POLITICIA SOCIAL BLOC 1, Apuntes de Politica Social

¡Descarga POLITICIA SOCIAL BLOC 1 y más Apuntes en PDF de Politica Social solo en Docsity! Política social TEMA 1 EL/LA TREBALLADOR/A SOCIAL I LA POLÍTICA SOCIAL 14/02/2019 EL SUBJECTE I LA CURA EN EL NUCLI DE LA PS SUBJECTE-PROFESSIONAL Professionals del ts interventors de la qüestió social Agents de la PS Quina és la funció del TS amb els usuaris? Som persones subjectives no neutrals. Som agents de la política social. QUINA ÉS LA DIFERÈNCIA ENTRE L’ÈTICA I LA MORAL? Quina és la diferència entre l’ètica i la moral? - Moralitat  “Si un es considera observador independent, pot dir a l’altre com pensar iSi un es considera observador independent, pot dir a l’altre com pensar i actuar: Tu has de, tu no has de... Aquest és l’origen dels codis morals.” o Jo observo una realitat que no té res a veure amb mi i faig un judici moral i opinar perquè em veig amb distància d’aquesta realitat. o La moral és pensar que una cosa és correcta o incorrecta perquè em situo fora d’alguna cosa. - Ètica  “Si un es considera observador independent, pot dir a l’altre com pensar iSi un es considera un subjecte participant en el drama de la mútua interacció del donar i el rebre, en la circularitat de les relacions humanes... Donada la meva independència només puc decidir-me a mi mateixa com pensar i actuar: Jo he de, jo no he de... Aquest és l’origen de l’ètica.” o T’has de sentir participant, reconèixer que som subjectes. o Jo només soc independent per considerar alguna cosa bona o dolenta. o Importància de reconèixer la meva subjectivitat i pertinença. Estem posicionats, no hi ha neutralitat. Passem a un paradigma humanista que sap de la gran complexitat de qualsevol relació humana. Reconeixem els nostres prejudicis? Reconeixem la nostra subjectivitat? Això és fonamental i té a veure amb l’ètica. Política social LA POSICIÓ DEL PROFESSIONAL Si uno se considera un observador independiente(…) puede decir al otro cómo pensar y actuar: túdebes…tú no debes. Y éste es el origen de los códigos morales. Si uno se considera un sujeto participante en el drama de la mutua interacción del dar y el recibir, en la circularidad de las relaciones humanas…dada mi independencia sólo puedo decirme a mí mismo cómo pensar y actuar: yodebo…yo no debo… Este es el origen de la ética És important saber com ens volem posicionar en relació a l’activitat professional. SUBJECTE-CIUTADÀ “Si un es considera observador independent, pot dir a l’altre com pensar iUsuari” del treball social/política social Interventor de la qüestió social Co-constructor de la PS Els usuaris i usuàries del Treball Social/Política Social - Sempre tindran alguna cosa a dir i s’ha de co-construir la política social juntament amb aquests - Relació més des de la igualtat i no la jerarquia - Diferència de sabers: Experiencials, professionals... Com construïm la relació amb l’usuari? Com ens posicionem? Des d’un paradigma més tècnic o bé des d’un paradigma més humanista i proper? LA POSICIÓ DEL CIUTADÀ “Si un es considera observador independent, pot dir a l’altre com pensar iS’ha de construir conjuntament uns sabers en relació a la complexitat del malestar humà i qüestionar el sotmetiment a les tècniques i l’ús de protocols que estandarditzen les pràctiques i elueixen al subjecte social com a tal. La tesi de la que partim és que el saber fonamental està del costat del ciutadà “Si un es considera observador independent, pot dir a l’altre com pensar iobjecte d’intervenció” i que el saber professional s’assenta en la indagació de la posició de cadascú. La proposta és arribar a la saviesa d’allò quotidià, de lo pràctic, per repensar-nos i comprendre’ns.” - Els ciutadans/usuaris donen una sèrie de respostes amb les quals hem de dialogar com a subjectes professionals per tal de crear uns determinats sabers. S’ha de saber escoltar, identificar i intentar entendre el malestar humà. Per això hem de conèixer el context (coneixements més teòrics). - Depèn de la mirada del professional i el paradigma que utilitzi, el diàleg serà d’una manera o altra. Política social Podem pensar que lo ideal és la igualtat de resultats, llavors hem de assolir com a resultat els mateixos drets, recursos, perquè podem gaudir d’un mateix resultat, però és una utopia, perquè realment l’estat de benestar ha garantit la igualtat d’oportunitats. Si gaudíssim d’igualtats de resultats, no hi hauria pobreses. 15/02/2019 Cada vegada hi ha més pares i mares que no deixen els i les infants a la guarderia, ja que ho concebem com una feina particular, que és “Si un es considera observador independent, pot dir a l’altre com pensar iresponsabilitat de la família” fer-se càrrec. Lo essencial és fer un mixte, ni professionalitzar aquesta tasca ni ocupar-se únicament tu. Hi ha una línia vertent en el feminisme, i és que si el treball de cura s’ha d’externalitzar, igual que amb les residències. És a dir, hi ha molets famílies que acaben fent-se càrrec de la cura. És un concepte sociopolític i una forma i de fer entendre la política social. LA CURA COM A “MATRIU ÈTICA” En cambio, si nos pensamos como seres frágiles y codependientes, estamos obligados a pensar la cooperación como una característica humana tan básica como la racionalidad, tal vez más. Nuestra vida es inconcebible sin el compromiso de los cuidados mutuos (…). No todas las relaciones sociales importantes tienen que ver con el cuidado, pero el cuidado es la base material sobre la que se fundamentan todas ellas (…). El escenario en el que podemos o no superar la alienación es un impulso que forma parte de lo más íntimo de nuestra naturaleza: cuidar los unos de los otros. Creo que la matriz ética de todas esas formas de compromiso con los demás, de esa codependencia, es la experiencia del cuidado (Rendueles, 2013. Sociofobia. El cambio político en la era de la utopía digital) Si bien el cuidado siempre fue históricamente importante para ser considerado por la política del Estado de bienestar, los desarrollos contemporáneos lo mueven hasta el verdadero centro de la actividad del Estado de benestar “Si un es considera observador independent, pot dir a l’altre com pensar iLa cooperació és una característica tan bàsica com la racionalitat. La nostra vida és inconcebible sense el compromís de les cures mútues. No totes les relacions socials importants tenen a veure amb les cures, però les cures són la base material sobre la que es fonamenten totes elles. L’escenari en el que podem superar o no l’alienació és un impuls que forma part d’allò més íntim de la nostra naturalesa: Cuidar els uns dels altres, crec que la matriu ètica de totes aquestes formes de compromís amb els demés, d’aquella coodependència, és l’experiència de les cures” (Rendueles, 2013). Política social La cura ha de ser l’epicentre de la nostra política social, perquè té un potencial polític molt fort.  Concepte sociopolític Si estem reivindicant el concepte de cura és perquè creiem que com a éssers humans som interdependents. Depèn del nostre moment vital som més dependents o menys. “Si un es considera observador independent, pot dir a l’altre com pensar iSi bé el les cures sempre van ser històricament importants per ser considerats per la política de l’Estat de Benestar, els desenvolupaments contemporanis mouen fins els veritable centre de l’activitat de l’Estat de Benestar”. Quines són les implicacions de la cura com a treball (infermeria) o bé la cura com a activitat humana que ens proveeix de benestar? - La obligatorietat (que ens dona una remuneració econòmica) o la voluntarietat. - Les feministes van ficar un foc d’importància en reivindicar la cura com a treball, què passa? o Les cures estan imposades històricament a les dones, i el reconeixement tant econòmic com a nivell de prestigi són baixos. Si es reconeix la cura com a treball perpetuem aquesta situació, però d’altra, si només la considerem treball podria augmentar la remuneració i el prestigi. Doncs, dues cares: - Hem de considerar la cura com a treball per tal que hi hagi més visibilització i tenir una bona remuneració econòmica. Convertir allò privat com la cura en una cosa pública, laboral i remunerada. - Però d’altra banda, si totes les cures es converteixen en laborals (cures dels nens i nenes de 0 a 3 any), hem de tenir en compte que no tot és externalitzable, i no es poden fer sempre per professionals. Hi ha un treball en política social d’hibridació i conciliació entre les dues parts ( baixes de maternitat i paternitat). Política social L’ACTIVITAT DE LA CURA EN L’EB Jerarquia de l’Estat de Benestar de més al centre a més perifèric. 1. Cura (Social care, ethics of care, care of work) com a CENTRE 2. Polítiques socials més allunyat 3. Estats de benestar TEMA 2. MARCS POLÍTICS I IDEOLÒGICS DELS ESTATS DE BENESTAR MARCS POLÍTICS I ORÍGENS DELS ESTATS DE BENESTAR ....o com les idees, valors i mapes mentals d’una societat conformen les bases político-ideològiques de les seves polítiques socials. Possibilitat de canvi? Sí, però... ”Teoria de la dependència del camí previ”! (Path dependency) La teoria de la dependència del camí previ. Com les idees, valors, mapes.. Per entendre perquè la política educativa de Finlàndia és tant diferent d’Espanya, no únicament es centra en la quantitat de recursos, però hem d’entendre que les idees, els valors, com concebem l’espai públic, la cura, la pobresa.. aquestes diferències en concebre temes de Política social FONAMENTS LIBERALISME. ADAM SMITH. Amb el mercat, a través de la cerca del guany individual, la societat assoleix el millor benestar social Adam Smith. La riquesa de les nacions, bases del liberalisme Context: - Revolució industrial - Burgesia emergent i en auge, conflicte amb la noblesa Característiques: - Cerca del propi interès, no és una qüestió de benevolència o de caritat - Generar riquesa a costa del propi interès per prosperar com a societat - Autoestima i orgull individual LA RIQUESA DE LES NACIONS No és un tema de benevolència, sinó una clau del propi interès, és a dir, fer-li veure que és necessari pel seu interès que ens doni. El que volia era que la idea de caritat, desaparegués, sinó que la idea de prosperitat, autoestima, orgull individual, voler sortir de la situació de pobresa per tu mateix i sortir d’aquesta situació. ASAM SMITH, 1776. Una investigació sobre la naturalesa i cuses de la riquesa de les nacions ROBERT MALTHUS (S. XVIII) és un clergat americà (anglosaxó). Ell considera, en base als Principis de la població, amb la industrialització que arribava, que canvia totalment la manera de treballar, produir un augment de la població, el qual es preocupa. Veu que falten aliments i ell que proposa com a solució, és contenir la natalitat, polítiques de castedat. Ens diu en comparació: Política social - Ens diu que hauríem d’aconseguir que el pobre s’avergonyi de ser pobre, de dependre de la caritat i beneficència. És així, hem de lluitar de manera personal per sortir d’aquesta situació. És vergonyós no treballar. - Hem de donar una mínima assistència als pobres, i que qui pugui solucionar la seva vida de manera individual, que se la solucioni. Sinó, al contrari, les persones s’assenten i no lluiten per millorar la teva situació de pobresa i t’acomodes sent pobre. El que desintensiva és ser generós en la repartició de recursos humans. - Està augmentat la població i caient la productivitat en la creació d’aliments - Calen controls de natalitat de la població ENSAYO SOBRE EL PRINCIPIO DE LA POBLACIÓN Malthus, 1798. Assaig sobre el principi de la població IDEES MALTHUSIANES SOBRE LA POBRESA Malthus creu que el que s’hauria d’aconseguir és que el pobre s’avergonyeixi de ser pobre. El risc de passar fam o de ser dependent de la beneficència fa que hi hagi una incentivació per la superació personal. S’ha de donar una mínima assistència als pobres, els demés que se les arreglin perquè sinó es desincentiva el treball i la gent no s’esforça. 1. Destinar més recursos als pobres encara augmenta més la pobresa. 2. Les lleis de pobres només serveixen per desincentivar el treball, l’esforçi la capacitat d’estalvi de la societat. 3. L’avergonyiment per ser pobre i el risc de pasar fam o dependre de la caritat han d’estar associats sempre a la pobreza per tal d’incentivar la responsabilitat personal Política social BASES LIBERALISME - Responsabilitat individual adquirir un nivell de benestar. - L’individu ha de tenir la llibertat per intercanviar béns, l’estat ha de cedir facilitats per aquests intercanvis. - Implica que l’Estat no pot influir en aquesta circulació del mercat. L’Estat té limitacions del poders de l’Estat, llibertat i responsabilitat. - No podem deixar que la població se’ns mori pel camí, hem d’ajudar als més necessitats mitjançant la dotació de recursos (nens, malalts, dependents, etc, però sense pensament universal) Assistència mínima Llibertat i responsabilització individual del propi benestar Provisió pública mínima Valors i conceptes claus Funcionament autònom del mercat Límits legals al poder de l’estat ALEMANYA (IDEES I VALORS) Cal promoure un Estat de benestar monàrquic, és a dir mantenir l’ordre i l’estratificació social. És una filosofia molt conservadora. - Garantia la harmonia de classes, la llibertat i la productivitat. - No es confia en el mercat, però tampoc redistribuïm massa els recursos. L’Estat mai pot subvertir l’ordre social, mai pot esborrar l’ordre de classes, perquè necessitem les diferències de classe perquè segueixi tal com està. - Si tractem els treballadors com a mercaderies, és inhumà. Hem de donar uns drets, contenir malalties. Hem de preservar el valor del treball i les classes socials. - No es confia en el mercat: “Si un es considera observador independent, pot dir a l’altre com pensar itractar el treball i els treballadors com un producte més del mercat i el salari com el seu preu és inhumà i gens cristià”. - Tampoc es confia en una funció redistributiva de l’Estat: l’ordre social i el desenvolupament econòmic depèn dels manteniments e les diferències i de les classes socials “Si un es considera observador independent, pot dir a l’altre com pensar inaturals”. Es necessiten les diferències de classe per tal que la societat funcioni, però donant uns drets mínims. Política social - Desencantada de la manera com es lluitava contra la pobres (a partir del que ara anomenaríem entitats del tercer sector), va decidir que si el problema era estructural requeria una solució estructural¸ no individual. És a dir, intenta lluitar contra el pensament de que el pobre és perquè vol, però aquest pensament porta a l’estigmatització, és a dir, no està parlant del sistema o dinamització col·lectiva. (pensament liberal). Ella pensa que no és funció individual de sortir de la pobresa, sinó que veu que és un problema estructural i que s’han de posar solucions estructurals. - Socialistes fabians: Moviment social britànic. Fundat l’any 1884 que vol aplicar els objectius del socialisme de forma gradual. Els recursos estan per fer-ne un ús col·lectiu i això implica la intervenció del Estat. Els objectius: Igualtat, Llibertat i Fraternitat. Per assolir aquests objectius, l’Estat estaria legitimitat per anar en contra les decisions individuals. WILLIAM BEVERIDGE (1879-1963) Economista i polític britànic. És col·laborador de Beatrice Webb, interessat en els serveis socials i expert en sistemes d’assegurances socials. Treballa per com fer feliç a la població i gaudir de la riquesa de l’augment de la població. INFORME BEVERIDGE (1942) Influència l’Estat de benestar britànic inicial i posteriorment el socialdemòcrata Critic amb la fragmentació de les prestacions per manteniment de rendes: “Altre cop, no hi ha diferència real entre les necessitats d’ingressos d’una persona malalta i una que està aturada , però en canvi tenen diferents nivells de beneficis en funció de les diferents condicions contributives (...). Per posar un altre exemple, hi ha tres proves de mitjans diferents per pensions no contributives, per pensions suplementàries i per assistència pública, amb una quarta prova -per prestació d’atur-diferent a la de pensions suplementàries per algunes persones. En aquest Informe és crític amb la fragmentació de les prestacions per manteniment de rendes: Hi ha prestacions diferents segons la prova de mitjans (demostrar una aportació contributiva fruit del teu treball), si demostres l’altre cosa, tindràs una altra pensió. Ell és molt crític de tenir una fragmentació de les prestacions segons el que hagis contribuït. Ell seria el predecessor de la renda bàsica garantida, és a dir, recurs independentment del que hagis fet. APORTACIONS BEVERIDGE (informació de més) Proposa combinar una preatació mínima universal amb un part contributiva voluntària amb les següents característiques: Política social a) Prestació fixa, igual per tothom (amb independència del salari o la cotització prèvia) a un nivell de subsistència b) Prestació per atur sense límit de temps, però a partir d’un determinat temps, subjecta a l’assistència a un centre de formació c) Contribució fixa, igual per tothom d) Responsabilitat administrativa unificada e) Universalitat (tothom té dret a les prestacions) PAÏSOS ESCANDINAUS A través de tots els pensadors, passa: Industrialització posterior a Anglaterra i a Alemanya. Territoris amb poca desigualtat de partida i poc urbanització. No hi ha tanta desigualtat. Homogeneïtzació social (ètnicament, orígens, llengua) El programa dels Partits Sociodemòcrates (Dinamrca, 1876, Noruega 1877; Suècia 1877), ja estableixen com objectiu la solidaritat, però es desenvolupa no només entre la classe treballadora, sinó entre treballadors, pagesos, comerciants i petits industrials. Socialisme incrementalista: No a la socialització total dels mitjans de producció (per la qual ni tan sols la classe treballadora mostra un gran entusiasme) CONFORMACIÓ MODEL ESCANDINAU Els països escandinaus fan una aliança entre feminisme i socialisme a l’Estat. Aquesta desenvoca a mesures a favor de polítiques de gènere, que s’assumeixen amb més naturalitat. El pensament feminisme és rellevant en aquest socialisme i al revés. És retroalimentació. Ja s’incorpora la igualtat de gènere. Liberalisme desintevatització del esforç. És a dir hi ha propostes, polítiques socials que incentiven o desintensiven comportaments de crítiques socials. La incentivació individual és la base del liberalisme. Política social YI Igualitarisme SO Pi ES Universalisme conceptes claus Vd] ES PEstat A” LIBERALISME CONSERVADURISME SOCIALDEMOCRACIA AS E SA A SI CEA Liberal (EEUU, Canada, Austrália, Anglaterra) Conservador [Alemanya, Austria, Franga) Socialdemócrata ( Suécia, Noruega, Dinamarca) -Llibertat individual -Economia de mercat competitiva i lliure -Limits legals al poder de Estat -Provisió publica mínima (imitada als béns o serueis que el mercat n pot proveir eficientment] -Major desenvolupament dels drets tradicionals (influéncia Església) -Defensa de l'ús col-lectiu dels recursos -Necessitat d'intervenció de NEstat com a ens regulador la llibertat $s producte de l'aoció de govem, no de la seva inacció. -Defensa drets socials universals. -Drets socials lligats a lestatus. Manteniment de Pestratificació social. -Incentivació al treball remunerat forta base contributiva Ancentivació a la Divisió sexual del treball. Polítiques familistes. Pocs serveis per nadons ni familiars en ocupació ¡la familia “Polítiques universalistes -Senueis ¡ prestacions per garantir la independincia Mas Pad onda Política social L’estat de benestar es mostra incapaç de cobrir les necessitats d’aquesta població, ja comencem a percebre que no ens valen dues classes per explicar la complexitat social, pel que suposa els moviments migratoris, la globalització..  CANVI DE PARADIGME/ SOCIETAT DEL CONEIXMENT/POSTMODERNA.. a partir dels anys 80. Legitimitat: A l’estat de benestar ja no se’l veu tant legítim en aquesta societat tant complexa i més espiritualitzada. Mai l’estat de benestar va ser concebut per eliminar les classes socials, per tant no pot fer front a la desigualtat social ni tampoc pot donar resposta a les desigualtats de gènere, ja que neix i creix en funció d’una societat de classes i patriarcal, ja que la població femenina assumeix les tasques de cura perquè la part masculina treballi i pugui sortir de les tasques domèstiques. L’estat de benestar perd legimitat a partir de la crisi i de canvi d’època perqupe es veu incapaç a aquests nous reptes de canvis socials. Es va fent evident que les necessitats/maquinària que genera el propi estat és molt burocràtica i té a veure amb la tecnificació, que comporta a la deshumanització i a desresponsabilitzar-nos, la responsabilitat individual es desdibuixa, ja que la vocació que té l’estat per donar cobertura, consisteix en que els ciutadans tenen un pla més passiu. El col·lectiu més beneficiat/privilegiat de les polítiques socials de l’estat de benestar en termes d’edat, gènere i classe és l’home, treballador i classe mitja. NOUS ESCENARIS DE FUNCIONAMENT DE L’EB FISURES EN LA LÒGICA DE RACIONALITAT BUROCRÀTICA MÉS ENLLÀ DELS DRETS UNIVERSALS I LA SATISFACCIÓ DE LES NECESSITATS una cosa és cuidar i l’altre curar. L’estat del benestar s’ha limitat a curar, a donar recursos, agafant una distància amb els usuaris. “Si un es considera observador independent, pot dir a l’altre com pensar iJo no tinc res a veure amb la seva persona” INCORPORACIÓ DE LA VEU DEL SUBJECTE EN LA POLÍTICA SOCIAL Política social CAP A UNA REHUMANITZACIÓ DE LA PS S’intenta que el subjecte es vegi i s’actuï com a persona i la resposta ha de ser necessàriament contemplant la subjectivitat (escoltar). Els malestars contemporanis no es poden destriar, ja que les necessitats son més complexes i interrelacionades. EL DESENVOLUPAMENT DE L’ESTAT DE BENESTAR I LES POLÍTIQUES SOCIALS HAN DE SER PORTATS MÉS PER TÈCNICS O PER IDELÒGS? QUIN PAPER HI JUGA L’ÈTICA? Necessitem més reflexió per comprendre, uns principis, un saber per saber on anar. S i volem introduir la dimensió ètica per saber si ens convé o no ens convé. DE L’ESTAT DE “BEN-ESTAR” A L’ESTAT DEL “BEN-SER” Del ethos normatiu de la política social: llei i protocol com a fonaments ètics Al ethos humanista de l’acció social: humanisme com a acte de: - Reflexivitat - Comprensió - Construcció relacions cuidadores Política social EL COMPROMÍS DEL “JO” COM A MOMENT FUNDACIONAL DE LA POLÍTICA Tot està relacionat. TEMA 4. INSTRUMENTS D’ANÀLISI DE POLÍTICA SOCIAL I IMPACTE SOBRE LA DESIGUALTAT DEFINICIÓ POLÍTIQUES SOCIALS Fugint de definicions idealistes ..... PS: Conjunt d’accions individuals i combinades de moltes persones i organitzacions diferents. Algunes públiques i altre privades, algunes formals i altres clarament informals, algunes complementàries i altres clarament contradictòries que incideixen en la producció, organització i redistribució del benestar. És la PS intrínsecament reductora de les desigualtats? No, no ens quedem amb una visió ingènua, també té un impacte claríssima en la desigualtat. Per si mateix no ha prestes mai reduir les desigualtats socials. Però si que redueix desigualtats socials, però no és l’objectiu d’aquesta. Política social Desmercantilitzar treure un benefici, no és un producte el servei, sinó un benefici, un dret social. Salut, habitatge, educació.. L’habitatge és el menys desmercantilitzat TIPUS PRESTACIONS CONTRIBUTIVES ASSISTENCIALS UNIVERSALS Política social SERVEIS O TRANSFERÈNCIES ECONÒMIQUES? Si el que volem assolir és la igualtat d’oportunitats i una redistribució equitativa és millor i més eficient econòmicament fomentar els serveis que les prestacions. Ex: polítiques de conciliació Sarasa, 2013 Desistentiva el fet que les dones sortin a treballar. Sarasa diu que si l’Estat dóna prestacions únicament, no té un benefici, i amb un servei si. Política social La família ha de fer front a la seva situació liberalisme PS I IMPACTE SOBRE LA DESIGUALTAT: LA PARADOXA REDISTRIBUTIVA 1. Les prestacions assistencials asseguren que les rep qui més les necessita, en principi serien més redistributives (per euro invertit). Si les rep qui les necessita, tothom té el que es mereix. les classes altes i mitjanes no senten que les prestacions assistencials vagin cap a ells, sinó a qui més les necessita, llavors lluiten per reduir-les. 2. Però els autors escandinaus comenten que la població amb més renda paga aquestes prestacions (via impostos) i com que no sent que van adreçades a ella, lluitaran per reduir-se. Les prestacions assistencials deixen de banda la cobertura de les necessitats de la majoria. La classe mitjana no defensarà aquesta redistribució, ja que pensaran que no es seva i els treballadors necessiten la classe mitja per comunicar amb l’Estat. La mobil·lització social de la classe mitjana, és més elevada i la seva reivindicació també. 3. Coaliació política entre classes mitges i altes per donar suport als partits que proposin reduir la pressió repcaptatòria i siguin més universals. Les prestacions universals legitimen la despesa en serveis i transferències ja que tothom en surt beneficiat i incentiva una coalició política entre classes treballadores i mitjanes per mantenir i ampliar l’EB. Si la classe mitja defensa la universalitat dels serveis, té força i té més formació i sap on reclamar. Si les classes baixes van sols i els tene que ajudar, sembla que no saben fer PARADOXA REDISTRIBUTIVA les prestacions universals surt tothom beneficiat, per això Política social COMPARATIVA INDICADORS POBRESA I RISC EXCLUSIÓ CATALUNY-ESPANYA 2016 Hi ha una taula: - Llindar pobresa (llar formada per 1 adult): .. IMPACTE REDISTRIBUTIU A ESPANYA ...Espanya mostra un elevat nivell de prestacions econòmiques assistencialistes(a les que només es pot accedir si s’està per sota d’un llindar de renda) i un elevat nivell de desviació de prestacions socials cap a la població amb més recursos. Més transferències socials per rendes més altes: a Espanya el 20% més pobre rep menys prestacions socials que el 20% més ric. El 20% més ric cobra més que el 20% més pobre. Sarasa, S. I dades OCDE RISC DE POBRESA. DADES COMPARATIVES CATALUNYA, ESPANYA, UE, 2016 + 65: són els que tenen un risc de pobresa menor. Amb Espanya la zona amb menys risc de pobresa. 19-64 anys: Espanya és la que té més risc de pobresa. I és el segon nivell dels 3 del risc de pobresa -18: són el nivell més alt, destacant Catalunya, després Espanya i per últim UE. - Prototipos de persona pobre: menor de 18-16 anys (població infantil i juvenil la més precaritzada, en el nostre context). També les prestacions tenen una tradició històrica, mentre subsidis d’atur, la prestació d’atur, no hi ha hagut una política tant garantista en aquesta població. El risc de pobresa és més elevat a Catalunya i menys a Espanya per l’edat gran. POBRESA SEGONS GRUPS SOCIALS QUÈ HI DIUEN ELS EXPERTS? Anna Cabré: Directora Centre d’Estudis Demogràfics. UAB: “El grupo que más sufre por la crisis son los niños” Política social Solemos pensar que los jóvenes son los más damnificados por la crisis. Los jóvenes pueden estudiar y vivir con los padres. Pero la gente de entre 30 y 45, padres de niños pequeños, son más del 40% de los parados y el 80% de los desahuciados. Los que más sufren por la crisis son los niños. Cuando sus padres y madres logran un nuevo trabajo, si hay suerte, es un empleo a tiempo parcial o mal pagado. Los que tienen más de 55 años es más fácil que tengan la hipoteca pagada. Los mayores cobran la pensión”. (Alternatives Econòmiques, 2014) Parla de la crisis económica, el grupo que más sufre son los niños. Los jóvenes pueden estudiar y vivir con los padres, pero la gente de 30-35 años, con niños pequeños son los mas pobres y los mas desahuciados. Los que tienen más de 55 años, pueden tener la hipoteca pagada y prejubilados o pensiones. No podemos hablar de niños sin hablar de sus padres, su contexto. Pau Mari-Klose: Sociòleg i investigador del CSIC: “ (…) elevadas tasas de riesgo de pobreza infantil y carestía, graves problemas de desigualdad socioeconómica en la infancia, riesgos de exclusión educativa y sanitaria derivados de esas desventajas, etc. El impacto económico de la crisis ha sido especialmente duro en las familias más desfavorecidas con niños, mucho más que en otro tipo de hogares. La crisis ha servido para que por primera vez prestemos algo de atención a la anómala situación de las familias con niños en nuestro país. Pero ese interés está remitiendo. Los partidos que mostraron cierta voluntad de corregir este problema con políticas específicas comienzan a flaquear en la determinación que parecieron exhibir durante la campaña electoral, y las demandas de otros colectivos más ‘ruidosos’ están encaramándose de nuevo a las posiciones de preeminencia que siempre han ostentado.” (El Diario.es) Pau Mari-Kloses: hay graves problemas de exclusión en la infancia, el impacto económico de la crisis fue de mayor nivel a familias precarias con niños. Los partidos que mostraron cierta voluntad con ciertas políticas flaquean. Los ruidosos se refiere a colectivos más movilizados, los jubilados, los que finalmente han conseguido su garantismo de pensiones. La infancia y la juventud, pero sobretodo la pequeña infancia, es colectivo muy desatendido por la política social. Es muy poco eficiente el sistema, sostenimiento del sistema, es muy poco inteligente lo que hacemos, no estamos invirtiendo a una franja de población que serán los que sostendrán el sistema. Política social TAXA POBRESA INFANTIL DESPRÉS D’IMPOSTOS I TRANSFERÈNCIES PER PERSONES DE MENYS DE 16 ANYS A UE s’ha mantingut i a Espanya ha augmentat DespuÉs de haver quitado los impuestos y las transferències que gana el ciudadano, el recuento que queda como prestacion, subsidio, el que queda neto es esto. Hay diferencia entre el conjunto de los paÍses de la UE. “NOUS” RELATS CONTRA POBRESA INFANTIL Justícia i equitat Amenaça a la cohesió social Eficiència i competivitat Ens juguem la cohesió social i el sosteniment del propi sistema, hem de ser competitius i eficients en el sistema. És un mapa de les polítiques socials, segons els àmbits temàtics de les polítiques. Hi ha que són més transversals. En les polítiques d’igualtat i atenció a la diversitat pot referir-se a molts àmbits. Que té més impacte tematitzar un problema o fer-ho transversal? Ex: crear un sistema de dones o transversalitat les polítiques de gènere en sistemes, el govern, etc. Pros i contres: - En principi és millor transversalitzar el gènere per donar una resposta estructural a un problema estructural, perquè hem d’intentar fomentar polítiques d’igualtat, visibilitzar el treball de cures.. Aquesta resposta estructural es queda en res, perquè es dilueix.