pruebas de sintesis, Apuntes de Psicología

¡Descarga pruebas de sintesis y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity! MOTIVACIÓ I EMOCIÓ Semestre set12 – gen13 Proves de Síntesi- Solucionari Model 1: 12/01/2013 1- A la primera PAC es van treballar els tres principals motius socials (afiliació, assoliment i poder). Exposa un exemple real (diferents als de la PAC) que il·lustri cada un d’aquests motius, relacionant-lo amb les principals característiques que els defineixen. En aquesta pregunta havíeu d’explicar les principals característiques definitòries de cadascun d’aquests motius socials. Pel que fa a l’afiliació, motiu que ens impulsa a establir relacions socials satisfactòries i duradores, son respostes vàlides, per exemple, l’adscripció a partits polítics o associacions, la necessitat d’establir amistats, etc... En quant al motiu de poder, que representa la necessitat d’imposar-se sobre els altres (si és necessari mitjançant l’ús de la força), eren respostes vàlides per exemple les dictadures, els mal tractadors, etc.. Finalment, eren respostes adequades per exemplificar el motiu de d’assoliment, totes aquelles relacionades amb la tendència a l’èxit, especialment en relació a criteris externs d’excel·lència com els esportistes d’elit, els científics, etc... 2- La Carme ha decidit fer dieta, el seu objectiu es perdre 1 Kg per setmana durant 5 setmanes; avui, finalitzada la primera setmana quan s’ha pesat a vist que només havia perdut 200 grs, segons ella per que no s’ha esforçat prou. Determina quin tipus d’atribució ha fet la Carme i explica i raona com afectarà aquest fracàs a les seves expectatives d’autoeficàcia, a les seves metes futures i al seu estat emocional. La Carme fa una atribució interna, inestable i controlable del seu fracàs. La dimensió d’estabilitat és la que té una major influència sobre les expectatives d’autoeficàcia; en aquest cas com l’atribució feta per la Carme és inestable, les seves expectatives futures no es veuran gaire afectades i el pròxim cop podrà afrontar la meta amb unes certes expectatives d’èxit. Per la seva part, les altres dues dimensions afecten principalment a les emocions experimentades per la persona, en aquest cas la Carme fa una atribució interna i controlable del seu fracàs pel que experimentarà culpa i remordiments per no haver-se esforçat suficient. 3- A partir de l'aplicació d'un qüestionari per obtenir un inventari de símptomes fisiològics que acompanyen (o formen part de) la resposta d'ansietat o por i de la resposta d'ira o ràbia. Imagina que les dades obtingudes han estat les següents: MOTIVACIÓ I EMOCIÓ Semestre set12 – gen13 Proves de Síntesi- Solucionari Símptomes Ansietat o por (%) Ira o ràbia (%) Sudoració a les mans 90% 50% Taquicàrdia 100% 75% Pulsacions fortes 100% 70% Tensió muscular 90% 85% Canvis en la respiració 95% 80% Nerviosisme 95% 80% Molèsties gàstriques 80% 40% Sequedat a la boca 45% 10% Fatiga i marejos 25% 20% Tremolors, enrampades i/o formiguejos 55% 20% Calor excessiva 30% 95% Agitació motora 45% 45% Altres símptomes 5% 5% Es pot apreciar l'existència d'un patró general de percepció somàtica-visceral diferent entre les emocions d'ansietat i ira? Justifica la teva resposta. Les dades mostren que existeix un patró diferencial per a ambdues emocions; l'ansietat/ por estaria caracteritzat per augment de la taxa cardíaca i de la intensitat de les pulsacions, tensió muscular, canvis respiratoris, nerviosisme, i molèsties gàstriques, i la ira/ ràbia es caracteritzaria per calor excessiva, i de manera menys freqüent per tensió muscular, canvis respiratoris, nerviosisme, taquicàrdia i pulsacions fortes. Per contra, altres símptomes, com a fatiga i marejos, són molt menys freqüents en ambdues emocions. Així, cada resposta emocional s'acompanyaria per reaccions fisiològiques diferents; no obstant això, alguns símptomes són comuns a ambdues emocions. Aquests resultats anirien en la mateixa línia de les actuals evidències, que plantegen que cada resposta emocional implica uns canvis vegetatius diferents. 4- Llegeix el següent cas: “Un professor de secundària ha estat agredit a l’aula per un alumne conflictiu menor d’edat. Aquest alumne ha estat expulsat del centre durant un temps. Durant la seva expulsió el professor ha rebut trucades anònimes amenaçant-lo, s’ha trobat les rodes del cotxe punxades i a la porta del centre han aparegut pintades insultant-lo. A més, la família del menor no es creu la versió del professor i l’acusa de tenir-li ‘mania’. Tots els professors donen suport al professor afectat, però sembla que l’expulsió és l’única mesura legal que es pot emprendre. Dintre de poc finalitza el període d’expulsió i l’alumne tornarà al centre”. MOTIVACIÓ I EMOCIÓ Semestre set12 – gen13 Proves de Síntesi- Solucionari 3- En què consisteix el concepte de marcador somàtic de Damasio? Il·lustra el concepte de marcador somàtic de Damasio amb un exemple de la vida quotidiana on es posi de manifest de quina manera va intervenir en una presa de decisions. En aquest cas, va ser adaptativa la presa de decisions? Segons la Hipòtesi del marcador somàtic de Damasio, la presa de decisions no depèn únicament de processos racionals, sinó que aquests es troben assistits per processos de tipus emocional que faciliten la presa de decisions. Una solució purament racional als problemes que afrontem normalment en la nostra vida quotidiana requeriria molt temps. Així, quan ens trobem davant diferents possibilitats d'actuació, el còrtex prefrontal crea una representació que inclou els elements descriptius de la situació, una espècie d'esbós de la reacció emocional que la situació real desencadenaria. I aquest esbós inclou un avanç de les reaccions corporals i viscerals pròpies de la reacció emocional de què es tracta. Les reaccions corporals i viscerals anticipades es coneixen com el marcador somàtic, ja que el que fan és marcar afectivament cadascuna de les eleccions possibles. Per tant, quan el subjecte intenta prendre una decisió, tendeix a evitar aquelles opcions que han estat marcades per sensacions viscerals desagradables i preselecciona aquelles que han estat marcades positivament. 4- Llegeix el següent experiment: ‘Una professora té una classe de 40 alumnes. Reparteix als seus alumnes un full on han de resoldre tres anagrames (formar una paraula reordenant una sèrie de lletres; ex.: amb la seqüència ‘AGETLA’ poden formar la paraula ‘GALETA’). Els anagrames els han de resoldre d’un en un i amb un límit de temps. Quan resolen un anagrama, els alumnes han d’aixecar el braç perquè es sàpiga que han acabat. La meitat de la classe rep tres anagrames molt senzills. L’altra meitat rep dos anagrames impossibles de resoldre, però el tercer és el mateix que la resta de la classe (és resoluble). Els alumnes, però, creuen que tothom té els mateixos exercicis. En començar, la meitat de la classe resol el primer anagrama immediatament (tots aixequen el braç), mentre que cap dels alumnes amb els anagrames irresolubles aixeca el braç. Amb el segon anagrama passa el mateix. Amb el tercer anagrama, tot i que ara tots els alumnes podrien resoldre’l, només el resolen els alumnes que tenien els dos primers anagrames senzills. La meitat d’alumnes que prèviament ha rebut els anagrames irresolubles, no és capaç de resoldre el tercer problema’. Quin fenomen donaria compte del que ha succeït en aquesta classe? Exposa dos mecanismes per els quals la meitat de la classe no és capaç de resoldre el tercer anagrama. Considerant només les dimensions atribucionals de locus de control i globalitat, quin tipus d’atribució afavoriria la resolució del tercer anagrama? El fenomen que millor explicaria el fet de que una part de la classe no és capaç de resoldre un problema senzill pel fet de no haver-ho aconseguit en dos problemes previs, seria el de la indefensió apresa. Un mecanisme que ho explicaria seria postulant un efecte de desmotivació: després de intentar-ho dos cops, els alumnes pensarien que és inútil seguir gastant forces en una tasca que pensen que no són capaços de dur a terme. Per tant, en el tercer exercici ja ni ho intentarien. El segon mecanisme postularia un mal aprenentatge (dèficit d’aprenentatge): després dels dos primers intents, els alumnes aprenen que no MOTIVACIÓ I EMOCIÓ Semestre set12 – gen13 Proves de Síntesi- Solucionari són capaços de resoldre anagrames, de manera que generalitzen aquest aprenentatge a totes les situacions similars, inclòs el tercer anagrama, tot i que sigui resoluble. No obstant això, si un alumne fa una atribució amb un locus de control extern (ex.: no he estat capaç de resoldre els dos primers perquè eren molt difícils, i no pas perquè jo sigui ruc), i atribueix les causes dels dos primers fracassos a motius específics (ex.: a característiques concretes dels dos primers anagrames, i no pas a tots els anagrames en general), aquest alumne ho tindria molt més fàcil per enfrontar-se amb èxit al tercer anagrama. Model 3: 23/01/2013 1- A la primera PAC varem analitzar l’impacte de l’ empresonament de les integrants del grup punk “Pussy Riot” sobre la seva motivació primària i secundària i sobre el seu estat emocional. En aquesta pregunta has de fer el mateix anàlisi motivacional i emocional en base al següent cas: “En Marc fa més de cinc anys que treballa com a comercial a una gran multinacional del sector de la construcció on es troba molt a gust amb els companys, que ell considera fins i tot els seus principals amics. Degut a la davallada de vendes associada a la actual crisi econòmica, la seva empresa esta preparant un Expedient de Regulació d’ocupació. Avui mateix li han confirmat que a partir del proper mes de gener causarà baixa a l’empresa, amb una indemnització de 6000 euros.” En un primer nivell d’anàlisi, la nova situació laboral d’en Marc no ha de representar un gran impacte immediat sobre la seva motivació primària, ja que el seu acomiadament no constitueix una amenaça imminent per la satisfacció de les seves necessitats bàsiques, si bé a mesura que avanci el temps, si no ha trobat altre font d’ingressos aquest tipus de motius aniran present paulatinament rellevància, davant la possibilitat de no poder satisfer les necessitats pròpies d’aquests motius (obtenció d’aliment, pagament de casa seva, etc...). Pel que fa a la motivació secundària, és en aquests motius on hi haurà un major impacte arran del seu acomiadament de l’empresa, especialment en quant a l’assoliment (probablement aquest acomiadament representi el trencament d’un projecte laboral), i en l’afiliació, ja que per una banda, deixarà de formar del grup/empresa, amb la pèrdua de contacte amb els companys i companyes i un cert atemptat a la seva identitat laboral. Per altre banda, degut a les restriccions econòmiques derivades d’aquesta nova situació, és molt probable que el Marc redueixi les activitats afiliatives amb el seu cercle habitual d’amistats, per les dificultats monetàries. En quant a l’estat emocional, en un primer moment serà d’especial rellevància la frustració, tot i que a mesura que passi el temps sense trobar feina aniran agafant protagonisme l’angoixa i l’ansietat, a mesura que es facin més patents les dificultats per satisfer les necessitats primàries, i s’accentuïn les secundàries. 2- La Carme és una comercial que, per diferents raons, sempre acaba plegant de la feina a les 21:00 de la nit, ara s’ha proposat no plegar mai més tard de les 20:00. Avui, finalitzat el primer mes des de que s’ho va proposar, ha fet balanç i ha vist que només 5 dels 22 dies possibles va aconseguir plegar a les 20:00; segons ella això es deu a que la seva cap s’organitza malament i sempre li encarrega la feina a última MOTIVACIÓ I EMOCIÓ Semestre set12 – gen13 Proves de Síntesi- Solucionari hora. Determina quin tipus d’atribució ha fet la Carme i explica i raona com afectarà aquest fracàs a les seves expectatives d’autoeficàcia, a les seves metes futures i al seu estat emocional. La Carme fa una atribució externa, estable i incontrolable (per ella mateixa) del seu fracàs. La dimensió d’estabilitat és la que té una major influència sobre les expectatives d’autoeficàcia; en aquest cas, com l’atribució feta per la Carme és estable, les seves expectatives futures es veuran fortament afectades i la Carme no es veurà capaç de plegar abans de les 20:00 al no ser que li canviïn de cap. Per la seva part, les altres dues dimensions afecten principalment a les emocions experimentades per la persona; en aquest cas la Carme fa una atribució externa i incontrolable del seu fracàs per la qual cosa, segons la proposta de Weiner, experimentarà compassió, en aquest cas cap a ella mateixa, que vol portar a terme una conducta però l’ambient no li permet. 3- Com sabem, la proposta de la universalitat de l'expressió facial de les emocions de Paul Ekman ha estat enormement controvertida. Per comprovar-ho es va dissenyar un experiment ja clàssic en el qual cada subjecte havia d'assignar una de les emocions bàsiques proposades per Ekman a cadascun dels rostres que se li presentaven. Imagina que els resultats obtinguts fossin els recollits en la següent taula: Identificacions EMOCIÓ Correctes Incorrectes Sorpresa 10 4 Alegria 14 0 Fàstig 10 4 Por 9 5 Ràbia 14 0 Tristesa 14 0 Total 71 13 Aquests resultats, estarien d'acord amb les troballes d’Ekman? Justifica la teva resposta. Els resultats obtinguts en l'experiment recolzarien les troballes d’Ekman, doncs mostren un alt percentatge d'acord en les identificacions correctes (84,5% vs. 15,5% d'identificacions incorrectes). No obstant això, existeixen tres emocions: la sorpresa, el fàstic i la por, el percentatge d’encerts de les quals és inferior (64% per a la por, i 71% per al fàstic i la sorpresa), sent del 100% en la resta d'emocions. 4- Classifica cadascuna de les següents estratègies d’afrontament en directes o defensives. Reflexiona sobre com pot resultar d’adaptativa o desadaptativa cadascuna d’elles: