Políticas de Occupación: Jubilación, Desempleo y Formación - Prof. 109, Apuntes de Relaciones Laborales y Recursos Humanos

¡Descarga Políticas de Occupación: Jubilación, Desempleo y Formación - Prof. 109 y más Apuntes en PDF de Relaciones Laborales y Recursos Humanos solo en Docsity! POLITIQUES D’OCUPACIÓ (BLOQUE 2) Devem conèixer les polítiques, com es classifiquen les diverses polítiques, com es mesuren (buscar des de la despesa en polítiques actives, indicadors…) el que gasten els països, els serveis d´ocupació i com s’avaluen les polítiques d’ocupació. OFERTA – DEMANDA. Dintre del Mercat laboral hi ha: OFERTA: Treballadors DEMANDA: Empresaris El més fàcil és dividir les polítiques d’ocupació en ofertes i demandes, mesures que estan pensades per afectar a uns o als altres. 1. Demanda: Mesures que afecten a la demanda. 2. Oferta: 1. Edat escolarització 2. Edat de jubilació (PPA 16-64 anys) Mesures que afecten a l’Oferta son 5 i es divideixen en 3 quantitatives i 2 qualitatives. Mesures Quantitatives de l’OFERTA: Dintre de les polítiques d’oferta: estan les variables de: • Edat d’escolarització: (mesura quantitativa) que abans estava als 16 i ara en principi es vol augmentar fins els 18 anys. Llavors l’atur pujaria i les taxes de PPA disminueix i la taxa d’atur augmenta i el mateix passaria amb la taxa d’ocupació i amb la taxa d´atur afectaria relativament poc. Taxa d’actius = Població activa / Població potencialment activa x 100 Taxa d’ocupació = Població ocupada / població potencialment activa x 100 Taxa d’atur = Població aturada / població activa • Edat de jubilació: (mesura quantitativa ) serà l’atur, si es modifica l´edat de jubilació, si s´allarga el problema , es que la Taxa d’activitat i d’ocupació disminueixen però la Taxa d´atur no té perquè incrementar, no tindria gairebé efectes. • Jubilació legal: es quan compleixes els 64 anys • Jubilació real: hi ha molta gent jubilada abans per l´edat que tenen. PAGE 3 Mesures legals admitides al BOE. Altres mesures que podem afectar als treballadors son: • Formació: ( mesura qualitativa) • Formació Ocupacional: (gent a l’atur) • Formació Continuada: (gent que treballa) Es una mesura qualitativa ja que si es forma millor a la gent a llarg termini trobarem treball i a llarg termini es una mesura quantitativa, però a curt termini serveix per que la persona aprengui un treball. • Temps de treball: ( mesura qualitativa ) • Reduir Jornada de treball (Alemanya 35h de treball) • Per llei: ho imposa el govern • Per negociar: ho pot incentivar el govern, por incentivar el sindicar • Reordenació: es la reorganització de la jornada. Es el còmput d’hores seran les mateixes el que passa es que s’ha d’organitzar la jornada durant tot l’any però finalment el còmput serà el mateix. (Ex: durant 3 mesos es treballa més que la resta de mesos, es treballa per torn de treball) Es fa per negociació. • Temps parcial: reduir la jornada per una de les parts dels treballadors: • Pot bonificar l’estat econòmicament. • La patronal i l’estat poden introduir-lo. Holanda té un 47% de treballadors que treballen amb contracte a temps parcial, de ells el 23% son homes i el 75% son dones, la resta d’homes treballen a temps complert. • Teletreball: es configura el treball a distancia, no té horaris: • Es pot conciliar la vida familiar amb la laboral. • Es per persones amb discapacitats. • Immigració: (mesura quantitativa) son lleis d’immigració pot està relacionada amb l’oferta depend com sigui les lleis d’immigració afectaria a la taxa d’atur. Mesures que afecten a la Demanda: • Flexibilitat Externa: Contractació i Acomiadament PAGE 3 Criteri: comporta despeses per part de la empresa. A) . Normes (BOE) : contractació / acomiadament. Només es passar a una llei, es fixarà una normativa, no suposarà despeses presupuestarias, es gasten els diners en polítiques d’ ocupació. Si es gasten els diners en: • Polítiques ACTIVES: mesures que van dirigides a millorar les probabilitats de que una persona trobi feina per això hi ha aquests instruments. •..1 Mesures d’ orientació: es el primer que s’ hauria de fer amb una persona que s’ha quedat sense feina, es el primer pas veure que ha passat i orientar-la cap on pot buscar feina, orientar-la a buscar feina, com reorientar-la, amb que si li podria assessorar, o persona que busca feina per primera vegada. •..2 Mesures de formació: potser la Formació Ocupacional o la Formació Continua, per tant interessa la primera la Formació Ocupacional. El servei públic orienta a la persona a fer una formació concreta, orientat al treball que pugui trobar, que serveixi per alguna cosa. Com política activa la Formació Continua recicla dintre de la empresa per això no depend del servei d’ ocupació sinó que depend de la pròpia empresa. •..3 Mesura de ajudes: la persona que no troba feina l’ han d’ orientar i formar, la persona que arriba aquí es perquè pertany a un col·lectiu i entren en joc diverses possibilitats. Aquestes polítiques en l’actualitat no son gaire efectives: • Bonificacions de la Seguretat Social al empresari: col·lectius específics. • Autònoms: ajuden a comença com autònom amb els tràmits, amb subvencions, crèdits, etc,. • Capitalitzar l’ atur: cobrar l’ atur amb un sol pagament per poder fer- se autònom. • Creació directa en el sector públic: contractes empreses que fa l’ Administració local, personal amb problemes molt greus, edat molt avançada, son contractes de 6 mesos o 1 any, d’ aquesta manera també es formen. Desprès una vegada finalitza s’ han de torna a buscar feina però es gent que acaba no trobant feina i torna a ser PAGE 3 contractada temporalment a l’ administració local. (molt consideren que això es una política social mes que activa). • Polítiques PASIVES: no pretenen que la persona trobi feina sinó que la persona tingui una renda per poder subsistir. • Subsidi d’ atur: ni ha de dos tipus: • Subsidi contributiu: son mesures rellevats, es que necessites haver cotitzat mínim 1 any per tenir dret però a més a més es el que em toca i la durada. La durada te un topes com a màxim de 24 mensualitats i que els cobraré també té uns topes màxims i mínims. • Subsidi assistencial: persona que té persones al seu càrrec, que no tenen res, Ex: subsidi de 420 € durant 6 mesos, subsidi creat per la crisis, són puntuals i són subsidis assistencial. • Jubilació anticipada: son rendes anticipades que l’ Estat paga, incentiva les rendes anticipades, actualment no es rentable per l’ estat, si ho fa l’ empresa no passa res perquè esta finançada per la empresa però en els anys 70 es donava diners per jubilar-se abans de temps, avui dia això no passa. Ex. TVE , empresa pública ara ja no es fa això. ORIGEN DE LES POLITIQUES ACTIVES I PASIVES El primer país on es tenen dades de Pol Actives es a Suècia fa 50 anys en 1959. L’ economia estava remuntant, es a dir esta en una expansió. El motiu d’ aplicar la política Activa és la reorientació dels sectors, en el sentit de formar als treballadors, per tal de que siguin capaços de canviar de sector. Intentaven prevenir , es a dir, la política activa empleada es una política preventiva. 1962 USA: L’ atur és superior al d’ Europa el govern de Kennedy veuen que hi ha una part de treballadors que tenen poca formació i també hi ha molt d’ atur. 1973 Europa: es partir d’ aquest any es dispara l’ atur i es necessari subvencions, bonificacions , a la contractació i creació de feina directe a la feina pública. • Les estadístiques de la OCDE comencen a 1980. En aquells anys es reformen les Polítiques Actives. Les polítiques passives que són el subsidi atur, apareix als anys 30, tant a USA com a Europa. A partir del 1973 ja són continues. La jubilació anticipada es farà a partir dels anys 70 i 80. PAGE 3 • INDICADORS: per saber quan i com es gasten els diners: • ABSOLUT % despesa total: • Activa % PIB • Passiva % PIB Ex: 1.5% del PIB = 0.8% es dedica a la despesa de polítiques actives i el 0.7% a la despesa de polítiques passives. Vol dir que, el 1.5% de la riquesa d’ un país està destinat a aquestes polítiques. • RELATIU = despesa activa / Despesa total x100 Vol dir que, el resultat és el % que es dediquen a polítiques actives i la resta a polítiques passives. En Crisi, les polítiques passives augmenten. • INTENSITAT = Despesa activa (% PIB) * 1 / Taxa d’ atur = NO DONA UN % sinó un tant per 1 Quan més alta és la taxa d’ atur es el resultat serà més alt. Quan més gran sigui l’ indicador generarà un esforç més alt en polítiques actives. Aquest indicador ens val per comparar un país amb l’ altra. Ens indicarà quin dels dos països fa més esforços. • PARTICIPANTS: % de la població activa. Ex: Si Espanya dona formació a % de la població activa que participa en polítiques actives, com formació ocupacional i continua. Estan relacionats els topes i les despeses: 1. Taxa de cobertura: % de persones que estan a l’ atur (quants cobren i quants no?) 2. Taxa de substitució: % que es destina a un país. Si el % és molt alt la despesa es alta i si % és molt baix, la despesa es baixa. 3. Durada: són els mesos que ha de pagar a l’ aturat, com a màxim. • ESTRUCTURA: estructura de la despesa, es a dir, com es gasta, com la distribueixo i a què li donem més importància Ex: 100% de les polítiques actives = 33% orientació; 33% formació; 33% ajudes. CLASSIFICACIÓ DE LA DESPESA OCDE (hi ha 35 països) i EUROESTAT (només UE) Les classificacions són diferents, amb metodologies diferents: PAGE 3 • Autònoms • Creació directius • Discapacitats Els serveis d’ ocupació, la formació i les ajudes son el grans grups de les polítiques actives, hi ha dues despeses més que son els joves i els discapacitats, es gasten els diners en els grups o en col·lectius. Es posen els joves perquè s’incorporen per primera vegada al mercat de treball, es vol sapiguer com els ajuda l’estat. Per part del discapacitats es poden perquè es vol sapiguer quan es gasten el països en la integració laboral del grup dels discapacitats. • Les polítiques passives hi ha 2 categories i son: • Subsidis d´atur • Jubilacions anticipades La suma de totes es el que gastaven els països en polítiques d’ ocupació fins l’any 1985 a l’any 2002. A partir de l’any 2002 hi ha una nova classificació de la OCDE i a més a més s’introdueix la classificació del EUROESTAT La nova classificació de la OCDE a partir del 2002: • Les polítiques actives son: • Serveis d´ocupació. (PES): gasta amb orientació d’asesorament. • Formació. • Job Sharing (Treball compartit) foment del contracte de relleu, de substitució,... (l’ OCDE no el considera però l’EUROSTAT si) • Bonificacions • Suport a l’ocupació: ajudes per mantenir l’ocupació a sector concrets. • Creació directa en el Sector Públic • Autònoms. • Les polítiques passives son: • Subsidis d´atur • Contributiu. • Asisitencial. PAGE 3 • Jubilacions anticipades EFECTES POLITIQUES D’ OCUPACIÓ (polítiques actives) Els efectes potencials signifiquen per que serveixen les polítiques, els efectes potencials poden ser a nivell macro a efectes agregats mesura grans variables del mercat laboral, pel costat al nivell micro: mesura sobre les persones EFECTES: son los següents: • Taxa d’ atur: polítiques que serveixen per reduir l’atur però aquest efecte no es rellevant, aquestes polítiques poden fer alguna cosa però no molt a curt termini, si es gasta molts diners en aquestes polítiques d’ocupació actives, les polítiques actives no es poden veure en un sol any. Ex: si la gent troba treball a l’atur es reduirà. La taxa d’atur pot reduir de forma fictícia o de forma real. Ex: amb la formació la gent surt de les llistes de l’atur per tant es compten que hi ha menys atur però no es real per què continuen aturats però realitzant un curs de formació (seria la taxa d’atur fictícia) • Taxa d’ ocupació: mecanismes que fan que augmentin la taxa d’ocupació, perquè augmentin si es gasta més en polítiques actives, hi ha diverses vies: • Millor adaptació a la demanda del treball: si es gasta menys en la formació la gent estarà millor formada per el lloc de treball. • Contracte amb bonificació: bonificacions utilitzades per els empresaris. • Orientacions: per els que busquen treball ràpidament, no seran moltes però algunes trobaren treball. A través dels grans grups de polítiques actives es contribueix augmentar o disminuir, la taxa d’atur disminueix per tant la taxa d’ocupació augmenta. Les persones que troben treball passen a reduir les llistes d’aturats. Però tornem a incidir en que com es fa formació no es compten com aturats , ni com ocupats és un cert maquillatge de les estadístiques. • Salaris: les polítiques actives afecten als salaris en le mesura que si hi una persona gasta més diners en formació, en orientació, etc.., el que passa es que els salaris es redueixen ja que les polítiques actives preparen més a la gent per el llocs de treball per tant els salaris seran moderadament més baixos, las empreses tenen més on triar. Poden donar-se una baixada real, moderada o es congelen ja que ni ha molts candidats on els empresaris poden triar. Si els salaris es moderen els empresaris estaran PAGE 3 disposats a contractar més gent tindrà un efecte indirecte sobre la taxa d’ocupació perquè els empresaris contractaran a mes gent, per competir amb els fixes. Serà igual a més competència. • Teoria neoclàssica ( Interns – Externs ): els interns (son els treballadors fixes amb antiguitat ) i els externs ( son el treballadors temporals ). El personal fix te una posició en la empresa poden demanar un augment salarial (per exemple del 4%) a la empresa se li recorda dues coses: • Interns: costos que comporta el acomiadament d’un fix amb antiguitat, suposa una indemnització, desprès de seleccionar per el lloc de treball s’ha de fer formació. • Interns: amenaça, conflictivitat, vaga, boicotejar la producció, disminució de la productivitat i conflictes.. Els treballs interns tenen molta força si al final pagan l’augment salarial ja que comporta un augment del costos i alguna persona ha de pagar-los i son els treballs externs que son acomiadats, per que això funcioni ha de haver-hi flexibilitat. Les polítiques actives han de aconseguir baixar els salaris per que la gent formada puguin competir amb els treballadors fixos i antics de les empreses, així veuran que un treballador nou esta tan be format com ells, per això no volen demanar res a la empresa i per tant van a treballar. La flexibilitat, la llei ha de canviar per que els indemnitzats disminueixen de forma que no tinguin tanta força el treballadors interns, no serà l’únic lloc on deuran actuar les polítiques actives sinó també en indemnizaticions i subsidis , però amb els acomiadaments més barats , més baixos subsidis, el que és fa flexibilitat es enfortir la competència això ho diu aquesta teoria. Les polítiques actives sobre els salaris el que volen fomentar son la competitivitat entre el treballadors formats de forma que les empreses contractaran més persones. • Productivitat: les polítiques actives diuen que si gasto més en elles augmentarà la productivitat en la teoria, però en la practica es que si s’inverteix diners en la formació que no serveis per res la productivitat no augmenta, han de ser cursos específics per al que l’empresa demana, sinó no te èxit. Si augmenta la productivitat la economia d’un país es més competitiva per tant s’exportarà més, s’haurà de produir més quantitat i per això es necessitaran més treballadors per tant també indirectament afectarien a la taxa d’ocupació. L’objectiu final es que n’hi hagi més gent treballant per això fem la formació. PAGE 3 treballadors. En resum es por dir que entre els 5 treballadors contractats per la empresa A i els 2 treballadors acomiadats per la empresa B s’han fet una creació neta de llocs de treball de 3 treballadors. A llarg termini la empresa B serà la més productiva, la que tindrà més vendes i per tant controlarà més gent. AVALUACIÓ DELS EFECTES DE LES POLITIQUES ACTIVES Per avaluar si la mesura funciona hi ha 3 mètodes macro: • Model de racionament: per sobre de la Taxa d´atur. La taxa d’atur depèn del PIB, si el PIB baixa l’atur s’ incrementarà. • Variable a avaluar: taxa d’atur. La taxa més rellevant és el PIB. També pot estar relacionat amb la inflació , salaris… Model de racionament = taxa d´atur = f ( PIB, inflació, polítiques actives) Assignem a cada variable un coeficient que es l’impacte que té la variable sobre la variable de la funció. Ex: La taxa d’atur ha de tenir en compte la magnitud dels coeficients, la significació. Magnitud: et diu si el coeficient es gran o petit. Per saber si les variables impacte sobre la taxa d´atur cal tenir en compte la seva significació, és a dir, n’hi ha una relació causal , és mesura amb la significació. El PIB té una elevada magnitud i significatiu si incrementa el PIB l’atur disminueix. El PIB mai podrà ser positiu perquè quan més pugi l’atur no pujarà més el PIB. En el cas de les polítiques d´ocupació puguin variar perquè tot i que en èpoques de crisi s’inverteixi menys en atur i no tant en polítiques d’ocupació actives a vegades ho fa però no es normal perquè els pressupostos son limitats Les polítiques actives podria tenir signe positiu si el govern gasta quan puja l’atur, es produeix la funció de Reacció /el govern reacciona/ • Quan hi ha una crisi: Puja la despesa passiva i baixa la despesa activa. Atur, ocupació, salaris, productivitat es poden analitzar amb el model de racionament. • Model de recerca: Vinculat amb la corba de Beveritge. H = f(atur, vacant, polítiques actives) H = nombre de persones col·locades que es produeixen en el mercat laboral. El nombre de col·locacions depèn del mercat laboral, de l’atur de les vacants i de les polítiques actives. Les polítiques actives poden influir en que trobi un persona feina més ràpid o més lentament. PAGE 3 Aquí s’avaluen si les polítiques actives incideixen en que es trobin els aturats i els vacants. Les vacants tenen un percentatge alt i positiu, a mes atur i mes vacants creixerà més el nombre de col·locacions. Les polítiques actives tindran un signe positiu i un petit percentatge per això tenen poc significat. En els models de Recerca el signe és positiu. La magnitud de la pol actives La significació , dependrà alguns estudis seran significatius amb relació al coeficient, si no es significatiu vol dir que les polítiques actives no son rellevants per explicar el que passa en el mercat laboral, no tenen gaire impacte. • Model Estructural: estudien la interacció entre les polítiques actives i les polítiques passives. Aquest model estudia la dependència del subsidi d´atur. Dependència subsidi d’ atur = f (quantia, durada, pol actives) Les polítiques actives desafavoreixen la dependència del subsidi perquè podran aspirar a una feina millor. En aquest cas el percentatge es mes rellevant però no molt mes gran que en els altres casos , no tenen tanta rellevància amb les altres, però si mes significat que abans. La dependència en funció de la quantia, la durada i les polítiques actives, volen sabes si les polítiques actives poden reduir la dependència del subsidi de l’atur. • Quantia: quan mes alt sigui mes dependència tindran. No m’interessa treballar perquè ja tinc un salari i guanyo mes sense treballar que treballant, a mes prestació mes dependència. El signe es negatiu. • Durada: A més durada mes dependència hi ha subsidis de fins a 3 anys, no m’he d’ ha preocupar de buscar feina o ja se buscar una feina , el signe es positiu. • Polítiques actives: el signe es negatiu a mes despesa en formació es redueix la dependència del subsidi, estic mes preparat per trobar una feina, per això tinc que buscar unes ofertes amb millors condicions i millor salari per a el subsidi d´atur. Si la polítiques actives estan molt orientades als nous sectors la magnitud serà elevada. La quantia i la duració farà alta la magnitud. • Significació: podrà ser que les polítiques actives siguin més significatives que les altres variables ja que tindran més èxit. Les polítiques actives tenen mes impacte en Diferencial es el subsidi d’atur. MODELS MICRO ECONÒMICS : AVALUACIÓ EFECTES POLITIQUES ECONÒMIQUES Els models micro s’ avaluen a través de: PAGE 3 • Enquestes: Es poden fer a empreses i a treballadors. Obtindrem informació sobre la pèrdua neta. Ex: Si la fem per saber quin tipus de política contractual bonificat te la empresa la farem a ella mateixa, per saber si està aplicant be les bonificacions. Amb això volem saber la pèrdua neta i la substitució. Volem saber a quanta gent la empresa ha contractat motivada per la bonificació i no quantitat de la bonificació perquè ja tenia previst contractar a gent. L’ enquesta orientada als treballadors, s’ orienten als programes de formació, especialment, i a l’orientació. L’enquesta valora si el curs li ha estat útil per trobar feina etc., o si acaba o no mes que abans perquè el curs li ha permès trobar una feina més ben remunerada. També valora si la utilitat del cursos a curt termini o a llarg termini. Amb aquesta enquesta del treballador es valora la pèrdua neta ( si sense el curs hagués també hagués trobat feina) 1. Experiments: es un mètode científic, s’ estudien els participants i el grup de control, s’aplica especialment a la formació. Ex: En un curs participen 1000 persones, després es fa un seguiment per veure si tots troben feina , i de quin tipus… També s’estudia el grup de control que te la mateixa edat dels participants en el curs de formació.(quan parlem de grup de control, son persones de les mateixes característiques que les del curs però que no estan fent formació, a veure que troba feina i en que condicions , es una manera de comparar els dos grups). Es busca en el grup de control que tinguin una experiència als que fan al curs. S’estudia si el grup de control treballen, de que treballen, … Això s’avalua a través de les taxes d’ inserció que és la variable clau. • Quin % de participants en el curs han trobat feina. • Quin % del grup de control han trobat feina. Es compararan totes dues taxes i si la taxa de participants és més alta que la del grup de control serà positiu. Els diners han estat ben invertits. Preguntes per avaluar l’ experiment: • TAXA PARTICIPANTS > TAXA GRUP CONTROL = + està ben invertit • Quan valorem la taxa d’ inserció , cal tenir en compte 2 períodes: PAGE 3 TIPUS D’ INTERMEDIARIS : L’informació dels intermediaris pot vindrà de diversos tipus d’intermediaris i son els seguents: • Formals: • SPO • ETT • Agències privades de Col·locació. • Lucratives • No lucratives Ex. Associacions, Sindicats… • Informals • Mitjans de comunicació : portals web, diaris, radio , televisió. • Amics i família • Recurs directe , és anar tu mateix a deixar el CV. • Altres: Oposicions… Per ordre d’ eficàcia: 1. Amics i familiars 2. Mitjans de comunicació 3. ETT 4. Agències privades 5. SPO La característica del SPO és que les persones que hi han registrades tenen una baixa qualificació i també persones de col·lectius amb dificultats per trobar feina, per això no té un nivell , és el més baix d’ Europa. En Espanya de 100 només un 2% i d’ altres països de cada 100 un 20% A Austràlia es va suprimir SPO i es va privatitzar. Aquí no es vol privatitzar però si es defensen les col·laboracions entre països. JUSTIFICACIÓ EN GENERAL DE LA INTERVENCIÓ DE L’ ESTAT EN EL MERCAT LABORAL ( NO NOMÉS ESPANYA) PAGE 3 • Garanties: • Dret al treball: que hi figura a moltes lleis. • Economies d’ escala: en el sentit que el treballador podrà tenir més informació del territoris, previsió global, però ja hi ha portals que donen informació. • Equitat: l’ Administració intentarà arribar a tothom als més o menys qualificats, i a les empreses. • Caràcter lucratiu de les agencies privades: ja no s’ utilitza aquest argument. Aquesta intervenció fa uns 15 anys era un Règim de monopoli , estava prohibit a les ETT’s i agencies privades, després del 1994 a Espanya ja no, és a dir, desapareix el monopoli. APERTURA D’ALTRES INTERMEDIARIS. Elements: • Eficàcia en la intermediació: serà més eficaç la intermediació perquè hi haurà més agents, les probabilitats seran més altes de trobar feina. • La competència entre ETT’s i les agències privades genera o explica que el SPO tindrà més recursos per a menys persones, per poder funcionar millor . (es clar això es un cas hipotètic) • Transparència: el fet d’ introduir més agents, l’ informació sobre vacants i oferents serien més visibles. • La ruptura del Monopoli: • Quan no existia les ETT’s, els empresaris tenien que està inscrits al SOC i notificar a nivell informatiu, això es va eliminar amb la ruptura del Monopoli. • Prohibició de intermediaris, ningú podia fer d’intermediari. A partir de 1944 ja no serà el Monopoli, hi haurà en el mercat competència. Desapareixerà a tota Europa el Monopoli. Es a dir es fomenta la competència amb les agencies de col·locació, eliminant la situació del monopoli públic en matèria de col·locació. FUNCIONS BÀSIQUES DEL SPO • Intermediació ( si es activa és orientació) el fan a tots els països menys a Austràlia. • Polítiques actives: formació, ajudes… • gestió de subsidis d’ atur. aquesta es pot subdividir en més accions: PAGE 3 • Intermediació passiva: autocol·locació (feina activa) • Polítiques actives: escoles taller (formació); ajudes.(discapacitats) ESTRUCTURA SPO • Integrat: el mateix organisme s’ encarrega de les 3 funcions. Aquesta pot ser un Organisme Autònom o ha d’altres països pot ser un Departament. La avantatge que té es que dona més informació i per això serà més eficaç. • Fragmentada: les funcions estan dividides. Ex: Un organisme fa intermediació, un segon s’ encarrega del subsidi, que podria ser la Patronal o un Sindicat. El desavantatge, la descordinació, tampoc és excusa perquè els mitjans informàtics puguin cercar dades, pero bueno. • Descentralitzat: pot ser total o parcial. Hi ha 3 nivells: • Regional: Agafa totes les autonomies a Espanya • Supramunicipal: Comtats en el Regne Unit, Comarques a Espanya, a cada país es diferent. • Local: son tots el municipis l’avantatge de la descentralització és si existeix hi ha bona coordinació sent total, si es parcial poden tenir conflictes com ara, l’INEM i SOC (prestacions d’atur) PAGE 3