Análisis de casos clínicos: Anomalías emocionales y conductuales en Antonia y Sara - Prof., Exámenes de Psicología

¡Descarga Análisis de casos clínicos: Anomalías emocionales y conductuales en Antonia y Sara - Prof. y más Exámenes en PDF de Psicología solo en Docsity! GUIA DE CORRECCIÓ - EX/PS 11.06.16 Comentari del cas: L’Antonia és una dona de 23 anys, soltera, recentment graduada de la universitat, actualment sense ocupació formal i que rep ajuda econòmica dels seus pares. Viu en un pis (propietat dels pares) que comparteix amb quatre estudiants universitaris. Té un germà més gran que viu a la mateixa ciutat i amb el qual manté contacte permanent. Acudeix a consulta de manera voluntària per recomanació del seu germà. Explica que se sent avorrida, desubicada, buida, plora amb facilitat i ha perdut l’interès per fer qualsevol activitat. Des de fa ja tres setmanes que roman a casa la major part del temps amb els seus companys de pis. La seva gana ha disminuït, menja de manera irregular i té pensaments sobre la mort encara que comenta que no ha pensat en treure’s la vida. Durant la sessió passa d'expressions clares de tristesa profunda i buit a explosions d'ira amb agressió verbal cap als altres, i li costa restablir l'equilibri emocional. La crisi actual es desencadena a partir de l'arribada d'una nova companya de pis. La descriu com molt amigable i alegre, així que ràpidament ha entrat a formar part del grup d'amics dels seus altres companys, la conviden a festes i parla per telèfon amb ells. Comenta que sent ràbia i enveja alhora: “al principi em semblava molt agradable però ara, em sento desplaçada a la meva pròpia casa!”. Anteriorment, ha tingut altres episodis similars, un d'ells desencadenat per la percepció de rebuig d'un possible pretendent: “ens vam conèixer i em va semblar molt especial, vàrem sortir un parell d'ocasions i jo reconec que em vaig posar molt intensa, trucant-ho per telèfon insistentment; crec que el vaig avorrir, però ell només em va dir que deixéssim les coses així… Per a mi va ser duríssim, vaig estar molt malament”. En l'actualitat manté una relació de parella en la qual les discussions són freqüents, totes elles desencadenades per l'incompliment per part de la seva parella de les seves expectatives (no la truca en el moment en què ella desitja ni actua tal com ella esperaria). Reconeix que les seves reaccions són desproporcionades i posteriorment se’n penedeix. Un altre dels episodis crítics que relata va succeir amb els seus companys de pis. Ells estaven parlant en una de les habitacions i segons l’Antonia “no la van incloure”. Ella, enmig d'una explosió d'ira, els va atacar amb paraules grolleres, crits i tirant objectes: “em vaig embogir, pensava que ells estaven en contra meva, que es burlaven de mi”. Reconeix que perd el control amb facilitat i que aquesta no és la primera vegada que li passa. Culpa als seus pares per tots els seus sofriments i expressa odi en esmentar- los. Del seu germà, en canvi, parla amb afecte. 1 Es descriu en general com una persona solitària, amb dificultat per establir i mantenir qualsevol tipus de relació, es fia poc dels altres i és rancorosa. Té algun amic però ha perdut contacte amb ells. Reconeix que al llarg de la seva vida s'ha aferrat a altres persones temporalment: “al principi em semblen una meravella, les idealitzo, voldria ser com elles, però després en algun moment em defrauden i això no ho perdono. Això m'ha vingut passant des de l'època del col·legi”. Amb les seves parelles passa alguna cosa similar, solen ser relacions curtes, intenses a l'inici però que acaben decebent-la. A més, reconeix que li costa molt saber què vol per a la seva vida. Professionalment no ha aconseguit identificar en què li agradaria treballar i no sap com organitzar-se per posar-se a buscar feina. Fins al moment no ha tingut cap treball. 1. Analitza el cas des de la perspectiva dels criteris subjectius d'anormalitat. Segons el criteri alguedònic, podria dictaminar-se anormalitat ja que la pacient presenta malestar personal que manifesta en comentar que se sent desubicada, avorrida, buida, plora amb facilitat i sense interès per les coses. A més, reconeix situacions en les quals perd el control i després es penedeix. Així doncs, ella mateixa reconeix i explica comportaments/ emocions que considera anormals des d'una perspectiva subjectiva. Quant al criteri subjectiu de “petició d'ajuda”, al moment actual la Sra. Antonia presenta anormalitat ja que els símptomes que experimenta fan que la pacient demani ajuda professional. 2. Analitza i justifica la semiologia del cas, identificant els símptomes/signes que detectis, la funció psicològica a la qual pertanyen i el fragment del cas on es descriuen. Funció psicològica Signe/Símptoma Fragment del cas Justificació Afectivitat Tristesa patològica. Sentiments de desemparo i buit “se sent avorrida, desubicada, buida, plora amb facilitat” Antònia mostra un estat d'ànim molt baix, que afecta la seva activitat (ha deixat de sortir de casa) i al seu pensament (té pensaments de mort). Presenta una tristesa vital i profunda, amb 2 Altres Pensaments sobre la mort “té pensaments sobre la mort encara que comenta que no ha pensat en treure’s la vida.” El seu estat de tristesa profunda li ha afectat de forma important, mostrant pensaments sobre la mort, sense ideació ni temptativa autolítica. Altres Disfunció social/ interpersonal “amb dificultat per establir i mantenir qualsevol tipus de relació, es fia poc dels altres i és rancorosa.” Antònia presenta escassa xarxa social a causa de la seva incapacitat per relacionar-se de forma adequada amb els altres. Presenta dificultats en les habilitats socials (HHSS). 3. Realitza el diagnòstic clínic del cas i raona la teva resposta. Antònia compleix amb els següents criteris per al diagnòstic de trastorn de la personalitat límit (DSM-5, APA, 2013): • Realitza esforços frenètics per evitar l'abandonament, arribant fins i tot a asfixiar a l'altre (per ex. accions de cerca constant de la seva parella). • Presenta un patró de relacions interpersonals inestables i intenses i passa fàcilment de la idealització a la devaluació de l'altre (per ex. la nova companya de pis). • Inestabilitat afectiva associada amb una marcada reactivitat de l'estat d'ànim. Passa amb molta facilitat de l'amor a l'odi, del riure al plor (fins i tot durant les sessions terapèutiques: "Durant la sessió passa d’expressions clares de tristesa profunda i buit a explosions d'ira amb agressió verbal cap a altres, i li costa restablir l'equilibri emocional ". • Manifesta ira de forma inadequada i intensa (s'enfada, es baralla, agredeix verbalment, amenaça amb agredir físicament, ...): "enmig d'una explosió d'ira, els va atacar amb paraules grolleres, crits i tirant objectes". Té dificultat per controlar la ira. Això li ocasiona fortes i freqüents conflictes interpersonals. • Ideació paranoide transitòria (present durant episodis crítics): "em vaig embogir, pensava que ells estaven en contra meva, que es burlaven de mi". Sentiments (crònics: encara que no s'especifica en el cas, li succeeix des de molt aviat) de buit. Es descriu com una persona solitària. 5 4. Realitza el diagnòstic diferencial del cas amb un trastorn de la personalitat i un trastorn afectiu. (només en EX) DD amb el trastorn de la personalitat histriònic: comparteix amb el trastorn de la personalitat límit la cerca d'atenció, la conducta manipuladora i el canvi ràpid de les emocions; però, en el trastorn de la personalitat límit s'observa autodestructivitat, rampells colèrics en les relacions íntimes i sentiments crònics de profund buit i solitud. DD amb el trastorn bipolar: la labilitat afectiva i la impulsivitat són freqüents en tots dos trastorns. No obstant això, les reaccions explosives d'empipament i la conducta agressiva pròpies del trastorno límit de personalitat només apareixerien en el trastorn bipolar de manera discontínua, intermitent i contextualitzada en episodis, especialment, maníacs. 6 GUIA DE CORRECCIÓ - EX/PS 18.06.16 Comentari del cas: La Sara és una dona de 29 anys, soltera que treballa com a infermera en un hospital i viu amb la seva mare. És la menor de dos germans. Després d'estudiar infermeria va tenir diversos treballs en sales geriàtriques. Sempre havia estat sensible, temorosa a les crítiques i tenia baixa estima personal. Ja en l'adolescència se sentia preocupada pel físic doncs tenia tendència a engreixar. Feia l'impossible per viure d'acord al que s'esperava d'ella i se sentia frustrada a la menor crítica. S'havia enamorat més d'una vegada, però mai es va animar a comprometre's perquè tenia por al rebuig. Tenia només unes poques amigues íntimes perquè li resultava difícil fer amics, tenia por als comentaris que poguessin fer sobre ella. La mare de la Sara acudeix a consulta perquè està preocupada per la seva filla, doncs des de fa un temps ha observat algunes conductes estranyes. La mare comenta que ha observat com la Sara s'aixeca a les nits, va a la cuina i menja de forma compulsiva tot el que troba en la nevera. Només s’atura quan ja no troba res més per menjar. Els episodis acostumen a durar una hora aproximadament. En alguna ocasió la mare ha preguntat a la Sara sobre aquestes conductes i la Sara sembla avergonyir-se i només respon que ho fa per gana, que en aquell moment no pot controlar-se, però que se’n penedeix i se sent malament per això. La mare esmenta que, en els últims 6 mesos, aquests episodis han anat en augment, fins a 3 vegades a la setmana, sempre a mitjanit. Fins i tot ara ha observat que en alguna ocasió ha arribat a vomitar. El seu pes era inestable però havia aconseguit mantenir-lo dins dels límits normals dejunant entre els seus atacs descontrolats de menjar en excés. D'aquesta manera havia aconseguit no veure's a si mateixa massa grossa. Des de fa unes setmanes, la mare de la Sara comenta que la situació ha empitjorat, la veu molt trista, sense ganes ni interès per fer res, es passa el dia en el llit i ha deixat de sortir amb les seves amigues i d'acudir a la feina. En ocasions, quan li pregunta o intenta parlar amb ella, la Sara es mostra irritable i inaccessible. Està preocupada per ella i té por que pugui fer “una ximpleria”. Li ha plantejat acudir a un professional de la salut mental però ella es nega perquè refereix “jo no estic boja” “no tinc cap problema que no pugui solucionar jo mateixa”. 1. Analitza el cas des de la perspectiva dels criteris estadístics d'anormalitat. En relació als criteris estadístics d'anormalitat, en concret, el supòsit de freqüència, el caràcter anormal o normal d'una conducta ve determinat per la seva freqüència en la població de referència. Així doncs, Sara presenta 7 sense tenir una reflexió prèvia ni prendre en compte les conseqüències que poden provocar els seus actes. Altres Conducta compulsiva - Afartaments “s'aixeca a les nits, va a la cuina i menja de forma compulsiva tot el que troba en la nevera” La mare de Sara descriu episodis reiterats d'ingesta compulsiva, que Sara reconeix que no pot controlar. Altres Conductes purgatives “ha arribat a vomitar. El seu pes era inestable però havia aconseguit mantenir-lo dins dels límits normals dejunant entre els seus atacs descontrolats de menjar en excés.” La mare refereix que ha observat que Sara realitza conductes purgatives en forma de vòmits per desfer-se dels aliments consumits després dels afartaments, com a conducta compensatòria. Altres Falta d’insight “jo no estic boja” “no tinc cap problema que no pugui solucionar jo mateixa” Sara es nega a acudir a un professional argumentant que no pateix cap problema. No hi ha consciència de malaltia ni de la presència de símptomes, així com tampoc de la necessitat de tractament. Altres Disfunció social i laboral “ha deixat de sortir amb les seves amigues i d'acudir a la feina” L'alteració de la conducta alimentària que pateix Sara té repercussió en l'àmbit social i professional. 10 Altres Excés de sensibilitat a les crítiques “tenia por al rebuig. ... tenia por als comentaris que poguessin fer sobre ella.” Sara descriu certa hipersensibilitat sobre les opinions que altres puguin tenir sobre ella, possiblement relacionada amb la seva baixa autoestima. 3. Realitza el diagnòstic clínic del cas i raona la teva resposta. Sara té episodis de gola excessiva almenys tres vegades en setmana durant els últims sis mesos. No pot controlar la seva compulsiva ansietat per menjar, cosa que ocorre per la nits. Tracta de contrarestar l'efecte de la seva ingesta excessiva a través de les purgues i passant períodes sense menjar res perquè té por de tornar-se obesa. No obstant això té un pes gairebé normal i no es veu massa grossa. Per tant, respon als criteris de bulímia nerviosa excepte la manca d'auto-percepció de sobrepès: A. Episodis recurrents d'afartaments B. Comportaments compensatoris inapropiats recurrents per evitar l'augment de pes, com el vòmit autoprovocat o el dejuni (com en el cas de Sara) C. Els afartaments i els comportaments compensatoris inapropiats es produeixen, de mitjana, un cop a la setmana durant tres mesos D. L'autoavaluació es veu indegudament influïda per la constitució i el pes corporal (criteri que no es compleix en el cas de la Sara, d'aquí l’atipicitat del diagnòstic clínic) E. L'alteració no es produeix exclusivament durant els episodis d'anorèxia nerviosa Així doncs, el diagnòstic del cas seria de Bulímia Nerviosa Atípica, que segons el DSM-5 (APA, 2013) quedaria definit com "Un altre trastorn de la conducta alimentària o de la ingesta d'aliments especificat - manca d'autopercepció de sobrepès [307.59 / F50.8]. Els símptomes depressius que s'esmenten ("molt trist, sense ganes ni interès per fer res, es passa el dia al llit") estan relacionats amb els seus moments de gola, però són insuficients per considerar-los dins dels criteris per a episodi depressiu. 11 4. Realitza el diagnòstic diferencial del cas amb un trastorn de l'alimentació. (només en EX) DD amb anorèxia nerviosa, del tipus amb afartaments/purgues: A la bulímia nerviosa 'atípica' com en l'anorèxia nerviosa de tipus purgatiu es poden observar episodis recurrents d'afartaments i els comportaments de compensació (purgues). No obstant això, en l'anorèxia nerviosa s'observa una preocupació excessiva per la imatge corporal i el pes, que no observem en el cas de la Sara que havia aconseguit mantenir el seu pes dins dels límits normals ... amb el que havia arribat a no veure’s a si mateixa grossa. A més, a diferència de l'anorèxia nerviosa, a la bulímia nerviosa atípica es manté el pes corporal igual o per sobre del pes òptim. 12 relaxar-me” temps. Afectivitat Preocupació excessiva “Preocupat i aprensiu davant les avaluacions i pendent dels seus resultats.” “em preocupo per coses que ningú es preocupa” Ramon se sent intranquil en gran part de les situacions de la seva vida. Aquest estat li provoca un nivell d'ansietat important. Afectivitat Símptomes/signes d’una crisis d’ansietat “va tenir una crisi d'ansietat” Ramon refereix experimentar una reacció d'ansietat molt intensa, acompanyada de la sensació de manca de capacitat per controlar aquesta reacció, que fins i tot ha pogut cursar amb la convicció que un pot arribar a morir en aquell moment (encara que aquest aspecte no s'especifica en el cas). Afectivitat Sentiment de culpa “se sent culpable pel sofriment que pugui estar provocant amb la seva actitud als seus pares” Ramón presenta emocions negatives (de culpabilitat) relacionades amb el possible malestar provocat als seus pares a causa de la seva actitud davant la vida. Afectivitat Irritabilitat “El Ramón nota que en l'últim any està més irritable” En l'últim any, Ramon reacciona de manera inadequada i excessiva, amb tendència a 15 enfadar-se. Pensament Pensament perseverant “em vaig començar a obsessionar amb una por tremenda a ennuegar-me” “intranquil·litat perquè ha de prendre una decisió sobre el seu futur ...; porta dies que no pot deixar de pensar en res més. Es descriuen dues situacions en què apareix un pensament perseverant, amb dificultat per flexibilitzar el pensament, quedant-se fixat en una idea que li resulta difícil abandonar. Pensament Pensament anticipatori distorsionat “que em vaig a equivocar, … que si passarà tal o qual cosa,...” Ramón experimenta idees negatives i d'anticipació de fracàs, que potencien l'excessiva preocupació amb la que viu el dia a dia. Pensament Pensament màgic “quan per alguna raó haig de canviar de recorregut no ho porto bé i crec que alguna cosa pot passar…” En el cas es descriu una forma de pensar i raonar de Ramon que està basada en supòsits erronis i no justificats, com pot ser el fet de canviar de recorregut i associar-lo a una conseqüència negativa. Son Son no reparador “no té un son reparador” Ramón presenta alteracions del son que possiblement tinguin influència en el seu rendiment diari. 16 Atenció Inhibició de l’atenció (falta de concentració) “li costa concentrar-se” Ramón mostra dificultats per fixar els estímuls i en la capacitat de concentració. Altres Migranyes “Es nota més tens ..., amb migranyes” El seu estat de preocupació i ansietat també cursa amb mals de cap intensos. Altres Rituals conductuals “ho controlo tot i estudio prèviament on i com aniré als llocs” “té estudiats els recorreguts i els semàfors per anar a la feina” Ramón presenta comportaments ritualitzats que serveixen com a estratègia per controlar/mitigar l'ansietat experimentada en el seu dia a dia. Altres Disfunció social i laboral “Alguns amics han deixat de parlar-li i a la feina ha baixat el seu rendiment” El patró d'ansietat i preocupació excessives que presenta Ramón han repercutit en el seu estat d'ànim i en conseqüència també a l'àrea social i laboral. 3. Realitza el diagnòstic clínic del cas i raona la teva resposta. Ramon presenta un trastorn d'ansietat generalitzada (300.02 / F41.1) segons els criteris del DSM-5 (APA, 2013). A. Presenta ansietat i preocupació excessives sobre diferents temes de la seva vida (per ex. a la feina, pel que fa al seu futur professional, per ocasionar sofriment als seus pares). B. Té dificultat per controlar el seu constant estat de preocupació. C. Durant l'any previ ha sentit inquietud, irritabilitat, tensió muscular, dificultat per concentrar-se, somni no reparador, tots ells relacionats amb la seva ansietat i preocupació. 17