Presentació TERRA BAIXA, Esquemas y mapas conceptuales de Lengua y Literatura

¡Descarga Presentació TERRA BAIXA y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Lengua y Literatura solo en Docsity! TERRA BAIXA Àngel Guimerà ÍNDE X• Introducció • Autor • Obra • Temàtiques • Estructura • Tècniques narratives • Espai • Temps • Personatges • Simbologia • Llengua Contextualització La Renaixença Terra baixa apareix com a culminació de la Renaixença, un període de dignificació de la literatura catalana i de recuperació del català com a llengua de cultura. De fet, aquest moviment nascut al primer terç del segle XIX lligat al romanticisme havia assolit els objectius principals, havia aconseguit revitalitzar els grans gèneres literaris fins a lʼaparició dʼobres notables produïdes per grans escriptors: els Jocs Florals van ajudar a desvetllar poetes com Jacint Verdaguer (Canigó, 1885) o el mateix Àngel Guimerà (L’any 1000, 1877); sorgeixen narradors com Emili Vilanova (Escenes barcelonines, 1886) o Narcís Oller (La febre d’or, 1892; La bogeria, 1889); apareixen dramaturgs de gran popularitat com Frederic Soler (pseudònim: Serafí Pitarra) (El ferrer de tall, 1874; Batalla de reines, 1887) o Àngel Guimerà. Contextualització La Renaixença • Dotar de prestigi social la llengua i la literatura catalanes • Recuperar la consciència d’unitat lingüística entre els territoris de parla catalana • Crear una literatura culta en català en tots els gèneres • Unificar un model de llengua literària depurada • Reconstruir i divulgar l’edat mitjana • Rescatar i fixar la literatura popular, de transmissió oral • Fomentar una estructura editorial sòlida i premsa escrita • Potenciar les institucions: Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i resturar els Jocs Florals Romanticisme Rebuig dels canòns clàssic; defensa de la llibertat de l’artista; predomini del sentiment sobre la raó: introspecció, subjectivitat i individualisme; exaltació del sentiment nacionalista o patriòtic, relacionat amb la recuperació de tradicions i llegendes de lit. popular; interès per l’irracionalisme, la imaginació, l’exotisme i l’aventura; intensa relació de l’ésser humà amb la natura; èmfasi en els temes absoluts: la mort, el destí, etc.; ús d’un estil grandiloqüent, que busca màxima expressivitat i màxima transgressió formal i conceptual de les normes literàries i de les lleis i la moral convencional. Realisme • Interès per l’exposició i el retrat detallista • Predomina la raó com a instrument per captar la realitat • Rebuig de la idealització romàntica. Recerca del verisme, l’objectivitat i la imparcialitat en la presentació dels personatges, les situacions i els temes • La font d’inspiració és la realitat, urbana o rural, però no bucòlica. • Aparició de personatges i escenes extrets de la vida quotidiana: burgesos, camperols, obrers… • Èmfasi en els temes socials – diners, matrimoni, condicions laborals del proletariat- • Crítica i denúncia de la probremàtica social • Recerca d’un estil versemblant Contextualització La modernitat literària El romanticisme, encara subjacent a la Renaixença, havia estat superat en les altres literatures europees. De fet, a la dècada dels vuitanta i noranta del segle XIX anaven arribant influències del realisme i del naturalisme, moviments que aviat van entrar en crisi. Cap al 1892, irromp amb força el modernisme, que, englobant actituds literàries molt diverses, pretén construir una cultura nacional catalana oberta als nous corrents europeus, posada al dia, en contraposició a la Renaixença, percebuda com a passada de moda. Així, a lʼèpoca de lʼestrena de Terra baixa, sorgeixen dramaturgs modernistes com Adrià Gual (Nocturn, 1896) o Santiago Rusiñol (L’alegria que passa,1898). AUTOR • Àngel Guimerà i Jorge va néixer a Santa Cruz de Tenerife al 1845 i va morir a Barcelona al 1924. • Se sentia un noi marginat. Motius: • Els seus pares es van casar quan ell va néixer. • Va marxar de les Canàries i va arribar a Catalunya. • Va estudiar als Escolapis Sant Antoni. De ben petit comença a escriure. • Més endavant, s’endinsarà en el moviment de la Renaixença. • Participarà als Jocs Florals. • Esdevindrà mestre en lo gai saber. • Influència de la seva vida a les obres: • Personatges marginats i mestissos OBRA La seva obra es divideix en diferents etapes: • 1a: Tragèdia romàntica: (1879- 1890)‐1890) • Obres d’estil romàntic redactades en vers: • Judith de Welp (1883) • El fill del rei (1886) • Mar i cel (1888). • 2a: Drama realista (1890- 1900):‐1890) • Escriu les obres més importants. Estil realista. • Maria Rosa (1894) • Terra Baixa (1897) • La filla del mar (1900) ESTRUCTURA • Terra baixa es divideix en 3 actes: • ACTE I: Plantejament (12 escenes) • Es presenten els personatges. • La Marta i en Sebastià festegen, però ell s’ha de casar amb una altra. • A través d’en Tomàs, busca un marit per la Marta, en Manelic. • En Manelic, després de casar- se, ‐se, veu que la Marta no l’estima. • ACTE II: Desenvolupament (10 escenes) • Manelic només s’entén amb la Nuri, ja que tot el poble es burla d’ell. • La Marta comença a veure amb altres ulls el Manelic • La Marta explica el seu passat al Tomàs. • El Manelic vol tornar a la Terra Alta, però veient que la Marta també l’estima, volen escapar- se‐se, junts. • El Sebastià i el mossèn els descobreixen i desterren el Manelic i tanquen la Marta en un molí • ACTE III: Desenllaç (11 escenes) • Els pagesos s’adonen que no han fet bé recolzant en Sebastià. • En Manelic torna per enfrontar- se ‐se, a en Sebastià i durant la discussió el mata. Finalment s'endú la Marta i tornen a la Terra Alta. • Cor: En el tercer acte s’observa el penediment dels personatges secundaris que, com si es tractés d'una obra grega, configuren un cor. TEMÀTIQUES • Sovint s’interessa per barrejar conflictes amorosos amb d’altres de tipus cultural i social i on ja trobem personatges que s’han de rebel·lar davant la incomprensió i la injustícia • Lluita entre el bé i el mal • És a dir, diferència entre la terra alta i la terra baixa. • Triangle amorós • Entre la Marta, el Sebastià i el Manelic. • Manelic: amor pur i generós • Sebastià: amor possessiu MARTA MANELIC SEBASTIÀ TEMÀTIQUES • Altres • Maltractament a la dona contra el poder i els ideals d’un home i d’una societat. • El matrimoni de conveniència. Corrupció i el poder dels diners. • Por als canvis. • Manera en què Xeixa es rebel·la contra l’amo, tot i ser un pagès. (constants en l’obra de Guimerà, pàs. 10) ESPAI • Divisió en 2 espais: • Terra Baixa: on es desenvolupen les accions  Plana extensa on hi ha el poble, que pertany al Sebastià.  Molí  Ermita • Terra Alta: records.  Lloc de procedència del Manelic. Exemple: • MANELIC: Sí, anem- hi, ‐se, sí, que allà es perdona tot; que no és com aquí baix, on tot se corromp. Quin fàstic. (Enduent- se- la.) ‐se, ‐se, Que allà dalt, Marta, fins els cossos en la neu se conserven: ves que faran les ànimes! • MARTA: Oh, anem- hi, ‐se, anem- hi ‐se, de pressa (Van per sortir.) • Simbologia personatges/animals: PERSONATGES ANIMALS Sebastià Llop Manelic Bèstia salvatge, cabrit Marta Ovella, granoteta de pluja Pagesos ramat, gossos de l’amo • Llop: (Sebastià) • Manelic: He mort el llop! He mort el llop! • Manelic.- ‐se, Doncs que no hi baixa per aquí el llop minyons? • Xeixa.- ‐se, Massa que hi ve, reïra! Ja el veuràs, ja si Déu no t'ajuda! • Bèstia: (Manelic) • Josep: [...] un marit que fos ben bèstia, i més bèstia que tots los de per aquí. • Sebastià: Un bestiota i un pillastre • Manelic: Maleït jo! Maleït jo cent cops, que sóc com les bèsties salvatgines! • L'aigua és un element present a l’obra. • La Marta representa l'«aigua amarganta» de la mar (el lloc d'origen d'on prové) que s'ajunta amb la neu pura de les muntanyes representada per • En Manelic representa la neu pura de les muntanyes. És l'aigua que calma la set. • «MANELIC: […] I t'he estimat encara més al venir- te ‐se, a trobar- ‐se, te, pobre de mi, davallant a salts, com l'aigua dels cims a ajuntar- se ‐se, amb l'aigua de la mar, que diuen que és amarganta! Que ho siga, d'amarganta; que ho siga; ella atrau com tu m'atraus a mi; perquè et desitjo i t'estimo, Marta! PERSONATGES • Marta: (personatge rodó) • Inici: dona freda, distant i reservada Innocent. • Té 24 anys. • Procedia d’una família pobra que captava. • No es respecta: L'obliguen a casar- se ‐se, amb una persona que no estima i ho accepta. • Quan s’adona que comença a estimar el Manelic, es comença a respectar i canvia. • És el resultat de circumstàncies que li ha tocat viure (víctima). Determinisme. • Manelic: (personatge rodó) • Originari de la Terra Alta. • És ingenu, incapaç de fingiment, innocent i feréstec alhora. • Escàs contacte humà: viu amb les seves ovelles. • La Terra Baixa, aquesta societat el fa canviar: es torna desconfiat. • És un personatge marginat, víctima de la Terra Baixa. • Xeixa: Només surt al 1r acte, però té una importància cabdal. No passa res al molí sense que ell ho sàpiga. • A l’inici,explica que alguna cosa del poble no marxa bé. Troba que hi ha algun misteri, del qual ningú en vol parlar (fa despertar la intriga a l’espectador). • Planta cara al Sebastià marxant del poble. • Mossèn: • És l’aliat d’en Sebastià. • Actua com si fos el majordom d’en Sebastià. • Tomàs: • És innocent. No s’adona dels plans del Sebastià. • Quan se n’adona, intenta arreglar les coses. • Persona que sap escoltar i entendre els altres. • Altres pagesos: • Nando, Josep, Pepa, Antònia, Perruca; els caràcters dels quals són similars. • Els agrada tafanejar i criticar. • En el fons tenen bon cor, però els seus prejudicis i tafaneries fan mal a la Marta. • No s’adonen del seu error fins al final de l’obra.