¡Descarga Desarrollo psicosocial de la jovenesca y la edad adulta según Piaget y Erikson - Prof. Tor y más Apuntes en PDF de Psicología del Desarrollo solo en Docsity! JOVENTUT Acotament del terme: Quan comença la joventut? Quan acaba? Segurament les respostes seran molt diferents segons el tipus de societat i cultura des de la qual parlem, segons el país, segons l’època.... I és que, com ja apuntàvem en l’adolescència, en la joventut pesen més les influències ambientals o de l’entorn, que les pròpiament biològiques o innates (influències decisives en la infància). La joventut és un grup d’edat especialment sensible als canvis històrics i socials. ACOTAMENT DEL TERME • Què unifica els joves? El fet de començar a assumir responsabilitats, prendre les pròpies decisions... En definitiva tenir una identitat prou consolidada com per començar a “ser amo” de la pròpia vida. • Tradicionalment això es concretava en: - Finalització dels estudis - Accés al mercat laboral - Emancipació de la llar familiar (vida independent) • Però actualment aquests 3 indicadors estan del tot qüestionats. DESENVOLUPAMENT COGNITIU • Millora i major complexitat del Període de les Operacions Formals de Piaget. • Característiques fonamentals: - Major equilibri sentir-pensar - Major equilibri idealisme-realisme crític - Adquisició d’una visió unitària del món - Orientació vers uns valors i ideals DESENVOLUPAMENT AFECTIU I SOCIAL El jove no està sotmès als canvis de creixement i té major control sobre els seus sentiments. Segons la Teoria Psicosocial d’Erikson, el jove hauria de superar el següent repte: • INTIMITAT vs AÏLLAMENT • El repte de la intimitat consisteix en poder establir relacions estretes i profundes amb: • Els altres (grup reduït d’amistats, parella...) • Una vocació/activitat professional • Si no s’aconsegueix aquesta intimitat, podem caure en el pol de l'aïllament en veure que tothom al nostre voltant va superant el repte i nosaltres, en canvi, no acabem de trobar aquella/es persona/es amb qui poder-ho compartir tot, ni aquella vocació que ens apassioni. DESENVOLUPAMENT SOCIAL Evolució del grup d’iguals: • Evolució cap a grups més restringits • Elecció més estable d’amistats • Creixement de la reciprocitat • Disminució de la influència de la pressió del grup • Comportament social més tranquil • Formació de parelles EDAT ADULTA Acotament del terme: La psicologia s’ha començat a interessar per l’estudi de l’edat adulta en els darrers anys amb la incorporació de la perspectiva del cicle vital. Hi ha acord entre els diferents autors a considerar que l’adultesa està marcada per uns esdeveniments socials que provoquen uns canvis estructurals de rols. • L’adult ha de treballar per a les generacions futures, a través bàsicament de la família (compromís amb la parella i els fills) i/o del desenvolupament de la seva vocació (professional, social, religiosa, política...). És a dir, fent créixer el seu Projecte Vital. • Si no s’aconsegueix aquesta generativitat, podem caure en el pol de l’estancament: trobar-nos atrapats en una situació vital que no ens agrada (familiar/professional), a la que potser ens hem vist abocats sense triar-la i amb dificultats per sortir-ne. ( tu t’imagines el teu projecte vital però no compleixen les teves expectatives, per sortir d’aquest estancament s’hauria d’intentar sortir de l’estancament abocant cap a quelcom en el que et trobis segur. ) • Fem servir la paraula “estancament” perquè fa referència a no poder abocar la nostra generativitat a res ni a ningú. Estem “estancats”. Generativitat en relació a la família: • Parella: aprofundir en la intimitat • Fills: Treballar pels fills (educant-los, fent-los créixer...) és una forma clara de treballar per les generacions futures. - permeten satisfer la necessitat de generativitat en el terreny afectiu - donen identitat - ajuden a la realització personal - permeten una projecció de futur - possibiliten viure una experiència creativa • Generativitat en relació al desenvolupament de la vocació (professional, religiosa, social, política): • FUNCIONS: Ø Funció de supervivència Ø Funció d’activitat física i/o intel.lectual Ø Funció d’organitzador de l’existència Ø Funció de reconeixement social
