¡Descarga Pràctica obra el retaule del flautista y más Apuntes en PDF de Literatura solo en Docsity! PRÀCTICA EL RETAULE DEL FLAUTISTA Tema: Corrupció de les classes dominats i els interessos creats que anul·len l’interés popular fins i tot quan conten en el poder civil. Argument: Una plaga de rates assola Pimgburt, i l’ajuntament rebuja la solució econòmica, la del flautista que se les emporta per afavorir els interessos dels dirigents que aprofiten per a fer negoci quan es veuen afectats. Macroespai: poble d’Alemanya, Pimburg se’ns dóna en un pròleg = remarca el sentit narratiu. Microespai: Escena 1: Casa de l’Agutzil. Escena 2: Barberia Escena 3: Plaça i els voltants del poble. Escena 4: Ajuntament *Es desenvolupa pel matí aquestes escenes anteriors. Escena 5: Es presenta el flautista a casa del Burgmestre estem en el mitgdia Segona part: dedicada a la confrontació i a resoldre el conflicte / comença en el migdia del dia 10 Escena 6: migdia, casa del burgmestre i també la plaça, el pregó es fa a la plaça. Escena 7: Casa del Burgmestre. Escena 8: vesprada del dia 10, casa Burgmestre. Escena 9: cel·la, el flautista està empressonat. Escena 10: últim consell, dia 11 *Amb la dada temporal que se’ns dóna en l’escena 6 podem reconstruir la història. *Alternació entre els microespais tancats i els oberts = poble i negociacions que es fan a espais tancats (casa Burgmestre i Ajuntament) Anal·lepsi: No n’hi ha ni indirectes ni directes. Localització temporal: 1318 època medieval. Els fets centrals de l’obra es desenvolupen al llarg d’un sol (escena 2- 9 )dia 10 d’octubre. Escena 1 dia 9 d’octubre de vesprada ELEMENTS que apareixen a l’obra relacionats amb el T.èpic- - Interjeccions cara al públic. - expressions col·loquials. Vol fer creure que està assistint a un problema versemblant. *No és un model realista. CANÇONS: La primera serveix, argumentalment, explicació sobre els fets passats = anal·lepsi indirecta. A més, apareix el recurs tipogràfic de les cometes que indica la veu directa, la representació de la veu directa. Ens fan veure en acció als pers i veure’ls com a versemblants que la info ens arribe de la forma més directa, per això es barreja la veu directa. Des del punt de vista ideològic el tret més significatiu és la crida de l’acció col·lectiva. No se’ns fan grans discursos sinó que Brecht vol que els deduïm nosaltres. L’espectador s’assabenta del problema a través dels fets i no dels diàlegs dels pers. L’ús de la cançó té efectes antirrealistes, presentar a l’espectador els actors com un espectacle = ens fan traure conclusions sobre la legitimitat o no del seu comportament. La segona cançó explica els fets del rector, la plaga que per pecadors van rebre. Després de que el reverend conte tot li pregunten si ni ha una altra solució (ús de la ironia) = demanar a qui no toca una solució pràctica sota l’argument que és sabi. De què serveix ser sabi ? Final de l’última cançò diuen “la resistència passiva no sé si servirà però si es col·lectiva ja està bé per a començar…” = insisteix en la idea que la lluita és col·lectiva. Opta per la protesta pacífica però deixar la porta oberta a l’acció violenta. Obra inspirada en el materialisme dialèctic. ESCENA 4: Submisió del poder polític al poder econòmic. Ferrer ho fica en evidència, és un pers intranscendent. Reparteix en diversos pers aquets comentaris, per part del Burgmestres i pers sequndaris. Pàg 91 el pragmatisme del poder polític. En clau ficcional se’ns està resumint una societat capitalista. Està parlant de la fàbrica L’autor està vinculant tota una visió del sistema econòmic = com està el sistema socioeconòmic, parla dels impostos. ESCENA 5: Balada del flautista de Hamelí, les cançons serveixen a nivell de ficció per a contar-nos escenes que ja s’havien esdevingut. No hi ha cometes en la cançó serveix per presentar l’acció. Quan ja està presentada la solució de les rates pensen en els interesos electorals. El pers no defineix si és el flautista d’Hamelí perquè els pers ja ho saben i és com si l’obra ens estiguera donant una segona versió del conte original i l’autor juga amb un conte referent però no vol que entenguem la història com una segona part del conte original per això el desfigura. No vol acomplir les lleis tradicionals del conte meravellós. Estem davant d’una faula que té molts aspectes i este és un d’ells. Ens conta diferents històries. *Acaba la 1a part de l’obra i el problema ja està plantejat *La segona part apareix el problema de quina solució triar. En el Pregó: Estem a migdia, a la vegada que estan dinant a casa del Burgmestre es canta el pregó.
