Projecte de memoria de la historia del franquismo, Resúmenes de Historia del Mundo Contemporáneo

¡Descarga Projecte de memoria de la historia del franquismo y más Resúmenes en PDF de Historia del Mundo Contemporáneo solo en Docsity! PROJECTE DE MEMÒRIA HISTÒRICA: ELS ANYS DEL FRANQUISME A. REPTE: Reflexionarem sobre la importància de la memòria històrica a través de testimonis orals; per què són importants per a la història els records I la memòria històrica? Com vivien els nostres avis? Com ha canviat la nostra societat I sistema polític en les últimes dècades? B. PROJECTE: Haurem d’elaborar un documental format vídeo on es realitzarà un muntatge que combinarà les explicacions sobre les principals etapes I fets de la dictadura franquista amb entrevistes als nostres avis on els hi preguntarem com van viure aquells fets. PROJECTE DE MEMÒRIA HISTÒRICA: ELS ANYS DEL FRANQUISME El projecte I per tant les entrevistes hauran de donar resposta als següents apartats: 1. Les bases del règim franquista: Dictadura, suports I repressió. 2. La postguerra (1939-1959): adaptació a l’entorn internacional, l’exili, autarquia, mercat negre I l’estraperlo. La repressió cultural a Catalunya. 3. L’adoctrinament de la societat. Les dones durant el franquisme 4. Desarrolismo ( 1959-1975), els governs tecnòcrates I l’Opus Dei. Creixement econòmic, demogràfic, migracions I canvi social. 5. La oposició al franquisme. 6. El final del franquisme I la transició a la democràcia. D. FONTS I ENLLAÇOS: Lectura, documentals, activitats I recursos sobre memòria històrica I testimonis orals: • https://memoria.gencat.cat/ca/inici • Vídeo “ Temps de memòria” • Documental “Fugir de l’oblit “ https://vimeo.com/210428068 • MUME https://museuexili.cat/ca/ • Amical Manthausen https://amical-mauthausen.org/ca/projectes/memoria-dels-camps/ • Documental: Nit I boira” • Memòria Històrica • Escuelas con memòria Documents Franquisme (I) (1939-1959)  Guió del tema (guió llibre de text Vicens) [doc]  Repàs del tema (esquema llibre de text Vicens) [pdf] Franquisme (II) (1959-1975)  Guió del tema (guió llibre de text Vicens) [doc]  Repàs del tema (esquema llibre de text Vicens) [pdf] Presentacions https://armandfiguera.jimdofree.com/hist%C3%B2ria-d- espanya-i-catalunya-2n-batx/el-franquisme-1939-1975/ presentacions-de-power-point/  El franquisme (1939-1975) (47 diapositives) PROJECTE DE MEMÒRIA HISTÒRICA: ELS ANYS DEL FRANQUISME •Franco era el cap de l’Estat i ostentava el títol de Caudillo d’Espanya. Concentrava tots els poders: legislatiu, executiu i judicial. A més era Generalíssim dels Exèrcits. •Tots els partits, sindicats i associacions polítiques van ser declarats il·legals, i els seus militants, detinguts i empresonats. •Només es va permetre un partit, la Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista. •Les Corts democràtiques i les eleccions van ser suprimides. •Totes les institucions republicanes van ser desmantellades. amunt 1.2. Les lleis fonamentals • El règim va desenvolupar una legislació (Lleis Fonamentals) per a simular una democràcia que mai no va existir. •La dictadura va pretendre donar una imatge de legalitat.  - Per això, el Fuero del Trabajo (1938) declarava els principis laborals del nou règim, però prohibia els sindicats lliures i la vaga. - La Llei constitutiva de les Corts Espanyoles va crear PROJECTE DE MEMÒRIA HISTÒRICA: ELS ANYS DEL FRANQUISME unes Corts consultives sense poder legislatiu. - El Fuero de los Españoles (1945) era una pseudodeclaració de drets cívics.  - La Llei de referèndum (1945) contemplava les consultes populars per a determinades lleis.  - La Llei de successió (1947) preveia una monarquia com a successora del franquisme. amunt 1.3. Els suports socials del franquisme •La victòria franquista a la Guerra Civil va suposar el triomf dels grups que amb la República havien temut que perdrien els seus privilegis. •La gran burgesia, l’exèrcit i l’Església catòlica van donar suport a un règim que garantia el seu poder i influència. – La gran burgesia, que va exercir el seu domini econòmic. – L’Exèrcit, que va garantir la continuïtat del règim, i nombrosos militars van exercir càrrecs polítics. – L’Església catòlica, que va recuperar la confessionalitat de l’Estat i el predomini sobre l’educació. Es va restablir el pressupost de culte i clero. amunt 1.4. Les relacions exteriors •Al llarg dels anys, el franquisme va anar variant els seus aliats internacionals. En les relacions exteriors, podem establir tres grans etapes: – Durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) el règim va fer costat de forma incondicional a les potències de l’Eix (Alemanya i Itàlia). – Amb la derrota dels règims feixistes, entre 1945 i 1953 va patir l’aïllament internacional. - L’aïllament va començar a trencar-se el 1953, quan Espanya va pactar uns acords de col·laboració amb els Estats Units i va signar un Concordat amb el Vaticà. Així, a partir de 1953, el franquisme va PROJECTE DE MEMÒRIA HISTÒRICA: ELS ANYS DEL FRANQUISME ser reconegut internacionalment. La fi de l'aillament internacional amunt 2. LA POSTGUERRA: MISÈRIA I AUTARQUIA 2.1. Els efectes de la guerra • La Guerra Civil va produir un enfonsament demogràfic i econòmic a Espanya. •El 1939, Espanya era un país malmès per la Guerra Civil, que va provocar una davallada demogràfica. •Una part de la indústria, de l’agricultura, de les vies de comunicació i dels mitjans de transport havien patit destrosses. La producció havia caigut molt. •Per una altra banda, la majoria de la població no tenia prou PROJECTE DE MEMÒRIA HISTÒRICA: ELS ANYS DEL FRANQUISME amunt 3.2. El Pla d'Estabilització •Els nous governs, a partir del 1957, van abandonar l’autarquia i van iniciar un procés de liberalització econòmica i obertura a l’economia europea. - Per això, es va posar en marxa el Pla d’Estabilització (1959) per substituir una economia tancada per una economia liberalitzada, vinculada als circuits internacionals. - El govern va posar en marxa els Planes de Desarrollo (1964-1975) per fomentar el desenvolupament industrial i disminuir els desequilibris entre les diferents regions espanyoles. PROJECTE DE MEMÒRIA HISTÒRICA: ELS ANYS DEL FRANQUISME L'època del "desarrollismo" (1957-1973) amunt 3.3. La puixança econòmica •Entre el 1959 i el 1973, Espanya va conèixer un període de gran creixement de la seva economia. - Aquesta puixança econòmica es va manifestar en un gran creixement de la indústria, que va renovar els seus béns d’equip, va adoptar noves tecnologies i va augmentar la seva producció i productivitat. •L’auge econòmic (1959-1973), fruit sobretot de la favorable conjuntura econòmica europea, va suposar: - El creixement de la indústria. - Una renovació de l’agricultura. - Un gran desenvolupament del turisme. - El comerç exterior va experimentar un notable creixement. •Com a resultat d’aquest procés, entre el 1960 i el 1973, la renda nacional es va incrementar a la vegada que va millorar el nivell de vida, amb l'augment del poder adquisitiu i dels salaris. Inversions estrangeres           La indústria catalana PROJECTE DE MEMÒRIA HISTÒRICA: ELS ANYS DEL FRANQUISME amunt 3.4. Un creixement desequilibrat •Una de les claus del desenvolupament econòmic de la dècada de 1960 va ser la seva vinculació a l’economia de l’Europa occidental, que va permetre exportar els productes agraris i industrials. •Aquest creixement va consolidar una economia molt dependent, ja que gran part del capital, la tecnologia i les divises provenien de l’estranger. •L’economia espanyola resultava poc competitiva i concentrada en activitats que requerien mà d’obra, però amb poc contingut PROJECTE DE MEMÒRIA HISTÒRICA: ELS ANYS DEL FRANQUISME industrialització van produir un gran creixement de la població urbana dedicada a la indústria i als serveis. - La modernització de l’economia va originar també el creixement de la classe mitjana. L’increment de la renda va fer que les famílies poguessin adquirir béns de consum. - Una societat més oberta. Els avenços econòmics, l'arribada del turisme, l’obertura de fronteres i els viatges van permetre als espanyols tenir contacte amb l’exterior.  Això va produir canvis en la mentalitat dels espanyols, i a poc a poc es va anar estenent un ampli moviment a favor de la democratització. El Seat 600 amunt 4.3. Les reformes educatives i socials • El franquisme va saber interpretar en certa manera alguns dels canvis socials i va elaborar una legislació social i educativa més adaptada a la nova realitat. •La nova orientació política i econòmica del règim franquista es va reflectir en algunes lleis que van millorar el nivell de benestar de la societat espanyola: - La Llei de Bases de la Seguretat Social (1963) va proclamar el dret dels treballadors a la Seguretat Social. - La Llei de Llibertat Religiosa (1967) va establir un marge relatiu de tolerància envers altres confessions. - La Llei de Premsa (1966) va suprimir la censura prèvia. - La Llei General d'Educació (1970), establia l'ensenyament obligatori fins als 14 anys. amunt 5. L'OPOSICIÓ AL FRANQUISME PROJECTE DE MEMÒRIA HISTÒRICA: ELS ANYS DEL FRANQUISME 5.1. La dura repressió de la postguerra •Els primers temps del franquisme es van caracteritzar per la repressió. Tots els partits i sindicats van haver de passar a la clandestinitat. •A Catalunya, el president de la Generalitat republicana, Lluís Companys, va ser detingut per la Gestapo alemanya a França, on estava exiliat, va ser lliurat a les autoritats franquistes i afusellat. •La repressió contra Catalunya també va tenir un vessant lingüístic i cultural. La llengua catalana va deixar de ser oficial i se’n va prohibir l’ús públic.   Camps de concentració franquistes amunt 5.2. La reorganització de l'oposició • En la dècada de 1940, malgrat la dura repressió franquista, l’oposició va mantenir una resistència armada, el maquis. Però després de la guerra europea, amb la nova situació internacional, es va abandonar la lluita armada i l’activitat política va passar a la clandestinitat. - Es va iniciar la resistència i es van formar alguns grups armats (maquis) que esperaven que el triomf dels aliats a la Segona Guerra Mundial afavorís l’enderrocament de la dictadura. - Al final del conflicte internacional, va quedar clar que no hi hauria suport per enderrocar el franquisme a Espanya. Aleshores, les estratègies dels grups d’oposició antifranquista van variar. - Es va abandonar la lluita armada i les forces polítiques van proposar noves estratègies d’oposició. - La CNT va ser desmantellada i els comunistes (PSUC) van aconseguir organitzar-se i esdevenir la força més activa de l’oposició.   PROJECTE DE MEMÒRIA HISTÒRICA: ELS ANYS DEL FRANQUISME Repressió i accions del maquis amunt 5.3. Els nous moviments socials •Malgrat algunes mobilitzacions anteriors, va ser en les dècades de 1960 i 1970 que es va incrementar el número de conflictes laborals i el moviment d’oposició es va estendre als estudiants i sectors de l’Església catòlica, que també qüestionaven el monolitisme del franquisme. •La industrialització del país i el creixement del nombre d’assalariats a la dècada del 1960 va incrementar la conflictivitat obrera. • El PCE va ser l’organització que va aconseguir una implantació més gran en l’entorn obrer i estudiantil, i els sindicats tradicionals (UGT i CNT) van quedar delmats per la creació i evolució de Comissions Obreres (1964). - El 1962 hi hagué vagues a Astúries, a Catalunya, a Andalusia i al País Basc. En aquestes vagues es va constituir el sindicat Comissions Obreres (CC OO). •Dins l’Església Catòlica van néixer grups dissidents del franquisme i també el moviment estudiantil va prendre força i es va enfrontar clarament al règim franquista. •També existien nuclis d’oposició de tendència monàrquica i democristiana (Reunió de Munic, 1962) així com nacionalista, a Catalunya i el País Basc. •El 1971 es va crear l’Assemblea de Catalunya, que aplegava totes les forces de l’oposició democràtica.   PROJECTE DE MEMÒRIA HISTÒRICA: ELS ANYS DEL FRANQUISME Esquemes del tema EL FRANQUISME (I) (1939-1959) RÈGIM FRANQUIST A Característique s • Dictadura totalitària • Cabdillisme • Repressió sistemàtica i planificada • Centralisme i uniformisme Bases • Institucionals: Exèrcit, Església, Movimiento Nacional • Socials -Suport: elits econòmiques i pagesia mitjana - Passivitat: classes mitjanes - Resistència: classes populars • Polítiques -Coalició franquista: falangistes, carlins i monàrquics - Organitzacions catòliques: ACNDP, Opus Dei Organització de l’Estat • Organització no democràtica anomenada “democràcia orgànica” • Lleis fonamentals de l’Estat Franquisme a Catalunya • Supressió de l’autonomia: abolició de l’Estatut i de les institucions catalanes • Persecució del catalanisme i de les manifestacions de catalanitat ETAPES (1939-1959) Segona Guerra Mundial (1939-1945) • Suport a les potències de l’Eix - Neutralitat - No bel.ligerància - Retorn a la neutralitat • Identificaci ó amb la doctrina feixista - Nacionalsindicalisme - Hegemonia de Falange Española Aïllament (1945-1953) • Boicot internacional (1945-1947) • Condemna de l’ONU i retirada d’ambaixadors (1946) PROJECTE DE MEMÒRIA HISTÒRICA: ELS ANYS DEL FRANQUISME • Canvi d’imatge - Marginació del falangisme - Retirada de la simbologia franquista - Hegemonia dels catòlics: ACNDP Reconeixement internacional (1953-1959) • Acords amb els EUA i concordat amb la Santa Seu • Acceptació en organismes internacionals • Crisi del 1956: necessitat de reformes econòmiques profundes • Nou govern amb integració de membres de l’Opus Dei (1957) • Liberalització de l’economia en la dècada del 1960 AUTARQUIA ECONÒMICA Objectius • Aconseguir autosuficiència (restringir i regular el comerç exterior) • Afavorir el desenvolupament industrial de sectors estratègics (creació de l’INI) Mètode • Fort dirigisme i intervencionisme estatal Conseqüències • Producció i productivitat baixes • Manca d’abastament, misèria i fam (racionament i mercat negre) OPOSICIÓ AL FRANQUISM E Exili • Reorganització dels partits, els sindicats i les institucions republicanes • Govern i corts republicanes a l’exili • Feblesa i divisions internes • Govern de la Generalitat a l’exili; Irla (1940) i Tarradellas (1954), presidents Interior • Reconstrucció dels partits i dels sindicats en la clandestinitat • Organització de guerrilles: maquis • Esperança d’una intervenció aliada: organismes unitaris • Nova conflictivitat social: vagues (tramvies, 1951 i 1957) i revoltes d’estudiants (Fets del Paranimf, 1957) PROJECTE DE MEMÒRIA HISTÒRICA: ELS ANYS DEL FRANQUISME EL FRANQUISME (II) (1959-1975) EL CREIXEMENT ECONÒMIC DE LA DÈCADA DEL 1960 Nova orientació de l’economia • Com a resultat del fracàs de l’autarquia • Propugnada per nous governs tecnocràtics • Liberalització i obertura de l’economia a l’exterior ↓ es concreta en • Pla d’estabilització (1959) - Disminució de l’intervencionisme estatal - Impuls del comerç exterior - Foment de les inversions estrangeres - Convertibilitat de la pesseta - Elevació dels tipus d’interès - Congelació salarial • Plans de desenvolu- pament - Objectiu: impulsar el creixement econòmic - Accions estructurals i pols de desenvolupament - Escassa incidència en el creixement econòmic Desenvolupa- ment econòmic • Fi de l’agricultura tradicional - Mecanització agrícola - Concentració parcel.lària i regadius - Promoció de la ramaderia i dels seus derivats - Augment de la productivitat agrícola - Reducció de la mà d’obra agrària ↓ Moviments migratoris - A Europa - A zones industrials d’Espanya: arribada massiva d’immigrants a Catalunya • Ràpida industria- - Importació de tecnologia