Análisis de Contextos Educativos en 'PAC 1 - Sistema Familiar I Estils Educatius Parentals, Apuntes de Psicología Educacional

¡Descarga Análisis de Contextos Educativos en 'PAC 1 - Sistema Familiar I Estils Educatius Parentals y más Apuntes en PDF de Psicología Educacional solo en Docsity! PAC 1 - SISTEMA FAMILIAR I ESTILS EDUCATIUS PARENTALS A) En la pel·lícula s’observa que moltes de les característiques dels contextos familiars del Pablo i de l’Alfredo, és a dir, de les característiques d’un dels microsistemes al què pertanyen, són totalment oposades. Tot i que a través de la teoria de sistemes de Bronfenbrenner sabem que, per molt diferents que siguin les pautes de criança de cada família, també compartiran nombrosos trets pel fet de pertànyer al mateix macrosistema, és a dir, a un mateix grup social on hi ha unes determinades normes i pautes socials. En primer lloc parlarem d’en Pablo, un nen de dotze anys què viu en una família de classe mitjana, amb un pare que treballa en un negoci familiar i amb una mare que té cura de la llar i de l’àvia. Un tret important a destacar és que el germà gran d’en Pablo va morir abans que ell naixés i el seu pare el compara amb ell constantment tot dient-li que el seu germà era millor, i provocant així, que en Pablo odiï al seu germà pel fet de sentir-se inferior. La relació que hi ha entre el Pablo i el seu pare és moltes tensa i en Pablo sent por perquè és un pare totalment autoritari que vol que el seu fill obeeixi en tot (treballant a la botiga,no contradient-lo mai,etc.) sense oferir-li mai un espai pel diàleg i maltractant- lo física i psicològicament. Creiem que ell en realitat sent una relació d’odi-culpabilitat vers el seu fill perquè es preocupa de que vagi a l’escola i perquè quan veu que el seu fill s’ha perdut per culpa de la pallissa que ell li ha donat, a través de la seva expressió facial podem adonar-nos que se sent molt culpable i que està preocupat. Tot i així, creiem també mostra odi cap al seu fill perquè és quelcom que porta dintre per culpa dels cops que li ha donat la vida i que ho mostra amb les persones més dèbils que ell, en aquest cas el seu fill. La relació mare-fill no se’ns mostra gaire però podem observar com en Pablo ajuda a la seva mare en tasques poc agradables, com ajudar- la a banyar a l’àvia, i que al final de la pel·lícula la mare és qui ajuda al fill quan el pare l’està apallissant. La família de l’Alfredo en canvi, és una família més moderna, amb una llar actualitzada i que mostren una relació de respecte i amor entre els diversos membres. El cercle familiar d’aquesta familiar no només es redueix al pare,mare i germà sinó també als amics i al padrí, essent figures que també afecten a l’educació i al desenvolupament de l’Alfredo. La relació que té amb el seu pare és de confiança i afecte, ja que el pare li ofereix espais de conversa per tal que pugui explicar-li els seus problemes i entén el fet que l’adolescència és una etapa complicada, a més, en cap moment veiem signes de violència. Aquesta, per tant, és una conducta molt diferent de la què observem el cas d’en Pablo, ja que el seu pare no ofereix aquests espais pel diàleg, mai li mostra afecte i és molt violent amb ell. La relació mare-fill potser podríem dir que és menys propera tot i que no apareixen masses escenes es pugui observar com es relacionen, però quan apareix tota la família s’observa una bona relació entre tot els membres, ja que hi ha molta confiança per parlar de tot tipus de temes (recordem la facilitat que té l’Alfredo per parlar de la preocupació que sent pel seu amic, mostrant la confiança que té amb el fet que ells ho puguin solucionar). L’aprenentatge a partir del microsistema és molt important ja que és el sistema que proporciona més influència directa a cada individu. En el cas d’en Pablo, tal i com hem comentat, podem observar que viu en un clima que no és gens afectiu i que és negatiu en relació al seu desenvolupament integral ja que sense l’oportunitat de dialogar amb els seus pares i sense sentir que l’estimen està creixent amb moltes mancances. L’Alfredo, en canvi, viu en un context afectiu i positiu. Els nens aprenen dels pares, a partir de l’observació de patrons d’activitat que aquests realitzen (l’Alfredo aprèn l’ importància de l’amistat a partir del seu pare, mentre que el Pablo diu al començament del vídeo que ell no té amics; l’Alfredo té estima per la vida mentre que el Pablo no en té massa, ja que juga a les vies a un joc molt perillós). Tot i així podem observar diverses semblances com per exemple la importància que tots dues famílies semblen donar-li a l’escola, així com el paper principal que juguen els dos pares en l’educació dels fills, sent ells els que decideixen com han d’actuar amb ells quan fan quelcom malament, per exemple (el pare del Pablo és qui decideix si deixa anar al seu fill a l’excursió a la Sierra i el pare de l’Alfredo també és qui acostuma a decidir les qüestions més importants: li fa el tatuatge, no li permet anar a veure al seu padrí, etc.) B) Pels fills, el llaç emocional més important, coma mínim durant la primera infància, és el vincle afectiu que el nen estableix amb les persones del seu sistema familiar, principalment els pares. L’afecció te una funció adaptativa tant pel nen com pels pares i el sistema familiar en conjunt. Aquest vincle permet desenvolupar un sentiment bàsic de confiança y seguretat en la seva relació, de manera que el nen es pugui sentir tranquil per aventurar-se a explorar el seu entorn. A més, aquest vincle, ofereix a l’infant un model de relacions que guiarà les seves relacions socials i afectives posteriors. Els nens que són víctimes de maltractament físic presenten vincles d’afecció deprimits, com en el cas d’en Pablo. A més, una de les funcions del pares és la de vetllar pel benestar físic i emocional del nen i això implica que els ares hagin d’intervenir en l’educació dels seus fills per modelar les conductes i actituds que no consideren adequades prou adequades pel seu desenvolupament personal i social. Els fills, des del seu rol, ham d’adaptar- se a les normes i als valors de l’entorn social i cultural pròxim: la família, l’escola i el barri. Dit això, a partir de les dimensions de Moreno i Cubero (1990) i la teoria de Maccoby i Martin, analitzem el estils i pautes educatives presents en la pel·lícula “El Bola”: EPISODIS ESTILS I PAUTES EDUCATIVES 1ª Part: clima familiar en el qual viu el protagonista. Família formada per 4 membres, pare, mare, avia materna i Pablo. Anàlisis de l’estil educatiu present a la família del Pablo, fent referència a la teoria de Maccoby i Martin. L’estil parental que presenta la família és autoritari, i l’exerceix la figura del pare. Aquest aspecte es posa de manifest, durant tota la pel·lícula, quant constantment li pregunta al Pablo: on vas? , on has estat?, i quan li prohibeix que torni a veure al seu amic Alfredo i a la seva família. Durant la pel·lícula es pot veure como el pare d’en Pablo no el deixa mai que expressi la seva opinió, sempre s’ha de fer el que ell diu. Aquest poder l’exerceix també sobre la mare. Així doncs, es pot definir l’estil parental como autoritari on el pare imposa les seves regles, esperant obediència estricta sense cap argument de perquè han d’obeir. No és sensible al punt de vista d’en Pablo, esperant que el protagonista respecti la seva autoritat i que accepti la seva paraula com si d’una llei es tractés. 3ª Part: excursió a la Sierra. La família del Pablo se l’emporta d’excursió a la Sierra, i el nen gaudeix molt del dia i es sent feliç. Allà En aquest episodi es dóna especial importància a la família de l’Alfredo. La influencia de l’estil autoritari del pare del Pablo també es veu reflectida en la forma en què aquest es relaciona amb els demés, ja que està marcada per una gran timidesa i baixa expressivitat. Fent referència a Moreno i Cubero (1990), s’identifica l’afecte com una dimensió en la relació parental que actua com un element dinamitzador dels diferents processos que es donen en el sistema 2 Un altre fet que convertiria l’escena en una mostra de l’estil democràtic podria ser que el pare i la mare del Bola l’acomiadessin donant-li un petó, una abraçada o una carícia, mentre li desitgen que passi un bon dia (ambient afectuós). En l’escena en què el Bola i l’Alfredo són detinguts per la policia, els pares del Bola podrien anar a buscar-lo a la comissaria, tot demostrant que es preocupen per ell i li dediquen temps (ambient afectuós) i quan estiguessin a casa tots junts podrien parlar de forma oberta i respectuosa sobre el què ha ocorregut (estil comunicatiu). Així mateix, podrien posar-li una nova norma que li prohibís anar a jugar a les vies, explicant-li que el motiu d’aquesta norma té a veure amb els riscos que comporta el joc (control amb comunicació), i sobretot és molt important que li expliquin que també li posen aquesta norma perquè l’estimen i si tingués un accident ells patirien molt (control amb afecte). Bronfenbrenner ens parla no només de la importància de la qualitat dels contextos primaris com són la família i l’escola, sinó que ressalta la importància de la relació entre aquests microsistemes en què els infants participen, al què l’autor anomena el mesosistema (Gràcia, M. i Segués, M.T., 2009). Basant-nos en la seva opinió podem valorar la relació entre l’escola i la família del Bola com a negativa perquè durant la pel·lícula observem que aquesta és inexistent. No veiem que hi hagi comunicació ni coneixement mutu entre els pares i els mestres perquè els pares no semblen interessar-se per allò que el seu fill aprèn a l’escola ni pels valors que li transmeten els seus metres. Així mateix, des de l’escola tampoc semblen interessar-se gaire pel què viu el Bola a casa seva perquè, tot i que el maltractament que rep del seu pare és quelcom que tot el barri sap, ells no demanen cap entrevista amb els pares ni denuncien la situació que viu a casa. Per tal de millorar la situació els pares podrien parlar amb el seu fill sobre el què fa a l’escola, ajudar-lo amb els deures, parlar de tant en tant amb els mestres i intentar educar el seu fill amb els mateixos valors que l’escola per tal que l’educació del Bola sigui quelcom conjunt entre els dos microsistemes. L’escola, per la seva part, podria informar-se de les característiques de les famílies dels alumnes i del model educatiu que tenen a casa, a més, creiem que haurien d’intentar detectar i denunciar agressions tan greus com les que viu el Bola. BIBLIOGRAFIA • Baumrind, D. (1967). Child care practices anteceding three patterns of preschool behavior. Genetic psychology monographs, 75(1), 43-88. • Gràcia, M., i Segués, M.T. (2009). Com s’aprèn en el context familiar?. En M. Gràcia, i M.T. Segués (Eds), Psicologia de l’educació i de la instrucció. Barcelona: FUOC. • Moreno, M. C. y Cubero, R. (1990) . Relaciones sociales: familia, escuela, compañeros. Años preescolares. En A. Marchesi, C. Coll y J. Palacios (eds.). Desarrollo psicológico y educación. I. (pp.225-243). Madrid: Alianza • Moreno, M. C. y Cubero, R. (1990) . Relaciones sociales: familia, escuela, compañeros. Años escolares. En A. Marchesi, C. Coll y J. Palacios (eds.). Desarrollo psicológico y educación I. (pp.285-296). Madrid: Alianza. 6