Preguntes examens dret internacional públic, Exámenes de Derecho Internacional Público

¡Descarga Preguntes examens dret internacional públic y más Exámenes en PDF de Derecho Internacional Público solo en Docsity! 1. Enumera i descriu breument les principals aportacions normatives de la Carta de les Nacions Unides (1945) al dret internacional públic. a) La incorporació al dret internacional d'una prohibició general de l'amenaça i l'ús de la força armada per part dels estats creada en favor del monopoli de la violència física de les Nacions Unides a través del Consell de Seguretat, amb l'única excepció de l'exercici de la legítima defensa armada davant un atac armat. b) El reconeixement del principi de lliure determinació dels pobles. El procés de descolonització, que tant ha canviat la realitat social sobre la qual opera el dret internacional, va ser una conseqüència de l'aplicació del principi de lliure determinació. De regular les relacions entre uns cinquanta estats apro- ximadament el 1945, la major part de la civilització occidental cristiana, el dret internacional regeix ara les conductes de més de dos-cents estats d'origen, cultura, política, etc. diversos. c) La consagració del principi de protecció de la dignitat humana. Les dispo- sicions de la Carta sobre aquest punt són escasses, però clares i fonamentals per la seva ubicació sistemàtica d) La creació d'un sistema global de manteniment de la pau i seguretat inter- nacional compost per la superposició del sistema centralitzat universal que encarna l'ONU i els múltiples sistemes descentralitzats regionals i particulars d'exercici de funcions relatives també al manteniment de la pau i la seguretat internacionals que puguin crear els estats dins de les regles generals fixades en el capítol VIII de la Carta, titulat "Acords regionals". 2. Enumeri i descrigui breument les fases de celebració de tractats internacionals. Tradicionalment, la doctrina distingeix dues fases en el procés de subscripció dels tractats: l'elaboració o fase inicial i la conclusió o fase final del tractat en sentit estricte. Entre una i una altra acostuma a obrir-se un termini de temps fase intermèdia) en què els estats substancien els procediments que fixen les seves respectives constitucions perquè els governs puguin procedir a la mani- festació final del consentiment de l'estat per a obligar-se. La fase inicial s'encarrega de l'elaboració del text del tractat, mitjançant l'acostament de les voluntats dels estats participants amb la negociació de les clàusules que hauran de compondre'l; l'acolliment del text del tractat o adop- ció, en cas de prosperar; i, finalment, l'atorgament del caràcter definitiu i inal- terable del text adoptat o autenticació. Una vegada conclosa aquesta primera fase, l'acord de voluntats resultant se sotmet a la fase final, que consisteix en la prestació del consentiment de l'estat que s'obliga pel tractat. 3. Definiu el concepte de tractat internacional i els principals criteris per a la seva classificació dels tractats internacionals. L'essència dels tractats internacionals és ser un acord de voluntats entre sub- jectes de dret internacional conclosos amb la intenció de produir efectes jurídics. El tractat es cons- titueix així, com assenyala la Comissió de Dret Internacional de les Nacions Unides (CDI), en una categoria genèrica que cobreix qualsevol acord interna- cional subscrit per escrit entre estats. En els seus inicis, el dret internacional no concebia la possibilitat de crear trac- tats multilaterals. En lloc d'això, s'elaboraven una multitud de tractats bila- terals, és a dir, entre dos estats. Ara la importància dels tractats multilaterals és creixent. Dins de la categoria cal fer-ne diferències. En primer lloc, i més propers als bilaterals, ens trobem amb els tractats multi- laterals restringits, que són aquells formats per un mínim de tres estats, sense aspiracions d'universalitat, i en els quals la participació i voluntat unànime de tots ells es considera necessària per a la seva creació, i també per a acceptar la posterior adhesió de nous estats. El seu contingut versa sobre interessos priva- tius dels estats participants. D'altra banda, hi ha els tractats multilaterals ge- nerals, els quals tenen una altra lògica bé diferent. Pretenen abordar assump- tes d'interès general per al conjunt dels estats de la comunitat internacional i crear normes d'abast general. Tenen una vocació universal i estan oberts a la participació de tots els estats. 4. Què són les reserves als tractats internacionals i quins són els seus efectes jurídics segons la Convenció de Viena de 1969 sobre el Dret de Tractats? La Convenció de Viena defineix la reserva (art. 2.1 d)) com: "Una declaració unilateral, qualsevol que en sigui l'enunciat o denominació, feta per un estat quan firma, ratifica, accepta o aprova un tractat o quan s'hi adhereix, per tal d'excloure o modificar els efectes jurídics de certes disposicions del tractat en la seva aplicació. L'acceptació implica que en la relació bilateral entre l'estat reservant i l'acceptant no s'apliqui la disposició en qüestió (reserves d'exclusió) o regeixi en la forma modificada (reserves de modificació). Al contrari, si es produeix una objecció, d'acord amb la Convenció de Viena, no s'apliquen les disposici- ons a què es refereix la reserva entre els estats objectant i reservant en la me- sura determinada per aquesta. 5. Indi ca en què consisteix la nul·litat dels tractats Internacionals i enumera i descriu breument les causes. La nul·litat en dret internacional implica la concurrència d'un vici de validesa que fa que, des de l'inici (ab initio), l'afectat no tingui força jurídica. La Con- venció de Viena recull vuit causes de nul·litat dels tractats en els articles 46 a 53: a) La violació de les disposicions de dret intern que fan referència a la compe- tència per a subscriure tractats. b) L'incompliment de restriccions específiques de poders per a manifestar el consentiment d'un estat. c) L'error. d) El frau. e) La corrupció del representant d'un estat. f) La coacció sobre l'esmentat representant. g) La coacció sobre un estat per amenaça o ús de la força. h) I l'oposició amb una norma imperativa o de ius cogens. 6. Quin és el model de recepció i jerarquia dels tractats internacionals en el dret espanyol? El marc constitucional espanyol vigent regula en l'article 96.1 la recepció dels tractats internacionals per part del dret espanyol. D'acord amb aquesta dispo- sició: "Els tractats internacionals subscrits amb validesa, una vegada publicats oficialment a Espanya, formaran part de l'ordenament intern." S'exigeix, a part, un acte de publicació oficial del tractat a Espanya, fet que es resol normalment amb la publicació en el BOE –i, en el cas dels tractats i altres fonts del dret de la Unió Europea, amb la publicació en el Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE). 1. Enumera i descriu els elements que determinen l'existència d'un fet il·lícit. Segons l'article 2 del Projecte d'articles del 2001, en allò que és una codificació d'un principi general del dret internacional: Hi ha un fet internacionalment il·lícit de l'estat quan un comportament consistent en una acció o omissió: a) és atribuïble a l'estat segons el dret internacional; i b) constitueix una violació d'una obligació internacional de l'estat." 2. Enumera i descriu breument les conseqüències jurídiques que emanen de la responsabilitat internacional de l'Estat. En les relacions ordinàries de responsabilitat internacional hi ha una corres- pondència perfecta entre un deure incomplert per l'infractor i un dret subjectiu menyscabat a un altre, el lesionat, pel caràcter sinal·lagmàtic de l'obligació im- plicada. Les conseqüències jurídiques associades a aquesta situació són també de caràcter individual i no social o comunitari. L'estat infractor veu aparèixer en la seva esfera jurídica un conjunt nou d'obligacions que ha de complir res- pecte a l'estat lesionat en el seu dret subjectiu. Aquest, al seu torn, veu néixer en la seva esfera jurídica un conjunt de drets la finalitat del qual és garantir, com a perjudicat, la restauració del seu dret i la reparació del seu dany, inclòs el d'aplicar lícitament contramesures que suspenen les seves pròpies obliga- cions amb l'estat infractor. Aquests drets els exerceix per la seva pròpia mà. La responsabilitat crea, d'aquesta manera, relacions bilaterals entre subjecte infractor del deure i subjecte lesionat en el seu dret de caràcter sinal·lagmàtic (això és, que respon a la regla del compliment simultani o d'"un té vol un do" –do ut des en llatí–). 3. Què és una represàlia i com es diferencia de les contramesures? En el dret internacional clàssic, l'ús de la força armada es considerava lícit (parlant d'un ius ad bellum) i no era infreqüent que els estats recorreguessin a la força com a mesura de represàlia. les contramesures, mit- jançant les quals l'estat lesionat reacciona contra l'estat responsable d'un fet internacionalment il·lícit deixant de complir una o més obligacions internaci- onals. 4. Què és una contramesura i quins criteris guien la seva aplicació? A diferència de les retorsions, les contramesures són un mitjà d'autotutela que consisteix en l'incompliment d'una o més obligacions internacionals de l'estat lesionat per a pressionar l'estat responsable. Així, davant del fet internacional- ment il·lícit comès per l'estat responsable, l'estat lesionat pot deixar de complir certes obligacions internacionals. les contramesures no es conceben actualment com un mitjà de "càstig" pròpiament dit a l'estat responsable, sinó exclusivament com un mitjà de "coerció" destinat a pressionar l'estat responsable perquè posi fi al fet il·lícit que estigui cometent (si té un caràcter continuat) i repari íntegrament el perjudici que hagi causat amb el seu fet interna- cionalment il·lícit. 5. Enumera i explica breument els diferents mecanismes d'acceptació de la jurisdicció contenciosa de la CIJ. Les vies de manifestació del consentiment vàlides per a activar la competència contenciosa de la CIJ són, en essència, cinc: 1) La incorporació d'una clàusula compromissòria en un tractat internacional que permeti a les parts del tractat acudir al dret internacional per a la solució de diferències relatives a aquest. 2) L'existència d'algun tractat internacional entre estats, relatiu a l'arranjament pacífic de controvèrsies, que fixi ante hoc l'obligació de les parts, amb un abast o un altre, de sotmetre en un futur les seves controvèrsies a la jurisdicció de la CIJ; o la subscripció d'un compromís internacional post hoc que reconegui la seva competència. 3) La realització per part d'un estat d'una declaració unilateral d'acceptació de la jurisdicció de la Cort, amb l'abast que en la declaració es determini –per raó de temps, de matèria, de subjectes, etc.–, incloent-hi la possibilitat de sotmetre a condicions de reciprocitat el seu funcionament (art. 36.2). 4) La figura coneguda com a forum prorrogatum, que és la possibilitat que l'acceptació de la jurisdicció es produeixi per la via dels fets, mitjançant actes que suposen l'acceptació implícita de la jurisdicció de la CIJ com seria, en ge- neral, la contestació a una demanda sense invocar la falta de jurisdicció de la Cort en absència de declaració unilateral d'acceptació de la seva jurisdicció o d'una clàusula compromissòria. 5) La successió de la CIJ com a fòrum judicial per a totes les declaracions uni- laterals d'acceptació de la jurisdicció del TPJI (art. 36.5 de l'ECIJ) que estiguin en vigor, o per a tots els supòsits en què un tractat internacional atribuïa com- petència judicial al TPJI o més en general a la Societat de Nacions (art. 37 de l'ECIJ). 6. Quines són les diferències principals entre els mitjans polítics i els mitjans jurisdiccionals de solució de controvèrsies internacionals? Se sol parlar de mitjans diplomàtics o polítics per a referir-se als mètodes en què els estats accepten resoldre la controvèrsia sense aplicar necessàriament el dret internacional en vigor. Una altra característica comuna a aquests procediments és que el resultat final de la seva evacuació no és jurídicament obligatori per si mateix i la seva transformació en obliga- cions jurídiques exigiria un acte posterior amb aquest efecte (comunament, la subscripció d'un tractat internacional). Els mitjans diplomàtics de solució de controvèrsies són la negociació, els bons oficis, la mediació, la investigació i la conciliació. Els mitjans classificats com a jurisdiccionals són l'arbitratge i qualsevol forma de solució judicial de controvèrsies entre estats. Els uneixen dues caracterís- tiques: en els dos procediments s'aplica el dret internacional i el seu resultat final és jurídicament obligatori per a les parts. La diferència principal es troba en el caràcter permanent dels òrgans judicials davant la naturalesa ad hoc dels tribunals arbitrals, que prenen cos per a la solució d'un cas concret i s'esvaeixen una vegada dictat el laude o la sentència que sosté la seva efímera vida, tot i que també hi ha òrgans judicials ad hoc. 1. Descriu succintament els poders bàsics del Consell de Seguretat en qüestions relatives al manteniment de la pau i seguretat internacionals. conforme a l'art. 24.1: "Amb l'objectiu d'assegurar una acció ràpida i eficaç per part de les Nacions Unides, els seus membres confereixen al Consell de Seguretat la responsabilitat primordial de man- tenir la pau i la seguretat internacionals, i reconeixen que el Consell de Seguretat actua en nom seu en exercir les funcions que li imposa aquesta responsabilitat." 2. Descriu breument els poders bàsics dels acords o organismes regionals en qüestions relatives al manteniment de la pau i seguretat internacionals. L'exercici de poders coercitius pels acords regionals en assumptes relatius al manteniment de la pau és la clau de volta de l'edifici de repartiment de com- petències entre l'ONU i els acords regionals. El punt de partida jurídic per a avaluar les activitats coercitives de les organitza- cions regionals en assumptes relatius al manteniment de la pau es troba bàsi- cament en els articles 51 i 53 de la Carta. a) La regla general sobre l'exercici de poders coercitius pels acords regionals està escrita a l'art. 53 de la Carta: "El Consell de Seguretat utilitzarà els esmentats acords o organismes regionals, si proce- deix, per a aplicar mesures coercitives sota la seva autoritat. Tanmateix, no s'aplicaran mesures coercitives en virtut d'acords regionals o per organismes regionals sense autorit- zació del Consell de Seguretat." Així, el CS pot utilitzar els acords regionals "per a aplicar mesures coercitives sota la seva autoritat" convertint-los, mitjançant una decisió adoptada en el marc del capítol VII, en el seu braç executor "sota la seva autoritat", és a dir, mantenint el CS el control de l'acció. O autoritzar-los a aplicar-les, amb la qual cosa el grau de delegació als acords regionals serà més gran. La disposició pro- hibeix expressament aplicar "mesures coercitives en virtut d'acords regionals sense autorització del Consell de Seguretat". 3. Descriu breument l'abast i les excepcions al principi de prohibició de l'ús o l'amenaça de la força armada en el dret internacional 4. Descriu el principi de "responsabilitat compartida però diferenciada" i com es manifesta en el Protocol de Kyoto. el principi de responsa- bilitats comunes però diferenciades introdueix una noció de repartiment a l'exercici de responsabilitats, a escala planetària. vetlla per la pro- tecció del medi ambient però atribueix als responsables directes dels danys els costos que aquests generin, la comunitat internacional haurà d'assumir, en el seu conjunt, responsabilitats ambientals, però seran els causants de certs danys els que hauran d'assumir els costos.