Psicología del Desarrollo I: Teorías del Desarrollo Infantil, Apuntes de Psicología del Desarrollo

¡Descarga Psicología del Desarrollo I: Teorías del Desarrollo Infantil y más Apuntes en PDF de Psicología del Desarrollo solo en Docsity! PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT I ACTIVITAT D’AVALUACIÓ CONTINUADA – PAC 1 Consultor: Anna Casadevall Sala Helena Guasch Serra SÍNTESI DEL DEBAT: En el cas de Piaget cal saber que veu el desenvolupament com el procés orgànic que comença quan l’infant entra amb contacte amb l’entorn i això crea un procés de construcció del coneixement a partir de la interacció amb l’entorn i amb les HELENA GUASCH SERRA Curs 2015-2016 – 1r semestre persones. Per tant el motor del desenvolupament és l’acció del nen sobre l’entorn. Sabent això podem veure com Maximilian ja ha nascut amb una capacitat innata, la qual s’ha combinat amb un entorn d’esquemes on els pares del nen l’han estimulat i intentat adaptar a un entorn on es pugui seguir desenvolupant. Per altre banda Piaget podria dir que aquest nen ja ha arribat a la seva maduresa intel·lectual degut al seu raonament científic. Personalment comparteixo completament la teoria de Piaget ja que és molt important la part genètica però si aquesta no esta tractada des de fora, és a dir, des de l’entorn no es desenvolupa de la mateixa manera. Per tant la combinació perfecte és la capacitat innata sumada a un entorn que estimuli al nen. Vigotzky te una teoria diferent, la qual diu que el desenvolupament és un procés social que es produeix quan el nen participa en activitats que l’entorn posa al seu abast. És la interiorització d’aquest coneixement, el qual s’adquireix gràcies al contacte amb altres persones de l’entorn. En el cas d’en Maximiliane podem dir que és superdotat gràcies a la comunicació continua amb el seu pare, el qual ha afavorit la construcció del seu coneixement i l’ha encaminat a desenvolupar les seves habilitats cognitives. Com diu Vigotsky les funcions psicològiques superiors es donen primer en el plà social i després a nivel individual, no hi ha una edat establerta per fases, els nens maduren segons el que van aprenent de manera colaborativa. Per a Bronfenbrenner el desenvolupament és el procés pel qual la persona adquireix una concepció més amplia i valida del seu entorn. El desenvolupament es situa en àmbits o instancies. En cada àmbit el nen es desenvolupa i adopta un rol diferent. El canvi d’àmbits potenciaran el desenvolupament psicològic del nen. Per tant en el cas d’en Maximilliane el nen ha crescut en un bon Microsistema (àmbit en el que el nen esta present), la influència directa de la família, la professió dels seus pares i com l'ha acompanyat i orientat en el seu creixement han fet que es desenvolupi en un entorn òptim i agradable. Els seus progenitors han buscat una Universitat on el nen se senti còmode i tingui una bona transició ecològica. Finalment podem dir que el nen ha anat desenvolupant coneixements i activitats gràcies a les interaccions amb les instàncies o institucions i els adults que les formen. Des de el meu punt de vista puc compartir l’opinió amb Bronfenbrenner ja que l’entorn en aquest cas anomenat sistemes és imprescindible per el desenvolupament òptim del nen, si hi ha un mal entorn el desenvolupament és mes dificultós. L’últim autor treballat al debat és Bertanlanffy el qual afirma que el desenvolupament són els diferents canvis d’estat d’un sistema al pas del temps. Aquest surt de l’intercanvi amb l’entorn a través d’un sistema obert, el qual mante l’equilibri. En el cas del Maximilian el que fa que es desenvolupi és l’intercanvi amb l’entorn, el fet que interactuï amb el seu pares, al donar-li classes, o anar a la Universitat contribueixen a què la seva organització interna perduri. Aquest nen esta en continuo desenvolupament i té la capacitat innata o la propietat de superdotat, per tant l’herència genètica ja predisposava al nen, però els estímuls des de ben petit han fet que l’evolució cognitiva sigui tant prematura. Es a dir, per una banda, hi hauria una transmissió hereditària de la intel·ligència i per tant, els primers canvis del desenvolupament del nen vindrien marcats amb més força per la biologia. Però, els altres canvis que el Maximilian està tenint es deuen a la socialització que l'envolta. DESENVOLUPAMENT, EDUCACIÓ I CULTURA: “El model educatiu actual, sembla estar enganxat al passat. Abans l’educació era impartida pel professor/a, mentre que els alumnes asseguts en cadires i taules els escoltaven per a després memoritzar i reflectir en un examen allò que escoltaven. HELENA GUASCH SERRA Curs 2015-2016 – 1r semestre