Evolución de personalidades en la edad adulta: impacto del abandono familiar - Prof. 147, Exámenes de Psicología del Desarrollo

¡Descarga Evolución de personalidades en la edad adulta: impacto del abandono familiar - Prof. 147 y más Exámenes en PDF de Psicología del Desarrollo solo en Docsity! Psicologia de Desenvolupament II PAC C Pregunta 1. Apartat 1): Indica amb quina concepció de la psicologia de l’envelliment es relaciona aquest projecte: Justifica la teva resposta reflexionant sobre l’impacte d’aquesta experiència en el benestar sòcio-afectiu de la gent gran que hi participa. Baix el meu punt de vista aquest projecte el podríem relacionar amb les tres concepcions que hem vist al material de l’assignatura, es a dir, amb la perspectiva dels trets de la personalitat, amb la perspectiva cognitiva i amb la perspectiva situacional. En primer lloc, la perspectiva dels trets fa al·lusió a els canvis o l’evolució que experimenta la personalitat amb el pas dels anys. Aquesta analitza els trets de personalitat com a estructures mentals inferides que modulen les diferents conductes dels subjectes i que, amb el pas dels anys, evolucionen cap a unes determinades direccions més o menys similars per a totes les persones. Aquest enfocament pot resultar un tant polèmic donat el fet que assenta les bases de allò que pot esdevenir en la formació de estereotips i prejudicis cap aquests col·lectius. No obstant, recerques posteriors a la postulació d’aquesta teoria, com l’estudi longitudinal sobre l’envelliment de Baltimore per exemple, evidencien que per norma general les persones mantenen les mateixes disposicions personals durant tot el seu cicle vital (Fernández i Montorio, 2014). Aquesta teoria és complementada per estudis sobre els diferents trets de personalitat; i es ací on centrem la nostra atenció. El més conegut és l’estudi sobre la percepció del control. Aquest estudi defineix i quantifica el grau de relació que els subjectes troben entre les seues accions i les conseqüències que les segueixen, de manera que estableix que la autopercepció del grau d’autonomia i de productivitat que una persona poseeix condiciona la seua salut física i emocional, i conseqüentment proporciona un envelliment més o menys satisfactori. Efectivament, aquesta experiència proporciona a la gent gran que hi participa l’oportunitat de fer un servei a la comunitat, a l’hora que cobreixen les seues necessitats de relació social. Aquesta percepció de sí mateixos els fa sentir que governen les seues pròpies vides aportant diversos beneficis, com ara una millor autocura de salut, un manteniment superior de les habilitats de la vida diària, etc. Per altra banda, la perspectiva cognitiva defensa que la personalitat dels individus influeix en la manera com aquests assumeixen els diferents rols que han de desenvolupar durant la seua vida a l’hora d’afrontar els diferents esdeveniments vitals. O dit d’una altra manera, les diferents personalitats dels individus condicionen la percepció i posterior interpretació de les situacions, i aquestes interpretacions afecten directament en el com s’adapten a les noves situacions socials que es presenten a cada etapa de les seues vides. D’ací es dedueix que, donat la complexitat del constructe personalitat, podrien existir tantes maneres d’envellir com persones hi ha al mon, fet que fa banal fer una classificació de les mateixes (Thomae, 1980). Baix el meu punt de vista la participació d’aquestes persones jubilades en el programa d’intercanvi de conversa els brinda l’oportunitat de fer aflorar determinades característiques de les seues personalitats que els fan interpretar les seues circumstàncies (com per exemple el fet de viure a una llar de jubilats amb les possibles connotacions estereotipades) d’una manera afable i constructiva. Aquesta interpretació els brinda una adaptació més favorable al seu moment vital que els permet desenvolupar rols més satisfactoris, com per exemple el de font de saviesa, i que al seu torn els nodreix la seua autoestima. A primera vista tal cura d’autoestima els permet gaudir d’un estat de salut física i emocional òptim respecte a les seues edats. En últim lloc tenim la perspectiva situacional, la qual està basada en l’aspecte psicosocial del comportament humà. Aquest enfocament defensa que la personalitat dels individus és canviant, i que aquesta es va forjant paulatinament mitjançant la confluència dels esdeveniments ocorreguts a les diferents facetes de les seues vides (biològica, cognitiva, ambiental, etc.) amb les diferents interaccions socials que aquests duen a terme als seus nínxols ecològics. Son aquests canvis progressius a les diferents personalitats dels individus els que modulen el grau i la qualitat de les diferents adaptacions als dits esdeveniments vitals. Baix el meu punt de vista aquesta perspectiva PAC C Víctor Morató Ramírez 1 també guarda una estreta relació amb els beneficis que el programa objecte d’estudi proporciona a la gent gran implicada, no obstant per qüestions d’extensió d’aquesta pac tractaré es beneficis durant el desenvolupament de la següent qüestió. Apartat 2): Fes una reflexió dels beneficis que tenen les relacions intergeneracionals, com una font més del desenvolpament socio-afectiu durant l’adolescència i la vellesa. Il·lustra les teves explicacions amb el contingut del projecte que es presenta en el vídeo. A pesar de que encara queda molt per experimentar en aquest camp tan heterogeni, a dia d’avui ha quedat sobradament demostrat que aquestes tipus de relacions resulten molt beneficioses per als col·lectius que les practiquen, i no únicament per a aquests col·lectius si no que d’una o altra manera els beneficis acaben vessant-se sobre la comunitat sencera (Vega i Bueno, 1995). Pel que fa a les persones majors, a nivell psicobiològic, aquest programa pot reportar un augment de la vitalitat i dels sentiments de valia personal, fàcilment apreciable arrel de l’optimisme amb que aquestes persones s’impliquen en el programa. Com ja hem comentat amb anterioritat aquesta vitalitat es tradueix en una major robustesa front les malalties. Una possible causa és la de tindre la oportunitat de transmetre la seua experiència vital a una audiència predisposada a aprendre, aquest fet els fa sentir-se reconeguts i valorats dins la comunitat a l’hora que els permet no desvincular-se socialment i combatre els sentiments de solitud i aïllament; aquest aspecte social per sí mateix ja pot representar una gratificant motivació cap a la vida (Spence i Radunovich, 2012). Aquesta oportunitat els permet sentir-se integrats dins d’una segona família permetent-los desenvolupar els rols de avis i àvies -potser perduts- mitjançant les amistats desenvolupades amb aquests estudiants, els quals també poden resultar fonts d’aprenentatge al brindar-los l’ocasió de desenvolupar les seues habilitats socials i les seues competències TIC. En quant als estudiants de CNA, i al marge dels beneficis acadèmics que els programes de competència oral a l’aprenentatge de llengües extrangeres proporcionen, a nivell psicosocial, aquest programa els permet desenvolupar actituds positives cap a les tasques de responsabilitat amb les diferents comunitats i la heterogeneïtat del seus integrants. Aquest aprenentatge actitudinal els predisposa cap a una percepció més positiva de les persones grans i dels seus assoliments: paral·lelament els ajuda a comprendre el cicle vital i els canvis que el pas del temps poden provocar en ells mateixos, aprenent sobre el passat i construint les seues pròpies històries de vida (Sánchez, Kaplan i Sáez, 2010). Pregunta 2. Apartat 1): Fes un breu escrit explicant quines són les conseqüències evolutives, o l'impacte evolutiu que pot tenir pels pares l'abandonament dels fills de la llar familiar, en relació als diferents aspectes del desenvolupament psicoafectiu (aspecte formatiu-laboral, relacional…). La paternitat/maternitat per a cada parella suposa un replantejament dels objectius personals, a curt i a llarg termini. Assumir el rol de pares implica passar els objectius i les prioritats personals a un segon plànol, deixant al primer plànol el desenvolupament dels rols patern/matern durant tot el procés de criança dels fills. Una vegada els fills abandonen la llar els pares poden continuar la seua vida i reprendre les seues prioritats, no obstant han passat diversos anys des de que la van interrompre, i durant aquests molt probablement aquestes metes personals han anat variant i quedant obsoletes; “[...] els adults es tornen a trobar que han de redefinir els seus interessos com a individus i les seves metes com a parella.” (Fierro, Cuevas i Rico, 2014). Efectivament, en funció de les situacions viscudes durant els anys de l’exercici dels rols paterns, la situació pot ser diferent a la inicial, en el sentit que poden haver succeït canvis a les expectatives pròpies, a les expectatives sobre la interacció amb el cònjuge o a les pròpies circumstàncies personals del mateix (Craig, 2001); a nivell relacional, una vegada es dona aquesta situació coneguda com a niu buit, aquests canvis poden desencadenar dues situacions ben diferents. Per una banda durant el procés de criança es poden haver enfortit els llaços d’unió de la PAC C Víctor Morató Ramírez 2