La Terapia Gestalt: Desenvolviendo las Potencialidades y la Autorealización - Prof. Victor, Apuntes de Psicología de la Personalidad

¡Descarga La Terapia Gestalt: Desenvolviendo las Potencialidades y la Autorealización - Prof. Victor y más Apuntes en PDF de Psicología de la Personalidad solo en Docsity! TEMA 1 1.1. Psicologia humanistica: definició i postulats bàsics 1.2. Principals escoles 1.3. Autorealització de Maslow 1.1. Defininició i postulats bàsics - Anys 50-60 a EEUU --> 2 corrents psicologiques importants:↗ Conductisme/positivisme (E-R) ↘ Psicoanàlisis (Inconscient) ↓ Carències: no donen lloc sistematitzar a capacitats i valors humans. Psicología Humanística (1962): neix per donar lloc a totes aquelles potencialitats humanes q no contemplen les altres corrents (degut clima reivindicatiu/filosofía oriental). Amor; creativitat; autodesenvolupament; autorealització; el ésser; l’esdevenir de la persona; l’humor; l’afecte; l’espontaneïtat; l’organisme; etc. (difereix en la concepció d’ésser humà i plantejament de la teràpia). ● JAMES BUGENTAL (1963): POSTULAT BÀSIC P. HUMANÍSTICA A. VIU: capacitats inherents i necessitat per desenvolupar-les → autorealització. B. GLOBAL: L’ésser humà sobrepassa la suma de les parts, es a dir, no es pot estudiar a partir de les seves funcions parcials. C. SOCIAL (“Estar en el món”): L’ésser humà és un ésser dins d’un context humà, es a dir, que està immers en un conjunt d’experiències relacionals, sobre tot amb altres éssers humans. Entorn inclós. D. CONSCIENT: L’ésser humà té consciència. → dona sentit i significat. E. LLIURE I CREATIU: L’ésser humà té capacitat d’elecció, no és un espectador sinó que crea les seves pròpies experiències. → sentit de responsabilitat. F. INTENCIONAL: L’ésser humà té una intencionalitat, tendeix cap a uns valors, cap a un propòsit i dona un significat a allò que li passa. G. AQUI I ARA: El ésser humà té experiència pròpia immediata, aquí i ara, i inclou aspectes corporals, psicològics i interpersonals. ● PERSONA SANA: SALUT= AUTOREALITZACIÓ ↔ CREATIVITAT Sana és aquella persona que s’orienta cap a les realitzacions humanes més altes, que transita de la necessitat i dependencia a l’autonomia per ser creativa i lliure per portar a terme la seva propia experiència. No es mostra defensiva o evita les relacions interpersonals, té completa interdependència i responsabilitat social per tenir iniciativa i esdevenir un ésser viu i conscient de la seva globalitat. ● IMPLICACIONS PER LA TERÀPIA: ○ Confiança en l’autorealització de la persona. Funció terapeutica→ facilitador per la consciència i la responsabilitat de la propia vida del pacient. ○ Relació terapèutica: respecte i comprensió. Explorar vivències subjectives fora de judicis. ○ Centrada en el present (AQUI I ARA): consciència en la globalitat i experiència inmediata tant en lo emocional, corporal com mental. ○ Responsabilitat : Considera a la persona responsable d’ella mateixa. (creixement personal a partir de l’exploració i autoconeixement.) ○ Desenvolupa les potencialitats: fuig de les etiquetes i considera la malaltia com un bloqueig del procés de desenvolupament. 1.2. Principals Escoles 1.2.1. CARL ROGERS: PSICOTERÀPIA CENTRADA EN EL PACIENT → Teràpia no directiva La més influent en la corrent humanística. 2 premises: * La confiança en el pacient. * Rebuig al paper directiu del terapeuta. Ple funcionament→ autorealització i concepció d’ésser com permeable a noves experiències, reflexiu, espontani i capaç de valorar-se a sí mateix i als demés. Motor del canvi terapeutic → actitud del terapeuta. ↳ 3 condicions: - Aceptació i respecte: condició positiva incondicional cap al usuari. Quan es donen una sèrie de transaccions (complementaries/creuades/tancades/ ulteriors)entre dues o més persones, que succeeixen sempre igual, que distorsionen la realitat, i que deixen un sentiment de malestar, estem davant un joc-(patologia relacional) i l'acció terapèutica ha d'atendre-ho. Una altra proposta bàsica del AT és la de guió de vida o pla de vida de la persona, amb elements conscients i inconscients, que perfilen una figura trivial, perdedora, guañadora o de final tràgic per al desenvolupament de la persona. Decidit en la infància com a resposta a la pressió parental, entesa aquesta com a missatges que els pares envien als seus fills. Després de fer un anàlisi de tots els components referits a la posició existencial, a l’home d’abant la vida i les relacions, falta dir que essencialment l’objetiu terapèutic és restaurar o potenciar una posició existencial original, que és, segons aquest enfocament, «jo estic bé, tu aquestes bé». Així, fa conscients, responsables i lliures de reordenar, resignificar aquests guions de vida i estats del jo i adonar-se de un mateix per trobar formes més satisfactories per el camí del benestar i de la salut. 1.2.4. ALEXANDER LOWEN: PSICOTERÀPIA BIOENERGÈTICA - La importància de les empremtes que el procés evolutiu amb les diferents situacions traumàtiques han deixat en el cos. - Treballa a partir de desbloquejar les contractures i els talls d’energia vital que hi ha en el cos en forma de rigideses, manca de força o de flexibilitat i/o falta d’arralement en el terra i/o en les relacions i en l’entorn on es troba la persona. - Treballa l’escolta al cos per tal d’accedir a ressonàncies d’experiències emotives reprimides, ja que en el seu moment eren massa intenses per poder fer-lis front. - Les seves propostes inclouen moviment corporal, treball amb la respiració i potenciació de l’expressió de les emocions que s’estan vivint en el treball. Lowen considera la existencia d’una energia vital observable a partir dels seus efectes en els éssers vius (moviment, excitació, respiració) i, així, el concepte bàsic de la bioenergètica és: <<no tenim un cos, som un cos.>> Els conflictes poden ser localitzats en el cos. La fi de la teràpia bioenergètica és la potenciació màxima de les funcions vitals corporals (respiració, moviment, expressió) de tal manera que s'ajudi al pacient a recuperar la seva primera naturalesa. 1.3. Autorealització de Maslow Maslow (1908-1970): com es desenvolupen les capacitats dels éssers quan estan sanes. Va considerar que: - Persones sanes: no és només l’ absència de patologia, sino que suposa la presència de moltes qualitats, un benestar tan físic com psicològic. La persona sana té fortalitat personal i creativitat per obrir-se al món i a l’experiència; ser espontànea, innocent, que es meravella i està viu en el aquí i ara. - Maslow confecciona una jerarquia de necessitats. Les necessitats bàsiques són aquelles pròpies de la condició d’esser viu: les necessitats fisiològiques. A continuació estan les necessitats de seguretat, d’estar protegit, de tenir relacions humanes segures. En un tercer nivell tenim les necessitats de pertinença i d’estima: de pertànyer a un grup social, de afiliació. En un quart nivell trobem la necessitat d’autoestima, de tenir una relació sana amb un mateix, d’autoreconeixement i acceptació. L’últim nivell és el de l’autorealització. - Autorealització: és el desenvolupament complert dels potencials positius de la persona. Allò que el fa créixer com a persona (capacitat de resolució de conflictes, creativitat, autoconeixent, etc). “L’autorealització es pot descriure com el desenvolupament total dels talents,capacitats i potencialitats…”. En aquest nivell som autèntics, ens convertim en nosaltres mateixos i no el que s’espera de nosaltres, sense pors ni condicionaments. ⬇ AUTOREALITZACIÓ= PROCÉS (no un estat acabat). - Experiències pics: estats de molta intensitat on la persona percep el significat de la seva vida. - Resacralizar: necessitat de tornar a percebre vivències i aspectes positius i els valors més alts de les persones, la Terra i el cosmos. Estar disposat a veure als éssers sota l’especie de l’eternitat, simbòlics, sagrats. - Desacralizar: reduir el que ens envolta i a nosaltres mateixos a objectes, sense valor simbòlic. Mecanisme de defensa. - Característiques persona autorealitzada: · És una persona espontànea i natural que prefereix la senzillesa a l’ostentació i evita fer mal als demés. · Té molt bona percepció de la realitat, fent que pugui distinguir lo genuí o lo que es fals en els altres. · Té confiança per basar-se en el seu propi criteri i valors, i resisteix la pressió dels demés. · Persistent, creatiu i ingeniós amb les tasques quotidianes, capaç de sorprendres amb les coses bones de la vida. · És un ésser social que es preocupa per l’entorn i els demés, amb un humor respectuos que posa de relleu la naturalesa humana. - Conductes encaminades a l’autorealització: 1. Viure plenament, amb consciència i implicació emocional, concentració i dedicació. 2. Escollir el creixement en lloc de la por: confiat, lliure i creatiu per no caure en la pressió de l’entorn. En la seva intencionalitat es veu implicat un procés de creixement positiu. 3. Actualitzar el sí mateix sense fer valoracions ni judicis, només escoltant i respectar-nos a nosaltres mateixos, i sent sincers i coherents. Concepte freudia: el descobriment del veritable un mateix requereix el desenmascarament d’aspectes inconscients. 4. Ser sincers i assumir responsabilitat. 5. Atrevir-se a escoltar-se a un mateix, un autoconeixement sense desqualificar-se per actualitzar la nostre posició existencial i el que ens eleva com éssers vius i globals. 6. Actualització de las pròpies potencialitats. Supossa be allò que un vol fer. Esbrinar quines son les nostres potencialitats i dedicar-se a desenvolupar-les per la propia realització i el benefici dels altres. 7. Experiències cumbre, desfer-se d’una idea falsa. No cedir a les pors per experimentar tot allò que comporti un creixement, així descobrir com és un mateix, el que agrada, o com afecta l’entorn. 8. Descobrir el que un és en realitat, identificar les defenses, i trobar el coratje per renunciar a elles. Així doncs l’acció terapèutica consistirà en desenvolupar la resiliència - la capacitat que tenim per fer front a les nostres dificultats, límits, situacions difícils,-, a coneixes a un mateix, a escoltar l’impuls i respectar la naturalesa interna del propi ésser, la veritat que cura. 2.2. Psicologia de la Gestalt Apareix com protesta a la psicologia de Wundt; contra l’anatomia descriptiva dels element de la consciencia i l’expulsió del valors que també la composen. Gestalt→ forma, estructura. Fa descripció fenomenològica amb emergencia de la forma de tots els significats i objectes de la consciència. Els components més importants són: - El fenòmen: el fenòmen és lo que apareix, lo que es manifesta a la consciència y revela una essència. La seva descripció és més que les sensacions que provoca, també es descriu la relació entre tots els objectes experimentats. - El tot es més que la suma de les parts: quant percebem una melodia aquesta és més que la suma de les seves notes. La propietat dels fenòmens i experiències no radica en les parts, sino que l’essència està quan aquestes parts es construeixen d’una determinada forma. Així el coneixement es trova adequat a l’observació del compost (del tot), no desglossant les seves parts. - Teoria del camp: Kurt Lewin descriu el “espai vital” d’una persona com un camp dinàmic (T.camp) dins del qual la persona viu i té les seves vivències. La teoria de camp estipula que l’alteració de qualsevol de les parts afectarà a les demés, i el mateix passa per l’espai vital de la persona. - Lleis de la forma: a. Organització del camp perceptual=forma(grups parts conectades). ↳s’uneixen i forman l’estructura. És una organització natural en l’organisme. b. Estructura=figura i fons. La figura apareix sobre el fons, amb contorn. c. Les formes són simètriques. d. Hi han formes tancades i fortes, i formes obertes es completen a sí mateixes per adquirir l’equilibri i la simetria. e. La forma és la relació de les seves parts, més que el contingut d’aquestes. Organització/forma→ la relació de les seves parts → s’uneixen en grups → Estructura= figura i fons - Figura i fons: La Gestalt és la forma, i aquesta esta composada per figura i fons. En el camp perceptiu el fons es la totalitat del camp, i d’aquest emergeix una figura que es posa de relleu i ocupa el primer pla. La composició d’aquests dos factors és el que es pot traduir per gestalt. - Autorregulació organismica: de Kurt Goldstein, que aplica les lleis de forma no només per la percepció, sino per l’organisme com un tot amb validesa, ja que tenim una tendencia natural cap a una conducta ordenada, una autorregulació organismica en relació amb l’ambient. L’organisme actualitza les seves potencialitats envers la seva totalitat estructural (personalitat+entorn). 2.2. Aportacions dels neofreudians: Erich Fromm i Karen Horney 2.2.1. ERICH FROMM 2.2.2. KAREN HORNEY OBJECTIU: Acceptació i enfortiment del jo autèntic a través de la relació terapèutica. MOTIVACIÓ: deixar de patir i/o desenvolupar-se millor. PAPER DEL T: donar confiança, apreciar la part sana de la persona, ajudar a veure les estratègies, donar suport per afrontar l’ansietat que genera el prescindir d’elles i per fer-se responsable. FIN TERAPIA: - Autoacceptació, responsabilitat, coneixement d’un mateix, objectius clars i possibles i autonomia en el seu procés d’autorealització.