Psicología en el marco de las Ciencias Sociales: Desde Freud a Piaget, Apuntes de Trabajo Social

¡Descarga Psicología en el marco de las Ciencias Sociales: Desde Freud a Piaget y más Apuntes en PDF de Trabajo Social solo en Docsity! La Psicologia en el marc de les Ciències Socials Una possible definició: Les ciències socials són les diferents disciplines científiques que estudien l’origen i desenvolupament de la societat, institucions i idees que configuren la vida social. -Interessa la interacció entre persones. -Les activitats, conductes i accions de persones que són rellevants per la societat. -Lligats a les regles i normes culturals, i per tant, a la historia. Ciències socials vs. ciències naturals Diferències: • Diferent objecte d’estudi • No es poden generalitzar lleis universals perquè la diversitat i context varien, per cada estudi de cas comencen un nou estudi. Semblances: • Rigor científic i metodològic • Basats en constructes teòrics indemostrables que es refuten per falsació La psicologia dins les ciències socials • La psicologia és la ciència que estudia la conducta i els processos mentals de les persones. (Lahey, 1999) -PSYCHE (ment) + LOGOS (estudi) Busca descriure els fenòmens psicològics Busca comprendre la conducta i la ment humana Busca predir la conducta futura Busca modificar intencionalment la conducta Busca millorar la qualitat de vida de les persones PSICOLOGIA Psicologia evolutiva Psicologia social Psicologia jurídica Psicologia de l’educació Psicologia de les organitzacions Psicologia clínica 1. Principals models explicatius des de la Psicologia (Canvi de la psicologia, separació de la filosofia) • Contextualització històrica -Com la resta de les ciències, la psicologia neix de la filosofia aristotèlica. -Fins el S. XVIII no es separen les diferents disciplines científiques. -El S. XIX la Psicologia crea el seu propi objecte d’estudi i es separa de la filosofia, adoptant un punt de vista científic sobre la ment i la conducta humana. Independentment, autònom, va passar de ser una disciplina no científica a una disciplina científica quan va tenir objecte d’estudi. -L’origen de la Psicologia com a disciplina científica és a Alemania, al laboratori de psicologia experimental de Wilhelm Wundt. Grans perspectives per a l’estudi del desenvolupament humà: Principis del S.XIX es desenvolupen molt tipus de teories. • Psicoanalítica: • Teoria psicosexual de Freud • Teoria psicosocial d’Erikson • Teories de l’aprenentatge: • Conductisme (Pavlov, Skinner, Watson) El Yo intenta combatre les exigències de la realitat, de l’Ello i el Superyo, però quan l’ansietat és molt gran, s’ha de defensar. Ho fa bloquejant inconscientment els impulsos i distorsionant-los, fent-los menys amenaçants. La Negació: oblit conscient de coses impactants. La Repressió: impossibilitat de recordar una situació o persona estressant. Més tard, l’experiència clínica de Freud, el va portar a elaborar la teoria de l’evolució de la sexualitat, dividida en 5 fases: 1-Fase Oral: Es situa entre els 0-2 anys. És el plaer sexual que es produeix a la boca i els llavis degut a al fet de que quan el nen xucla li permet satisfer la seva gana. 2-Fase anal: Es situa entre els 2 i 3 anys. És el fet de controlar l’expulsió dels excrements i el control dels esfínters. És el període en el qual el nen adquireix la capacitat de control. 3-Fase fàl·lica: Es situa entre els 3 i 5 anys. Es centre en els òrgans genitals tant els nens com les nenes. Creu que tots els nens tenen un desig eròtic amb la mare i tenen al pare com a rival. Amb les nenes passa al revés. 4-Fase de latència: Es situa dels 6 als 11 anys. És una etapa on disminueix l’interès sexual del nen o de la nena. 5-Pubertat: Correspon a l’edat genital també, dels 12 als 13 anys fins l’edat adulta. El libido s’independitza dels plaers i arriba a la maduresa. En aquesta etapa es manifesta un gran interès per la sexualitat i es produeixen canvis hormonals i fisiològics. Teoria psicosocial d’Erikson Erik Erikson (1902-1994), psicoanalista alemany. Modifica i amplia la teoria de Freud posant èmfasi en el paper de la societat en el desenvolupament de la personalitat. Va ser un pioner a incorporar la perspectiva del cicle vital. Mentre que per Freud les experiències infantils modelaven per sempre la personalitat, Erikson afirmava que el desenvolupament de la persones produeix al llarg de tota la vida. • Teoria del desenvolupament psicosocial: cada etapa correspon a una crisi de personalitat que s’ha de resoldre satisfactòriament per tal que es desenvolupi un jo saludable. • Cada etapa requereix d’un equilibri entre dues tendències, una positiva i una altra negativa. • La tendència positiva ha de predominar tot i que en algun grau es necessita la negativa, p.ex. confiança-desconfiança. • El bon resultat de cada etapa és el desenvolupament d’una virtut particular. • La resolució de crisis o conflictes futurs depèn de la solució que s’hagi adoptat en etapes anteriors. Etapes psicosocials d’Erikson ( Argumenta que ja des dels primers mesos hi ha etapes de crisi). 1. Confiança bàsica-desconfiança (naixement-12/18 mesos): el món un lloc bo i segur. Virtut: Esperança. 2. Autonomia-vergonya i dubte (12/18 mesos-3 anys): el nen arriba a un equilibri d’independència i autosuficiència sobre la vergonya i el dubte. Virtut: Voluntat. 3. Iniciativa-culpa (3-6 anys): el nen guanya iniciativa ensajant noves activitats i no l’abruma la culpa.Virtut: Deliberació. 4. Laboriositat-inferioritat (6-12 anys): el nen ha d’aprendre habilitats culturals o enfrentarà sentiments d’incompetència. Virtut: Habilitat. 5. Identitat-confusió identitat (12-20 anys): els adoelscents han de definir el seu sentit del jo (qui sóc?) o experimentarà confusió sobre el seu paper. Virtut: Fidelitat. 6. Intimitat-aïllament (20-30 anys): la persona tracta de compromentres amb els demès, si no ho aconsegueix pot sofrir aïllament o narcisisme. Virtut: Amor. 7. Creativitat-estancament (30-50 anys): l’adult madur es preocupa per guiar la nova generació o experimenta un empobriment personal. Virtut: Interès pels demès. 8. Integritat-desesperança (>50 anys): si no s’accepta la pròpia vida i la proximitat de la mort es desespera per la impossibilitat de tornar a viure la vida.Virtut: Sabiduria. TEORIES DE L’APRENENTATGE ‘’El desenvolupament com a resultat del canvi de conducta’’ El conductisme ( pasa de la fase cognitiva a l’anàlisi del comportament). Pavlov, la fisiologia i els experiments amb animals. fisiólogo ruso. Se le llama reflejo condicionado, a aquellos reflejos relacionados a actividades normales, pero que se activan mediantes estímulos que comúnmente no se asocian con dicha acción. Su accionar, se relaciona con la modificación de las reacciones del sistema nervioso, creando nuevas conexiones entre causa y efecto. Pavlov no sólo habló de ellos en teoría, sino que los demostró mediante un experimento. Pavlov, experimentó con perros. En un principio, hacía sonar una campana antes de alimentarlos, así, los condicionó a relacionar dicho sonido con la acción de comer. Una vez establecido ese patrón, Pavlov se concentró en la segunda parte de experimento. Al hacer sonar la campana, detectó la secreción de saliva y jugos gástricos y, aquí vino la crueldad de su experimento, ya que abrió dos pequeños orificios en la zona abdominal de los canes, para hacer una observación y recolección inmediata de la muestra. Así, pudo demostrar que el sólo sonido de la campana activaba el sistema digestivo de los perros, sin necesidad de presentarles el alimento, sólo bastaba con ese estímulo auditivo con el que entrenó a los perros, aunque faltara el estímulo del alimento. -John Broadus Watson (1878-1958), professor psicologia als EEUU. • Als anys 20 crea l’escola del conductisme, que defensa que la psicologia ha de deixar de banda l’estudi de la consciència i s’ha de dedicar a analitzar allò observable i mesurable, la conducta. • La conducta és una resposta adaptativa a les demandes del medi • La Psicologia cognitiva i el PI vol explicar la conducta a partir d’entitats mentals, estats, processos i disposicions de naturalesa mental que requereixen l’ACTIVITAT del subjecte. Ja no és una simple reacció a l’E, sino que les persones filtren d’alguna manera i processen la info. De la “caixa negra” a la “caixa blanca” Norman (1987,13) proposa que més que parlar de Psicologia cognitiva, hauríem de parlar de ciència cognitiva, que seria aquella disciplina: “(...) creada a partir de una convergencia de intereses entre los que persiguen el estudio de la cognición desde diferentes puntos de vistas. El aspecto crítico de la ciencia cognitiva es la búsqueda de la comprensión de la cognición, sea ésta real o abstracta, humana o mecánica. Su meta es comprender los principios de la conducta cognitiva e inteligente. Su esperanza es que ello nos permita una mejor comprensión de la mente humana, de la enseñanza y del aprendizaje, de las habilidades mentales y del desarrollo de aparatos inteligentes que puedan aumentar las capacidades humanas de manera importante y constructiva”. Del positivisme lògic al mètode inductiu. Renovació de la filosofia de la ciència. Principis bàsics de la psicología cognitiva: • La conducta humana està mediada pel PI (som actius) • Es distingeix entre estructures (hardware) i processos (software, operacions mentals) (retenció info) i recuperació (ús de la info magatzemada • Hi ha 3 estructures cognitives: receptor sensorial, MCT i MLT • Hi ha 4 grans processos cognitius: atenció (capta info), codificació (representació simbòlica de la informació), enmagatzament ) JEROME BRUNER Constructivisme (1915-actualitat). Un dels impulsors de la psicologia cognitiva als EEUU. • Noció d’aprenentatge: és un procés actiu d’associació i construcció de coneixement. Aprenentatge inductiu des d’experiències particulars s’extreuen lleis generals. Associem per reduir costos per ensortirnos d’una manera eficient. Exemple: Catagoritzem animals: gossos,gats… construcción del coneixement). • “El desenvolupament cognitiu suposa, en part, el desenvolupament de sistemes de representació entesos com a mitjans de tractament de la informació. En el curs del desenvolupament, el nen comença el seu camí en una situació de forta dependència respecte les pautes d’acció apreses que li serveixen per representar el món que l’envolta. A aquesta tecnologia se li afegeix, amb el pas del temps, un instrument per codificar les regularitats que tenen lloc en l’experiència en forma d’imatges que venen a substituir fets com ho fan les fotografies. En això se li afegeix, per últim, una tecnologia per traduir l’experiència a un sistema de símbols manipulable mitjançant regles de transformació que enriqueixen en gran mesura la capacitat de resolució de problemes. Un dels efectes d’aquest desenvolupament, o tal vegada una de les seves causes, és el poder d’organitzar actes de processament de la informació en capacitats més integrades i de major alcans de resolució de problemes” (Bruner, 1988, p. 65). Les tres representacions segons Bruner. Respostes conductuals- Al principi de la nostre experiència d’infantesa més facilitat per donar resposta que més tard es perfecciona). Les persones transformem la informació que ens arriba de l’entorn per mitjà de tres sistemes: ♦ La representació enactiva: El nen i nena representa i compren el món a través d’accions que impliquen respostes motores o maneres de manipular l’entorn. Una criatura pot, per exemple, anar en bicicleta encara que no la pugui dibuixar. ♦ La representació icònica: El subjecte utilitza la imaginació i els esquemes espacials per representar l’entorn. Pot fer un dibuix o utilitzar diferents imatges. Aquest moment correspon a l’estadi preoperatori de Piaget. ♦ La representació simbòlica: El nen i nena, al voltant dels 6 anys, es capaç d’usar idees abstractes, símbols lingüístics i lògics per entendre i representar el món. Principis de l’aprenentatge per descobriment: Evolutiu a part de cognitiu. L’individu ha d’estar en contacte amb l’objecte. L’activitat directa dels individus amb la realitat -Tant l’aprenent com el professor tenen rols diferenciats ben definits • Professor: utilitza andamiatge ( pot fer posar-nos en l’experiència quotidiana de l’alumne i anem de mica en mica progressant) i verifica si el nen progressa. Fa de mediador entre el pensament del nen i de l’objecte de coneixement. També té responsabilitat. • Aprenent: revisa, modifica, organitza i transfereix el que sap (coneixements previs i esquemes) en funció del nou material. Té un rol actiu. -Mestre no dóna continguts directament, sinó procediments perquè nens accedeixin al coneixement que es vol transmetre. -Alumne ha de descobrir per sí sol l’estructura d’allò que ha d’aprendre. -Currículum en espiral: nuclis bàsics d’informació s’han de reemprendre i ampliar en funció del nivell evolutiu dels nens. • El currículum en espiral Profunditat- a mesura que aprèn el nen es van posant més contingut, a partir de temàtiques anar introduint un corpus de coneixement. • “Segons el meu punt de vista, el currículum ha de consistir en una sèrie de prerequisits de coneixements i habilitats que han de ser adquirits pel subjecte amb l’objectiu d’accedir a nivells de competència cada vegada majors a mesura que avança. Des d’aquesta perspectiva s’entén que per cada nova capacitat o parcel·la de coneixement pròpia de cada cultura, existeix una forma corresponent que es troba a l’abast de l’enteniment de l’estudiant situat en qualsevol estadi de desenvolupament, o, dit d’una altra manera, que és possible ensenyar qualsevol matèria a qualsevol persona, sigui quina sigui la seva edat, sempre que es faci de manera interessant i sincera. Una vegada que el subjecte hagi après quelcom en la forma adequada al seu nivell de desenvolupament, podrà avançar cap altres formes més complexes i precises de coneixement i d’ús del coneixement” (“La perfectibilitat de la intel·ligència”, 1966, dins de Bruner, 1988, p. 83). ‘’Així doncs, l’alumne no hauria de parlar sobre física, sobre història o sobre mates..., sinó que hauria de fer física, història o mates. El coneixement verdaderament adquirit és el coneixement d’alguna manera redescobert. Un currículum es basa en passos successius per un mateix domini de coneixement i té l’objectiu de l’aprenentatge de l’estructura subjacent (i el conjunt de fets que serveixen de suport) de forma cada vegada més poderosa i raonada; aquest concepte s’ha anomenat currículum en espiral” (Bruner, 1988, p. 247).’’ Característiques generals de la teoria de Piaget (II) 3. Discontinuïtat estructural al llarg del desenvolupament Totes les estructures o formes de lògica que les persones construeixen al llarg del desenvolupament tenen PROPIETATS DIFERENTS i responen a ESTATS D’EQUILIBRI DIFERENTS: des de la intel·ligència pràctica al raonament hipotètico-deductiu. Les etapes desenvolupament cognitiu són universals, d’aquí que podem utilitzar-les per a programar activitats ajustades a cada etapa de creixement dels infants. Ex: estructura de l’educació formal en etapes educatives Teoria del desenvolupament cognitiu de Piaget • Metàfora escala • Canvis qualitatius (no quanti.) en les estructures de pensament • Estadis universals, acumulatius i irreversibles • 4 períodes que difereixen en: • Capacitat representació • Capacitat coordinacions irreversibles • Cada estadi permet una millor adaptació al medi: lògica. Etapes del desenvolupament de la intel·ligència segons Piaget. On es desenvolupa els processos cognitius – el nucli es desenvolupa amb més vigor-. - ETAPA SENSORIOMOTRIU (0 als 24 mesos): La conducta de la criatura és perceptiva i motora. No hi ha representació interna dels fets externs ni pensa mitjançant conceptes. Elements innats- instints. Experiència molt basca sobre la realitat). -ETAPA PREOPERACIONAL (dels 2 als 7 anys): El llenguatge, producte de la intel·ligència, gradua la capacitat de pensar simbòlicament (imita objectes de conducta, joc simbòlic, dibuixos, imatges mentals). El pensament és màgic (realisme, animisme, artificialisme) i egocèntric – Jo sóc el + important i tot gira- (tot gira al voltant del propi punt de vista). Molt efímera, no verbal, sino processos de comunicació de simbolisme. - ETAPA de les OPERACIONS CONCRETES (dels 7 als 11): Els processos de raonament es tornen lògics i pot aplicar-se a problemes concrets o reals (esquemes lògics de seriació, ordenament mental de conjunts i classificació dels conceptes de causalitat, espai, temps i velocitat) però la formulació abstracta (per exemple, l’equació algebraica) sobrepassa la seva captació. Canvis dràstics en el desenvolupament cognitiu i lògica. -ETAPA de les OPERACIONS FORMALS (a partir dels 11): Aconsegueix l’abstracció sobre coneixements concrets observats que li permeten utilitzar el raonament lògic inductiu i deductiu. Desenvolupa sentiments idealistes i aconsegueix una formació contínua de la personalitat, major desenvolupament dels conceptes morals. Processos mentals abstracció, desenvolupar conceptes matemàtics, hipótesis i la porto a la pràctica la vull controlar, fase més avannçada. Avenç cognitiu Estadi sensoriomotriu (6 subetapes) 1. Ús de reflexes (naixement-1 mes). Reflexes innats. Ex: succió. 2. Reaccions circulars primàries (1-4 m). Repetició de conductes agradables que passen per casualitat. Enfoc en el propi cos. Ex. xupar-se dit. Comencen a coordinar sentits i agafar objectes. 3. Reaccions circulars secundàries (4-8 m). Més interès per l’entorn. Repeteixen conductes apreses intencionalment, però sense cap finalitat. Ex: moure un sonall. 4. Coordinació d’esquemes secundaris (8-12 m). Anticipació dels successos prèviament apresos. Conducta més deliberada i intencional. Ex: gatejar per agafar el seu objecte preferit. 5. Reaccions circulars terciàries (12-18 m). Curiositat, varien accions per veure els resultats. Assajen activitats noves i resolen problemes per assaig i error. Ex: llibre entre barrots de la cuna. 6. Combinacions mentals (18-24 m). Els nens poden formar representacions mentals dels objectes i ja no es limiten a l’assaig i error. Inici del pensament simbòlic i del llenguatge. Poden fingir. Ex: joc de posar figures de diferent forma dins un pot. Estadi preoperacional. Característiques: -Ús de símbols. Els nens no han d’estar en contacte físic amb un objecte, persona o fet per pensar en ell. Joc simbòlic: imaginen que els objectes tenen propietats diferents de les que es veuen. -Comprensió d’identitats. Saben que les modificacions superficials no cambien la naturalesa de les coses. Ex: disfraços. -Comprensió causa-efecte. Comprenen que els fets estan motivats per causes. Ex: pilota rodant a la paret, busca qui la xuta -Capacitat per classificar. Organitzen objectes, persones i fets en categories significatives. Ex: pinyes grans/petites. -Comprensió de número. Poden contar i treballar amb quantitats. Ex: repartir caramels. -Empatia. Imaginen com es senten els altres. Ex: consola un nen que plora perquè està “trist”. -Teoria de la ment. Són conscients de l’activitat mental i el funcionament de la ment. Ex: guarda galetes en una caixa de pasta perquè el seu germà no se les mengi. Estadi de les operacions concretes. Inici del raonament lògic. Avenços cognitius: -Pensament espaial. Poden utilitzar un mapa simple per a buscar algo o indicar a un altre on anar. Pot anar i tornar sol de l’escola, calcular distàncies i veure quan temps trigarà per anar als llocs. -Causa-efecte. Comprenen millor els efectes dels diferents objectes i persones a l’entorn. Ex: balances. -Categorització, seriació i inferència transitiva. Ordenen i classifiquen objectes segons una o dues dimensions p.ex. mida i color. Inferència transitiva: si a>b i b>c, llavors a>c. -Símbols i signes (dirigides internament): són constituents de la cultura i medien les accions individuals. Permeten organitzar el pensament. Per exemple: el llenguatge, els sistemes de medició, l’aritmètica, els sistemes de lecto-escritura, etc. Línia natural del desenvolupament: Funcions psicològiques elementals. Són funcions comunes als homes i altres espècies. Les controlen els estímuls de l’entorn i no comporten una execució conscient de l’individu. Principis de tipus biològic associat a la maduració neurofisiològica. Exemple: Sensacions, Atenció no conscient, Memòria natural, Reaccions emocionals bàsiques. Línia social i cultural: Processos psicològics superiors específicament humans. El caràcter distintiu d’aquests processos és el seu caràcter mediat per signes que condueix a l’autoregulació i a la consciència del procés. Factors relacionats amb l’experiència social a partir de la interacció amb d’altres persones més competents des del punt de vista del domini d’eines i habilitats culturals. Exemple: Atenció activa i conscient, pensament abstracte, memòria voluntària, afectivitat. Com s’explica el desenvolupament segons Vigotsky? -El desenvolupament implica l’apropiació dels instruments culturals. I això només és possible a través del seu ús, per exemple: el llenguatge. -Mecanismes psicològics estan FORA del subjecte i després s’internalitzen. -Llei general del desenvolupament cultural: “Qualsevol funció present en el desenvolupament cultural del nen apareix dues vegades en la història de la persona, o en dos plans diferents: primer en les seves relacions socials (pla interpsicològic) i després com a regulador de la conducta individual (pla intrapsicològic)”. -Existim a través de l’altre. El desenvolupament ja no és un viatge en solitari de cadascú, sinó un viatge de la mà d’algú altre. Desenvolupament Humà (I) Si els PPS es constitueixen com a tals gràcies a la mediació semiòtica (a través de signes) i si aquests signes són de natura i origen social i cultural, els processos psicològics superiors seran processos de natura i origen social i cultural. Exemples de PPSuperiors • Pensament Verbal: El llenguatge com a instrument per a planificar, controlar y executar conductes. • Atenció Focalitzada: Observar un objecte amb ajuda d’ulleres... • Comunicació assistida: Mantenir conversa amb chat, facebook... • Memòria deliberada: Escriure en una agenda l’aniversari... • Percepció verbalitzada: Categoritzar el món a través de significats. • Intel·ligència hipotètica deductiva: Fer un experiment científic. • Pensament matemàtic: Solucionar un problema a partir d’equació matemàtica. Com estudiem la consciència? 2. La justificació de l’origen social dels processos psicològics superiors és possible gracies a la mediació d’instruments. La relació de l’home amb el seu entorn sempre és una relació activa i transformadora. Això es possible gràcies a l’ús d’instruments mediadors cosa que fa que l’activitat humana sigui una activitat instrumental. Els Signes i Símbols Sistema de Signes Estímuls artificials, convencionals, intencionals Origen social i cultural (al llarg de la història humana) Ens l’apropiem i n’aprenem l’ús a partir de la participació en situacions d’interacció amb altres Els altres han de dominar-les i ser capaços de transmetre- les Fan possible l’aparició de PPS El subjecte pot regular i controlar la seva conducta de forma activa i conscient El subjecte no respon a estímuls exteriors de forma passiva i directa Dispositiu, Artefacte o Instrument A partir d’aquests instruments mediadors podem passar del control de l’entorn al control de l’individu (sorgiment de la regulació voluntària). I per tant poder portar aquests processos de forma conscient. LA ZDP: És la distància existent entre el nivell de desenvolupament real, determinat per la capacitat que té el nen de resoldre per si sol un problema, i el nivell de desenvolupament potencial, al que arriba amb l’ajuda o la orientació d’una persona més capacitatda . -Zona de desenvolupaments real ( coneixements ja adquirits, e van eixamplant amb l’ajut dels altres per tal de ser autònom.): el que pot fer amb l’ajut d’un altre persona ( zona de desenvolupament pròxim). Ex: carnet de cotxe. -El desenvolupament humà és el resultat de les interaccions recíproques, progressivament més complexes entre els individus i els objectes i símbols del seu ambient immediat i proper. -Aquestes interaccions són efectives si es presenten de manera relativament regular, sobre un període extens de temps. Aquestes interaccions estables i permanents es denominen dins el model bioecològic PROCESSOS PROXIMALS i constitueixen el motor del desenvolupament S’entén per processos proximals “formes particulars d’interacció entre l’organisme i l’ambient que operen a través del temps i que es postulen com el principal mecanisme que produeix desenvolupament humà” (Bronfenbrenner & Morris, 1998, p. 994). Alguns exemples es troben en l’alimentació d’un nounat, el joc entre criatures, la lectura, l’aprenentatge de noves habilitats i nous coneixements, activitats atlètiques, la cura dels altres, l’establiment de plans o la realització de tasques complexes. Es tracta de processos, progressivament més complexos, d’interacció reciproca entre un organisme biopsicològic actiu i les persones, objectes i símbols que hi ha en el seu entorn immediat (Bronfenbrenner, 2005, p. 6). Individus Objectes Símbols Subjecte de desenvolupament: Organisme Bio-Psico-Social teraccióCont xt de desenvolupament I les variacions en el desenvolupament? La forma, poder, contingut i la direcció dels processos proximals varia sistemàticament com a resultat de: -les característiques de la PERSONA en període de desenvolupament -del seu ENTORN immediat i llunyà -del tipus de desenvolupament del que es tracti -dels canvis i la permanència d’aspectes socials que passen en el TEMPS i del període històric en que li correspongui viure. ELS 4 NIVELLS DE L’ESTRUCTURA ECOLÒGICA Diferents sistemes que modifiquen el nostre desenvolupament. MICROSISTEMA ( Rols que tenim diferents papers) -Són els entorns propers en els quals participa la persona en desenvolupament. Familia, parella, amics, feina: contacte directe. On mobilitzem aquest tres elements. -Es caracteritzen per tres elements: -Activitats que realitzen les persones implicades en la interacció social -Rols o funcions socials que es posen en joc -Relacions que es mantenen entre sí -És on es produeix el desenvolupament i es defineix com: “un patró d’activitats, rols i relacions interpersonals que el nen experimenta en un entorn específic”. MESOSISTEMA -Són les interrelacions de dos o més entorns en els que la persona en desenvolupament participa activament. Pels nens seria p.ex la família-escola; pels adults família-treball- vida social. Relacions que s’estableixem entre dos o més microsistemes. - És un sistema de microsistemes. Un rol fonamental del treballador social. Coordinació, búqueda afiances diferents microsistemes del’usuari. -El seu potencial evolutiu augmenta a mesura que creix el grau de vinculació entre els entorns que el conformen.