Teorías de Desarrollo Psicológico: Sigmund Freud, Erik Erikson y Jean Piaget - Prof. Suber, Apuntes de Trabajo Social

¡Descarga Teorías de Desarrollo Psicológico: Sigmund Freud, Erik Erikson y Jean Piaget - Prof. Suber y más Apuntes en PDF de Trabajo Social solo en Docsity! Bloc 1: LES ‘MIRADES PSICOLÒGIQUES’ DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ (2a part - Psicoanàlisi). 1. Teories del desenvolupament: el psicoanàlisi. 1.1. Psicòlegs del desenvolupament: ❖ Sigmund Freud. ❖ Erik Erikson. ❖ B.F. Skinner. ❖ Albert Bandura. ❖ Jean Piaget. ❖ Urie Bronfrenbenne. ❖ Lev Vigotsky. 1.2. La teoria psicosexual: Sigmund Freud. (cal tenir en compte l'ampliació de Freud) Va escandalitzar la societat de Viena (Àustria) proposant: ❖ Ens impulsen motus i connfictes dels que no som conscients en la seva major part. ❖ Les experiències primerenques de la vida modelen la nostra personalitat. Freud (1856 – 1939) va ser un neuròleg que va desenvolupar la seva teoria a partr dels seus pacients afectats per trastorns emocionals. A més, va recórrer a mètodes com ara: hipnosis, associació lliure (expressió ràpida d’idees personals), anàlisi dels somnis (ofereixen indicacions dels “motus inconscients”). Segons ell, hi ha un xoc entre els instnts sexuals/agressius primaris (biològics) que han de satsfer-sse i la censura que marca la societat. GLOSSARI ● Teoria psicosexual : La maduració de l’instint sexual és la base de les etapes del desenvolupament de la personalitat i els trets que desenvolupi el nen depenen de cóm els seus pares controlin aquests impulsos. ● Motus inconscients : Sentments, experiències i connfictes que innfueixen en el pensament i la conducta de l’individu. Però es troben fora de la seva consciència. ● Repressió : Oblit voluntari en que els pensaments i connfictes causants d’ansietat són expulsats de la consciència. ● Instnt : Força biològica i innata que motva una resposta. És l'element base que tenim des de que naixem fins que morim. Existeixen 3 tpus de components de la personalitat que es desenvolupen i s'integren gradualment en 5 etapes psicosexuals. Els tres components són: En primer lloc, l'allò (id), el qual existeix des del naixement (és innat; és l'instnt) i busca satsfer els instnts biològics innats. La persona està sota el control dels seus impulsos (impulsos 'dolents' a vegades). Per una altra banda, el jo (ego), que és el component conscient i racional de la personalitat. Aquest pot percebre, aprendre, recordar i raonar. Cerca mitjans realistes per satsfer els seus instnts. El jo és la persona, el component conscient, racional, que ha de cercar un equilibri entre l'allò i el super-jo, és una mena de mediador. I, per últm, el superjo és la “consciència”. Apareix entre els 3-s6 anys. A partr dels valors morals del pare. És un jutge intern que diu que està bé i malament. Genera el sentment de culpa o vergonya. El superjo és la figura més autoritària. En el 'moment del superjo' ens plantegem dilemes generats per l'allò (ho fet bé o malament?...). L'allò, el jo i el superjo s'encarreguen de gestonar la conducta de les persones. Segons Freud, hi ha gent que no té desenvolupat el superjo o l'allò i, per tant, no hi ha cap mena d'estabilitat, doncs per aquest motu desenvolupem problemes psicològics com: perversió, psicosi, histèria... Freud reforça la necessitat d'haver-shi una estabilitat; és molt important. La resposta ideal de l’allò, al jo i al superjo: En una personalitat madura i sana es dóna l’equilibri dinàmic. L'allò comunica les necessitats bàsiques. Per una altra banda, el jo les restringeix el suficient temps com per a trobar mètodes realistes per atendre-sles. I, el superjo decideix si les estratègies amb que el jo resol el problema són acceptables des d’un punt de vista moral. Les 5 etapes del desenvolupament psicosexual (són universals però tenen diferències entre elles) expliquen com l’interès sexual es va desplaçant d’una part del cos a un altra. En cada nou canvi de l’interès sexual s’inicia una nova etapa del desenvolupament Al llarg de les etapes del desenvolupament psicosexual hi ha dos processos que determinen l’avenç o bé el fre del desenvolupament. Aquests són l’equilibri (bon trànsit entre etapes) i la fxació (detenció provisional o permanent en una etapa). Les 5 etapes del desenvolupament psicosexual són: 1 – Oral (de 0 a 1 any): Focus en la boca. El nen succiona, mossega i succiona. Les actvitats en relació amb l’aliment són fonamentals. El nen no només menja, amb la boca – l'element més sensible – descobreix i toca el món. Ex. Deixar de donar el pit de forma sobtada pot generar necessitat de contacte estret i dependència en les relacions socials en el futur. El nen ha d'aprendre a confiar en els seus cuidadors (el seu cuidador principal, normalment la seva mare, li ha de demostrar i generar confiança) que han d'atendre les seves necessitats bàsiques. Se li mostren rebuig, percep el món de forma perillosa i desconfiada (està en un procés de generar confiança o desconfiança). 2) Autonomia o Dubte (1 – 3): El nen ha d'aprendre a ser autònom (ha d'aprendre que els altres no li faran les coses). Alimentar-sse, vestr-sse sol, higiene, etc. Si no aconsegueix aquesta fase pot començar a dubtar sobre la seva capacitat i sentr vergonya. 3) Iniciativa o culpa (3 – 6 anys): L'infant busca créixer i tracta d'acceptar responsabilitats per sobre de la seva capacitat. De vegades por fer actvitats que xoquen amb altres membres de la família generant-sli sensació de culpa. Per un bon desenvolupament, el nen ha de mantenir la iniciatva i aprendre a respectar drets, privilegis i metes dels altres. El seu sentment de culpa s'inicia quan vol fer coses però no pot fer-sles, i es sent culpable i ho ha d'aprendre i acceptar (ex. Amb el seus germans). El nen ha d'aprendre que hi ha coses que no pot fer com els altres (ex. El seu germà). Fer aprendre al nen això és un procés de no fer sentr culpa al nen de no poder fer-sho o sí. La família és el principal agent social. 4) Industriositat o Inferioritat (6 – 12 anys): Industriositat: el domini d'una sèrie d'habilitats socials i acadèmiques. El nen ha de dominar importants habilitats socials i acadèmiques (tenen una gran importància en aquesta edat). Si les adquireix es sentrà segur, si no es sentrà inferior. Es compara amb els companys. Els professors i els pares són importants agents socials. 5) Identitat o confusió (12 – 20 anys): Etapa entre la infantessa i la maduresa. L'adolescent és pregunta 'Qui sóc jo?' I 'Què vull ser jo?'. Si no estableix una base social i defineix la seva identtat ocupacional (allò que vol fer), no podrà desenvolupar rols necessaris per a l'edat adulta. El grup d'amics és fonamental, ja iue ens ajuden a generar mecanismes per arribar a la maduresa (genera la seva pròpia identtat, sana), i així superem aiuesta etapa de confusió. 6) Intimitat o Aïlllament (20 – 40 anys): Es cerquen amistats sòlides i la recerca de relacions íntmes d'amor i camaderia amb un altre persona (d'aquesta manera genero processos d'intmitat). L'aïllament / soledat apareix en la incapacitat d'establir relacions amistosos i íntmes. La parella i les amistats íntmes són fonamentals. 7) Generativitat o Estancament (40 – 65 anys): Es busca ser productu a la feina i tenir cura de la família o atendre les necessitats de les generacions més joves. Existeix la preocupació per 'fer el millor' per a les generacions futures. Arriba un moment en la vida de les persones en el que vols fer alguna cosa més, vols compartr la teva experiència, el teu jo... Fer voluntariat, fer que el món sigui millor... Volen fer coses per als altres (a la feina, a la família, a altres sectors socials). Qui no pot desenvolupar aquesta etapa s'estanquen i es tornen egocèntrics (només miro per mi). La generatvitat varia culturalment. La parella, els flls i les normes culturals són importants. 8) Integritat del JO o Desesperació ( +65 ): L'adult fa una valoració de la seva pròpia vida com una experiència important, productva feliç. La desesperació apraix quan l'examen sobre la pròpia vida es veu com una decepció plena de promeses incomplertes i fites no assolides. Tenim tota una vida darrera, veim la nostra vida passar, i ens replantegem si tot el que hem fet ha estat important des d'un punt de vista de la integritat del JO. Si veig la meva experiència vital positva, bona... sento una satsfacció profunda, tota la meva vida ha tngut un valor. Si fos el cas que després de fer la valoració, després de fer el judici de la meva vida, i veig que la meva etapa vital està plena de promeses, fites... no assolides, ve la desesperació. Les experiències personals (socials) determinen el resultat de la darrera crisis vital. Aquestes etapes cerquen generar una satsfacció profunda. Quines són les crítiues i avantatges iue es detecten? Punts forts: ❖ Destaca la naturalesa de l’home com racional i adaptatva. ❖ Es centra en connfictes socials i en dilemes personals. Punts febles: ❖ No explica les causes del desenvolupament. ❖ No explica quins tpus d’experiències son les adequades per a superar la crisis en cada etapa. ❖ No explica cóm el resultat d’una etapa afecta a la següent etapa de desenvolupament