Freud y el estudio de los sueños: interpretación y significado, Resúmenes de Psicología

¡Descarga Freud y el estudio de los sueños: interpretación y significado y más Resúmenes en PDF de Psicología solo en Docsity! Estela Jabalera Romero IMAGINAR I SOMIAR Imaginació: Capacitat de produir i crear imatges Imatge: Reproducció del contingut d’una percepció sense l’objecte que la va provocar en un moment anterior. Sense percepcions no hi hauria imatges. Quan alterem el contingut original de les percepcions parlem de “fantasia”. DIFERÈNCIA ENTRE IMATGES I PERCEPCIONS INTENSITAT: la imatge és més dèbil que la percepció. ABUNDÀNCIA DE DETALLS: la percepció és més detallada. INTEGRACIÓ EN L’ENTORN: la percepció està integrada a l’entorn, la imatge no. Al·lucinacions: imatges que es confonen amb percepcions per la intensitat, abundància de detalls i integració en l’entorn. És un estat puntual, que passa al cap d’una estona, provocat per la debilitat física o alteracions psíquiques provocades per drogues, transtorn psicòtic (esquizofrènia) o malaltia neurodegenerativa. CLASSIFICACIÓ DE LES IMATGES Sensació que predomina en la percepció: imatges visuals, auditives, olfactives…. Circumstàncies en què es produeixen: ICÒNIQUES: acompanyen al pensament ordinari. (desperts) HIPNAGÒGIQUES: precedeixen al son, mig camí entre la fantasia i el somni. ONÍRIQUES: es produeixen mentre dormim “somnis” AL·LUCINATORIES: es confonen amb percepcions mentre estem desperts, per les causes esmentades. DORMIR I SOMIAR (imaginació més interessant=somni) LES FASES DEL SON Aserinsky diu que els ulls fan moviments mentres dormim, generant impulsos que l'electroencefalografia detecta. Quan somiem aquests són ràpids i bruscus. Estudien els cicles de son mesurant l’activitat cerebral, moviment dels ulls, ritme cardíac, ritme respiratori, tensió muscular i el grau d’excitació genital. ETAPA 1: Dos minuts. Ritme respiratori i ones cerebrals disminueixen, es generen Imatges hipnagògiques. ETAPA 2: Vint minuts. Desperta facilment i sembla que no dormis. L’activitat cerebral es relaxa, en punt imatges oníriques. ETAPA 3: Fase de transició, ones cerebrals més lentes. ETAPA 4: Trenta minuts. El cervell emet ones àmplies i lentes (ones delta), difícil de despertar i percebem estímuls. Podem arribar a parlar i caminar. el nostre cervell percep el significat de certs estímuls. SON REM: Al cap d’una hora d’adormir-se. Dura deu minuts, de la etapa 3→ 2→ son rem (on somiem). Ones cerebrals com si estiguessim desperts (son paradoxal) , el ritme cardíac augmenta i la respiració es fa més ràpida, musculatura relaxada… Podem mostrar als genitals excitació independent del somni. El tronc encefàlic desconnecta l’escorça motora del sistema muscular. Difícil de despertar i imatges emocionals i amb arguments. Recordem el somni si ens despertem al mig o passat poca estona. Hi ha gent que diu que mai no somia. No està clar si només somniem a la fase REM. Hi ha també la possibilitat de somniar durant fases de son no-REM, tot i que aquest tema és encara controvertit. Somnis fase REM associat a problemes i negativitat, somnis en no-REM caràcter hedonista i positiu. 1 Estela Jabalera Romero PER QUÈ DORMIM? Si no dormim empitjora l’estat de salut, estem cansats, desorientats, tenim tremolós i podem arribar a morir (Lugaresi). Mentre dormim es restauren els teixits del cos i, especialment el cervell i creixem amb el son profund (quan son grans no alliberem hormones de creixement). No rendim si no dormim, 80% estudiants no dormen tot el que haurien. La falta de son també afecta el sistema immunològic, destrueix les cèl·lules immunes que lluiten contra les infeccions virals i el càncer, altera el funcionament metabòlic i hormonal, comporta obesitat, dificultat de concentració i manca de creativitat. No tots necessitem les mateixes hores de son. ELS TRASTORNS DEL SON Entre el 10 i 15% d’adults es queixen d’insomni (no algo ocasional), causa d’exitació o estat d’alerta. Ho solucionem amb somnífers o alcohol= depressió, dependència i menys son REM. Per superar l’insomni: Relaxar-se abans d’anar al llit, evitar excitants (cafeïna) i prendre algo calent i no aliments pesats, no fer gaire tard exercici. Dormir malament una temporada no és greu. Narcolèpsia: trastorn poc freqüent, l’afectat pot caure sobtadament en fase REM . Ho causa el dèficit del neurotransmissor hipocretina a l’hipotàlem. Apnea del son: Habitual en la gent que ronca, deixem de respirar en períodes entre 20 i 60 segons. Per solucionar-la cal deixar de roncar (no tenir sobrepès, tabac, tensions musculars…). En casos greus es pot produir la mort per parada cardíaca. Terrors nocturns/somnambulisme: són trastorns que se solen produir durant les primeres etapes de son i en períodes de fase 4. Pot asseure’s o passejar-se, parlar incoherentment, i s’accelera el ritme cardíac i respiratori i al matí no recorden res. Terrors nocturns fase 4, en canvi, malsons fase REM. QUÈ I PER QUÈ SOMIEM? Durant els somnis produïm escenes que sovint són incoherents, on es canvia bruscament d’escenari i on els personatges poden manifestar estranyes transformacions. El fet que durant la fase REM coincideixi la producció de somnis i excitació genital pot fer pensar que el contingut eròtic dels somnis és elevat. (nois: 1 de cada 10 / noies: 1 de cada 30→ estudi Hall i Van de Castle 1966) La major part dels continguts representaven escenes de la vida quotidiana. Sovint també eren atacs i persecucions → estudi. Es poden introduir estímuls durant fase REM (que et tirin aigua, després diu que plovia). Sigmund Freud: ha intentat donar una explicació dels continguts dels somnis. Diu que el somni és una vàlvula d’escapament psíquica que descarrega sentiments considerats inacceptables. Els somnis són un sistema de processament de la informació. Els somnis poden ajudar a classificar i fixar a la memòria les experiències quotidianes. la relació directa entre somni i memòria no queda demostrada per aquest experiment, ja que podria tractar-se d’una relació entre son complert i memòria. LA INTERPRETACIÓ FREUDIANA DELS SOMNIS Abans de Freud els psicòlegs identificaven la vida psíquica amb la vida conscient. Freud: suposa que la vida psíquica té les seves arrels en l’inconscient. Creia que les persones som conscients d’una part molt petita de la nostra ment. L’inconscient està format pels instints, els records de les primeres experiències i pels conflictes reprimits. Principi de plaer: tendència a satisfer de forma immediata els desitjos inconscients (pulsions). Els desitjos inconscients són desitjos libidinosos. Libido: conjunt dels impulsos sexuals que són presents a l’home des que neix. 2 Estela Jabalera Romero conducta adquirida: un estímul pot no estar previst i pot desencadenar una resposta variable. Si no hi ha una resposta variable, es converteix en un probema, i la seva solució és adaptar-se a les circumstàncies del medi. Trobem dos tipus de conducta adquirida: · Apresa: s’adquireix gràcies a l’experiència · Intel·ligent: s’adquireix gràcies a la reflexió analític Al principi els homes ho havien d’aprendre tots, ara 1er comprenem i després aprenem. Comprensió: parlar d’intel·ligència i pensament conceptual tipus d’aprenentatge permeten que ens adaptem als ambients. 1.Aprenentatge per condicionament clàssic descobert per Ivan Pavlov. Adquisició de reflexos. Reflex: resposta espontània en front d’un estímul determinat Pavlov estava estudiant el sistema digestiu dels gossos, analitzava la seva salivació. Experiment de salivació dels gossos amb campana: · campana (estímul neutre) · salivació de la carn (estímul incondicionat) · salivació (resposta incondicionada) Experiment dels gossos tocant la campana i presentar la carn: · campana (estímul condicionat) · salivació per la carn (resposta condicionada). Més jove més fàcilment de condicionar. Element important: temps transcorregut entre la presentació de l’estímul neutre i l’estímul incondicionat, ha de ser immediat. UTILITAT DEL CONDICIONAMENT CLÀSSIC: útil per a l’adaptació biològica, ens ajuda a preparar-nos per a un fet possitiu o negatiu (soroll extrany- córrer). Els psicòlegs han trobat una utilitat terapèutica al condicionament que permet l’associació de determinats estímuls i respostes. Pel·lícula on s’utilitza un mètode de condicionament clàssic per eliminar una conducta agressiva del protagonista. (filmacions violentes amb l’administració de substància que provoca nàusees - violència provoca nàusees), a la mateixa pel·lícula ja es presenta el mètode com un fracàs. 5 Estela Jabalera Romero EXTINCIÓ I RECUPERACIÓ ESPONTÀNIA Si fem sonar campana i no ensenyem el menjar, la resposta condicionada anirà desapareixent. Si quan passen unes hores i fem sonar la campana, tornarà a aparèixer la resposta condicionada. La recuperació espontània, és que la resposta condicionada apareix després d’una pausa, per tant vol dir que contenim la resposta condicionada, no la eliminem. DISCRIMINACIÓ Pavlov va ensenyar als seus gossos a respondre només a una tonalitat de campana, això és un fenomen invers al de generalització. La discriminació és valuosa per a la supervivència. Un nen ha d’aprendre a tenir por dels cotxes que passen, com també els d’un camió o una moto. És important saber diferenciar. És interessant que el nen aprengui a evitar un gos perillós, però que no s’espanti davant d’un gos inofensiu o davant d’un animal engabiat. GENERALITZACIÓ D’UN ESTÍMUL Una resposta condicionada a un estímul x tendeix a reaparèixer en presència d’estímuls semblants a x. Experiment Albert: L’Albert (11 mesos), s’espantava i plorava si sentia sorolls forts i estridents, però no tenia por de les rates blanques. Quan l’Albert volia tocar la rata, els experimentadors feien un cop de martell i van veure que el nen plorava, i així igual després de 7 cops responent igual. al cap de cinc dies van veure que el nen havia generalitzat la seva resposta condicionada, per tant quan veia un conill o un abric de pell es posava a plorar. A partir d'aquí, alguns psicòlegs creuen que som una mena de dipòsit ambulant d’emocions condicionades. També podem intentar controlar les emocions dels pacients per sistemes de condicionaments. Fins i tot podríem intentar manipular la societat 2. Aprenentatge per condicionament operant o aprenentatge instrumental. Es tracta d’adquirir un hàbit o una habilitat que serveixi com a mitjà per aconseguir una finalitat, aprendre a fer quelcom per a obtenir una cosa agradable o suprimir una sensació desagradable. Va ser descoberta per Miller i Konorski però Skinner va ser el que el va sistematitzar i experimentar. la caixa d’Skinner Skinner va dissenyar una caixa insonoritzada a la mida d’una rata, on hi va insertar una palanca, que al ser presionada, queia pinso. En aquest experiment el que volia era que la rata aprengués a tirar de la palanca. EI : gana RI : donar voltes per la caixa EC: gana RC: prémer la palanca A diferència del condicionament clàssic, no hi ha estímul neutre, la RI és diferent de la RC, i en canvi els estímuls són idèntics. A més, hi ha un element nou: la recompensa que estimula l’aprenentatge. D’aquesta recompensa en direm reforç. Sense reforç no hi hauria aprenentatge. MODELAMENT Skinner utilitzava un procediment en el qual les recompenses guiaven progressivament la conducta natural de l’animal cap a la conducta desitjada. En el cas de la rata, al començament es donava una recompensa pel sol fet d’aproximar-se a la palanca. S’exigia després que s’hi acostés més. Finalment només es recompensava a la rata si premia la palanca. Ell creia que aquest model s’havia de regir en l’educació, la direcció dels treballadors d’una empresa, etc. Cal recompensar les aproximacions a la conducta desitjada, els progressos, i mai no recompensar les conductes no desitjades o els estancaments. 6 Estela Jabalera Romero PRINCIPIS DEL REFORÇ reforç o reforçador: tot el que augmenta la freqüència d’una resposta. (en l’experiment caixa d’Skinner- reforçador era la recompensa en forma de menjar). - reforçadors positius: resposta presentant un estímul positiu després de la resposta. (ex:una carícia per a un humà). El reconeixement social també és un reforç positiu per als homes. (ex: felicitar a algú per quelcom). Important també per a empreses, (ex: reconeixement és un reforçador que pot ser molt efectiu i que és molt barat si ho calculem amb diners). - reforçadors negatius: la resposta es consolida perquè redueix o elimina quelcom negatiu. (ex: podem electrificar la caixa d’Skinner de tal forma que la rata rebi xocs elèctrics fins que premi la palanca. La resposta “prémer la palanca” anul·la una situació desagradable). (Un alumne que ha suspès i estudia més per al proper examen rep un reforç negatiu, ja que es redueix l’angoixa, i un reforç positiu, ja que millora la nota.) A vegades existeix una motivació intrínseca, desig espontani de realitzar la conducta, un gust natural per fer-ho. Podríem dir que el reforç de la conducta és la mateixa conducta: deixa-m’ho fer! Recompensar excessivament una conducta que de per si ja resulta agradable al subjecte pot ser contraproduent. Això es coneix com “efecte de la justificació excessiva”. (ex: els que jugaven a futbol a canvi d’una recompensa, es cansaven abans que els que ho feien per gust) Reforç immediat: només animals responen Reforç retardat: només homes responen (ex: sou a final de mes, el títol a final de carrera). experiment recompensa (nens que prefereixen recompensa important demà, que no una petita immediata, solen tenir millors resultats acadèmics). PROGRAMES DE REFORÇAMENT A vegades els comportaments obtenen recompensa i a vegades no. Per això parlem de reforçament parcial (o intermitent). L’aprenentatge inicial sol ser més lent però produeix una major persistència (més resistència a l’extinció). Per això la millor forma de modelament consisteix a començar amb un reforçament continu i continuar amb un reforçament parcial. Skinner va definir 4 programes de reforçament parcial: - Programes de raó fixa: reforça després d’un nombre establert de respostes. ex: pagar al treballador després d’acabar 30 peces. - Programes de raó variable: reforça després d’un nombre impredictible de respostes. ex: màquines tragaperras, no es sap quan arribarà el premi incita a seguir jugant - Programes d’interval fix: reforcen la primera resposta després d’un temps fixat. ex: donar menjar a un colom cada hora, quan arriba l’hora comença a picotejar. - Programes d’interval variable: reforcen la primera resposta després d’un temps impredictible. Resposta lenta i constant. ex: esperem el bus però no hi ha horaris. 7