Anatomía del Sistema Nervioso: Sistema Nervioso Central y Periférico, Resúmenes de Administración de Empresas

¡Descarga Anatomía del Sistema Nervioso: Sistema Nervioso Central y Periférico y más Resúmenes en PDF de Administración de Empresas solo en Docsity! MÓDUL 3 ANATOMIA DEL SISTEMA NERVIÓS Organització fonamental del sistema nerviós. Principals funcions. El sistema nerviós té dos components principals separats anatòmicament però funcionalment relacionats: • Sistema Nerviós Central (S.N.C.) • Sistema Nerviós Perifèric (S.N.P.) S.N.C. És la part del SN que es troba a l’interior de la volta del crani (encèfal) i l’interior del canal vertebral (medul·la). S.N.P. Està format pels ganglis i nervis que es troben fora de la volta cranial i del canal vertebral, i que comuniquen l’SNC amb la resta de l’organisme, ja sigui portant informació sensorial cap al SNC o portant ordres des del SNC cap als òrgans efectors (músculs i glàndules). Nervis perifèrics: conjunt d’axons en el SNP Ganglis: conjunt de somes Nervis: es poden classificar en dos tipus funcionals: Fibres aferents: per mitjà de les quals arriba informació al SNC Fibres eferents: transmeten informació del SNC a la perifèria. Tb podem parlar de: Nervis cranials: neixen a l’encèfal i intervenen principalment en la part cefàlica. Nervis espinals: són la resta de nervis, els que parteixen de la medul·la espinal. PSICOFISIOLOGIA: BASES BIOLÓGIQUES DEL COMPORTAMENT SNP consta de 2 components: • SN somàtic • SN autònom o vegetatiu SN somàtic Inclou totes les neurones que porten informació sensorial al SNC del medi ambient extern de l’organisme (inf. exteroceptiva), i de l’estat muscular i de la posició de les extremitats (inf. propioceptiva); i totes les neurones motores que envien les ordres des del SNC cap als músculs esquelètics. SN autònom o vegetatiu Inclou les neurones que porten la informació sensorial de les vísceres (inf. interoceptiva) i les neurones que porten ordres des del SNC cap a les vísceres (musculatura llisa) i algunes glàndules. • SN. Té dos components: SNC i SNP • SNP es divideix en SN somàtic i en SN autònom o vegetatiu. Protecció del SN: meninges, sistema ventricular, líquid cefaloraquidi i barrera hematoencefàlica. L’encèfal i la medul·la espinal estan protegits de les forces externes pel crani i la columna vertebral, respectivament, però a més, hi ha dos sistemes més de protecció que estabilitzen la forma i la posició del teixit nerviós: PSICOFISIOLOGIA: BASES BIOLÓGIQUES DEL COMPORTAMENT Forat de Monro: comunica els ventricles laterals amb el tercer ventricle. Aqüeducte de Silvi o cerebral: comunica el tercer i el quart ventricle Forats de Magendie i de Lushka: comunica el quart ventricle, i per tant, el sistema ventricular, amb l’espai subaracnoïdal. Líquid cefaloraquidi El LCR omple tant l’espai subaracnoïdal com el sistema ventricular. Està en constant moviment i circular pels ventricles, canal medul·lar i espai subaracnoïdal. El fet que el LCR estigui al voltant del SNC i al seu interior, fa que la massa nerviosa passi a tenir aproximadament la mateixa densitat que el LCR, i que estigui surant en aquest. Aquest efecte de flotació permet: Mantenir la forma de l’encèfal Protegir el SNC de lesions per xoc contra l’os durant moviments bruscos (amortiu) . La pressió d’aquest líquid està regulada constantment per un sistema de secreció i de drenatge. El LCR: • Entra al sistema (secreció) pels plexos coroïdals • Surt dels sistema (drenatge) pels sinus venosos. Les alteracions en el volum del LCR poden produir lesions en el sistema nerviós. La barrera hematoencefàlica És un sistema de protecció contra l’entrada de substàncies estranyes. És un sistema de protecció que impedeix el pas de moltes substàncies tòxiques des de la sang fins al cervell. És el resultat de l’estreta unió de les cèl·lules que formen els vasos sanguinis en l’encèfal que no permeten el pas de moltes molècules. PSICOFISIOLOGIA: BASES BIOLÓGIQUES DEL COMPORTAMENT Principals funcions i localització de les següents estructures: Medul·la És la divisió més caudal del SNC. És molt important per les activitats de la vida, en ella s’hi troben totes les neurones motores que innerven els músculs que utilitzem per a moure’ns i tb la major part de les vies eferents autònomes. A més a més duu a terme les operacions de processament inicials de la major part de la informació que li arriba. Com la resta del teixit nerviós, la medul·la és molt delicada i, per tant, té sistemes de protecció: les vèrtebres, les meninges i el líquid cefaloraquidi. A més a més, com la resta del SNC està protegida per un sistema de membranes, les meninges: duramàter, aracnoide i piamàter. Nevis espinals La medul·la està envoltada lateralment pels nervis espinals, que són els axons de les neurones que entren i surten de la medul·la espinal i la comuniquen amb la resta del cos. Cada nervi surt per l’espai entre dues vèrtebres. Arrels Cada nervi espinal està format per una arrel dorsal (sensitiva) i una arrel ventral (motora) Arrel ventral Són fibres eferents que porten informació motora des de la medul·la cap als músculs. Aquestes neurones (multipolars tipus Golgi I) tenen el seu cos cel·lular en la medul·la. Arrel dorsal PSICOFISIOLOGIA: BASES BIOLÓGIQUES DEL COMPORTAMENT Són fibres aferents que porten informació sensorial cap a la medul·la. Aquestes neurones sensorials tenen el seu cos cel·lular en els ganglis dorsals. Substància blanca medul·lar Zona exterior formada principalment d’axons. El teixit nerviós fresc correspon a la substància gris, i els tractes a la substància blanca. La substància blanca es pot dividir en columnes: columna dorsal, columna lateral i columna ventral. Està formada per axons ascendents i descendents que uneixen la medul·la amb l’encèfal. Tronc de l’encèfal. La medul·la espinal continua cranialment amb el tronc de l’encèfal. Està format per les següents divisions caudals de l’encèfal: • Bulb raquidi • Protuberància • Mesencèfal Com la medul·la espinal, el tronc de l’encèfal està envoltat per nervis, en aquest cas nervis cranials, que innerven les estructures cranials i els òrgans interns. Bulb raquidi Constitueix la continuació cranial de la medul·la espinal, es caracteritza per les piràmides (formades per fibres descendents des de l’escorça cerebral), i la decussació de les piràmides (lloc on les fibres corticals creuen la línia mitjana). El límit entre la protuberància i el bulb el marca el solc bulboprotuberancial. En el bulb raquidi es distingeixen les columnes dorsals, que formen part del fascicle de Goll i de Burdach. Protuberància PSICOFISIOLOGIA: BASES BIOLÓGIQUES DEL COMPORTAMENT • Motivacions L’hipotàlem connecta amb molts llocs de l’encèfal que li permeten de convertir-se en un lloc important de trobada de vies relacionades amb funcions • Autonòmiques • Endocrines • Emocionals • Somàtiques L’hipotàlem controla: • Funcions bàsiques de l’organisme (manteniment d’un medi intern estable, l’homeòstasi) • Comportaments bàsics per a la supervivència de l’individu i les espècies (fugida, alimentació, comportament sexual, etc.) Es troba situat en posició ventral al tàlem. Funcions més importants: • Rep informació per mitjà de sinapsis, però tb analitza característiques i components de la sang, com la concentració d’hormones, de glucosa, la temperatura, la pressió, etc. • És el principal centre de control del sistema vegetatiu • Té un paper important en el manteniment de l’homeóstasi (manteniment de determinades variables fisiològiques en un nivell constant) Regula la circulació de la sant, la temperatura del cos Regula el metabolisme Controla la secreció d’hormones sexuals Regula conductes motivacionals (gana, set, conducta sexual, etc.) Controla ritmes cardíacs (son-vigília) PSICOFISIOLOGIA: BASES BIOLÓGIQUES DEL COMPORTAMENT • Coordina i integra totes les respostes físiques (autonòmiques, hormonals i esqueletomotores) i davant els canvis emocionals i produeix l’expressió física d’emoció. L’hipotàlem es pot dividir en tres zones , que s’observen en una secció coronal: zona periventricular, zona medial i zona lateral. També es pot dividir en tres regions, que s’observen en una visió sagital medial: regió anterior, regió intermèdia i regió posterior. Nuclis estriats Els nuclis estriats són: • Caudat • Putamen • Globus pàl·lid El caudat i els putamen es denominen en conjunt neoestriat o estriat. Els nuclis estriats formen part del sistema dels ganglis basals. Putamen PSICOFISIOLOGIA: BASES BIOLÓGIQUES DEL COMPORTAMENT Té un paper central en la major part de funcions motores del cos estriat perquè les seves connexions principals són principalment amb zones motores de l’escorça. Caudat Sembla que està involucrat en funcions cognitives, ja que rep projeccions d’àrees d’associació de l’escorça i les envia a l’escorça prefrontal. Trastorns: molts trastorns del cos estriat i dels ganglis basals en general produeixen alteracions motores, per exemple, moviments involuntaris i alteracions del to muscular. 2 trastorns importants: • Parkinson: es deu a la degeneració de la substància negra i pèrdua de dopamina. • Malaltia de Huntington: es deu a la degeneració dels nuclis estriats i de l’escorça, on s’observa una disminució de GABA i d’acetilcolina. Lòbul frontal Anterior a la cissura central Lòbul parietal Des de la cissura central fins a la parietooccipital Lòbul occipital Posterior a la cissura parietooccipital Lòbul temporal Ventral a la cissura lateral PSICOFISIOLOGIA: BASES BIOLÓGIQUES DEL COMPORTAMENT Sol participar en la programació de respostes motores quan es fan moviments guiats per un estímul extern, per exemple, auditiu. L’estimulació d’aquestes àrees produeix moviments lents que afecten a grans grups musculars (premotores) i moviments descrits com a postures, com per exemple , girar el cap i el tronc cap al costat contralateral. La lesió de les àrees premotores produeix una alteració de la seqüència normal de l’activació dels músculs durant el moviment. Moltes vegades s’observa un deteriorament de la capacitat per a executar de manera apropiada una habilitat motora apresa, sense que existeixi paràlisi, anomenat apraxia. Cos callòs Escorça prefrontal L’escorça prefrontal és important per a prendre decisions, planificar respostes, per a la inhibició conductual, la capacitat d’anticipació de les conseqüències del comportament... Participa en el raonament abstracte, el raonament crític, la iniciativa, la concentració, l’atenció... Les lesions bilaterals de l’escorça prefrontal tenen com a conseqüència la pèrdua de la capacitat per a realitzar tasques de memòria. Aquesta àrea cortical participa en la memòria a curt termini, que és el que utilitzem per a retenir informació durant un temps fins que elaborem una estratègia de resposta. Escorça parieto-occipito-temporal PSICOFISIOLOGIA: BASES BIOLÓGIQUES DEL COMPORTAMENT Està relacionada amb funcions sensorials superiors i rep projeccions de totes les escorces sensorials. Valora globalment les informacions que provenen d’altres escorces, integra les diferents informacions sensorials actuals i les compra amb experiències passades. També és necessària pel llenguatge. S’emmagatzemen els records perceptius. Les lesions d’aquest àrea són generalment lesions que afecten el lòbul parietal inferior. Poden provocar: • Agnòsies: impossibilitat de reconèixer objectes mitjançant un sentit, encara que aquest estigui bàsicament intacte. • Apraxies: incapacitat per a dur a terme accions, si bé els músculs necessaris siguin capaços de realitzar-les en un context diferent. • Alteracions del llenguatge: i aparició d’afàsies. • Dificultat en l’aprenentatge de tasques en relació amb l’entorn, problemes relacionats amb aspectes espacials, com anomalies en l’ordre espacial de l’esquema corporal. • Un trastorn anomenat negligència contralateral: negligència de l’estimulació somestèsica, visual i auditiva del costat del cos i l’espai contralateral a la lesió. El pacient pot ignorar i fins i tot negar l’existència de la part esquerra del cos, ignorar les meitats esquerres dels objectes. Amígdala És un conjunt de nuclis situats en el lòbul temporal en l’extrem anterior de la formació hipocampal. Els nombrosos nuclis de l’amígdala es poden dividir en tres grups: • Basolaterals • Centrals PSICOFISIOLOGIA: BASES BIOLÓGIQUES DEL COMPORTAMENT • Corticomedials Pel que fa a les aferències, rep una gran quantitat d’informació sensorial (visual, auditiva, somatosensorial) i visceral de manera ja molt processada. Aquesta informació prové de diverses zones com l’hipotàlem, l’àrea septal, l’escorça, regions olfactòries, el tronc de l’encèfal... En resum: l’amígdala rep tot tipus d’informació sensorial i visceral, i envia projeccions, per mitjà de l’estria terminal, a l’àrea septal i l’hipotàlem. La funció principal de l’amígdala consisteix a donar significat emocional als estímuls. L’estimulació elèctrica de l’amígdala, segons el lloc concret on s’apliqui, evoca reaccions viscerals, de defensa, de por, d’agressivitat, etc. Desprès de les lesions de l’amígdala es deixa de produir una resposta emocional adient a l’experiència sensorial present. (p.e. els objectes que eren amenaçadors deixen de provocar por, es perd l’agressivitat o no es distingeixen els objectes comestibles dels comestibles). L’amígdala dóna significat emocional a l’experiència i fa que es produeixi: • La resposta emocional subjectiva • Les respostes endocrines, autonòmiques i conductuals adients a la situació. En relació amb la funció general de l’amígdala, trobem que està relacionada més concretament amb els fets següents: • Processos d’aprenentatge i memòria amb component emocional PSICOFISIOLOGIA: BASES BIOLÓGIQUES DEL COMPORTAMENT