¡Descarga Educación Finlandesa: Enfoque Holístico con Bronfenbrenner, Piaget y Vygotsky - Prof. Casa y más Apuntes en PDF de Psicología del Desarrollo solo en Docsity! TASCA 1 - DEBAT BRONFENBRENNER Bon dia companys L’educació finlandesa dona molta importància al fet que els nens i nenes de la població puguin tenir fora de l’àmbit escolar temps lliure per jugar i per mantenir relacions socioculturals, per tal d’augmentar i afavorir la seva formació com a individu. Això vol dir que, i fent referència a la teoria ecològica dels sistemes de Bronfenbrenner, a través dels diferents ambients (escola, pares, relacions personals amb l’entorn social...), en els que el nen es mourà li proporcionaran un gran canvi positiu en el seu desenvolupament, i per tant, aquests ajudaran en l’ampliació del seu nínxol ecològic. En conclusió, l’educació finlandesa, englobarà tots els àmbits que Bronfenbrenner descriu, començant pel microsistema (família i l’escola) mesosistema (la relació que estableixen els pares amb l’escola), l’exosistema (la preparació que tenen els mestres), i per últim el macrosistema (els valors que tenen els finlandesos, per exemple, com diuen en el vídeo, no hi ha escoles privades, així els nens rics es relacionen amb altres que no son de la seva classe social, cosa que a la llarga quan son adults rics, es pensen dos vegades discriminar aquella classe social que no es com la seva). Per tant, amb tot aquest conjunt de sistemes, l’educació i el desenvolupament del nen serà molt més notable i positiu que en altres països. Salutacions Gemma Cobo. ENDÒGEN vs EXÒGEN Bona tarda Judith, Primer de tot dir que estic molt d’acord amb la teva aportació i comparteixo la teva argumentació, ja que en aquesta procés d’ensenyament que innova Finlàndia, demostra tant els factors endògens com exògens, complementant-los entre si per tal de que els nens tinguin una bona educació i aprenentatge pel seu futur. Aquest mètode d’escolarització juga molt amb la interacció entre l’entorn escolar, familiar i social, ja que aquests tres són els factors que tenen el paper més important en el desenvolupament total dels nens. Salutacions, Gemma Cobo. TASCA 2 - A PIAGET Psicologia del Desenvolupament IPAC 1 Tal i com diu Piaget, el desenvolupament és un procés orgànic que s'inicia quan el nen/a entra en contacte amb el seu mitjà i suposa un procés de construcció del coneixement a partir de la interacció de les característiques de l'entorn amb les invariants funcionals de la persona. A Finlàndia, l’escolarització comença a partir dels 7 anys, i per tant el seu aprenentatge del coneixement durant els seus primers anys de vida són a partit de la interacció física en que es desenvolupen, estan en total contacte amb l’àmbit familiar i el seu entorn. Aquí ens trobem en la primera i segona etapa que Piaget descriu, l’etapa senoriomotora i l’etapa preoperacional, on el nen a partir d’aquest contacte amb l’entorn i les persona podrà anar construint el seu desenvolupament cognitiu. En el moment que comencen l’escola, aquests nens es troben en l’etapa de les operacions concretes. El mètode finlandès dona molta importància al temps lliure que el nen pugui tenir, és a dir, en el moment que surten de l’escola els nens no tenen deures per fer i això fa que puguin estar en contacte total amb el seu medi que l’envolta i així puguin aprendre tot allò que aquest medi els hi aporta, per tant els nens aprenen per si mateixos, com diu l’autor, perquè hi hagi un bon desenvolupament, l’individu ha d’entrar en contacte amb el medi. Aquest aspecte el veiem en l’exemple del vídeo quan expliquen que el nen si vol pujar a un arbre ho pot fer, perquè alhora aprèn a com enfilar-se a l’arbre i tot el que esta amb relació amb aquest arbre, ja siguin els insectes que viuen en ell com les característiques de l’arbre en si. Per tant, com diu Piaget, l’ensenyament i la metodologia s’ha d’adaptar segons les capacitats i necessitats que tinguin els nens, s’ha d’activar l’iterés del nen, ja sigui a través del joc o a través de l’experimentació A més a més, l’ensenyament que els hi aporta l’escola es diferent al que nosaltres estem acostumats, és a dir, no solament les seves classes són teòriques (matemàtiques, llengua, biologia...), sinó que també tenen classes pràctiques, com és la cuina, la costura, la fusteria…Tot això es perquè el nen no solament tingui un aprenentatge escolar i un desenvolupament intel·lectual sinó que també tingui un desenvolupament biològic, a través de l’experimentació, ja sigui amb l’entorn com en les classes que té a l’escola, però sempre respectant el seu temps de maduració perquè aquest aprenentatge sigui efectiu. En conclusió tal i com diu l’autor i fent referència a l’escolarització finlandesa, el que és vol aconseguir es que els infants puguin arribar a la fase de les operacions formals, la qual la forma de pensament primordial es el raonament hipotètic – deductiu, i que poc a poc la persona pugui arribar a la maduresa pensant d’una forma científica. El nen no solament aprendrà els conceptes bàsics i teòrics de les coses, sinó que a través del seu propi experiment i contacte amb l’entorn (acció del subjecte sobre l’entorn), aprendrà sobre la vida, que a la llarga serà el més important per poder sobreviure dia a dia en la societat. TASCA 2 - B VYGOTSKY Psicologia del Desenvolupament IPAC 1
