Psicología del Desarrollo Infantil: Teorías y Conceptos Básicos, Apuntes de Psicología

¡Descarga Psicología del Desarrollo Infantil: Teorías y Conceptos Básicos y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity! PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT 0.INFÀNCIA PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT QUÈ ÉS? és la part de la psicologia que estudia els PROCESSOS de CANVI psicològic que es succeeixen al LLARG de tota la VIDA. piramide a dalt de tot etapa concreta ( edat) , a la punta esquerra pròpia experència, és a dir l’experència del infant i a la punta dreta context cultura , lloc on l’infant s’ha desenvolupat A CONSIDERAR: ● perspectiva biopsicosocial: integradora dels factors hereditaris i contextuals ● coneixement dinámic: els canvis són habituals, no és un coneixement que queda per tota la vida ● Multidimensionals: es a dir s’estudia la personalitat i allà hi podem trobar-ho tot ● Interdisciplinar: és una ciencia que implica diverses disciplines com ara la logopedia ● Reflexa aspectes CONSTANTS del desenvolupament i IREGULARITATS en el ritme. ● Les teories que formula son universals? hi han aportacions que són molt universals i d’altres que depenen del context OBJECTIU: conéixer el desenvolupament normatiu al llarg del cicle vital. Amb varies FINALITATS: -possibilitar espais de relació i comunicació que possibiliten el desenvolupament ● Detectar possibles patologies i/o casos de risc de possibilitar tasques preventures. ETAPES DE LA VIDA: 1. infància : primera infància (0 2/3 anys ), segona infància ( 3/6 anys), tercera infància ( 6/12 anys) 2. Adolescència: ( 12/16 anys) 3. Joventud ( 18/25 anys) 4. Edat adulta primerenca ( 25/30- 40/45 anys), mitjana (40/45-50/55 anys9 i tardana (50/ 55-65/0 anys) 5. Vellesa (65/70 anys) 2.INTRODUCCIÓ HISTÒRICA: Com s’expressa el retar en l’aparició de la psicologia com a ciència? ● Atribueixen l’ésser humà una CONDICIÓ de tipus esperitual ● l’home com a objecte d’estudi no es pot dur al laboratori i fer accions que el perjudiquin ● La complexitat de l’ésser humà ha existit que els métodes científics i instruments d’observació fossin més elaborats DARWIN 1809-1882 -L’origen de l’home 1871 on afirma a continuiat evolutiva entre alguns primats i l’home. -La selecció natural en ele processos adaptatius -Afirma que l’home es fruit duna doble evolució filogenètica: evolució de l’especie humana ontogenètica: evolució de cada individu SPENCER 1820-1903 ● el psiquisme apareix ene el curs de l’evolució fisiològica del sistema nerviós i del cervell. cientifics molt relacionats amb la psicologia , ell abans era metge. Despracia el context ho veu tot des de una prespectiva molt orgànica. HAECKEL 1834-1919 -llei de les recapitulacions biogenètiques 1886 l’ontogènesis és una recapitulació de la filogènesi PREYER 1841-1898 ÈTICA: ● informació i consentiment signat dels participants , aquets són els subjectes de la mostra. ● Anonimat garantit ● Cura per la salut dels participants. ● APA ( assosiació americana de psicòlegs que estableix les normatives vinculades amb l’exercici professional i investigador dels psicòlegs) ● Comitès d’ètica de les universitats , comites que t’ajuden a fer el disseny amb seguretat de que estas complint els requisits necessaris TEORIES I MODELS: Els models son els diferents camins de la psicologia que s’han anat agafant: La psicoanàlisi: FREUD- estudi de l’inconscient per estudiaro va realitzar l’estructura de la personalitat alló ( plaer) inconscient , jo ( realitat) preconscient, super jo ( deure) consciència. ALLÒ EX ens guia al plaer freud ho associava al sexe també ho podem associar el menjar , es pot dir que hi ha diferents plaers JO Principi de realitat, conductes que s’ajusten a la realitat no son prou conscent pero ens ajuda a estar aquesta realitat SUPER JO lligat a l’eduació( no unicament a l’escola es sobretot a casa ) Dinàmica de la personalitat: ● les persones tenim contraris o odiem o ens cau molt be i despres el jo i el super jo ens ajudaa trobar els ‘’grisos’’ es a dir la neutralitat pero realment sempre tirem per un canto. ● Mecananismes de defensa: estrategies que utilitzem les persones com per exemple la negació imaginat que et diuen no has aprobat el carnet de conduir , no no pot ser, un altre es el de la repressió aquest mecanisme es ● fonemental com el de la sublimació se sublima d’una manera un desitg ETAPES EL DESENVOLUPAMENT: deixebles de freud: ERIKSON: Teoria psicosocial— el entorn el principi epigenètic del desenvolupament on afageix aspestes socials — aspecte relacional: sempre busquem l’equilibri entre satisfacció i frustació per exemple en parella hi han moments de frustació i moments molt riquets — realitat social i cultural ,es a dir al context , frued no li donava importancia i erikson si , per erikson el jo es el que ens regula les nostres accions. — te en compte tot el cicle vital de la persona. Per freud quan arribes a la adolescencia ja no existeixen canvis personals però per erikson si MODEL CONDUCTISTA: Estudi de la conducta observable. skinner— entén la psicologia com una ciència experimental per tant molt metòdic i també ABC ( Anteceent, conducta i consequència). Disseny de programes de modificació de la conducta s’utiitza molt en l’ambit animal, a l’escola i en l’àmbit familiar , el problema es que pude es resolt la conducta però no la causa d’aquella conducta. Bandura: ● Teoria de l’aprenentage social: va dir que el nen veu coses i aquest copia conductes ● aprenentatge per observación ● modelatge, aprenentage per imitació de models: processos simbòlics , vicaris i autoreguldors EX Oferir bons models així el nen copia bons models, el nen observa i mira quin es el millor model pel reconeixement social. MODEL COGNITIU: anàlisis científic dels PROCESSOS MENTALS a fi de comprendre la conducta humana constructivisme: piaget les observacions de la seva filla -teoria iniciativa per PIAGET que considera el desenvolupament com una construcció el desenvolupament com una CONSTRUCCIÓ PROGRESSIVA d’habilitats mentals mitjançant la INTERACCIÓ entre el SUBJECTE i l’ENTORN . ● PIAGET dona protagonisme el desenvolupament es fomenta l’acció infantil. Durant molt temps va observar la conducta del nen és a dir l’acció Modifica la realitat + noció d’objecte = coneixement del medi físic i social L’infant modifica la realitat, el infant enten que hi han objectes amb caract. diferents i finalment coneix el medi. EX un bebe te un mobil davant dels seus ulls i un dia l’infant de forma furtuira i de cop toca el mobil i sona , aquesta acció involuntaria del nado fa que aquest mobil soni i per tant és modifica la realitat. O si per exemple un nen tira un juguet ha modificat la realitat, aquesta modificació de la realitat fa consicient el nado que cada objecte te unes característiques hi han coses que sonen, coses que es trenquen…. Per tant concluim la acció modifica la realitat pero a la vegada li dona una serie de informació de com és el objecte. Aquesta equació sobretot és donen els primers mesos de vida però també és donen de més grans Definició de inteligencia: que diu que la inteligencia és la capacitat dels organismes i adaptarse a l’entorn i sobreviure ( piaget era biòleg i és pot veure clarament amb la frase) ADAPTACIÓ AL MEDI A TRAVÉS DE L’ASSIMILACIÓ I L’ACOMODACIÓ : Assimilació és tota informació que arriba al nen i que l’infant va assumint. L’acomodació l’infant utilitza les informcacions ja asumides per poder vençer una situació amb èxit . EX nens estan jugant amb ampolles, aquestes ampolles tenen diferents formes d’obrirse amb rosca o amb tap els nens el principi experimenten amb les ampolles finalment quan han rebut l’acció el nen més tard aplica la info per poder obrir la ampolla. PROCESSOS D’EQUILIBRACIÓ: es donen quan es troba un equilibri entre l’assimilació i l’acomodació. Bàsicament l’infant necesita uns inputs necessaris per poder véncer la situació sense aquests el nen no pot , això també passa si ens trobem un excès de informació. ● Derivacions congnitives Neopiagetianes: models innatistes, modularistes: dispositius genètics que determinen habilitats específiques Models computacionals: increment quantitatiu de coneixement, es basa en establir un paralalisme entre el cervell humà i un ordinador. Aquest és una suma de la info no significa que la info sigui molt qualitativa a diferencia del connexionistes ● Plantejament de procés continuat ( malgrat les etapes), és a dir tota la estona ens estem desenvolupant. ● Considera els variabilitat entre les persones i en ella mateixa. Tenim en compte que totes les persones som diferents i que una mateixa persona pot canviar. ● Multicasualitat dels nostres actes: factors ontogènics, històrics i no normatius. Quan nosaltres actuem d’una manera determinada no hi ha una única raó hi han moltes. VIDEO DE LA INFÀNCIA: context: estem a una escola i aquests dos nens estàn a punt de dormir i els dos estàn de cantó . EDAT: 5-8 mesos. Els ifants entre ells SI que és poden comunicar, ja que clarament es volen comunicar. En el video hi ha clarament una intenció communitactiva pero tambè experimental. A nivell motriu hi ha una intenció per comunicar-se però NO hi ha CONTROL, ja que necessitem una maduració fisiològica. El més important del video és que hi ha una interacció , un realitza una acció l’altre el respon, també és veu un que és més extrovertit i l’altre més timid però el més tímid també te iniciativa HERÈNCIA-MEDI CONCEPTES BÀSICS DE GENÈTICA ● Cèl·lules humanes: 46 cromosomes (23 parells) ● Cromosomes: Estructures transmissores ADN Gens (ésser humà té al voltant de 100.000): tenen diferents funcions ● Determinació sexual Cariotip: Dotació cromosòmica d’un organisme Genotip: Informació genètica que tenim i que no es manifesta, no es veu. (ex: hemofilia) Fenotip: Informació cromosòmica que si que pots percebre (color cabell, alçada, color dels ulls, etc). Estructura física que es percep en les persones. CONCEPTES BÀSICS DE NEUROLOGIA El nostre cervell té al voltant de cent mil milions de neurones. La maduració del cervell es dona fins els 28-30 anys. Neurones tenen tres parts: ● Dendrites ● Soma (nucli) ● Axó Sinapsis neuronals: Connexió entre neurones. S’elaboren en basi a l’acció que fa el nen, en base a l’ús del cervell. Per cada neurona es poden arribar a fer 10.000 connexions. Plasticitat neurona: aquestes connexions no es fan sempre de la mateixa manera, cada infant la pot fer diferent segons l’entorn en que es troba. Gran creació de xarxa nova. Entorn: entorn possibilitara que es desenvolupin aquestes xarxes sinàptiques. L’entron condiciona molt a aquestes xarxes sinàptiques Genie, documental “Victor” l’infant sauvage (François Truffaut) INCIDÈNCIA EN EL DESENVOLUPAMENT ● Anatomia del cervell ● Dominancia d’un dels hemisferis Dominancia hemisferi esquerra: persones més científiques, lògiques. ● Intercomunicació entre els dos hemisferis Als 4 anys el pes del cervell del nen té el 50% del pes que sera el cervell en un adult. En canvi si mirem en altres organs no passa això. Això ens demostra que hi ha un creixement molt desenvolupat, abans d’anar a l’escola primària el cervell ja és un 80% del que serà quan sigui adult. El desenvolupament del sistema nerviós fins els 7 o 8 anys es molt important. ● Personalitat ● Estils d’aprenentatge Factors hereditaris: Tenen a veure amb la informació genèrica que rebem. ● Codi genètic —> Part oberta: Ex: nens quan neixen tenen un codi genetic que els permet aprendre a parlar però segons l’entorn aprendra diferents idiomes, per tant, el codi és tancat perque pot aprendre a parlar però es obert perque hi ha molts idiomes en el món. El codi obert esta condicionat amb l’entorn. El codi obert permet anar a l’escola, permet fer amics i no tenir altres persones com a amics, etc. —> Part tancada: Aquest codi genètic fa referència a tot el que serien les conductes de supervivència. Ex: Quan el nadó neix el primer que fa es plorar. Acte de succió per mamar Com més desenvolupat sigui el sistema nerviós central més important és l’aprenentatge. El medi pot incidir en: ● El desenvolupament orgànic (físic) —> Seguiment de dos horfanats horfanat A: molts recursos economics, molts professionals i recursos. horfanat en molt bones condicions. Horfanat B: amb menys recursos economics, però hi havia molt voluntariat. Es van trobar amb els infants que creixien amb els voluntaris creixien més (pes, alçada) que els de l’horfanat A. Infants de l’horfanat B el seu desenvolupament organic era millor donat a l’entorn, gràcies als voluntaris. —> Seguiment de 100 infants amb carències -Edat dels pares ● Mares adolescents ● Mares amb més de 35 anys. En aquesta edat augmentan els factors de risc de l’embaràs i tot el que són anomalies també va en augment. *Salut no és igual a manca de malaltia. Per exemple pot haveri una persona que té angines però en canvi és molt sana i d’altres que no té angines i estar menys sana. EL NAIXAMENT LA PREPARACIÓ DEL PART: -Condicionaments: ● Culturals: influeix moltísiim el fet de les culturas familiars. EX PARTS A CASA ● Personals:el pare té un paper molt important, el fet de que una mare porti un embarràs sola i una amb un pare hi ha una diferència fonemental, El pare afavoreix la disminució de l’estrès. ● Fisiològcis: condicionament que venen donats per la fisiologia, per exemple l’estretament dels malucs, la postura del nen… -Informació i opcions: es dóna la informació a les parelles de com fer el part, aquesta informació s’ha de donar tota a les parelles , davant d’això les parelles escolleixen quina és la seva millor opció. -Respectar l’elecció del pare/mare. -Serveis integrals de preparació al part, inclouen al pare i la mare, ja que el pare te un paper fonamental en el part -Fases del naixement: ● DILATACIÓ: és l’etapa del naixement més llarga, atés que el canal del part s’ha de dilatar, això pot tardar unes 12 hores, dura tan de temps perquè el coll utarí s’ha de dilatar entre 8-9 cm. El comportament cultural i personal influeix molt en aquesta part del part. ● NAIXAMENT: fase més curta, decimes de segons. Un cop s’ha donat aquesta dilatació, es comença a veure el cap del nadó, es tracta d’una expulsió ràpida. ● Expulsió de la placenta: un cop ha nascut el bebé s’ha d’expulsasr la placenta, ja que algún tros d’aquesta pot quedar a l’interior de l’organisme de la mare i pot ser motiu d’infeccions i d’hemorràgies. ● QUÈ SUPOSA EL NAIXEMENT PEL NADÓ? pel nado és una situació molt traumàtica, ja que passa a una estat de confort a passar en un context on ha de respirar per sobreviure, els canvis de temperatures són més forts i no està envoltat de líquid. -QUÈ SUPOSA PER LA MARE? per la mare un esforç físic i psicològic molt important, esforç de tensió que físicament esgota, això es dóna tan si hi ha anestesia com si no hi ha. Més tard hi ha la decisió de si vol donar o no donar el pit això és decisió de la mare. -QUÈ SUPOSA PEL PARE? sobretot suposa sobretot un canvi , ja no seràn dos persones ara seràn tres ja no passarà a ser el primer. EX llevadora entra en una sala on acaba de parir una dona amb un infant i es troba el llit al seu marit, el llit no és per vosté és per la seva dona -NAIXAMENT PER CESÀRIA: no hi ha problemes molts greus, però poden ser-hi atès que es tracta d’una operació cirúgica i això té molt més risc que en un part. -PARTS PREMATURS: els nens neixen abans de les 32 setmanes i les causes poden ser divereses, normalment s’associen amb l’alimentació, l’edat de la mare etc.. ● Prevenció: controlar de factors externs ● Cura: l’ús de les incovaduras cada vegada estàn més en contra, és millor està a fora ja que així és desenvolupa mé amb l’entorn i el seu desenvolupament neuronal. HATER INCUBADORA -Nadons de baix pes: nadons en biax pes 1,5 kg però que pot estar en incubadores almenys algunes hores. Són nens més vulnerables a infeccions i per aquesta raó s’ha de tenir molta cura. .EL NADÓ -Trets del nadó: ● Aspectes físics: pes (3,5 kg), llargada ( 50cm, els nens són més llargs que les nenes), mida del cap (32-36 cm, el cap del nadó és la part més gran del seu cos, els eu cap pesa un 25% en proporció del seu cos i el seu crani està per soldar així el crani s’adapta el creixement del cervell, els osos es solden més tard )… Els primers dies els bebes baixen de pes i poden perdre 200g o 300 g , ja que s’han d’habituar a l’lalimentació materna. La seva pell és més rosada. Els osssos no estan formats i permet flexibilitat ● Aspectes psicològics: interacció amb l’entorn, el nadó té una importància fonamental amb l’entorn , ja que és fonamental per el desenvolupament del seu sistema nerviòs. ● Quotidianitat: importància de que el bebé es trobi amb una manera de fer ordenada, això el bebè li dóna molta seguretat i tranquil·litat. -Avaluació del nado: en el moment de neixer és mesurar al minut la frecuencia cardíaca, l’esforç respiratori i el color de la pell. ● Exàmen físic: pes, la freqüencia cardíaca etc.. Com va evolucionant al llarg de les setmanes. ● Proba APGAR: Analitza el desenvolupament neurològic del nadó, al néixer als 5 minuts i als 10 minuts. Serveix per veure com es normalitza la situació del bebè en diferents factors: el ritme cardíac, la respiració, la irribailitat, el to muscular i el color de la pell: ● Examen neuorlògic complet: estudi dels reflexes primaris, el reflexa tònic del coll, el reflexe de prensió ( ficas el dit i el nen te l’agafa, això té a veure amb la supervivència com les cries s’agafaven de seguida a les cames per no caure), el reflexe de la marxa ( el nen no sap caminar però té el reflexe de caminar); el reflexe del gateig i the moro reflex, si el nen té un ensurt s’obre de mans. Finalment és la rialla, aquest és un comportament reflex, estat de benestar i el nen somriu. INTERVENCIÓ PSICOLÒGICA DEL NADÓ -Escala d’avaluació del comportament de Brazelton ● Publicada al 1975 ( actualitzada i revisada) ● Consta de 5 mòduls, d’exploració de la conducta densevolupats en 28 ítems ● Els moduls són: ○ capacitat d’habituació a un cert estímul. EX. els nens que dormen a un pis molt sorollós s’han d’habituar als sorolls i deixar de prendre atenció a aquests. ○ motor /oral. Troncal. Vestibular ○ INTERACTIU: ■ mirada fit a fit, calmar-se. ■ Resposta visual i auditiva ( objectes) , quan el nen respon al so d’una joguina. ■ Resposta visual i auditiva( rostre humà), si escolta el so de la mare és girarà o no?. ■ Finalment adaptar-se corporalment al cos de l’adult que el bressola o abraça. proporciona l’alilemantció, això li ocasiona una seguretat el mico. Davant un estímul que els hi ocasiona temor directament van a la mare de felpa, però els monos que mai han tingut un vincle emocional amb la mare , aquest s’amaga. -Primera persona ha definir el vincle emocional és: BOWBLY : és un vincle instintiu amb valor adaptatiu al medi. ● Es manifesta amb la por als estranys. ● Permet l’exploració de l’entorn, relacionar-se cap en fora. ● Tendència a agrupar-se ( socialitzar-se). Per tal d’haver-hi solacització primer s’ha de produïr un vincle. -La situació estranya. AINSWORTH: Va estudiar el vincle que esproduia amb els bebes acabats de nèixer amb la seva mare. El nen gràcies amb el contacte de la seva mare, això el permet realicionar-se amb l’entorn. Quan entra un extrany entre a la sala, el nen es sent cohibit i no es relaciona amb l’entorn, més tard la mare s’envà de l’habitació i el nen immediatament comença a plorar i no vol saber res de l’extrany. Una vegada la mare torna el bebe para de plorar. Realitzan la mateixa acció una altre vegada, la mare s’enva i el nen es queda sol amb l’extrany, quan l’extrany intenta interectuar amb ell, el nen no es deixa i s’enva, torna a vindre la seva mare la mare l’agafa i torna haveri seguretat. ● VA ESTABLIR TIPUS DE VINCLE: ● Seguretat l’hipermet una autoestima, autonomia i confiança. ● També pot produir un vincle insegur, pot haver una desfofiança amb ell mateix i amb l’entorn, baixa autoestima. ○ Dintre de l’insegur tenim l’evitatiu, el nen evita qualsevol manifestació d’efecte ocasionat per la por. ○ L’ambivalent ‘’ ara si ara no’’ això també ens pot donar un reflex de coms’ha establert el vincle amb mare i fill ( patrons la mare ho va viure aixi amb seva avia i aixi succesiamet ). ○ I per acabar, el desorganitzat és la barreja dels dos anteriors ● La majoria dels vincles són segurs, però això no implica que siguin 100%, poden ser segurs amb una mica d’evitatiu i amb una d’ambivalent. No són termes ABSOLUTS. -SPITZ: -Relació amb l’objecte ( 1r anys), per els psicoanalistes la paraula objecte és tot allò que no és del subjecte, per tant no parlen nomès d’un objecte material. Ell estudia la relació del bebé amb l’altre , l’objecte. ● Estableix etapes: SENSE OBJECTE, PREOBJECTAL I DE L’OBJECTE REAL: ○ SENSE OBJECTE: Si el nen està cobert amb les seves necessitats pot anar amb tothom ( fins als 3 primers mesos aprox) ○ PREOBJECTAL: reconeixament de rostre, olor, to de veu.. ( fins els 8 primer mesos). ○ OBJECTE REAL: a partir dels 8 mesos hi ha un reconeixemt abosult, aquell és el rostre del meu referent o la veu . En aquesta edat pot representar i memoritza la seva cara ● organitzadors: ○ la rialla apareix al principi ○ L’ANGOIXA, la por quan la mare s’envà, angoixa de no tenir el referent, aquesta por no es dolenta S’HA DE TENIR ○ ELS LIMITS: contenir, és a dir, posem un tope. Hi han conductes que els pares contenen el fill, dient no. EX. bebé que està mamant i l’hi comencen a sortir les dents, els nens mosseguen molt el mugró ( experimenten ), la mare pot apartar el fill deixar de donar-li el pit i diri no no mosseguis em fas mal, això no és renyar sinó contenir . ● CONSEQÜÈNCIES EN EL DESENVOLUPAMENT: CONDICIONAMENTS QUE AFECTEN EN L’ESTABLIMENT DEL VINCLE: -El nen és un ésser actiu i manifesta emocions i el seu caràcter. -Els curiadors s’han de caracteritzar : ● Disponibilitat ( estar disponible pel nen) ● Sensibilitat ( aten a les demandes del nen) ● Responsibitat ( la paraula no està mal escrita ), és la capacitat de respondre. ● Respecte, respecte per el bebé EX. mare vol que calli el bebé, agafa el bebé molt fort sense la impossibilitat de moure i la mare l’hi donava trossets de pernils, aquí és veu una manca de respecte. -Saber mantenir una distància, espai perquè el nen pugui explorar -Saber donar i saber rebre. Per què s’estableixi una bona relació ha d’haveri aquest equilibri. -La singularitat condiciona l’establiment del vincle: ( ex: tenir un infant amb sindrome de down pot condicionar com s’estableix el vincle). -Necessitat d’establir vincles emocionals segurs. PERQUE? ● Perquè assegura la supervivència de l’espècie ● Dóna la seguretat als infants per a explorar el mon. ● Afavoreix la salut física i psicològica * Al llarg de la vida es manifesta un estil relativament estable de creació de vincles. El patro que va passant de pares a fills. EX buscas una parella acabes amb una parelles que te unes caract. i s’acaba anan ala merda i despres acabes amb una altre persona amb unes caract. similars. -El vincle es dona al llarg del cicle vital de les persones: FAMÍLIA— ESCOLA— SOCIETAT INFANTS QUE HAN ESTAT SODMESOS A SITUACIONS TRAUMÀTIQUES -La RESILÈNCIA: capacitat que tenim de resistir al xoc, això implica que si un infant és molt resilent pot aguantar bé i té una gran capacitat de superació. Ha d’haver-hi un referent significatiu per NECESSITAT i aquest referent no té perquè ser el pare o mare. -El DOL: sentiment de pèrdua ( persones estimades de les quals havies tingut un vincle emocional molt forta ). Aquest sentiment de dol té unes fases, comença amb la fase de negació busques raonaments i negues la realitat, hi han unes fases que ens arriben a l’acceptació de la situació, l’acceptació de la situació NO és igual a la resignació. -el dol i els infants , què passa amb els nens petits. Primer de tot s’ha de dir la veritat, a vegades dient la verittat la resposta del nen ens desconçerta, no podem esperar que un infant respongui com un adult ja que la idea de per sempre no la tenen, aquesta veritat s’els hi ha de dir el millor possible amb un mínim d’expliacions ja que sinó es pot pensar que ell hi té algu a veure. La relació que hi ha en el vincle és molt important perquè per exemple si la mare del nen s’ha mort i aquest tenia un vincle segur emocional fort amb ella ho superarà molt abans que un que no ho tenia. Això es produeix ja que la persona que té un vincle segur, està més segur per poder investigr el món i per tant superar-ho , en canvi un vincle insegur l’hi ocasionarà més por i més inseguretat. DESENVOLUPAMENT DE LA PERSONALITAT: ( Freud i Erikson) FREUD: -E. personalitat - Allò (plaer)—> inconscient - Jo (realitat)—> Intermidiari entre els desitjors i el deure. Es dóna el primer any de vida. PRE-CONSCIENT - Conceptes Processos d’assimilació i acomodació: In puts: suma d’informació i out puts: adequació a noves situacions = Adaptació al medi. MIRAR VIDEO D’INTERNET HELEN PROCES d’EQUILIBRACIÓ Així relacionem la epistemologia del coneixement, l’estudi dels processos cognitius, amb la interacció en un medi físic, social i cultural i en conseqüència en l’educació. • Aportacions a la teoria i practiques educatives: - L’aprenentatge parteix del nivell cognitiu del subjecte i de les activitats que realitza - El rol dels conflictes, ja que son els que ens fan aprendre coses. Característiques del desenvolupament: -L’ordre de la seqüència de les etapes són constants -Les activitats de cada etapa formen un conjunt -Les etapes són jeràrquicament inclusives -La transició d’una a altre és gradual -Cada etapa s’inicia amb un desequilibri 1. PERIODE SENSOMOTOR (0-2 anys) de Piaget - Estadi 1 (0-1 mes): adaptacions innates - Estadi 2 (1-4 mesos): reaccions circulars primàries, es donen esquemes d’acció, que vol dir que el nen repeteix sempre les mateixes accions i comença a percebre la causa-efecte d’aquestes.Acció voluntaria. - Estadi 3 (4-8 mesos): reaccions circulars secundàries amb intencionalitat, aquestes accions són aplicades cap a l’entorn. Vol dir que el nen sempre repeteix les mateixes accions i comença a percebre la causa-efecte d’aquestes - Estadi 4 (8-12 mesos): coordinació d’esquemes i combinacions d’aquests esquemes. Es dóna la permanència de l’objecte ocult, (si amagues el xumet sota un tovalló, tindrà la imatge mental de que el xumet esta sota el tovalló). Coincideix amb l’establiment del vincle amb el referent adult. El nen passa d’una acció reflexa a un esquema d’acció i aquests poden estar coordinats entre ells ja tenen una intencionaliat clara. - Estadi 5 (12-18 mesos): reaccions circulars terciàries, repeteixen les accions perquè necessiten corroborar la seva causa-efecte. És a dir, el nen té molta informació i explora el seu entorn i prova amb aquest. Interraciona i explora amb l’entorn per veure que pasa. - Estadi 6 (18-24 mesos): intervenció de noves solucions, això implica que incorpora l’anticipació i la permanència del objecte (ex: si un infant necessita agafar un objecte i no arriba ha de pensar quina és la solució com per exemple buscar un tamboret, però només ho farà si ja ha tingut relació amb tamborets). PREGUNTA EXÀMEN: Perquè hi ha la permanència de l’objecte i l’esquema de tipus representatiu? que el nen pot anticiparse, fa una projecció de futur amb la intencionalitat. Permanència d’objecte: el nen no veu l’objecte que li amagues pero sap que està allà perquè té una imatge mental. 2.PERÍODE PREOPARATORI (2-7 ANYS) -Pensament simbòlic preconceptual, dins es troba: El nen elabora i fa treballar moltíssim la funció simbòlica o semiotica. ● Imitació diferida: té una carrega intel·lectual important ja que incorpora la permanència de l’objecte. Imitar una acció sense el model present (quan els nens juguen a donar menjar a la nina). JOC SIMBÒLIC. ● Protagonisme de la funció simbòlica: Implica que s’utilitza el símbol, que pot ser un gest, un dibuix, etc. La manifestació de la funció simbòlica es dona en el joc simbòlic, al llenguatge, en el dibuix i l’escriptura ● Pensament basat en preconceptes: No té les categories elaborades (si té una cadira estranya a casa no concebrà una altra cadira com una cadira) ● 3.PENSAMENT INTUÏTIU (4-5 anys): ● Representacions estàtiques (lligades a la percepció): L’infant encara utilitza el canal perceptius per resoldre problemes (si li demanes ordenar botons de diferents mides, materials i colors els classificarà per mida, colors, etc. però li costarà més per materials, etc.). Si li compliques les coses amb moltes característiques el bloquejas. ● Judicis per regulacions intuïtives (dificultats en decentrar-se): Si es resol el problema des de una perceptiva, li costa resoldre-la d’una altra manera. Aquí podem observar el seu egocentrisme, el seu punt de vista. ( NO es basa amb el raonament, sinó anem probant) ● Egocentrisme (artificialisme, omnipotència, animisme): El nen solament té en compte el seu criteri ja que li costa comprendre que hi ha moltes maneres de solucionar problemes. (egocentrisme) ○ Artificialisme: el nen entén que totes les coses les ha fetes l’home ○ Animisme: “totes les coses son com jo”, li poden donar veu a les plantes, els peluixos, etc. 1. OPERACIONS CONCRETES (7-12): ● Operacions lògico-matemàtiques (classificació, seriació, numeració): són seriacions molt més complexes (seriar els objectes de diferents llargades en un temps determinat), la numeració d’aquesta edat parla d’entendre la desena, les centèsimes, les unitats, etc. i la classificació en termes que siguin mamífers, aus, etc. Aquí parlem moltes combinacions d’esquemes. Correspondència onivoca: un a un associant plat, taça, plat, taça… Principi de l’ordre estable: sempre es conta amb el mateix ordre APORTACIÓ DE K.NELSON És una deixeble de piaget, també inspirada en Vigoski. -Concepte d'esquema representatiu. ON piaget sempre ho associa a partir de l’acció però ella defensa que el nen pot tenir un esquema representatiu i no fa falta que ho faci. És a dir, pot representar un esquema mental que no s’ha dut a terme. -Concepte de ‘’scrips’’ ( estructura de successos). Són esquemes seqüencials segons la casualitat i temps dels successors. EX. la rutina del bany, hi ha diverses maneres de ritualitzar aquesta manera però tothom acaba realitzant la mateixa acció rentar-se, quan el nen juga a rentar una nina realitza les mateixes accions que realitza l’infant. ● Les estructures fortes manisfesten una dependència causal. el nen no ensobanara primer el nino quan no l’hi ha tret encara la roba. Això li dóna al nen la capactitat d’organitzar-se temporalment. ● Les estructures dèbils són més senzilles. Per exemple va de compres i hi és indiferent si va a comprar primer el pa o les verdures, són estructures més dèbils a diferència de l’altre -Model del nucli funcional (MNF). ens vol dir que la funcionalitat de l’objecte és gairebé molt més important que no pas la seva forma. EX. culleres ● La funcionalitat de l’objecte i la percepció de les seves característiques són els primers informadors que usa el nen. ● L’infant coneix l’entorn en base al que ha fet amb les coses. L’ús de les coses ● Importància del llenguatge en contextos i objectes familiars organitzats entorn de la seva experiència amb ell. Bruner (1915-fins l’actualitat) Psicòleg molt important en l’àmbit de l’educació -Tipus de representació mental, quan l’infant es pot fer una representació mental de X objecte o cosa. Ell ens diu 3 tipologies ● Icònica: (imatges) ● Enactiu: realitza una representació activa (dinàmica) on hi ha una temporalitat. Ex. l’explicació d’una pelicula tu no expliques imatges, sinó una serie de fets que també podem dir una successió d’imatges. ● Simbòlica: l’ús de símbols, per tant tot allò que és llenguatge, dibuix.. Funció simbòlica. * Aquestes funcions no es donen per separat, on el més habitual és que s’utilitzen diverses tipologies a la vegada. -La bastida (ZDP), on Vigotsky va definir la zona de desenvolupament proper. És que l’adult (o persona experta) que fa X per a que el nen pugui arribar aquesta zona de desenvolupament potencial. (ALTRES DOS PUNTS NO ELS EXPLICA) A.K. SMITH DEIXEBLE DE PIAGET -Explica el desenvolupament de forma endógena. Endògena de l’individu, és a dir, que surt del propi nen (GENÈTICA) -Defineix 3 nivells de coneixement: ● Implícit (procedural). El nen coneix les coses perquè les fa, és a dir, sap el procediment de l’acció que està duent a terme. exemple menjar-se una papilla però no son conscients del seu domini. ● Explícit (no verbal), on el nen és conscient del seu domini però no ho sap explicar ● explicit verbal, el nen es conscient del seu domini i a més ho sap explicar -Model de redescripció representacional (RR). Procés a través del qual la informació que es troba implícita en la ment arribi a convertir-se en coneixement explícit per a la ment. EX. jo hose, t’ho explico i així ho estic enetent explícament, ho dimines perquè estàs dominant la ment, pensant en com ho fas. SIGEL Competencia representacional: ● Conservació del significat (formes diferents). Poden haver pintes de molts materials i formes però tenen la mateixa funció i els nens es fixen en aquesta. ● ús de la capacitat representativa (planificació, temporalitat): es fa una representació mental en el temps, hi ha una organització i una anticipació. -Estratègies de distanciament implicacions: ● Millora de la competencia representacional. El nen tenia més competència de resoldre problemes, més autònoms, més creatius. Amb més recursos cognitius. ● Estudi amb infants dues escoles Bressols: resultats. Els nens que estaven acostumats aquesta planificació temporal, questionaven les coses, tenien molta creativitat, etc.--> més creatius i més crítics CINTIA RODRÍGUEZ *professora que treballa a la universitat autònoma de madrid, és molt teòrica. La interacció TRIÀDICA com unitat d’anàlisi (adult, infant, objecte). L’objecte pot arribar a ser el centre d’atenció. ● L'ús dels objectes possibilita els significants, el coneixement ● Aquesta significació depèn de la comunicació amb els adults (donar-li un contingut i un símbol) ! Epistemologia antidualista ( de on sorgeix el coneixement?) ● Epistemologia antidualista: És l’estudi del naixement de la intel·ligència que no se situa en posicionaments contraris sinó en el complement. Per exemple, la pinta ens serveix per conèixer el món però també per poder establir una conversa i comunicar-nos. ● DIALÈCTICA . EL JOC: espai natural de desenvolupament En el video de joc lliure podem veure com els nens treballen la permanència de l’objecte ocult en quan s’amaguen darrera la paret però saben que la mestra està darrere la paret. També veiem com interaccionen entre ells imitant-se. El joc lliure surt de la necessitat del nen i la seva voluntat. És un moviment centrífug perquè es l’acció del nen vers l’exterior. EL JOC: ● En el joc, el nen es el protagonista de l’acció, habitualment si són jocs lliures és el nen qui tria l’acció per pròpia voluntat ● Es una activitat que es justifica per ella mateixa, pot suposar un esforç (molt) però és gratificant. L’objectiu del joc lliure és passar-s’ho bé. (Ex: A vegades ens trobem a nens que estan començant en controlar el seu esfínter, es concentren tan en un joc que se’ls escapa el pipí, això es degut a que la seva concentració esta ubicada únicament en el joc.) ● Pot tenir un caràcter fictici, però no és imprescindible. (Ex: una activitat habitual és quan els nens pugen a una barana pel carrer i salten i així repetidament, és una activitat motriu però segueix sent joc.) ● Introduir tercers personatges: Si un nen fa de malalt, i un és un metge es truca a la farmàcia per a que porti un medicament, ha incorporat al farmacèutic que abans no hi era i fa més complex i ric el joc ● Llenguatge explicatiu i organitzador: Expliquen i narren el joc i posteriorment l’executen. ● Definició de rols: en principi es molt espontània, es defineixen per les seves inclinacions o preferències. ● Assumpció acordada de rols i funcions: Arriba un moment que aquesta assumpció de rols és coordinada i cadascú realitza la seva funció. SISTEMA DE MESURES DEL JOC: Té una part molt més social que s’inicia per Parten i posteriorment ho actualitzen Tirzard, Phips i Plewis. ● És important donar rellevància al joc solitari. ● Joc paral·lel: el nen no fan coses plegats però es copien. ● Joc dèbilment organitzats: No té finalitat comú. Poc a poc s’inicia el joc cooperatiu. ● Inici al joc cooperatiu: ○ Sense divisió de tasques ○ Amb divisió de tasques ○ Amb diferenciació de rols. Els nens han de ser conscients de posar-se d’acord, es aquí quan poden entendre la norma i veure que és necessària. EL ROL DE L’ADULT EN EL JOC ● Diferents modalitats de tutela: 1. Directiva: l’adult dirigeix el joc, és a dir, l’adult li diu al nen que ha de fer. No afavoreix al joc lliure, el nen fa el que li manen. 2. Integradora: Es tenen en compte els interessos dels nens, però l’adult continua manant. No és un joc lliure. 3. Suport: Enriquir el que fa el nen en base a preguntes. 4. Laisser-faire (Deixar fer): Modalitat contrària a la directiva, actitud de l’adult de no fer res, simplement vigilar. Això li dona molta inseguretat al nen. ● Tutela entre iguals. (A. Temprana: Quirós: 2000): Normalment es treballa amb nens amb algun tipus de discapacitat o problemàtica. La ZDP de dos nens sempre serà més similar que no pas en un nen i un adult, per tant, els nens entre ells s’entenen molt millor. ● Es fonamemta l’autonomia i la iniciativa infantil, son ells que marquen la iniciativa. ● Hi ha vivències de domini, gratificació i èxit. ● Es limiten les propostes del adult ● Els iguals són valorats com a models ACTITUTS DELS MEDIADORS: ● Donar llibertat d’acció ● Donar espais (temps) per a respostes infantils ● Flexibilitat i tolerància. No hi ha sols una resposta ● Disponibilitat dialèctica. S’evita la resposta correcta per atzar. ● Valorar el llenguatge com instrument de comunicació i suport cognitiu. Donant espai també pel silenci. ANÀLISI DEL VÍDEO DE STAMBAK: observació joc lliure 2n video: -Conducta tipus lògico matemàtica, ordenant les cadires. -Comunicació NO verbal. -Imitació: quan els nenes veuen seure a un nen, l’imiten i també s’hi assenten -Quan es fan lloc per seure→ assimilació i acomodació -Treu el conte perquè es que li fa ballar a la cadira→ manera de procedir cognitiva. -Conductes logicomatemàtica→ un total de 5 cadires només hi han 4 nens, per aquesta raó busquen un nen perquè ompli la cadira.Es tracta de conductes ordenades. -Joc exploratori. 3r video: -Joc simbòlic -Accions de seqüència. -La nena està realitzant un joc simbòlic, tot i així també està realitzant una activitat exploratoria de com posar el pitet a la nina. Com agafo jo el pitet de posar-li a la nina, activitat exploratoria del domini de l’espai. Com més activitat exploratoria hi ha més domini hi ha i per tant un millor joc simbòlic més dinàmic. MOTIVACIÓ INFANTIL PER AL DIBUIX El nen dibuixa amb la intenció de produir una imatge que pugui reconèixer dels objectes reals, guiant-se amb: - La pròpia represntació interna dels objectes. la imatge mental - Amb la reelaboració de dades perceptives. Quan comença a dibuixar el nen, ‘’el que fa no ho fa nen’’. EX. un nen vol dibuixar el cotxe del papa i dibuixa un gargot i diu no això ara es tirar la pilota, per tant ell reelabora les dades que està elaborant ja que veu que la imatge que volia plasmar no ha sortit bé. Luquet,1927: -Primer autor que estudia i analitza el dibuix. Ho realitza des d'una perspectiva evolutiva i el primer de tot es crea el realisme fortuït (frustant), vol dibuixar un cotxe i dibuixa una pilota. No és capaç l’infant de plasmar un objecte i tot és a base de gargots. -Després creas el realisme intel·lectual, l’infant dibuixa amb base de les característiques que coneix. EX. representacions de cotxes, pude no està molt ben dibuixat però té les caract. del cotxe (quadrat, 4 rodes…). Es dona el parbulari -Finalment es crea el realisme visual, es dibuixa en base en la imatge mental qque es correspon amb la imatge que veuen. EX. si dibuixen un cotxe de perfil dibuixaran 2 rodes tot i que sapiguen que hi han 4 però només es veuen 2. Aquest comença a partir dels 8 anys. Lowenfeld & Brittain Desarrollo de la capacidad creadora (1947 1a edició. Edició revisada i ampliada 1972). Etapa del gargot (2-¾ anys) : pot haver-hi infants que superin abans aquest etapa i d’altres que no. - Activitat kinestésica i exploratoria. Es basa amb el joc exploratori, el nen està experiment amb els objectes i l’entorn. EX. l’infant juga amb els colors i no té la necessitat de dibuixar. -Afirma que l'elaboració de l’esquema gràfic de la figura humana mostra la professió de les estructures cognitives. -és un model evolutiu: l’edat cronologica sol ésser l’indicador de l’estadi, si tot va bé, a vegades pot haver-hi un avançament o un retràs DESENVOLUPAMENT PER EL LLENGUATGE 1.La comunicació i el llenguatge: Comunicació: Acció i procés de transmetre un missatge, amb establiment d’una relació i una interacció socials. Primers esquemes d’acció representatius…. -Transmetre un missatge es pot transmetre de moltes maneres , mirada, gest,etc... Llenguatge: Coneixement d’un codi que serveix per a representar idees sobre el món a través d’un sistema convencional de signes que serveixen per a comunicar- nos. -Funció: comunicar-nos.Però a vegades el llenguatge es queda curt ‘’ em falten paraules per expressar el que sento’’, moltes vegades és limitat. En canvi, la comunicació va més enllà… Podriem dir que la comunicació engloba moltes coses i dintre d’aquesta tenim un instrument que ens permet comunicar-nos millor, el llenguatge. Això ho podem relacionar amb Vigotski, llenguatge és un instrument per la comunicació. Ex. quan un pare es comunica amb un bebé, hi ha el llenguatge però existeix molta comunicació NO verbal. * HI POT HAVER PENSAMENT SENSE LLENGUATGE I LLENGUATGE SENSE PENSAMENT? Segons la professora, els infants quan encara no tenen llenguatge es comuniquen igual. EX. quan el nen plora perquè després vingui la seva mare, això és pensament per tant juga amb accions que anticipa el seu resultat. D’altre banda una persona que pateixi algun tipus de psicosis, pot existir un llenguatge però amb aquesta persona no es pot raonar. Sí que és veritat que el llenguatge i la cognició (pensament) es complementen i es realimenten a ells mateixos. Hi han autors que defensen aquest punt de vista i d’altres no. TEORIES: 1- Teories lingüístiques: teories molt centrades en el llenguatge com a instrument i comunicació del llenguatge. Chomsky defensa l’innatisme del propi del llenguatge, és a dir, tots els ésser humans tenim aquesta predisposició innata del llenguatge 2- Teories psicològiques: Piaget: llenguatge pensat en el pensament i l’acció infantil Vigotski: el pensament precedeix el llenguatge, però després està condicionat per ell (llenguatge). Bruner: Defensa l’acció infantil i el llenguatge com a bases del pensament. 3- Teories pragmàtiques o funcionals Halliday: es basa amb l'ús del llenguatge, és a dir, més per cobrir les necessitats per mitjà del llenguatge. DIMENSIONS DEL LLENGUATGE: C. TRIADÓ 1994 1- La forma: - Aspecte fonològic (sons) - Aspecte morfològic - Aspecte sintàctic (gramàtica) - Quan volem observar el desenvolupament del llenguatge en els nens, utilitzaré aquests tres aspectes. 2- Contingut: Ens referim Què vol dir? el contingut de les paraules, cadira vol dir cadira i taula vol dir taula, etc. 3- L'ús: - Ús cognitiu privat: pensament, parlar amb veu alta sol... - Ús social: comunicar-nos amb gent. Desenvolupament del llenguatge: ETAPA PRELINGÜÍSTICA // PREVERBAL (NO hi ha paraules, però SI comunicació) Desenvolupament fonològic: - (0-6 mesos) vocalitzacions espontàneas. L’infant no només plora sinó que a més produeix sons espontànes en part per una experimentació pròpia. - (6-9 mesos) barboteig, tenen una intencionalitat. -(9-12 mesos), ens trobem protoparaules (paraules que els pares saben que vol dir, i els altres que no), és a dir, alguna paraules que s’assembla a.. i sempre es repeteix. També estan els argots La comunicació interpersonal: -La comunicació, rialla social (2 m), la rialla és una intencionalitat comunicativa i pointing (15 m), és molt innat ‘’el senyalar’’ amb el dit o amb la mirada, també això els ajuda anar adquirint vocabulari (EX. el nen mira un objecte i l’adult li pregunta vols la nina? li dóna nom a lo que el nen vol) - Temps d’escolta i de producció (molt important), és a dir, hem de donar un temps perquè el nen ens escolti i un temps perquè el nen ens respongui. Si no hi ha un temps perquè existeixi resposta, no donem oportunitat el nen que ens respongui. -Importància dels models i el reconeixement i/o reforç. EX. si el nen comença a parlar i el rectifiquem, el nen es sentirà cohibit i no parlarà. Hem de valorar l’esforç. No hem de corregir però si donar un model correcte/positiu de llenguatge. No es tracta infantilitzar el llenguatge, sinó parlar normal. ETAPA LINGÜÍSTICA (demanar apunts) -Continuïtat del desenvolupament fonològic: (MIRAR APUNTS) -Desenvolupament del lèxic i la morfosintaxi: ● 12- 18m. Primeres paraules (50p). Fent ús de la sobreextensió i la subextensió ● 12-24m Primeres paraules frase. Substantius, verbs (imperatiu) i adjectius. Inici de la pregunta què?, possessius, la negació… ● 2 any- 2a 6m. Inici de la gramàtica (3p), present i passat, inici de la incorporació del gènere i el nombre amb articles, adjectius. Desenvolupament del lèxic i la sintaxi: ● 2 anys 6m- 3 anys. Continuïtat en el procés. Frase més llarga, amb pronoms, articles. Amb errors de coordinació. Unió de les frases amb i- ● 3a- 3a 6m: frases més complexes. Possessius, verbs, comparatives, relatius….. Interrogatives correctes. Possessius, verbs auxiliars. Continuen donant-se errors amb les irregularitats o excepcions. Discurs narratius i frases fetes (perifràsiques). ● 3a 6m-4a 6m: Aplica irregularitats. Temps verbals correctes. Inicia la passiva. Preposicions ● Inici i domini del menjar i vestir-se sol→ important deixar el nen a vestir-se. FINS ALS 7 ANYS: ● Independència de moviments ● Millora en la coordinació, cada cop el control motor és més fi ● Evolució del to muscular ● Domini de l’esquema corporal→ implica que el nen és capaç de fer-se una imatge mental del seu cos correcte. EX: pot dibuixar-se ell mateix correctament amb totes les seves parts. ● Definició de la lateritat: quan una persona defineix si es dretana o esquerrana. Conseqüències en l'àmbit acadèmic EX. fitxes d’escriptura, matemàtic, tasques amb seqüenciació de temps, domini de l’espai, etc... ● Domini i coneixement de l’esquema corporal complet: força, rapidesa i precisió. ● Diferències respecte del ritme de creixement i les nenes. (nenes tenen un cos de dona abans algunes i pude nens els hi falta desenvolupar-se). FINS A L’ADOLESCÈNCIA: -Domini i comeinxement de l’esquema corporal complet—> força rapidesa i presició -Diferències repescte el ritme de creixement dels nens i les nenes—> les nenes poden ser més adolescents abans que els nois ( no sempre és així). EXÀMEN: -relacionar continguts. MEMORITZAR NO GARANTIZA L’APROVAT -NO són suficients els apunts de la classe s’ha de complementar activitats penjades a scala. -fer la taula d’autors. -estudiar en grup. -consulteu apunts i BIBLIOGRAFIA. -Preguntes tancades i preguntes obertes.