Práctica Poema Gilgamesh, Apuntes de Historia antigua

¡Descarga Práctica Poema Gilgamesh y más Apuntes en PDF de Historia antigua solo en Docsity! EL POEMA DE GILGAMESH Alumna: Bàrbara Martínez Cervera Curs: 2on grau d’Història 1 Assignatura: Historia Antiga Universal I Professor: Antonio Ledo ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ 1.1. CONTEXT HISTÒRIC 1.2. CONTEXT LITERARI 2. LA SITUACIÓ DE LA DONA (PROSTITUCIÓ) 2.1. LA PROSTITUCIÓ SAGRADA 2.1.1. Ishtar 2.1.2. El mite d’Ishtar a Gilgamesh 2.1.3. Venlança d’Ishtar a Gilgamesh 2.1.4. Hieródules 2.1.5. El mite de la prostituta i Enkidu. 2.2. CONCLUSIÓ 3. OPINIÓ PERSONAL BIBLIOGRAFIA 2 Primerament, és innegable la seua tradició oral, on poetes i cantors sumeris van ser els encarregats de donar a conèixer al poble la creació d'un conjunt de bellíssims versos sobre les aventures, gestes i desvetllaments d'un dels seus més antics reis mítics. Llavors es van donar successives invasions a Mesopotàmia, el que va incidir de manera directa sobre la cultura sumèria i per tant, en la conformació del Poema, de fet, la primera versió del qual data de l'època paleo-babilònica (primer terç del segon mil·lenni a. C). Així doncs, podem comprovar com diverses civilitzacions com la acadià, la babilònica, l’assíria, la hurrita i la hitita, donarien forma unitària als solts poemes del cicle de Gilgamesh, aportant noves aventures, així com els retocs definitius per a donar el toc final al Poema. Després de diverses reelaboracions i revisions, es va assolir una primera escriptura en la segona meitat del quart mil·lenni, que va donar lloc a la un relat organitzat. Endinsant-se en el llengua que caracteritza el text, parlem de l'escriptura cuneïforme, la qual va sorgir després de diversos assajos en el sud de Mesopotàmia entorn del 3000 a. C. Aquesta va ser sempre un vehicle d'unió de tota l'Àsia anterior durant tres mil·lennis, ja que va ser inventada per tal de facilitar la comptabilitat i l'administració, i com a ajuda per a la recitació de textos religiosos i literaris. Dita escriptura tenia una tècnica complexa però d’altra banda, summament flexible que permetia que qualsevol llengua pugues ser escrita amb els seus signes. De manera que, poc a poc, va anar madurant el sistema i ampliant el seu codi d’acció, fins que al II mil·lenni l'escriptura cuneïforme era l'únic sistema d'ús internacional des de l'Egeu a l'Indo i des del Caucas al Golf Pèrsic. Es pot dir que l’estabilitat de la societat depenia en gran manera d’aquesta perícia, doncs, de la mateixa manera que va ser creada per necessitats socioeconòmiques i organitzatives, les escoles d’escrivans o bé, “Casa de les Tauletes” estaven subordinades als principals centres administratius: temples i palaus; institucions que necessitaven tindre un cert control i coneixement de la comptabilitat. Per altra banda, els sumeris van saber aplicar aquests codis escrivans a les seves necessitats religioses, doncs, van aplicar tal tècnica escriptiva a tota mena de manifestacions espirituals, tècniques o científiques. 5 Dins d'aquesta producció literària destaca el poema èpic, que recollia les gestes d'un dels seus mítics reis: Gilgamesh de Uruk. Sobre la seva figura es va centrar, doncs, el primer interès literari de la Humanitat. La reconstrucció de l'Epopeia de Gilgamesh ha estat una tasca bastant complexa, atès que s'han trobat diverses versions deteriorades i incompletes pertanyents a diferents pobles que van formar la civilització mesopotàmica. Els experts han adoptat com la versió definitiva i font principal d'informació, al conjunt de 12 tablillas d'argila assíries trobades al segle XIX, entre les ruïnes de la Biblioteca de Arsurbanipal I de Nínive del segle VII a.C., capital de l’últim gran imperi mesopotàmic abans de Crist, atès que és la reproducció més completa i antiga que s'ha trobat en millor estat i a la qual se li ha conferit un encadenament amb lògica.  LA SITUACIÓ DE LA DONA LA PROSTITUCIÓ A continuació, es donarà peu a l’anàlisi del tema escollit: la situació de la dona, concretament, endinsant-se en la prostitució. La prostitució, en la majoria de les cultures antigues, no sols a Mesopotàmia, sinó també a Síria, Fenícia i Àsia Menor, no posseïa un sentit desaprovat sinó que era símbol de fertilitat, bellesa, coneixement o vitalitat entre altres, aptituds que la feien valdre d’un caràcter diví, fet que provoques que una de les formes i variants més antigues d’aquesta sigues la prostitució religiosa. Aquesta divinització del concepte de sexualitat, ha d’entendre’s com a resultat de diverses accions que eren valorades com a factors d’una força superior de categoria divina, per exemple: el misteri que provocava una nova vida a conseqüència de la unió de dos éssers. Donat el caràcter diví degut a la simbologia pertanyent de l’activitat, una forma de venerar-la és la pràctica d’aquesta, de manera que l’ésser que estimuli la seua sexualitat, s’aproximi a una font divina. Per tal d’exposar el simbolisme de la prostitució a l’obra analitzada, podríem dir que aquesta prostitució sagrada encarna el significat de “vida” o “significat de 6 vitalitat”. Si analitzem l’obra, podrem saber que el propòsit que es du a cap pel protagonista en la gran majoria de l’obra, és la recerca de la immortalitat. Aleshores, podem entendre la sexualitat com una metàfora de vida i així mateixa, una antítesi de la mort, formant així els dos pilars fonamentals de l’obra i de la humanitat. Així doncs, concloem la importància del simbolisme de la prostitució i de la sexualitat enllaçant aquestes al significat d’una forma de vida, no de qualsevol manera, sinó civilitzada dintre de l’ordre caracteritzada pel coneixement i la raó. Prostitució sagrada - Ishtar Respecte a la prostitució, a la mitologia sumèria i en concret, al Poema de Gilgamesh, es troba la figura Ishtar, també coneguda com Innana. Aquesta és deessa de la fertilitat, amor, bellesa i sexualitat; d'origen acadi, semítica oriental, assíria i babilònica; culte de la qual consistia en la pràctica de la prostitució sagrada realitzada en la ciutat d’Uruk, també coneguda com “ciutat de les cortesanes sagrades”. Aquesta engendrava la personificació del planeta Venus, representada generalment com a una deessa femenina llevant d’excepcions on se li atribueixen trets masculins. Posteriorment, la seua caracterització mitològica s’associa a altres deesses provinents d’altres regions com van ser Afrodita o Venus, a la cultura grecoromana; o Isis a l’egípcia. La deessa Ishtar era posseïdora d’un grup de belles sacerdotesses, posteriorment anomenades pels grecs hieródules “esclaves sagrades o del temple”, que practicaven les arts amatòries amb una fi sagrada. Normalment, els fidels que acudien a adorar a la deessa Ishtar per tal de pregar per les seves collites o el seu bestiar, tenien contacte sexual amb aquestes sacerdotesses guiat per un marcat ritual. L’acte sexual era una forma significativa d’abastir o venerar a la deïtat, amb la intenció de que aquesta després, els honores amb abundants collites. Atès la trobada sexual, el fidel havia de deixar un tribut al temple, encara que aquestes no cobraven per la còpula com a tal, a més, la fi última de la pràctica no tan sols era el plaer físic com a tal, sinó el reflex de la relació mística entre totes les formes de creació de la vida. En canvi, a la epopeia tractada no ocorre el mateix, serà la figura de 7 tractarà un procés molt llarg d’acceptació, passant per diferents fases des de tractar el cos com el d’una núvia fins a la execució de la cerimònia funerària. Com a conseqüència, aquesta pèrdua serà el motiu pel qual encaminarà una obsessió a la empresa de la recerca de la immortalitat que el portarà a diverses perícies fins que comprengui el vertader sentit de l’existència. Hieròdules L'existència de les hieródulas va ser possible gràcies a la noció que les deïtats havien de tenir una certa classe de persones especialment dedicades al seu servei i separada de les tasques ordinàries de la vida, i que era el deure de tots els qui podien proveir quantes persones poguessin a aquest servei. Per això, aquestes prostitutes, donat a la seua condició i naturalesa, eren respectades i admirades per la societat del seu temps. Havien de ser belles i intel·ligents per ser admeses, i el seu entrenament s’iniciava a edat però les cerimònies sexuals a partir de la primera menstruació. Aleshores, les persones de les millors famílies solien enviar a les seves filles als temples per a sacrificar la seva castedat als déus, almenys fins al moment del seu matrimoni, ja que els déus havien de tenir els primers fruits de cada cosa. Les hieródulas van passar aviat del Mitjà Orient i Àsia menor a la Grècia Clàssica, encara que amb modificacions sobre la seua persona, aquestes continuarien existint com asseguren les cròniques antigues amb proves al temple de Corint o al temple d'Estarrufi, per exemple. De manera que, seguirem trobant el sexe com a vehicle de transcendència espiritual. Per tal de tractar l’anàlisi sobre la prostitució, farem referència a alguns passatges del poema, a l’inici del qual, es troben les primeres mostres. Per tal de rebaixar la tirania amb la que Gilgamesh, rei de Uruk, governa la ciutat els deus*, li envien a Enkidu, un ésser d’iguals condicions creat per la deessa Aruru mitjçant argila. Com a conseqüència, aquesta antítesi del protagonista, romandrà la mateixa força que aquest però no naixerà entre els homes sinó entre les bèsties salvatges i es criarà com una d’aquestes, el que el farà ser salvatge i primitiu. Quan un caçador troba a Enkidu, s’adona de les desastres que ha comès entre els paranys dels seus camps i serà recomanat que vaja a Gilgamesh, el qual li encomana portar a tal salvatge una ramera (prostituta). El 10 caçador obeeix a Gilgamesh i porta amb ell a una ramera, de la qual Enkidu, és incapaç de lliurar-se de la seva atracció. Sis dies i set nits Enkidu mantindrà cohabitant amb la dona, durant els quals aquesta aprofita per a ensenyar-li els hàbits bàsics de tot humà i no de cap bèstia. Als set dies, Enkidu ja no pot ser qui va ser, llavors inclòs les feres en les que s’havia criat el rebutgen i adopta una actitud protectora davant els pastors contra els animals: s'havia convertit en humà. Aquesta prostituta sagrada pertanyent a la deessa Ishtar i amb la qual va cohabitar durant 6 nits i 7 dies, és la primera mostra del extens simbolisme de la prostitució, ja que personifica el sentit pedagògic d’aquesta pràctica. Doncs, com bé s’ha mencionat abans, la pràctica sexual i l’experiència d’aquesta era significat d’un gran saber. Aquesta es cridada per tal de conduir a la fera salvatge cap a la civilització, i posant en pràctica el seu paper educador mitjanant l’acte sexual, aquell que havia sigut creat com a animal, queda impregnat de la condició humana. Es tracta d'un procés pedagògic de caire mutatiu, ja que viu l'experiència de la transformació: mort del salvatge i posterior regeneració en persona civilitzada. A partir d’aquest procés que encarna l’acte sexual, Enkidu abandonarà el món natural en què va néixer per adoptar una vida civilitzada i urbana; així com, adquireix intel·ligència i raó per tal de adoptar un comportament humà adequat; de la mateixa manera que perd immediatament la característica de bèstia. Podem dir que la prostituta exerceix la funció de salvadora com a característica distintiva de la seua existència, doncs, l’ha rescatat del salvatgisme fent-li aprendre el coneixement social, el pensament i la maduresa psíquica (aptituds d’una consciencia plenament humana), mitjançant la encarnació dels símbols que representa, fertilitat i fecunditat. Altres aspectes referits a les relacions sexuals Per altra banda, es important remarcar les relacions sexuals que s’hi donen al text. S’hi donen mencions sobre l’abús sexual que practica Gilgamesh a les primeres tauletes: “Gilgamesh es un ser de desenfrenada arrogancia que 11 somete a todos los hombres y hace suyas a todas las mujeres, -No deja doncella a su madre, (ni) hija del guerrero, (ni) esposa del noble-” és important destacar aquest fet, ja que es un succés que avui en dia encara es dona, ja que a l'any 120 mil dones són agredides sexualment. Per altra banda també s’hi dona la violació, encara que aquest concepte difereix considerablement segons l'època i el lloc, influït per la major o menor fortalesa de la cultura patriarcal i la lluita pels drets humans, el feminisme i els drets de la infantesa. CONCLUSIÓ Canvis físics i psicològics d’enkidu Una de les frases més importants de tot el passatge és la que li dirigeix la hieródula a Enkidu després de mantenir tracte sexual amb ell: “Tu, Enkidu, ets savi, ets com un déu”. Què vol dir això? De quina ciència es parla? Per què aquesta divinització a causa d'unes relacions fisicas? Sense cap dubte, aquesta ciència, aquesta saviesa de Enkidu era prolongació i seqüela de les relacions de tots dos personatges, que en llenguatge figurat, present en molts altres textos orientals, equivalien a “coneixement”. Per a la psicologia oriental antiga l'experiència sexual era prestigiosa com un veritable saber. Respecte a la seva divinització, a aquest “ets com un déu”, ha d'entendre's com a resultat d'unes relacions peculiars, que els mesopotàmics van connectar amb la idea de fertilitat i amb la deessa Ishtar. El text del Poema ens situa en un món on les activitats relacionades amb el sexe, pel fet de ser possibles creadores de vida, eren valorades com a factors d'estricta categoria divina. En aquell món mesopotàmic, tan allunyat del nostre en el temps i en la mentalitat, era natural, segons va assenyalar W. Von Soden, que s'honrés i venerés l'incomprensible misteri que feia derivar una nova vida de la unió de dos éssers. Una manera pràctica d'honrar-lo per part de la dona seria sacrificar la seva pròpia puresa com a obsequi de caràcter cultual a aquest principi diví que governa la naturalesa. Aquesta prostitució, inspirada en motius religiosos, es veia envaïda per influències d'índole utilitària, preocupades per assegurar la fertilitat de tots els éssers vivents, i s'encarregava a dones professionals, que passaven així al servei dels temples. La virtualitat que tenien les relacions sexuals d'estimular la 12