 tallers en el semestre que compte un 0,5/1,5 punts • Assaig individual +0,5 punts opcional 9 de Gener 3pagines de 1.500 paraules Continguts: TEMA 1: QUÈ ÉS LA POLÍTICA SOCIAL? Definició i components: 1. Dependencia del camí previ (Path dependence) • Definició global (valors, cultura, idees) • Definició concreta (rendiments creixents) 2. Origens historics i valors transmesos en els models d’estat de benestar: • Model liberal o anglosaxó • Model conservador o centreeuropeu • Model socialdemócrata o escandinau • Model mediterani Unitlitat per la política social: De vegades hi ha decisions que inicialment semblen incomprensibles però tenen lògica i sentit. La teoria de la dependència del camí previ ens dona pautes per cercar aquesta lògica des de dues perspectives diferents: els precedents històrics i els rendiments creixents. L’argument bàsic dels rendiments creixents (definició concreta) és que de vegades petites diferències acaben tenint grans conseqüències. Com identificar aquestes petites diferències? L’argument bàsic dels precedents històrics (definició global) és que generen una cultura, idees i valors arrelats que tenen molta influència en com la societat respondrà enfront als problemes socials i com es legitimen les polítiques dissenyades per erradicar-los. Ens adonarem de les implicacions tan diferents que comporta muntar una política social sobre uns valors o sobre uns altres. Cultura Entesa com un sistema de construcció col·lectiva de significat a través del que els humans definim la realitat. Les polítiques de l’estat de benestar són el resultat de conflictes, processos de negociació i compromisos dels actors socials en funció a les seves idees i interessos. Hi ha molts exemples d’anàlisis que relacionen les polítiques socials de l’estat de benestar amb la cultura i valors de les societats: 1. Esping-Andersen: assenyala la importància de les diferents interpretacions de la solidaritat, igualtat i relació entre estat de benestar i mercat per entendre els models d’estat de benestar. 2. Jane Lewis: classifica els models segons el model de relacions de gènere que cada estat de benestar incentiva. 3. Altres autors assenyalen la importància de les religions per entendre com s’han desenvolupat els models de benestar. Aquests elements culturals que influeixen en la política social són de tres tipus: • Valors sobre els que es basen les polítiques. • Valors que predominen en la societat • Discursos de la ciutadania sobre valors i ideals D’on surt la cultura, els valors, i les idees? Cal analitzar els orígens de la Política Social i l'Estat de Benestar El nostre estat de benestar actual és la conseqüència de les idees polítiques que varen plantar persones mortes fa centenars d'anys. En diferents països varen arrelar diferents idees, que implicaven diferents valors sobre l’atenció social, i d’aquestes idees i valors varen cristal·litzar diferents models de política social. Per què és important? 1. Les idees i valors arrelats tenen molta influència en com la societat respondrà enfront als problemes socials i enfront les polítiques dissenyades per eradicar-los. 2. Ens adonarem de les implicacions tan diferents que comporta muntar una política social sobre uns valors o sobre uns altres. Moments historics: La política social en: 1. Edat mitjana (fins segle XV) 3. Les bases culturals de la redistribució. Assumpcions sobre “els pobres que es mereixen la nostra solidaritat” i sobre el què és redistributivament just. 4. La comprensió de la pobresa. Què és, d’on bé, el nivell de solidaritat i fins on sorgeix d’un fracàs personal o del sistema. 5. La relació entre el mercat i l’estat. 6. La relació adequada entre els serveis socials, el welfare mix i la família. Aquesta teoria ens ajuda a explicar coses com: • Sovint, si polítiques si entren en conflicte amb els valors i actituds de la societat perden les polítiques. • El canvi en el discurs acompanya el canvi en les polítiques Definició estricta La dependència del camí previ sorgeix dels rendiments creixents D’on surten els rendiments creixents? 1. Economies d’escala i costos fixes: Hi ha fortes inversions que només s’amortitzen amb grans nivells de producció per aconseguir uns costos unitaris baixos. Un cop triada, hi ha un incentiu per mantenir l’opció inicial. 2. Efectes d’aprenentatge: Un cop has aprés a fer funcionar un sistema complex, amb la repetició guanyes eficiència i pots proposar millores dins del mateix. És també un desincentiu a adoptar i aprendre un altre sistema. 3. Efectes de coordinació: Dos casos. Quan una solució o servei ha de ser compatible amb les infraestructures existents. Quan hi economies de xarxa: serà més atractiva quanta més gent la utilitza. 4. Expectatives adaptatives: Si t’equivoques en triar l’opció correcta patiràs un cost. Llavors hi ha l’incentiu a triar i mantenir l’opció que millors expectatives ofereix. D’on surten els rendiments creixents? 1. Economies d’escala i costos fixes: 1.a. Grans hospitals, com canviar el model? 1.b. Educació concertada 2. Efectes d’aprenentatge: 1.c. Sistemes informàtics 3. Efectes de coordinació: 1.d. Protocols. 1.e. Informació: sense sostre que “han tingut contacte amb serveis” 4. Expectatives adaptatives: 1.f. Corrents de pensament en la pràctica (“mares frigorífic”) Efectes d’aquests rendiments creixents: 1. Institucions estables: La societat canvia (políticament, econòmicament, etc.) però les organitzacions que articulen la mobilització política són bàsicament les mateixes (partits, sindicats, ONG’s, etc.). La raó és que els costos d’articular i començar una acció política fan que després aquestes es congelin. 2. Polítiques estables: Això fa que moltes polítiques siguin remarcablement durables. Aquesta és la manera per la que les pròpies institucions indueixen processos d’auto-reforç que fan cada cop més difícil el canvi de direcció en les polítiques. 3. Marcs mentals interpretatius estables: El camp de la política no té indicadors senzills i potents per saber quina una política està funcionant bé o malament. Al contrari, són les institucions i les polítiques existents les que ofereixen els mapes mentals per entendre el complex mon social. Un cop establerts aquests mapes mentals, són difícils de canviar. 4. Asimetries de poder: La configuració d’una institució implica un feedback que augmenta les asimetries de poder i fa més invisibles les relacions de poder. Aquests feedbacks positius venen d’atorgar poder polític a uns actors determinats 5. Horitzons temporals: Els polítics treballen a curt termini i tenen poca motivació per resoldre problemes futurs que tindran costos electorals al curt termini. Per això, un cop triat el camí, hi ha pocs incentius per canviar ja que ells patiran els costos i un altre s’emportarà els efectes positius. 6. Manteniment status quo: Els polítics anticipen que en algun moment un rival guanyarà les eleccions, per això creen regles que facin difícils de canviar els seus acords. No volen que les “seves” organitzacions caiguin sota el poder dels oponents. Per evitar-ho, dissenyen l’organització per a que no sigui manipulable a uns nivells determinats o creant obstacles al canvi institucional. Com trobar aquests punts de tall? Els arguments de la dependència de camí previ faciliten “pensar de forma més clara i explícita sobre el rol del temps i la història en l’anàlisi social” En un moment determinat: • Hi ha múltiples equilibris possibles. Inicialment múltiples resultats serien possibles. • Desencadenant: Succeeix alguna cosa, sovint petites causes, que desencadenen un resultat. És important la seqüència d’aquests desencadenants. • Es detecta un rendiment creixent. Aquesta configuració política resultant, fa que aquesta es mantingui i sigui resistent. Es genera una inèrcia per continuar per aquest camí. És important: • Trobar els punts del camí on la branca es divideix. • No només són grans motius o causes, de vegades són petites coses. És difícil: • La seqüència d’esdeveniments és complexa (moltes variables) i difícil. En tot cas, no vol que no hi hagi canvi, sinó que aquest va per una direcció determinada (les ramificacions següents) fins que es dona algun esdeveniment que trenca els mecanismes de reproducció que generaven la continuïtat IDEA 1: El futur de les polítiques socials està molt influït pel passat. Cal revisar els orígens i valors de les polítiques socials analitzades. Teoria que cal saber per utilitzar la Regla 1 1. Dependència del camí previ (Path dependence) • Definició global (valors, cultura, idees) • Definició concreta (rendiments creixents) 2. Orígens històrics i valors transmesos en els models d’estat de benestar: • Model liberal o anglosaxó. • Model conservador o centreeuropeu. • Model socialdemòcrata o escandinau. • Model mediterrani. Utilitat per la política social De vegades hi ha decisions que inicialment semblen incomprensibles però tenen lògica i sentit. La teoria de la dependència del camí previ ens dona pautes per cercar aquesta lògica des de dues perspectives diferents: els precedents històrics i els rendiments creixents. L’argument bàsic dels rendiments creixents (definició concreta) és que de vegades petites diferències acaben tenint grans conseqüències. L’argument bàsic dels precedents històrics (definició global) és que generen una cultura, idees i valors arrelats que tenen molta influència en com la societat respondrà enfront als problemes socials i com es legitimen les polítiques dissenyades per eradicar-los. Ens adonarem de les implicacions tan diferents que comporta muntar una política social sobre uns valors o sobre uns altres. Segons Path Dependence, hi ha la definició global, on és l’analisis a nivel macro, s’analitzen la cultura, valors i idee: • La cultura: entesa com un sistema de construcció col·lectiva de significat a través del que els humans definim la realitat Les polítiques de l’estat de benestar són el resultat de conflictes, processos de negociació i compromisos dels actors socials en funció a les seves idees i interessos. La cultura pot modificar també l’impacte de les polítiques d’estat de benestar en el comportament