Activitat de Síntesis: Vías sensoriales, Lenguaje y Aprenentaje - Prof. Moreno Alcázar, Exámenes de Psicología Fisiológica

¡Descarga Activitat de Síntesis: Vías sensoriales, Lenguaje y Aprenentaje - Prof. Moreno Alcázar y más Exámenes en PDF de Psicología Fisiológica solo en Docsity! Activitat de Síntesi    1   SOLUCIONS     Presentació i objectiu de l'Activitat de Síntesi (AS) Aquesta és una activitat d'integració per consolidar les competències i objectius assolits al llarg de l'Avaluació Continuada (AC) mitjançant exercicis de repàs. La realització d'aquesta activitat NO és obligatòria però sí que és altament recomanable fer-la atès que la tipologia de preguntes d'aquesta activitat és similar a la de l'examen final del proper mes de juny. L’ AS no es lliurarà, serà el propi alumne qui la corregeixi a partir de la guia de respostes que penjarà l'equip docent. No serveix per pujar la nota mitjana de l'AC Aquesta activitat, a més, s'ha de considerar una eina d'autoavaluació perquè l'alumne pugui saber si ha adquirit els coneixements adequadament o necessita millorar. En CAP CAS la realització d'aquesta activitat implica no estudiar la resta dels continguts del material que poden no haver estat preguntats directament ni a les PACs ni en aquesta activitat PREGUNTES 1. Defineix el concepte de Psicologia Fisiològica i posa un exemple d’experiment amb rosegadors que et permeti estudiar les bases neurals de la memòria espacial. Apartat 1 del mòdul 1 i apartat 2.2.3.del mòdul 4. La Psicologia Fisiològica és la subdisciplina de la Psicobiologia que s’encarrega d’abordar els mecanismes neurals de la conducta i la cognició i duu a terme manipulacions del sistema nerviós en situacions generalment controlades. La memòria espacial depèn de la integritat de l’hipocamp i ens permet conèixer amb detall el nostre entorn, moure’ns-hi, i així mateix afrontar amb garanties entorns nous. El disseny experimental és obert però a grans trets hauria d’incloure la manipulació del sistema nerviós dels rosegadors (per exemple, lesionar o estimular la regió hipocampal) i observar els seus efectes sobre la conducta, sobre l’execució dels subjectes en diferents proves o tests espacials com ara laberints. L’experiment hauria d’incloure un grup control o de comparació i un grup experimental. Activitat de Síntesi    2   2. Indica la via visual cortical que s’encarrega de processar el moviment d’un objecte presentat a la porció perifèrica del camp visual esquerre. Explica també el recorregut que fa aquesta via assenyalant la regió cerebral i l’hemisferi on s’estén i posa un exemple d’un estímul visual de la vida quotidiana que es processaria per aquesta via. Apartat 1.2 del Mòdul 2. La via visual cortical encarregada de processar el moviment d’un objecte presentat a la porció perifèrica del camp visual esquerre (hemiretina temporal esquerra i hemiretina nasal dreta) és la via dorsal. Aquesta via visual cortical s’estén per part del lòbul parietal posterior de l’hemisferi dret després de passar per l’escorça visual primària al lòbul occipital dret (V1) i connecta amb la informació que prové de la via tectopulvinar. L’exemple és obert. 3. La Maria ha pres cocaïna per primera vegada i ha experimentat una forta sensació de plaer. Explica quin és el substrat neural sobre el que estaria actuant aquesta droga per produir aquest efecte i quin seria el principal sistema de neurotransmissió implicat. Apartat 5.3.1.del mòdul 3. La cocaïna estaria actuant sobre el substrat neural del reforç format pel sistema dopaminèrgic mesotelencefàlic (sistemes mesolímbic i mesocortical). La cocaïna afavoriria la transmissió dopaminèrgica en aquestes dues vies. En concret, s’ha vist que les projeccions dopaminèrgiques de l’àrea tegmental ventral al nucli accumbens o estriat ventral que conformen la via mesolímbica estan molt relacionades amb l’efecte motivador, plaent, agut de les drogues. Concretament, s’ha pogut comprovar que aquest efecte es produeix en una regió específica del nucli accumbens, la regió shell. 4. Estàs fent un estudi sobre el processament i l’expressió del llenguatge en subjectes dretans. Segons el model de Geschwind, quines són les àrees i fascicles cerebrals implicats en el processament i l’expressió del llenguatge d’aquests individus? En quin hemisferi i lòbuls cerebrals es localitzen? I en el cas de subjectes esquerrans, on es localitzarien aquestes regions?. Activitat de Síntesi    5   8. Estàs fent un estudi sobre les característiques polisomnogràfiques del son en subjectes adults. En base a la informació que et proporcionen l’electroencefalograma (EEG), l’electrooculograma (EOG) i l’electromiograma (EMG), explica les característiques dels diferents estadis de la fase de son NREM en el traçat de cadascuna d’aquestes tres tècniques de registre. Indica també el nom d’una regió i d’un neurotransmissor implicat en la modulació d’aquesta fase del son. Apartat 3.2.1 del mòdul 3. El son NREM presenta quatre estadis (I-IV), al llarg dels quals el son es mostra progressivament més profund. En l’estadi I, l’activitat de l’EEG és majoritàriament theta (4-8 Hz) combinada amb ritme alfa (8-12 Hz). L’EOG mostra moviments oculars lents a intervals i a l’EMG submentonià, s’hi observa una reducció lleugera del to muscular respecte a la vigília. A l’Estadi II, la pràctica totalitat de l’activitat de l’EEG és de ritme theta i apareixen els fusos de son i els complexos K. Els moviments oculars lents que caracteritzaven l’estadi I desapareixen i el to muscular es redueix encara més. L’estadi III es caracteritza per un EEG amb abundant activitat delta (1-4 Hz),(entre el 20-50% de l’EEG), i la resta és activitat theta. L’EOG no mostra signes de cap tipus d’activitat. El to muscular és encara més reduït i el llindar de despertament és encara més alt que en l’estadi II. En l’EEG de l’estadi IV abunda encara més l’activitat delta (més del 50%), combinada amb theta. Juntament amb l’estadi III formen l’anomenat son d’ones lentes. A l’EOG no hi ha indicis de moviments oculars, i el to muscular és el més baix de tot el son NREM. El llindar de despertament és més elevat que els dels estadis precedents. El son NREM està regulat per l’àrea preòptica ventrolateral de l’hipotàlem i neurotransmissors com el GABA i la glicina. 9. Arriba el Nadal i t’has proposat perdre pes abans que comencin les festes. Saps que no és molt saludable però segueixes una dieta on fas dejuni un cop a la setmana. Durant aquest dia no ingereixes cap tipus d’aliment, només beus aigua. En aquest sentit, explica quins són els dos sistemes de reserva energètica que es posarien en marxa per nodrir les nostres cèl·lules. Apartats 2.6 i 2.7 del Mòdul 3. Davant aquesta situació es posarien en marxa dos tipus de senyals inductors de la conducta de menjar. D’una banda, un senyal a curt termini determinat per la Activitat de Síntesi    6   disponibilitat de nutrients al corrent sanguini i que és detectat per receptors hepàtics i cerebrals i d’altra banda un senyal a llarg termini que s’origina en el teixit adipós i que conté les reserves de nutrients a llarg termini. Si aquestes reserves són plenes se segrega una hormona (leptina) que envia un senyal inhibitori sobre els mecanismes cerebrals que controlen la conducta de menjar i, com a conseqüència, el cervell és molt menys sensible als senyals de gana a curt termini, amb la qual cosa es menja menys. Al contrari, si les reserves a llarg termini es comencen a esgotar, es deixa de segregar aquesta hormona i això fa que el cervell sigui més sensible als senyals de gana a curt termini. 10. Defineix què és l’aprenentatge procedimental motor, indica l’àrea o les àrees cerebrals principalment implicades en aquesta funció en humans i posa un exemple pràctic on s’utilitzi aquesta funció cognitiva. Apartat 2.2.2 del Mòdul 4. L’aprenentatge procedimental motor és un tipus d’aprenentatge implícit o no declaratiu basat en la repetició d’allò que volem aprendre. Fa referència a hàbits, rutines o procediments motors que s’adquireixen amb la pràctica i que una vegada adquirits costa molt oblidar. Aquest tipus d’aprenentatge és el que es posa de manifest davant rutines motores com ara aprendre els moviments d’un esport o conduir. El substrat neural de l’aprenentatge procedimental motor inclou diverses regions interconnectades entre elles, entre les quals destaquen àrees corticals prefrontals i parietals, i també subcorticals (els ganglis basals i el cerebel). La característica principal dels aprenentatges motors és que al llarg del procés d’aprenentatge es van automatitzant i perfeccionant, de manera que progressivament la dependència cortical va disminuint en el control de les accions. 11. Des de fa un parell de setmanes reps classes de conducció perquè vols aconseguir el permís de conduir. Ha arribat el dia de l’examen i puges al cotxe amb el teu professor i l’examinador. L’examinador et diu que posis el cotxe en marxa i arrenquis per iniciar l’examen. En aquest sentit, explica quines són les àrees corticals i subcorticals implicades en control motor que intervenen en la planificació i execució dels moviments necessaris per posar en marxa el cotxe i arrencar. Indica la funció específica de cadascuna d’elles. Activitat de Síntesi    7   Apartats 5.5 i 5.6 del Mòdul 2. Per planificar els moviments necessaris per posar en marxa i arrencar el cotxe, el sistema motor ha de rebre constantment informació de l’entorn (informació sensorial visual, auditiva, propioceptiva). Aquesta informació és processada per l’ESCORÇA SOMATOSENSORIAL PRIMÀRIA i és integrada a l’ESCORÇA PARIETAL POSTERIOR (EPP) que projecta a ÀREES PREMOTORES (escorça motora suplementària i escorça premotora). Aquestes àrees seleccionen i prepararen els moviments del cos necessaris per conduir tenint en compte la informació de l’EPP i projecten a l’ESCORÇA MOTORA PRIMÀRIA, encarregada de donar les ordres necessàries per realitzar els moviments precisos. La planificació i execució d’aquests moviments estarà en costant revisió gràcies a les connexions d’aquestes regions corticals amb regions subcorticals. A destacar, la FORMACIÓ RETICULAR que permet realitzar ajustos corporals durant l’execució dels moviments, el NUCLI VERMELL implicat en el control de moviments coordinats de braços, cames i mans, els GANGLIS BASALS que modulen l’activitat de les diferents àrees motores corticals i el CEREBEL que permet corregir possibles errors motors. 12. La Maria té càncer i rep morfina per tractar el dolor. No obstant, des de fa temps, també pateix dolor davant estímuls que normalment no el produeixen com ara el frec dels llençols contra la seva pell. Com explicaries aquest fenomen? Apartat 4.7 del Mòdul 2. Tot i que és un efecte paradòjic, la Maria podria estar patint hiperalgèsia. Atenent al processament del senyal dolorós, aquesta droga podria induir hiperalgèsia afectant les diferents formes de regulació del dolor: la regulació aferent i la regulació descendent del dolor. Així, la droga podria induir una sensibilització dels nociceptors (terminals nervioses lliures) augmentant l’alliberament de substàncies químiques com ara substància P o histamina, facilitant la transmissió ascendent del dolor a través de les fibres Aδ i C o bé alterant la funció d’alguna de les estructures cerebrals implicades en la regulació descendent del dolor com ara la substància grisa periaqüeductal o els nuclis del rafe que inhibeixen l’activitat de les projeccions nociceptives perifèriques.