PRACTICUM I, Educació social. Nota Matricula d'honor, Ejercicios de Práctica Aeroespacial

¡Descarga PRACTICUM I, Educació social. Nota Matricula d'honor y más Ejercicios en PDF de Práctica Aeroespacial solo en Docsity! 1. Les funcions dels i les professionals de l’educació social en el cas pràctic. Cal reflexionar sobre les nostres funcions professionals, les que hem estat analitzant a la PAC 1 i PAC 2, exemplificant-les en el cas pràctic A del mòdul d’Ubieto. Caldrà detectar o pensar quines funcions duen a terme i són responsabilitat dels i les professionals de l’educació social en el cas pràctic. No cal exemplificar cada una de les sis funcions, ja que el cas tampoc aprofundeix en aquest aspecte, sinó que cal veure quines podeu detectar o quines penseu que realitzarien els i les educadores socials implicades en el cas. Les funcions dels educadors socials les trobem reflectides en els Documents Professionalitzadors ASEDES (2007). Les Funcions singulars són les que determinen un compromís directe amb l'eix central de la nostra tasca d’educadors socials. Aquestes funcions sempre estan impregnades d’un caràcter pedagògic on l’acció socioeducativa està molt present. Segundo Moyano (2012) explica que les funcions singulars basaven els seus objectius en accions i activitats vinculades a la cultura, ja que els processos de transformació dels subjectes deriven de la cultura i la seva transmissió. Transmissió, desenvolupament i promoció de la cultura. Com hem vist en el cas del projecte Interxarxes el cas no ha seguit protocols tancats, s’ha mostrat un acompanyament adaptat i flexible, els recursos han anat variant segons necessitats i temps. Generació de xarxes, contextos, processos i recursos educatius i socials. Ho identifico en el cas A amb la oferta de recursos i activitats proposades, logopèdia, suport extraescolar, també amb el canvi d’escola. Mediació social, cultural i educativa. Com hem vist en el cas puc relacionar-ho amb les eines i els suport que rep la família (sobretot l’avia) per millorar la situació familiar i que no hi hagi una desemparament. Funcions compartides. Coneixements, anàlisi i investigació dels contextos socials i educatius. Disseny, implementació i avaluació de programes i projectes educatius Gestió, direcció, coordinació i organització d'institucions i recursos educatius. Aquestes tres ultimes funcions hem vist que s’han desenvolupat durant la intervenció gràcies al treball en xarxa que s’ha portat a terme, renovant-se, qüestionant-se i gràcies a la visió col·lectiva del cas. Opino que si aquest cas no s’hagués tractat amb aquesta metodologia de xarxa segurament podien haver executat un desemparament i el desenllaç hauria estat molt més negatiu per a tots els integrants i participants. Vull destacar la importància de tenir ben presents els conceptes de construcció i, sobretot, de centralitat dels casos, així com la participació i la corresponsabilitat, en tant que la seva consideració en el disseny pot servir per optimitzar el procés i els resultats del treball en xarxa. 2.El treball en xarxa en el cas pràctic. Cal detectar quin ha estat el treball en xarxa en el cas, quina ha estat la metodologia i quins han estat els seus beneficis per a la família i pels professionals. Una xarxa que es coordinació regularment entre els diferents serveis de salut, educació i atenció social Gràcies a l'agrupació d'aquests serveis s'augmenta el nivell de satisfacció, perquè les propostes, idees, resolució de conflictes, etc., són més completes i extenses que si haguessin estat donades per un únic servei i així també s'eviten repeticions i contradiccions entre entitats o professionals. Beneficis:  Com veiem a produït una millora substancial de la cooperació entre serveis i professionals que ha derivat en un resultat positiu en les actuacions.  Com que es va crear per les necessitats dels professionals, la implicació d’aquests i el manteniment del projecte n’han sortit afavorits.  Que es tracti d’un projecte amb una certa continuïtat del projecte fa que cada cop es tingui més coneixements, i experiència, per tant, el benefici axiomàtic comporta inclosa una posició teòrica vers la pròpia pràctica. Això implica entendre que en totes les accions pràctiques hi ha inclosa una proposta teòrica, una manera d’entendre el treball en educació social. Per tant hi ha un acte de responsabilitat que ens allunya del fer per fer. La tercera relació que es centra en creure que el que proposa la teoria no es duu a terme en la pràctica. Aquesta posició es sosté essencialment creient que la teoria no és la realitat, que no tenen correlació. Per concloure m’agradaria recordar una cita de Úcar, X (2016:19) que diu que “La teoria sense la pràctica es torna especulació buida i inútil. La segona sense la primera es converteix en acció tancada, rutinària i sense vida.“ L’educació social es vincula a la professió pràctica i tracta de resoldre conflictes a través de coneixements teòrics. BIBLIOGRAFIA  Almirall, R. (2016). INTERXARXES. El trabajo en red mediante la conversación y la construcción del caso. I Congreso Internacional Infancia, pobreza y éxito educativo: Acción Socioeducativa en red. Madrid  ASEDES. (2007). Catàleg de Funciones y Competències del educador y la educadora social. A Los documents profesionalitzadors. ASEDES.  Moyano, S (2011). Educació social. Acció educativa en el camp social. Mòdul didàctic. UOC.  Moyano, S. (2012). Acción educativa y funciones de los educadores sociales. Barcelona: UOC. (pp.69-91).  Moyano, S. (2020). Paradojas, límites y obstáculos de y en la educación social. En C. Sánchez-Valverde & A. Montané (coord). La educación social en los extremos: justicia social y paradojas de la práctica. (pp. 71- 86). Institut de Creativitat i Innovacions Educatives de la Universitat de València.  Ucar, X (2016). Els professionals d’allò socioeducatiu com a investigadors: la creació del coneixement. La recerca, motor de desenvolupament de l’educació social.  Ubieto, J.R. (2007). Models de treball en xarxa. A Educación social: Revista de intervención socioeducativa, 36, 26-39   Ubieto, J.R. (2011). Procediments i eines en el treball en xarxa. A. J. Solé (coord). Treball en xarxa i interdisciplinari I. L’atenció de casos en el treball en xarxa. Pràcticum I. Introducció a la pràctica professional. (pp.41-72).  Ubieto, J.R. (9 de Juny de 2013) “El trabajo en red: una práctica colaborativa para generar el vínculo profesional y favorecer el acompañamiento.” El blog de José Ramón Ubieto. https://joseramonubieto.blogspot.com/2013/06/el-trabajo-en-red-una- practica.html  Ubieto, J.R. (2017). Treball en xarxa i interdisciplinari (II). Barcelona: UOC  Ubieto, JR. (2022). Els beneficis del treball en xarxa. Document de treball disponible a l’aula.   Ubieto, JR. (2022). L’experiència del programa Interxarxes (2000-2022). Document de treball disponible a l’aula.