Presentacio Reforma protestant, Diapositivas de Historia Moderna

¡Descarga Presentacio Reforma protestant y más Diapositivas en PDF de Historia Moderna solo en Docsity! Reforma de Martí Luter 1505. Llamp 1507. Ensenya a Erfurt 1510. Viatja a Roma 1517. 95 tesis (Wittemberg) 1520. Butlla papal que condemna Luter i les idees reformistes 1521. Dieta imperial de Worms: Luter es nega a retractar-se davant l’emperador Carles V i busca protecció davant el duc elector de Saxònia 1520. Crida a la noblesa cristiana de la nació alemanya = suport dels prínceps antipapals a les tesis de Luter 1524-1525. Guerra dels pagesos alemanys Sacre Imperi Romà Germànic: estat no centralitzat  350 territoris (principats, comtats, ciutats, abadiats, episcopats, estats feudals)  Dieta (assemblea): Electors + prínceps territorials + ciutats imperials Guerra dels pagesos alemanys (1524-1525)  “Bon dret antic” (localista)  Llenguatge religiós (valor universal per diferents territoris i grups socials)  Impremta = gran difusió dels “Dotze articles” Manifest: Dotze articles (1525) Manifest dels pagesos de l’Alta Suàbia (Proemi) la revolta pel menyspreu i la violència contra l’amor, la indulgència i la unitat de l’Evangeli. (Demandes dels rebels) (1) el dret d’elegir i destituir els rectors parroquials i la demanda que el rector expliqui planerament l’Evangeli; (2) l’eliminació dels delmes menors i la destinació del delme major pel rector, els pobres i la defensa del territori; (3) l’abolició de la propietat privada; (4) la reivindicació de la pesca i la cacera per als pagesos; (5) la restitució del boscos i erms als pobles; (6) la reducció de serveis i prestacions segons el costum i la Bíblia; (7) el respecte a les clàusules dels contractes d’establiment de terres; (8) la fixació dels censos per uns experts per assegurar la subsistència pagesa; (9) unes sancions als delictes greus d’acord amb els costums jurisdiccionals; (10) la restitució de pastures i terrenys lliures a la comunitat; (11) l’abolició del dret del senyor d’apropiar-se de part del patrimoni dels pagesos que morien; (12) l’ordenament del món segons la paraula de Déu. Martin Luther  Thomas Müntzer Wider die Mordischen und Reubischen Rotten der Bawren (Contra les hordes de pagesos assassins i lladres) Repressió final: exèrcit mercenari dirigit pel duc de Baviera - 8.000 morts al Palatinat - 11.000 morts a Turíngia - 30.000 morts a Alsàcia - Etc. TOTAL: 100.000-300.000 morts a Alemanya Fi de la lectura utòpica i radical de l’Evangeli  Institucionalització de la Reforma Concili de Trento (1545-1563) - 3 papes: Pau III (1534-1549) > Juli III (1550-1555) > Marcel II (1555) > Pau VI (1555-1559) > Pius IV (1559-1565) - 25 sessions en 18 anys - Participants: 71 el 1545 > 216 el 1563 DECRETS DOCTRINALS DECRETS DE REFORMACIÓ - Bíblia: Vulgata (llatí, no en vulgar) - Lliure albir: salvació personal a través de mèrits, obres i ascesi - Eucaristia (presència real del cos de Crist en el pa i el vi) - Penitència (confessió auricular) - Sacerdoci com a sagrament (celibat) - Culte als sants, la verge i les relíquies com a intermediaris entre Déu i els homes  ART catòlic - Depuració de pràctiques socials de caràcter popular - Cura animarum  fi de l’acumulació de beneficis - Residència a la diòcesi (bisbe) o a la parròquia (rector)  fi absentisme - Seminaris diocesans - Visites pastorals (Bisbes i rectors ideals) Sessions del Concili de Trento (1545-1563) Sessions 1a i 2a: Qüestions preliminars i ordre del concili. 3a: Es va reafirmar el Credo Niceno- constantinopolità. 4a: Es van declarar la TRADICIÓ i les Sagrades Escriptures com les dues fonts de la revelació. La Vulgata es va considerar la traducció acceptada de la Bíblia. 5a: Dogma del Pecat original. 6a: Obligatorietat de residència dels bisbes i perceptors de beneficis eclesiàstics. Decret de la Justificació, així es va reafirmar el valor de la fe al costat del de les bones obres. Aquesta va ser la sessió més important del primer període. 7a: Decret sobre els sagraments. Reforma de pluralitats, exempcions i assumptes legals del clergat. 8a: S'accepta el trasllat a la ciutat de Bolonya per a fugir de la pesta. 9a: Pròrroga de la sessió. 10a: Pròrroga de la sessió. Suspensió del concili pel Papa 11a: Continuació del concili. 12a: Pròrroga de la sessió. 13a: Sagrament de l'eucaristia. Reforma de la jurisdicció episcopal i de la supervisió dels bisbes. 14a: Penitència i extremunció. 15a: No es prenen decisions. 16a: Acord de suspensió del concili. 17a: Reobertura del concili. 18a: Necessitat d'una llista de llibres prohibits. 19a: Pròrroga de la sessió. 20a: Pròrroga de la sessió. 21a: La comunió. Reforma de l'ordenació, el sacerdoci i la fundació de noves parròquies. 22a: L'eucaristia es va definir dogmàticament com un autèntic sacrifici expiatori en el qual el pa i el vi es transformaven en la carn i sang autèntiques de Crist. Reforma de la moral del clergat, l'administració de fundacions religioses i els requisits per a assumir càrrecs eclesiàstics. 23a: Sagrament de l'ordenació. Jerarquia eclesiàstica. Obligació de residència. Seminaris 24a: Sagrament del matrimoni. Es va reafirmar l'excel·lència del celibat. 25a: Es reafirmen l'existència del purgatori i la veneració dels sants i relíquies. Reforma dels ordes monàstics. Supressió del concubinat en eclesiàstics. Es va deixar al Papa la tasca d'elaborar una llista de llibres prohibits, l'elaboració d'un catecisme i la revisió del Breviari i del Missal. Clausura del concili. Giovanni Pierluigi da Palestrina, Missa del Papa Marcel (1562?) KYRIE – GLORIA – CREDO – SANCTUS – AGNUS DEI Concili de Trento. Sessió 22. Concili de Trento. Sessió 24. La salvació s'aconsegueix per mitjá de la fe ¡ de les bones obres. La salvació s'aconsegueix per mitjá de la fe (luterans) i la predestinació (calvinistes). Set sagraments: baptisme, comunió, confessió, confirmació, matrimoni, ordenació, extremunció. Dos sagraments: baptisme ¡ comunió. Culte a la Mare de Déu ¡ als sants. La missa és la cerimónia principal del culte. Totes les cerimonies són fastuoses ¡ en llatí. Rebuig del culte a la Mare de Déu ¡als sants. Les cerimonies religioses són senzilles ¡en llengua vernacle. La Bíblia és llegida en llatí pel sacerdot. Els fidels llegeixen la Bíblia i canten. Temples presidits per un altar. S'hi veneren imatges. Temples molt austers. Rebuig de la profusió d'imatges. Sacerdots, que han de ser célibes. Nombrosos ordes religiosos. Obediéncia al papa de Roma, cap suprem de l'Església. Pastors, que poden contreure matrimoni. Abolició dels ordes religiosos. No reconeixement de l'autoritat del papa. Jerarquia eclesiástica (bisbes i cardenals). No hi ha jerarquia eclesiástica.  Compañía de Jesús de San Ignacio de Loyola REFORMAS Carmelitas Santa Teresa de Jesús NAO CONTRARREFORMA ra Amro ay) UNS PROTESTANTS ss) luterans Única versión aceptada de la Biblia  Bartolomé de las Casas (1474-1566) U8zciflima rela cionvelaveftrurcionvelas Hno Kiías:colegída pozel Mbifpod$ fray Bartolomeve las Lafas /o [Eafausvela ordenve Sácto Do míngo. Año, 15524 Muy poderosos y soberanos señores: el obispo que fue de Chiapas besa á V.A. las manos suplico tenga por bien con atención oír cómo ha muchos años que ando en esta real corte y ante este Real Consejo de las Indias, negociando y procurando el remedio de las gentes y naturales de las que llamamos Indias, y que cesen los estragos y matanzas que en ellos se hacen contra toda razón y justicia; y puesto que la voluntad de los reyes ha sido proveerlos de Justicia y conservarlos en ella, y no consentir que les fuesen hechos daños y agravios y así lo han mostrado por sus muchas leyes, pero llegadas allí no se han cumplido, porque los unos y los otros siempre han engañado a los reyes. Dos especies de tiranía con que han asolado aquellas tan innumerables repúblicas: la una en nuestra primera entrada, que llamaron conquista. La otra fue y es la tiránica gobernación a la que pusieron con nombre repartimientos o encomiendas, por la cual a los reyes naturales habernos violentamente, contra toda razón y justicia, despojado a los señores y súbditos de su libertad y de las vidas. Memorial de Fray Bartolomé de Las Casas al Consejo de indias, 1562-1563 Divina Justícia, queda també esta privada.* Quant después per im- portunacions d'alguns(parroguians ja qui los parochos que a las horas heran de la present parróquia <contemplaven> se prengué lo método de continuar esta proffessó, partint desplegada de la iglésia affins arribar a: Dendressera del mas Saurí, en qué lo paáro- cho a qui espectave portar-la, deposave la pluvial y roquet o gar- ganferrons y estendart, apar també las atxas o entorxas y d'esta Manera, qui volia —per devoció— anar dita capella, pujant a cavall o bé a peu, no ab proffessó sinó privadament, affins arribar molt prop de dita capella en que se retornave desplagar la proffesó, Ab tota la forma de proffesó se [eya /68v/ Varribo a dita capella. Y encontrant en la porta d'esta 2 horas lo tal offici celebrat solemne, y lo sermó en ell predicat. /69r/ Immediadament de finida esta funció tenint ja lo dinar previngut a cárrech dels obrers y gasto de Obra per lo curat qui aportave dita proffessó, per los matexos obrers y escolans qui avian portat alguna cosa dels adornos d'aquella. Finit lo dinar, se procurave a descansar y después fent temps se dexave passar la calor affins a las 4 horas de la tarda en qué se retornave arreglar la proffessó per restituir-se a la parroquial, anant arreglada affins a alguna moderada distáncia d'aquella capella y plegant-se en tal distáncia se retornave pujar a cavall continuant axís privadament lo camí affins arribar a las alssinas de casa d'en Vinyas d'Ayguaviva, o altre mediana distáncia, en que baxant del cava e pienia adan refresco o a carrech dels obrers y gasto de l'Obra. Y immediadament después se retornave pujar a cavall continuant /69v/ d'est modo lo camí affins arribar al puesto en que lo dematí en l'anada s'avia plagat la tal proffessó en que arri- bat se baxave de cavall y se retornave arreglar la proffessó ab lo degut modo, y entonant lo Tedeum se continuave affins arribar en la iglésia en que lo curat avia quedat en la parroquia, y junt ab ell, lo resident d'ánimas, y altres perssonas se trobaven previngudas per rébrer la dita proffessó, y parant-se esta davant l'altar major se ly donave fi ab l'oració corresponent a: l'hymne Tedeum y en últim lloch, la collecta de Sant Esteve, patró de la parroquial. Lo refferit método de semblant proffessó que s'observave en Dany 1728 en que jo Joan Calderó entri curat sacristá de la present parroquia, gastant-se l'Obra o de sis lliures annualment pa lo y lo pitjor era que sempre se descontentave algú en est punt com era regular, per més que los obrers fessen. /70r/ 1 s'observa affins en PO + qué convocant los obrers, y ponderant-los lo poch edifficativa_era esta funció y poder-se prudentment judicar ésser més del Esa que de: l'agrado de Déu, Nostre Senyor, y que serie millor fer-se altre funció més edifficativa, y més agredable als ulls de Déu se convingué unánimement A e lo modo se- gúent y baix escrit. Per: co a cárrech dels obrers lo die 16 d'agost en que és die propri de Sant Roch, a una hora competent, se prepara l'altar de Sant Sebastiáa en qué és Sant Roch, en ell se posan sis siris que enssenan al comenssar la missa, s'adorna dit altar ab la plata y a-Vaxir lo sol, se comenssa la missa que se canta ab tota solem- nitat, en ella s'enssenssa l'altar com en tots los demés officis solem- nas. No se fa empero Valffertori, peró se vestexan y assistexan los acólits que aportan los dos candaleros majors de plata, ab los siris de lliura encesos. Y finida la missa, baxa lo clero del cor y posat en la sacristia, prenen las dos ca- /70v/ pas pluvials los dos bordo- ners y laltre capa pluvial lo curat de setmana qui avia celebrat la missa y anant-sen al refferit altar pren lo preste la vera:creu y inme- diadament entona l'hymne Iste Conffesor. Y prenent los quatre mi- o Do lo tabernáculo en qué se troba ja colocada la 2. de a ceca 0 déna princap a la proffessó que acompanyan s de las demés confrarias y admini i nistracion las atxas a ells Corresponents, enssesas y continuant esta per pe dró carrer de Vila se retorna a la i lésia cantant lo in erl lo y s t 3 8 m Arribada la proffessó a la iglésia sobra la mesa del dit altar, y immedi del Sant, dient-se per cluenda la corri retorna lo clero a la sacristia en qué queda ab asso finida esta funció. deposa lo preste la vera:creu adament se cantan los goits esponent oració, que dita se se deposan los Ornaments, y