¡Descarga Psicología del Desarrollo: Un Análisis de la Teoría de Piaget y Vygotsky y más Apuntes en PDF de Psicología del Desarrollo solo en Docsity! PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT I PAC 1 Història i teoria del desenvolupament personal i de l’educació Sandra Pérez Campos consultor: Joan Josep Escoda Aresté 2. GLOSSARI: Un dels materials que m’han cridat més l’atenció en aquesta unitat didàctica ha sigut la entrevista realitzada a Carlos González. Parla en general de la criança dels infants des de el seu naixement fins al que podríem denominar segona infància. Per la evolució del debat puc dir no ha deixat indiferent a ningú. Degut a que l’entrevistat es posiciona davant de la qüestió de que “les escoles bressol només s’han d’utilitzar en casos especials” l’entrevistador li planteja el tema de les llars d’infants com a mitjà socialitzador amb la pregunta de “El consuelo es que en las guarderias se socializan,¿no?” Aquí la meva indignació i la conseqüent resposta: Com ja he manifestat al debat, respecto la decisió de si portar o no a un infant a una escola bressol, tot hi que penso que és positiu a partir d’una certa edat (dos anys i mig) portar a les criatures a l’escola. Podria estar d’acord amb la frase que diu l’entrevistat: “la socialitzación no necesita para nada guarderias”. Si d’una escola bressol només busquem la socialització dels infants esta clar que a molts altres llocs la podem trobar (parcs, ludoteques, familiars, etc.) El que no comparteixo és el seu pensament amb la resposta de “los niños pequeños no se socializan”. Vull pensar que el senyor Carlos González ha barrejat els conceptes de “socialització” amb “participant actiu” perquè sinó no m’ho explico. Els infants o nadons es socialitzen sempre però cada etapa es socialitzen de diferent manera. Als 4, 5 o 6 mesos els infants no interactuaran ni jugaran entre ells però això no vol dir que no es socialitzin. Aquest fet el podríem corroborar amb la pel·lícula “Mira quin habla también II”, en una escena (entre d’altres) on queda reflectida la socialització entre un nadó i un adult, com per exemple el moment en que la criatura més petita va al metge amb la seva mare i aquesta li fa ganyotes. Un altre concepte que m’ha cridat l’atenció dins de la primera unitat també és dins de l’entrevista quan l’entrevistat contesta que “no creu que les rutines siguin necessàries i convenients per al desenvolupament de l’infant”, i comparant-ho amb la pel·lícula es veu reflectit clarament que si cal. En primer lloc queda clar al llarg de tot el film quan l’infant ha de començar a fer “pipí” sense bolquer i en segon lloc al minut 23 quan l’infant esta mirant els dibuixos a la televisió a la nit. Perquè he fet la comparació de rutines amb el pipí i la televisió? Doncs perquè provablement l’infant amb el problema de les “evacuacions” no hagués trigat tant de temps si hagués tingut uns horaris establerts per fer-les, i amb el tema de la televisió també són necessaris els horaris ja que si cada dia té un horari diferent en aquest aspecte (tv) mai sabrà quina és l’hora d’anar a dormir. Possibles conseqüències de no tenir una hora establerta a llarg termini? Més endavant quan l’infant sigui més autònom provablement tiri llargues les hores de televisió, o hi hagi una conflicte amb els pares quan li diguin d’anar a dormir, amb la possible conseqüència de tenir son a l’endemà. Nom del paradigma teòric escollit Concepte significatiu d’aquest paradigma i breu definició del Concepte Fragment del film on queda representat el concepte. Justifica l’elecció 3) 5. cultura, educació, aprenentatge i desenvolupament personal 5.2. De l’educació al desenvolupament: mecanismes socials d’ajuda per a la promoció del desenvolupament en la interacció educativa. Un fet tant important com el desenvolupament de l’infant el formen l’entorn i els fenòmens o agents educatius. Per tant tindrem la figura de l’adult com a referent i agent educatiu i de suport per tal de que l’infant adquireixi nous aprenentatges. Com ja hem esmentat en algun cas anterior podríem dir que aquest procés estaria situat en la ZD Pròxim. Un exemple d’interacció didàctica entre un adult i un infant és la “metàfora de la bastida” proposada per Wood, Bruner i Ross (1976): 1.Fer sentir partícip a l’infant des de l’inici de l’activitat, fent-li assumir responsabilitat però fent-li sentir el recolzament de l’adult perquè aquest es senti segur i recolzat. Es imprescindible que l’activitat del qual parlem estigui a l’abast de la seva comprensió i de les seves possibilitats. 2. L’adult farà el seguiment i proposarà un ventall de (Metàfora de la bastida) 1. Inserció de l’infant en l’activitat des de el començament: Sobre el minut 12 del film, la mare fa partícip al infant més gran sobre el seu embaràs i tot el que comporta ser “el germà gran”. 2.Oferir ajudes i suports en el nivell de competència de l’aprenent: Tot i que a la pel·lícula no surt massa reflectit les ajudes i suports per part de l’adult aquest apartat ens fem una idea de que seria quan el germà gran fa mostres de “carinyo” a la seva germana petita (li regala un peluix per el seu naixement, li ensenya les seves joguines, etc. 3.Retirar ajudes i suports: A l’última escena del film l’infant més gran manifesta a la seva germana petita que s’han d’estimar, cuidar, etc. per suports. Poc a poc la figura referent anirà desapareixent conforme “l’activitat” avanci. 3. La figura del tutor desapareixerà igual que les seves aportacions i assistències conforme l’infant vagi desenvolupant la seva autonomia. que són germans. Deixant patent totes les instruccions que la mare li va donar al principi. Referències consultades · Zaragoza.C y Muñoz.C (2011) Didàctica de l’educació infantil (Barcelona)Altamar · Perinat. A (2008) Història i teoria del desenvolupament. Eureca Media. Fonaments psicosocials del comportament humà. Barcelona · Autor desconegut (1992) Elegir el mejor colegio. Ser padres hoy. Nº 210
