preguntas examen, Exámenes de Antropología

¡Descarga preguntas examen y más Exámenes en PDF de Antropología solo en Docsity! PREGUNTES EXAMEN ANTROPOLOGIA 1) La sociologia i l'antropologia avui en dia son exactament el mateix, estudien els mateixos fenòmens de la mateixa manera. Confirma o nega aquesta afirmació i argumenta-ho. ANTROPOLOGIA: Tècniques qualitatives: es mirar en aprofundir en la qualitat de la informació, les opinions, explicacions de les persones i aixo ajuda a matisa la informació. Ajuda entendre les postures de la persona. Informació més rica pero perd en nombre. SOCIOLOGIA: Tècniques quantitatives ( enquestes, questionaris, consulta de dades estadistiques), és una cerca de dades de forma col.lectiva, busquen correlacions si hi ha causa-efecte Perque recorren aquestes tècniques? La antropologia recorrer aquesta tecnica perque son petites poblacions i no coneix la societat/població que es dirigeix La sociologia recorre aquesta tecnica perque es dedica en grans aglomaracions, pot passar questionaris pq té una familiaritat amb la societat. DIFERENCIES ENTRE ANTROPOLOGIA i SOCIOLOGIA SOCIOLOGIA ANTROPOLOGIA Societats urbanes, modernes i industrials: Societats modernes. La sociologia neix quan es transforma la societat occidental, pq es fan preguntes sobre els canvis. Societats camperoles, arcaiques, primitives: Societats tradicionals. Neix quan els occidentals entren en contacte amb societats molt diferents a la seva (colonialisme). El canvi social, la dinamica social: el seu interes s'orienta a estudiar els canvis (exp:Castells societat de la informacio Les recurrencies, regularitats, el que no canvia: la tradicio. No els interessava els canvis dels pobles que canviaven quan van els occidentals, sino la tradicio. Perspectiva parcial, segmentaria: per aixo hi ha sociolegs que s'especialitzen en ambits diferenciats, que son relativament autonoms (exp:educacio, economia, politica) Perspectiva totalitzadors, holistica: si no coneixes massa una societat, no pots estudiar per ambits, i a mes la tendencia es que son societats integrades = dificil que l'antropoleg s'especialitzi Tecniques quantitatives (enquestes, estadistiques, questionaris): No remeten a cap persona en concret, sino col・lectius amplis (es passen a tot un col・ lectiu o a una mostra). Busquen correlacions, es a dir, com es relacionen unes dades i altres. Exp: entre no alumnes estrangers i no que aproven. La info obtinguda es forca simple, sense matisos, no pots afinar massa. Info fiable, en funcio del metode emprat. Tecniques qualitatives (treball de camp, observacio participant): + comprensio de motius, - dades. En comptes d'intentar aglutinar un no ampli de poblacio, es busca el detall. Entrar en els arguments, els motius, la manera en que una persona explica el seu posicionament. Dades amb matisos. Et permet entendre mes la postura d'algu, pero no permet arribar a molta gent. El resultat varia segons les opinions de cada persona, pero no vol dir que la info no sigui fiable. Interes en la diversitat cultural i la comparació intercultural que aixo comporta: posa l'accent en la diversitat cultural i la comparacio entre cultures (en l'objecte d'estudi de la sociologia no trobem gairebe diferencies). 2) Explica els 3 nivells d'anàlisi que podem establir dins de l'antropologia  Etnografia: fa referencia al nivell de la descripció, ( nivell més bàsic) descriu les cultures, tribus etc.. Primer nivell d'estudi descripció, caracteristiques.. Estudi descriptiu de les societats o cultures (monografies) elaborat a partir de informació de primera mà obtinguda en una comunitat determinada i utilitzant mètodes i tècniques com el treball de camp i l’observació participant  Etnologia: comparació i classificació. Podem veure que les podem comparar, veure les semblances i diferèncis i despres classificar-les després de haver fet una descripció. Estudi comparatiu del material etnogràfic amb l’objectiu de produir teories i generalitzacions sobre la diversitat humana  Antropologia social o cultural: la teoria, l’explicació.Estudi de la naturalesa i la dinàmica dels fenòmens culturals específics i universals des d’un punt de vista comparatiu i la connexió entre l’estructura social i les creences, els símbols i els valors de cada societat o cultura. Nivell més alt sobre la reflexió de la diversitat cultural. Analisi de les diferencies i classificació i la comprensió de les diferencies pq són aixi , i a partir d'aqui podem fer la teoria Per poder fer antropologia ens cal bones descripcions, i que siguin suficients com per fer comparacions i aixi arribar a fer teories. 3) Esquema de parantiu El nostre sistema de parentiu és BILINEAL vol dir que es un sistema on les persones ja siguin homes/dones són membres del grup tant de la seva mare i del seu pare. Tot té el mateix valor per nosaltres, ja vingui per mare o pare. Les bandes recol.lectores tenen aquest sistema. Les societats tribus/clans tenen el sistema PATRILINEAL i MATRILINEAL perque són molta gent i s'ha de saber quin es el teu grau de parentiu. Patrilineal: com que els drets i deures els marca el parentiu i per aixo es basa en una norma: tant els fills com les filles son membres del grup de parentiu del seu pare. Si que hi ha relacions amb tots, pero el poder, el vincle de drets/ deures es per la via paterna. Cada un pertany a un grup i nomes un grup, agafis qualsevol dels egos. Exp: si EGO es vol casar, sera el grup de parentiu del pare qui decidira, o qui l'ajudara en moments de necessitat / les societats gitanes tradicionals, les arabs.Exemples: els gitanos i els arabas tenien aquesta societat Fan cas als que són del seu grup, i són ajudats per el grup del pare. 7) Defineix els conceptes etnocentrisme i relativisme cultural i explica quina relació hi ha entre ells El relativisme cultural. Cerca una descripció més rigorosa i lliure de judicis de valor dels elements d'una cultura. Sosté que cada tret cultural, pauta cultural, costum, instrument, ritual, relació personal, etc., només es pot entendre en funció de la cultura a què pertany. Etnocentrisme és l'acte d'entendre, jutjar o avaluar un altre grup ètnic i/o cultura i/o grup social d'acord amb els estàndards i valors de la cultura o grup propis. El relativisme cultural no evita el etnocentrisme sino que diu que hem de ser conscients i evitar els judicis sobre els altres que provoca el etnocentrime. 8) Segons algunes persones l'etnocentrisme és un fenomen universal. Comenta aquesta afirmació. És l'actitud de considerar la cultura pròpia com a superior a les altres. És el plànol social de l'egocentrisme: la forma de concebre el món exclusivament des del punt de vista, l'opinió i els interessos d'un mateix. Només que la persona *etnocéntrica no es considera a si mateixa, sinó a la seva cultura com el centre de l'univers. La persona *etnocéntrica avalua la cultura aliena negativament, atribuint-li tots els vicis i restant-li qualitats. Així també, li resulta difícil criticar les maneres de vida propis de la societat a la qual pertany, per més que siguin xocants a les persones d'una altra cultura. Recordem que la cultura és la manera de vida d'una societat en particular. Inclou l'idioma, les creences religioses i tabús, les preferències gastronòmiques, els hàbits de treball, els jocs i activitats recreatives que practica el grup social i, en general, el pensament i el comportament de la societat. Pel que l'etnocentrisme és una barrera cultural, perquè es constitueix en una font de discriminacions i ens impedeix analitzar i entendre la cultura d'altres pobles, així com reconèixer les seves qualitats. L'etnocentrisme és una actitud davant la diferència cultural que consisteix a creure que la pròpia cultura és l'única adequada i, fins i tot, superior a qualsevol altra. aquesta va anar sempre la postura que van assumir les cultures imperialistes en envair altres pobles: creença que nostres pròpies pautes de conducta són sempre naturals, belles o importants, i que els estranys, pel fet d'actuar de manera diferent, viuen segons patrons salvatges, inhumans, repugnants o irracionals La conseqüència d'aquesta actitud és identificar el desenvolupament cultural exclusivament amb la pròpia cultura. Així doncs, tot el que és aliè es titlla d'irracional i primitiu. Per tant, el model a seguir és el propi i els altres han d'adoptar-ho per poder civilitzar-se.els problemes que planteja l'etnocentrisme resideixen que normalment estan lligats a tot tipus d'actituds violentes, com són el racisme, la xenofòbia o la *aporofobia. Aquestes actituds fomenten no només l'exclusió d'aquells que estan al marge de la cultura dominant, sinó que fins i tot poden desembocar en *auténticosgenocidios. El rebuig cap als més febles i desemparats, que no tenen recursos o veu per defensar la dignitat de la seva cultura, és una manifestació d'aquest fenomen En realitat, el problema no és només cultural: sota ell s'amaga actualment un problema econòmic. 9 ) Explica quina relació hi ha entre etnocentrisme i relativisme cultural,i valora en quina mesura el relativisme és una bona manera de posicionar-se enfront a la diversitat cultural. El relativisme cultural és l'actitud o punt de vista pel qual s'analitza el món d'acord amb els paràmetres propis de cada cultura. La seva filosofia defensa la validesa i riquesa de tot sistema cultural i nega qualsevol valoració absolutista moral o ètica dels mateixos. S'oposa a l'etnocentrisme i a l'universalisme cultural —de caràcter positivista— que afirma l'existència de valors, judicis morals i comportaments amb valor absolut i, a més, aplicables a tota la humanitat. L'etnocentrisme sol implicar la creença que el grup ètnic propi és el més important, o que alguns o tots els aspectes de la cultura pròpia siguin superiors als d'altres cultures . L'etnocentrisme és una actitud davant la diferència cultural que consisteix a creure que la pròpia cultura és l'única adequada i, fins i tot, superior a qualsevol altra. aquesta va anar sempre la postura que van assumir les cultures imperialistes en envair altres pobles: creença que nostres pròpies pautes de conducta són sempre naturals, belles o importants, i que els estranys, pel fet d'actuar de manera diferent, viuen segons patrons salvatges, inhumans, repugnants o irracionals La conseqüència La diversitat cultural reflecteix la multiplicitat i interacció de les cultures que coexisteixen al món. 10) Explica en què consisteix el relativisme cultural i valora en quina mesura el relativisme és una bona manera de posicionar-se enfront a la diversitat cultural. El relativisme cultural és l'actitud o punt de vista pel qual s'analitza el món d'acord amb els paràmetres propis de cada cultura. La seva filosofia defensa la validesa i riquesa de tot sistema cultural i nega qualsevol valoració absolutista moral o ètica dels mateixos. Diversitat cultural: la cultural és plural i diversa. No hi ha una sola cultura sinó moltes de diferents. 11) Les identitats culturals es construeixen per delimitar a grups que tenen unes característiques culturals molt ben definides i diferenciades. Comenta aquesta afirmació. Diferenciacio i relacio que podem establir entre en contingut etnic i la identitat etnica: per subratllar i donar versemblanca al discurs identitari, seleccionem aquells continguts culturals que semblen mes significatius i utils per a subratllar aquestes semblances / diferencies. No es el contingut etnic (cultural) en el seu conjunt el que explica la definicio dels col・lectius, sino que son els processos (contextos, situacions) politics (socials, economics) els que expliquen per que considerem rellevants uns determinats continguts i no uns altres= No es que hi hagi uns continguts clarament diferenciats, sino que determinades situacions fan que aquestes diferencies siguin subratllades per distanciar-se respecte un altre col・ lectiu. I aixo no vol dir que tots els elements culturals siguin diferents, o que dins el propi col・lectiu tot sigui homogeni. Marcadors identitaris: els trets que si que marquen una identitat. Exp: portar sabates no, parlen catala si. Si que hi ha una dimensio politica de l'identitat, pero no es pot considerar com una construccio politica. Poden tenir un us politic. Per aixo alguns autors parlen de l'invent de la identitat, l'invent de la nacio, l'invent de la tradicio (s'exageren determinades tradicions per remarcar la diferencia); de “comunitats imaginades” a “invencions historiques arbitraries”. Totes les cultures i totes les persones reconeixen alguna forma d'identitat i treballen amb ella. Tothom i a tot arreu desenvolupa la consciencia de ser semblant a altres persones i alhora singular, diferent en un mateix. Quan parlem d'identitat el que fem es recorrer a un principi de classificacio, i hem d'acceptar que l'esser huma es, per antonomasia, un animal de rutines classificatories. Sense aquestes rutines la cultura no seria possible i sense la cultura la humanitat no hauria evolucionat (i segurament, ni tant sols hauria pogut sobreviure). Hem de concloure, doncs, que la identitat es un fenomen huma per excel・lencia ( Fabregat, 1988). La identitat no nomes situa la persona en relacio a les altres, sino que fins a cert punt la identitat comporta una assignacio de sentit realitzada per un mateix o pels altres. En aquesta linia, Castells proposa que definim la identitat com: El proces de construccio del sentit atenent a un atribut cultural, o un conjunt relacionat d'atributs culturals, al que es dona prioritat sobre la resta de fonts de sentit (1997:28) A partir d'aquesta definicio podem acceptar que una persona o un grup social puguin tenir diverses identitats. Aquesta pluralitat, pero, pot ser font de tensio i de contradiccio tant en la representacio d'un mateix com en l'accio social. La identitat no es construeix nomes a partir d'atributs etnics o nacionals. Els atributs culturals amb que es treballa poden contribuir a formar una determinada concepcio de la joventut, de la vellesa, de la masculinitat, etc; poden crear una determinada identitat de classe (noblesa, obrerisme...), religiosa; o poden donar lloc a la creacio d'una identitat especifica dins del ventall que ofereixen les diferents subcultures juvenils (les mal anomenades “tribus urbanes”), entre d'altres. A mesura que les persones progressem en direccio a la maduresa, se li van reconeixent diferents identitats (a mes de la sexual o de l'edat, se li reconeix una id. etnica o nacional, una id. politica, una id. religiosa, etc. Aquest reconeixement el realitza un mateix (hom s'identifica, va dotant-se d'una id) pero tambe es atorgat pels altres: la id obte el seu reconeixement dintre del context d'un sistema cultural i de les funcions socials en que es distribueix la totalitat d'una cultura. Tota id, doncs, es significada culturalment, tot i que aixo no vol dir que la identitat que s'atribueixi un mateix pugui no ser reconeguda o pugui no correspondre's amb la que li atribueixen els altres (una situacio de conflicte habitual). -> les id han de tenir arguments per dotar-se de veracitat pq els altres ho considerin aixi. Exp: peli de noi d'Usera que vol ser xines. No es suficient basar-se en el que vull ser, sino que cal un argument com haver nascut alla pq els altres li donin veracitat. 12) Manel Castells parla de tres usos o formes polítiques diferents de la identitat. Explica quines són i posa algun exemple. 1. identitat legitimadora: Es la introduida per les institucions dominants de la societat per estendre i racionalitzar la seva dominacio davant dels actors socials. Busca identificar les persones amb la institucio a traves d'identificar l'institucio amb certs valors, busca l'adhesio. Aquesta forma de id genera una societat civil, un conjunt d'institucions, d'organitzacions i d'actors socials estructurats que reprodueixen (encara que de vegades de manera conflictiva) la identitat que racionalitza les fonts de dominacio. Exp: els discursos nacionalistes generats des dels estats, el republicanisme frances o la idea d'America com a terra promesa i paradis de la llibertat (somni america). El DNI es l'instrument que reforca la id legitimadora, pero no es la propia id. 16) Hem parlat de 2 tipus de nacionalisme. Indica quines poden ser algunes de les consequencies negatives que poden tenir les versions més extremes de cadascun d'aquests dos tipus de nacionalisme -> l'exces de la versio politica: 1. resulta problematic establir quin es l'ambit de sobirania. 2. el nacionalisme politic quan es planteja com a proteccio dels interessos dels nacionals tambe genera problemes: prioritat nacional, insolidaritat...Divisio radical entre nacionals i estrangers. -> l'exces de la versio culturalista: 1. pot conduir a l'homogeneitzacio interna de la nacio: la unitat cultural sovint es artificial, suposada. 2. l'exaltacio dels particularismes sovint pot conduir al tancament de la nacio, a la valoracio excessiva d'allo autocton, que allo propi es millor o que pel fet de ser propi ja s'ha de conservar. 3. per tant, pot esdevenir una postura conservadora i poc respectuosa amb la llibertat individual al si de la nacio o amb els drets dels diferents col・lectius que hi ha a dins. Assimilacionisme. 4. pressuposa l'existencia d'un estat culturalment militant enlloc de culturalment laic. 5. la voluntat de fer encaixar les caracteristiques culturals amb l'estat tambe resulta problematica (conflictes a l'hora d'establir-ne els limits). 17) Explica quines són les principals diferències entre el racisme clàssic i el nou racisme.  Al racisme clàssic (el de les races humanes: creure que les races existeixen i que aquestes imposen diferències fonamentals entre els humanes, tan grans que fins i tot podem considerar que hi ha races millors que altres). El racisme clàssic fa refèrencia a races  Al nou racisme (segons alguns autors, els discursos que defensen la discriminació, explotació o expulsió de determinades persones o col·lectius en base al seu origen o nacionalitat, el fet que siguin “culturalment diferents” de la majoria...). El nou racisme és fanamentalisme cultural. Racisme diferencialista. Prioritat als drets de la cultura i tradicció abans dels drets de les persones. Per a alguns autors només és racisme el “racisme de les races” (i als altres discursos o ideologies els qualifiquen de xenofòbia, de fonamentalisme cultural o altres). Uns altres autors, en canvi, consideren que tant el racisme de les races com el nou racisme (també anomenat racisme diferencialista o fonamentalisme cultural) són diferents expressions del racisme. Pero tot es racisme pero de diferent manera , pero l'ació és la mateixa. Entre el racisme ( Blancs/ negres) , el sexisme ( home/dona) i els nacionals ( nacionals/ estranjers) hi ha diversitat entre ells, pero tambe diferencies i aixo genera desigualtats. 18) Segons Joan Lluís Alegret, el racisme és la ideologia que, present en els actes o incorporada en les conductes, implícita en els prejudicis o explícita en els discuros,manipula determinats aspectes de la diversitat humana amb la finalitat d'establir sobre ella una sèrie de diferències que són utilitzades per justificar determinades desigualtats socials. Explica aquesta definició i digues si et sembla adequada per a l'anàlisi de les noves formes de racisme que es desenvolupen en la nostra societat. és adequada perquè: a) es pot aplicar tant al racisme tradicional (el de les races), com a l'actual (el nou racisme, de caràcter culturalista. Fonamentalisme cultural). b) A més de definir què és el racisme, ens ajuda a entendre com funciona: - és una ideologia (però està implícita o és la que dóna sentit a determinades accions). - es caracteritza per manipular la diversitat per construir diferències i justificar desigualtats. - i això ho pot fer en base a un discurs que parli de races o de cultures o de... 19) En quina manera podem afiermar que el “ nou racisme està contra la diversitat cultural? Podem diferenciar entre: - Els que prefereixen parlar de racisme només quan es fa referència a la raça o similars, creuen que és preferible no qualificar de racistes a aquestes expressions de xenofòbia, ser rigorosos i cenyir-nos a l'etimologia de la paraula racisme. - Els que prefereixen parlant de racisme ho fan perquè: - les lògiques de la diferenciació i de la desigualtat sovint han anat juntes. - nou i vell racisme es combinen, reemplacen o sobreposen fent que sigui molt difícil decidir quan l'explotació, la segregació,etc. es fonamenten en un o en l'altre (seria absurd dir que es va passant de racisme a quelcom diferent, quan el que es fa és el mateix). - el fonamentalisme cultural també naturalitza les desigualtats (l'element naturalitzador és la xenofòbia i la cultura erigida com a “segona naturalesa”). Amb tot, hi ha un problema: racisme és un concepte descriptiu i alhora valoratiu (amb un valor negatiu absolut). Això implica el debat i genera malentesos: s'usa més per desqualificar que per descriure, ser racista vol dir ser alguna cosa dolenta sense cap mena de justificació, però ben poques persones poden acceptar ser qualificades d'aquesta manera. Ben pocs racistes accepten ser-ho perquè sí i, al contrari, consideren que si hi ha motius per explicar i justificar raonadament les seves postures, aleshores aquestes no poden ser qualificades de racistes. Si s'equipara amb l'injustificable, quan resulta justificable deixa de ser racista. D'aquí els “jo no sóc racista, però...”, “els racistes són els altres”. 20) ¿ Per què Joan Lluís Alegret parla de diversitat, diferències i desigualtat en aquesta definició: el racisme és la ideologia que, present en els actes o incorporada en les conductes, implícita en els prejudicis o explícita en els discuros,manipula determinats aspectes de la diversitat humana amb la finalitat d'establir sobre ella una sèrie de diferències que són utilitzades per justificar determinades desigualtats socials. – Diversitat: la constatació de l'existència de diversitat entre els humans no suposa la realització de cap judici comparatiu, ni tant sols de cap criteri de classificació, mesura o comparació. No requereix ser “ensenyada”, sí mostrada. – Diferències: sí que requereix la utilització d'alguna forma de classificació, comparació o mesura. Sí que responen a un procés d'ensenyament i aprenentatge. – Desigualtats: a la classificació hi afegim judicis de valor que ordenen els grups que hem diferenciat i estableixen una jerarquia. 21) Diferents nivells de racisme segona m.Wieviorka Michel Wieviorka, El espacio del racismo. Planteja una successió, en la que el salt important, el qualitatiu, és quan passes de 1,2 a 3,4. Pq això empenys els altres partits a que facin servir els discursos R. 1. Infraracisme : nivell en que el R existeix en forma de prejudicis, acudits...idees que circulen però que no es tradueixen en actituds de rebuig i que estan poc connectades entre elles. 2. Racisme fragmentat : aquestes idees es comencen a relacionar. Ja no només idees, sinó discursos racistes. Fragmentari pq són discursos que poden estar presents en espais minoritaris; fins i tot discursos polítics, però residuals. 3. Racisme polític : aquest racisme fragmentari comença a agafar força, a ser discursos importants en la societat, com a instrument polític eficaç a l'hora de mobilitzar a la gent. L'ús d'aquests discursos ja no queda relegat a sectors minoritaris. Exp: ja no només PxC, sinó que Albiol al PP també, perquè fa guanyar suports. 4. Racisme total: ja no és només que R sigui un discurs que cala, sinó que té prou força com per agafar el poder i passa a ser la política de l'Estat. Exp: nazisme, o lleis racistes dels EEUU. 22) Taguieff i el antiracisme i racisme Explicacions antiracistes de l'antiracisme. AR sobre AR Taguieff critica la comoditat del discurs AR, per la seva simplicitat bons vs. Dolents. 1. és una reacció justa, sana enfront la legitimació de l'explotació. 2. Es fonamenta en la defensa de 4 principis fonamentals (t: són aspectes difícilment criticables, per això ho pot reivindicar tothom, encara que facin discurs R). - la igualtat - la llibertat - la solidaritat - la tolerància i la “pau” 3. també es fonamenta en la ciència: Però Taguieff diu que no és que uns siguin científics i els altres no, és a dir que no els avala la ciència i en canvi als AR sí. Critica que hi ha hagut molta autocomplaença, un discurs molt naïf, però no s'ha escoltat realment els problemes de la gent (fins i tot s'han negat aquests). Explicacions racistes de l'antiracisme. R sobre AR 1. L'AR és el que es basa en el prejudici: les diferències biològiques, psicològiques, intel·lectuals,...són un fet i l'AR els nega. 2. L'AR obstaculitza el desenvolupament de la ciència: per motius ideològics no es toquen determinats temes per no obrir la caixa dels trons, per por a que s'utilitzin per part del R. 3. L'AR promou el mestissatge i l'homogeneïtzació (i per tant la desaparició de la diversitat cultural: diuen que l'AR no promou la diversitat cultural, sinó el mestissatge, i que són ells els que estan a favor de la diversitat i que si ens barregem, aquesta diversitat es perdrà. 4. L'AR provoca la destrucció de la moral i els costums tradicionals:lectura en termes conservadors, l'AR es carrega el mode de vida tradicional. 5. en general, mostren les incoherències dels AR. Per exemple, quan diuen que defensen: - la igualtat: de tots els homes? Pobles? Ideologies? Accions? - la llibertat: de l'individu? De l'expressió de cada diferència? De qualsevol discurs? (exp: llibreria uns èxits (laborals, socials) en el futur. o Explotació expressiva: els blancs, diu, utilitzen els negres com a bocs expiatoris i projecten sobre ells imatges negatives i estereotipades. Els alumnes minoritaris es troben amb un discurs que els menysté i que els aboca a optar entre un aprenentatge de la cultura del grup dominant, i el manteniment de la pròpia cultura i identitat. o Acaben desenvolupant una cultura d’oposició disfuncional que contraposa l’èxit escolar amb la conservació de la seva cohesió ètnica. Les minories que són com castes, afirma, senten que les diferències culturals que aporten a l’escola són marcadors d’identitat que cal mantenir. S’acaba generant una situació en què més que diferències culturals, s’acaben construint fronteres culturals per marcar distàncies respecte a la majoria. o Segons Ogbu les minories involuntàries tendeixen a desenvolupar molt més les diferències culturals secundàries (diferències modernes, inventades i que sobretot afecten els elements ‘d’estil’: formes de parla, música, moda en el vestir, etc.). Ogbu afirma que aquestes diferències secundàries són una resposta a l’experiència negativa que el grup minoritari pateix. Per mantenir la seva identitat cultural, les minories involuntàries converteixen algunes diferències en símbols de la seva diferència cultural i atribueixen una significació negativa a determinades formes culturals de la majoria. La batalla per preservar la pròpia identitat sota determinades condicions socials serà un dels elements que conribuirà al fracàs escolar. També el fet que, no creient en l’escola, els membres de la minoria optin per estratègies de supervivència alternatives, per a les quals l’escola és irrellevant. Això farà que la relació dels membres d’aquestes minories amb l’escola tendeixi a ser difícil i que la tendència cap a les diferents formes de fracàs escolar sigui molt marcada. 25) Dins de l'antropologia de l'educació hi ha hagut tres grans tendencies a l'hora de explicar el fracas escolar dels alumnes membres d'algunes minories ètniques. Digues quines són i en què consisteixen. 1) Desigualtat/deficit Plantejava que alguns alumnes fracasan perque tenen menors capacitats que els altres. En termes: A) Capacitats intel.lectuals: Hi ha autors que utilitzen test d'intel.ligencia, utilitzen un C.I ( coeficient intel.lectual). I questionen lo que la gent pensava sobre la intel.ligencia B) Cultures deficitàries: és perque provenen de cultures que els preparen poc. Altres autors parlen de deficits culturals. Oscar Lewis, va estudiar la cultura de la pobresa, com la gent s'adapta a la pobresa. Un pot sortir economicament de la pobresa, pero culturalment no, pq ja es algu propi. Alguns autors despres de Lewis ja no parlen de cultura de pobresa sino que començen a parlar de deficits culturals que son els que fan que no preparin bé els seus fills per aixo tenen dificultats ( ex: no tenen llibres a casa, no parlen la llengua..), no els han estimulat, no han fet creixer l'interes, no parlen gairebé, no hi ha dialeg, potser no existeix la figura paterna i aixo marca molt als fills. ( Poden ser deficits linguístic, valors, pare..) i aixo fa que els autors es planteguin que aixo es molt etnocentric (etnocentrisme) i demanera incoscient agafen de referencia una classe mitja i la comparen amb una pobre i estableixen les deficiencies i aixo es molt poc rigoros ( hi ha un model de familia que es el correcte, lo que surt d'allo esta malament, es diferent) Tot aixo va provoca que alguns autors ho critiquesin i busquesin plantejaments més relativistes. 2) Diferència/distància cultural (relativisme) Hi ha una diferencia que separa l'escola de la familia. Fan les coses diferents i aixo produeix que no s'adaptin bé a l'escola. El problema esta en la distancia cultural de fer les coses de l'escola i la familia. A) Valors/interessos: hi ha societats que tenen valors diferents, s'ha de saber els valors de l'escola i el de la societat, hi han discrepencies i s'han d'intentar resoldre. L'escola te un valors i la familia te uns altres. I aixo genera discrepencia de valors Ha d'haver una aproximació positiva per coneixer i saber que ens separa i coneixens també a nosaltres. El problema que té com a plantejament teoric no acabar de funcionar. Cultures que s'han adaptar a valors nous i altres cultures que no saben deixar de costat i apendre nous valors B) Linguístiques: es fixen en qüestions sociolinguistiques, les maneres de parla són diferents ( susan phillips), les maneres de relacionar són diferents, la distancia corporal, el to de veu.. Susan Phillips fa un treball sobre aixo i els indigens americans. Molts autors començen a investigar sobre com s'expliquen les coses als nens. Aquests elements fan que no hi hagin tantes discrepencies. C)Interpretació de l'escola: trobem: estereotips/prejudicis, profecies que s'autocompleixen i Tracking El problema esta com l'escola interpreta, manilupa la diferencia dels altres. Aqui trobem els prejudicis/estereotips: ja no es només la diferencia sino lo que tu t'imagines d'ells, lo que afegim a la diferencia. Profecies que s'autocompleixen: expectatives que es te sobre la persona ( positives/negatives) TRACKING és el “nivell acadèmic”: alumnes que es poden sortir van cap al BAT i els alumnes que no es poden sortir van cap a moduls, cicles.. A partir de la idea de diferencia generes desigualtats. “Grups de nivell”: instituts que fan A-B-C aixo es garantia pq uns es formin be i els altres no, segons les dificultats que tingui la persona. 3) Relacions minoria/majoria o Caste theory Ogbu considera que per entendre l’èxit / fracàs escolar dels alumnes membres de minories ètniques el que és més important és entendre la relació que cada minoria manté amb la majoria (i per extensió amb l’escola, com a institució representant i que reprodueix els valors de la majoria). A partir d’aquesta idea ell distingeix dos tipus de minories: minories involuntàries (o tipus casta) i minories voluntàries (o immigrades). Minoria involuntària o tipus casta Aquestes minories són les que han patit una llarga experiència històrica de discriminació i subordinació a un altre col·lectiu. Són aquelles en les que quan un neix ja neix com a membre d’una (o en situació de) minoria (per exemple, els gitanos els indígenes americans, els afroamericans, etc.). Aquestes minories acostumen a compartir tot un seguit de característiques: – Experiència històrica negativa: la subordinació històrica d’aquests col·lectius habitualment va associada a l’existència d’un sostre laboral que limita de manera formal o informal l’accés de la minoria a determinats llocs de treball. El baix sostre laboral provoca un desencís entre la població minoritària, que finalment repercutirà en uns pobres resultats escolars. Aquest desencís es transmet de pares a fills i fa que no sigui creïble el que l’escola promet, que l’esforç els servirà per assolir uns èxits (laborals, socials) en el futur. – Explotació expressiva: els blancs, diu, utilitzen els negres com a bocs expiatoris i projecten sobre ells imatges negatives i estereotipades. Els alumnes minoritaris es troben amb un discurs que els menysté i que els aboca a optar entre un aprenentatge de la cultura del grup dominant, i el manteniment de la pròpia cultura i identitat. – Acaben desenvolupant una cultura d’oposició disfuncional que contraposa l’èxit escolar amb la conservació de la seva cohesió ètnica. Les minories que són com castes, afirma, senten que les diferències culturals que aporten a l’escola són marcadors d’identitat que cal mantenir. S’acaba generant una situació en què més que diferències culturals, s’acaben construint fronteres culturals per marcar distàncies respecte a la majoria. – Segons Ogbu les minories involuntàries tendeixen a desenvolupar molt més les diferències culturals secundàries (diferències modernes, inventades i que sobretot afecten els elements ‘d’estil’: formes de parla, música, moda en el vestir, etc.). Ogbu afirma que aquestes diferències secundàries són una resposta a l’experiència negativa que el grup minoritari pateix. Per mantenir la seva identitat cultural, les minories involuntàries converteixen algunes diferències en símbols de la seva diferència cultural i atribueixen una significació negativa a determinades formes culturals de la majoria. La batalla per preservar la pròpia identitat sota determinades condicions socials serà un dels elements que conribuirà al fracàs escolar. També el fet que, no creient en l’escola, els membres de la minoria optin per estratègies de supervivència alternatives, per a les quals l’escola és irrellevant. Això farà que la relació dels membres d’aquestes minories amb l’escola tendeixi a ser difícil i que la tendència cap a les diferents formes de fracàs escolar sigui molt marcada. Minories involuntàries i immigrades Les minories voluntàries, fruit de l’emigració, aborden aquesta qüestió d’una manera ben diferent, s’integren d’una manera diferent a la societat que les acull i llur resposta al sistema educatiu difereix també en molts aspectes. Les minories voluntàries són les constituïdes per poblacions que han decidit emigrar per tal d’assegurar-se un futur millor. A aquestes minories els manca l’experiència històrica de discriminació i subordinació que marca profundament l’actuació de les