Análisis poético de 'Postal' de Vicent Andrés Estellés, Apuntes de Biología

¡Descarga Análisis poético de 'Postal' de Vicent Andrés Estellés y más Apuntes en PDF de Biología solo en Docsity! Anàlisi d'un poema ''Llibre de Meravelles'': Postal El poema del qual es tracta el meu anàlisi es Postal. El Llibre de Meravelles compta amb un total de 49 poemes, i la meua tria ha sigut influenciada principalment per el tema principal que tracta aquest poema, sent aquest un amor inoblidable, encara que la seua lluent estructura també va cridar la meua atenció desprès d'haver llegit una gran quantitat de poemes amb estructures més comuns i regulars en altres ocasions. Les primer publicacions d'Estellés es varen donar al anys 50, on aquest va desenvolupar el caràcter de la seua literatura i demés. Va ser als anys 70 quan aquest començà a escriure amb més freqüència i a rebre premis per la seua escriptura, i al 1971 sería quan publicà el Llibre de Meravelles, durant aquesta época, Espanya es trobava a finals de la segona consolidació del franquisme present per aquell temps. A finals dels seixanta el realisme entrà en crisi. Les causes varen ser tant de tipus històric, la crisi de marxisme ortodox, com literari, l'automatització d'un repertori limitat des del punt de vista estètic. A més, Josep M. Castellet, un dels seus principals ideòlegs, saludava l'arribada d'aires renovadors al sistema castellà, amb els seus Nueve novísimos. Els autors abans marginats per l'estètica realista, com Riba, Carner, Foix o Brossa seran de nou rehabilitats. A pesar del canvi generacional, la poesia realista va mantindre als setanta una certa vitalitat, palesa en la publicació d'obres importants de poetes de primera fila, com el Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés (1971) o La fàbrica (1972) de Miquel Martí i Pol. La Nova Cançó, que havia contribuït decisivament a la canonització del repertori realista en els anys seixanta, continuava musicant o creant lletres de caràcter compromés. Dels anys setanta fins a la seua mort: és l'etapa de difusió i reconeixement del poeta, quan publica l'obra que majoritàriament havia quedat inèdita en l'etapa anterior. És una etapa de maduresa creativa, en la qual Estellés es converteix en el poeta nacional dels valencians. L'evolució de la situació política, social i cultural al nostre país, caracterizada per un creixement significatiu de l'oposició al franquisme, per la superació definitiva de la situació social de la postguerra i per la progresiva normalització social de la cultura catalana, va permetre una veritable eclosió de la figura poètica de Vicent Andrés Estellés. Aquesta dècada és una etapa decisiva en la carrera literària de Vicent Andrés Estellés, ja que s'hi materializa la difusió de la seva obra i, per tant, es produeix l'accés del gran públic a la seva poesia. El 1971, de sobte, Vicent Andrés Estellés publica Libre de meravelles, La clau que obri tots els panys, L'inventari clement, Primera audició. Vicent Andrés Estellés, des de la seva posició de poeta valencià que havia escrit en silenci durant tot la seva vida, va participar d'una manera directa en el esdeveniments esdeveniments histörics que van comportar canvis polítics substancials en les societats, ja que la seva poesia, sobretot a partir de la publicació de Libre de meravelles, va convertir-se en un exemple de compromís cívic. Els darrers anys de la vida de Vicent Andrés Estellés estan marcats per la vivència de la malaltia que va motivar la seva jubilació profesional, però també per la projecció definitiva de la seva personalitat literaria, plasmada en l'edició de la seva obra completa i en la creació de la seva obra monumental Mural del País Valencià. Tot i que l'escriptura del Mural del País Valencià es desplega sobretot als anys vuitanta, la idea original és anterior. De fet, la intenció de fer un cant a Valência ja apareix expressada en alguns dels seus poemes, com ara «Cant de Vicent» (Llibre de meravelles). El títol del poemari és un homenatge a l’obra de Ramon Llull que té el mateix nom, escrita el s. XIII. Està concebut com un inventari de meravelles que hom pot trobar a la ciutat de València. La seva estructura dividida en episodis, la intenció didàctica i moral i el seu format de tríptic també estan inspirats en l’obra de Llull. Llibre de meravelles té nou seccions que es divideixen en tres parts diferenciades: un pròleg, un epíleg i, al mig, la resta del cos del text. En el pròleg, el poeta presenta el poemari en forma de declaració de principis poètics, mentre que, a l’epíleg, expressa el seu compromís amb la societat. Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés és un conjunt de poemes que majoritàriament són de caràcter realista, líric i narratiu i que tracten aspectes de la vida quotidiana de la València de postguerra. Els seus versos parlen de persones normals i corrents, i hi predominen temes com l’amor, la mort, la violència o la repressió. Al mateix temps, són un homenatge poètic a València, ciutat adoptiva de l’autor, als valencians i a la seva cultura. Són un recorregut pels seus carrers, els seus racons i els seus llocs emblemàtics. Tot i que els poemes estan escrits d’una manera senzilla, aquesta simplicitat volguda amaga una clara intenció irònica i subversiva que retrata la quotidianitat i la misèria de la postguerra. El poema triat en aquest cas es Postal, el qual presenta com a tema principal un amor inoblidable, i per tant conté una série de referéncies a aquest, i en aquest cas es pot entendre que es tracta d'un missatge escrit a forma de postal dirigit a la seua amada, i per això presenta aquest títol l'obra. El poema pertany al poemari Llibre de Meravelles, i es un volum únic a diferència d'altres poemes com Flèrida, al mateix temps que pertany a la mateixa col·lecció del poemes amb dedicatòria a Ausiàs March. El poema presenta un format comú, igual respecte a la resta de poemes amb els que comparteix poemari. El poema es una dedicatòria al poeta Ausiàs March, i també s'inclou una cita junt al se nom que dicta el següent: D'ells ahunits surt amor, d'algun acte. La tipografia del poema te un estil concret. Una característica que es repeteix en molts poemes de Vicent Andrés Estellés és las de la segona persona. El poeta s'adreça a un tu, de vegades a un vosaltres, emprant el recure de l'apòstrofe, que recrea l'efecte d'un diàleg en poemes que són, en realitat, monòlegs. Elcol·loquialisme és una característica bàsica de la creació poètica estellesiana, motivacia pel contingut que es tracta en els seus poemes. Lluny del que sembla, no es tracta d'un vulgarisme, d'un dialectalisme, assumits sense més pel poeta, sinó d'una veritable estratègia expressiva. El poeta assumeix la tasca sacerdotal de parlar en nom dels altres, però no exactament com a consciència lúcida individual que pot enfrontar-se amb la ceguesa del poble endormiscat o embrutit, sin més aviat com un portaveu, com una mena de delegat democràtic de la veu popular. De l'altre, aquesta missió humil i representativa implica dues condicions: que el seu Jo siga una mostra adequada de la col lectivitat i que la seua paraula bega en les fonts de la veu col-lectiva. En quant a estructura externa, el poema es presenta de la següent manera: art major de manera totalitària en tots el versos, on vegem que poden ser de 12 o 13 sil·labes dent així versos anisosil·làbics i amb hemistiquis en els versos de 12 síl·labes (6 + 6), i també en son observables fenòmens mètrics com sinalefes en la majoría dels versos, hiats, dièresis i sinèresis.Postal es un poema amb una única estrofa i 18 versos, els quals es roben sotmessos a regulacions métriques i rítmiques pero que no presenten ningún tipus de rima, es a dir, son versos blancs. El poema té un característic esquema tancat, en el qual el poeta tracta el mateix tema al llarg de tot el poema, un amor que no pot oblidar (eix temàtic), amb un aura descriptiu i realista durant la narració dels seus sentiments. L'escena descriu el moment en el que el poeta passejaba per el carrer amb la seua amant, feliços perqué havíen confessat el seu amor l'un cap a l'altre. A més a més, trobem al poema un motiu secundari o subtema de