Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad

psicopatologia adults, Ejercicios de Psicopatología

Exercicis obligatoris,Prueba valuacion continua 3

Tipo: Ejercicios

2020/2021

Subido el 15/06/2021

suker_punch
suker_punch 🇪🇸

5

(4)

18 documentos

Vista previa parcial del texto

¡Descarga psicopatologia adults y más Ejercicios en PDF de Psicopatología solo en Docsity! PSICOPATOLOGIA D'ADULTS PROVA D’AVALUACIÓ CONTÍNUA NÚM. 3 (PAC3) Calendari: Data d’inici: 9/11/2020 Data d’entrega: 14/12/2020 Data de solució: 28/12/2020 Data de qualificació: 28/12/2020 Continguts:  Mòdul didàctic 3 Psicopatologia clínica (a excepció dels temes 1 i 2) Professorat col·laborador: Elena Angulo, Jordi Cid, Elena Garrido, Adolfo Jarne, Dámaris Muñoz i Adrià Seguer. Qüestions importants a tenir en compte: 1 Respecta l’extensió màxima que es marca a cada pregunta. 2 Cita les fonts d’informació (si no es tractaria d’un plagi) i cita-les segons la normativa APA. Les competències de síntesi i reflexió crítica respecte la informació consultada són fonamentals. 3 Sigues clar/a i ordenat/da en l’exposició de les idees. 4 Fonamenta suficientment les teves respostes. 5 No oblidis posar el teu nom i cognoms en el primer full. 6 La PAC ha de presentar-se preferiblement en format .doc, .docx. o .pdf. El tipus de lletra serà Verdana, Arial 10 o Times New Roman 11, interlineat 1,5. Si és necessari, l’extensió serà indicada a l’enunciat de cada pregunta. 7 No s’acceptaran treballs fora de la data d’entrega o amb indicadors de plagi. PSICOPATOLOGIA D'ADULTS Casos Pràctics 1 Llegeix el següent cas clínic i respon a les preguntes: Marga és una dona de 36 anys que és derivada pel metge de família perquè presenta un estat d'ànim decaigut que s'ha accentuat en les últimes setmanes a partir d'un desengany amorós. Refereix una ruptura dramàtica en què ella sent haver estat injustament tractada per aquest home que coneixia des de fa dues setmanes, i a qui ella considerava la seva parella. En el seu relat la pacient comenta que totes les persones que l'envolten li acaben fallant i li fan mal emocionalment. Explica que no es pot entregar al 100% als altres perquè sempre l'acaben decebent. Comenta que les seves relacions sempre acaben en desavinences i enutjos entre ella i les altres persones. Marga refereix que en aquestes situacions freqüentment "perd els papers" i que té explosions de ràbia que l'han portat a trencar coses, fins i tot a la seva última parella li va pintar les parets de casa amb insults. Aquests conflictes li generen tant estrès que en la majoria d’ocasions no recorda res del què ha passat. Són les altres persones les que li expliquen el què ha fet. Aquesta vivència sobretot la té en les seves relacions amb els homes amb qui té expectatives que arribin a ser la seva parella. No se sent entesa pels altres. En les trobades familiars sempre es donen situacions conflictives amb els seus germans. Sent que la seva família la menysprea i que no la tenen en consideració. Quan nosaltres l'atenem explica que se sent buida, amb una profunda tristesa, cansada i amb ganes que tot acabi. En l'últim any ha tingut diversos ingressos hospitalaris causats per intents autolítics fallits. Marga explica que l'últim ingrés es va donar després d'una discussió amb un dels seus germans en un dinar familiar on es va sentir tan injustament tractada que va marxar al lavabo i allà es va prendre la caixa d'ansiolítics que la mare guardava en un calaix. Té èpoques d'un to emocional molt decaigut i d'altres, que majoritàriament coincideixen amb els primers moments d'estar coneixent a alguna parella, en què està contenta i molt atenta al seu aspecte físic. En el seu relat s'observa que la seva por a la solitud la porta a buscar activament i impulsivament trobades sexuals (moltes d'elles sense protecció) amb altres homes i amb més d'una persona alhora. Marga relata tota aquesta vivència de forma atropellada, i massa ràpida, passant d’un tema a l’altre movent les cames amb rapidesa i nerviosisme. En els moments que ella descriu de "baixada" descuida la neteja i l'ordre a casa, consumeix alcohol i altres drogues i dorm la major part del dia. 1.1 Descriu la semiologia que detectes La pacient presenta la següent semiologia: PSICOPATOLOGIA D'ADULTS s'ha esforçat per donar el màxim d'ella mateixa. Arriba a consulta després que el seu marit i fills li han dit que la situació a casa s'està tornant insostenible. A finals d'abril, la Rosa es va contagiar de la COVID a l'hospital on treballava. Ho va passar molt malament. No va arribar a estar ingressada però va estar aïllada a una habitació de casa seva amb control mèdic diari. Va perdre l'olfacte i el gust, va patir molt mal de cap, va tenir algunes complicacions cardiorespiratòries (taquicàrdies, fatiga i dolor al pit) i moltes picors al cos. Quan van fer les PCR a la família, van veure que tots 4 eren positius però tant el Pol com els nens van ser asimptomàtics. Quan al cap d'un temps els han fet les proves de serologia, cap dels 4 té anticossos. L'aïllament de la Rosa a casa va durar aproximadament un mes perquè així com el seu marit i fills en 10 dies ja van donar negatiu a les PCR, ella encara va estar donant positiu fins a finals de maig. Des de l'agost que ja no té mal de cap, les picors li han anat marxant, la seva saturació d'oxigen en sang actualment és perfecta però encara no ha recuperat del tot l'olfacte i el gust. Arran de patir la malaltia, a la Rosa li ha aparegut una por irracional a tornar a contagiar-se. De fet, diu tenir tanta por que no s'atreveix a sortir de casa. Refereix no poder evitar que se li activi el pensament de les possibles formes en què el virus pot entrar al seu cos i sent que "soc responsable que ningú en la família el torni a agafar". Ha fet que li portin la compra a casa i quan arriba, la desinfecta tota amb una dissolució d'aigua i lleixiu. Alguna vegada fins i tot ha hagut de repetir l'operació de desinfecció perquè un cop ha acabat de desinfectar té el dubte de si ho haurà fet prou bé o si el drap que ha fet servir es pot haver infectat i en realitat haurà escampat el virus per tota la compra. Així que prefereix repetir l'operació de desinfecció per evitar l'ansietat que li genera el dubte. Relata que li provoca molta ansietat tocar qualsevol cosa que pugui estar infectada i imaginar com pot passar-li el virus a les mans i d'allà a qualsevol cosa o part del cos que es toqui. Ha deixat de fer servir lentilles per evitar tocar-se els ulls (i perquè portar ulleres creu que li fa de pantalla protectora als ulls). Constantment està netejant amb desinfectant i té totes les finestres de casa obertes. Refereix que "a vegades, estic netejant i de cop em paro al mig del menjador i em sembla com si no estigués a casa meva, com si estigués a una casa estranya". Aquests episodis se li passen de seguida i segueix netejant. Ella de sempre ha estat escrupolosa amb la neteja però mai havia arribat a aquests extrems. Tot i que ja fa molts anys que tenien una persona que els anava a casa a fer la neteja, arran d'aquesta situació, la Rosa ha rebutjat aquesta ajuda per por al contagi i perquè considera que ningú ho pot fer igual de bé que ella. La Rosa, actualment, es renta tan sovint les mans amb aigua molt calenta i sabó que ja té algunes ferides a les mans. Per aquest motiu ara porta guants i fa sevir hidrogel al damunt i se'ls canvia més de 4 cops al dia. Ha obligat al seu marit i fills que quan venen del carrer es treguin la roba només entrar a casa i dutxar-se. La roba que portaven la renta a 90 graus. PSICOPATOLOGIA D'ADULTS Ha obligat els seus fills a anar amb mascareta dins de casa perquè està convençuda que quan estan amb els seus amics se la treuen i no mantenen la distància de seguretat. Si no respecten el fet d'anar amb mascareta per casa, ella es tanca a la seva habitació i no surt fins que se la posen. Tots els objectes que arriben a casa i no es poden rentar amb aigua i lleixiu els deixa en "quarantena" 1 setmana mínim abans de tocar-los. I segueix dormint en una habitació ella sola per evitar respirar el mateix aire que el seu marit a la nit. Tota aquesta situació està generant molts problemes i tensions familiars. Ella reconeix que està tenint una reacció exagerada i que racionalment sap que no cal fer tot el que ella fa, però diu que li genera massa angoixa pensar que pot tornar a infectar-se i que només es tranquil·litza a través de la desinfecció i neteja. D'altra banda, les notícies de la TV i les converses en el grup de Whatsapp dels companys de feina, fan que tingui molt present la situació que es va viure a l'hospital durant la primera onada i la por que es repeteixi, i com la higiene és una de les eines per a combatre el virus. Actualment dorm bé perquè des de fa 15 dies es pren un Orfidal abans d'anar al llit. Abans de fer-ho, es despertava de matinada i no aconseguia tornar a agafar el son. És l'única medicació que pren. Des de fa una setmana diu sentir-se "especialment trista i desesperançada perquè no veig quan acabarà això". És pessimista amb el fet que es pugui trobar una vacuna eficaç i segura i refereix que li genera "molta frustració veure que la gent és tan irresponsable com per no portar bé la mascareta o fer festes clandestines". Això li genera també molta irritabilitat i angoixa i ho paga amb els de casa. Darrerament li està costant aixecar-se del llit al matí i espera que marxin el marit i els fills per a fer-ho i començar amb les rutines de neteja. Se sent esgotada, sense forces ni ànims. Se sent culpable per no haver-se pogut reincorporar a la feina com han anat fent els companys i companyes que coneix que també s'havien infectat. Ella sap que van curts de personal, però no es veu amb forces de tornar- hi, ni tan sols en la modalitat de fer les visites per telèfon, tal com li han ofert a la feina. La Rosa es mostra en alguns moments, lenta i distreta en el seu discurs i fins i tot en algun moment es queda "en blanc" i necessita uns segons per a reprendre el fil de què està explicant. També necessita una mica de temps més de l'esperable per a respondre les preguntes que se li fan. Ella n'és conscient i ho atribueix al "cansament" que li provoca tota aquesta situació. 2.1 Descriu la semiologia que detectes La pacient presenta la següent semiologia: Alteracions en la consciencia: Alteracions de la consciencia: PSICOPATOLOGIA D'ADULTS Desrealització: Sentiment d'estranyesa en ambients coneguts ( està netejant ,es para i te sensació d'estranyesa no coneix el seu menjador ,es com si no estigues a casa meva). Alteracions de l'atenció: Inhibició de l'atenció: li costa centrar l'atenció durant l'exploració. Respostes mínimes,actitud ralentitzada. Parapropexia: La Rosa tè fixació ente el virus i el contagi. Distractibilitat:S’observa distracció en l’entrevista Alteracions del pensament : Bloqueig de pensament: és la brusca detenció de el pensament que no pot continuar el seu procés associatiu, observant-se que el subjecte es com si se li escapés, a l'aturar- se el procés, aquest bloqueig dura pocs segons(la ment en blanc). Trastorn de contingut del pensament: preocupacions, dubtes,temors,obsessió per la neteja. Alteracions en la afectivitat: Ansietat i angoixa: A nivell subjectiu l'ansietat es manifesta per la por a tornar-se boig o morir, la sensació d'espera que alguna cosa dolenta li pugui passar a ell oa un familiar, la dificultat de concentració, la irritabilitat, etc (pensa que pot tornar a infectar-se i encomanar a la seva família). Alteracions de la psicomotricitat: Disminució activitat psicomotriu: Alentiment de la activitat ( ultimament li costa molt llevar-se del llit). Alteracions del llenguatge: Augment de la latència(resposta: Necessita mes de temps per contestar. Alteracions de la son: Insomni:Incapacitat per conciliar la son ( pren Orfidal per descansar per les nits). 2.2 Formula el diagnòstic i justifica’l segons els criteris del DSM-5 El diagnòstic d’aquesta pacient es trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) (F303.3),que es manifesta per la presencia de les següents característiques: Idees obsessives i/ conductes compulsives. La Rosa intenta evitar els pensaments i impulsos ,fent un altre cosa o pensament(compulsió). PSICOPATOLOGIA D'ADULTS aviat es censuraven amb càstigs. El pacient refereix que en la seva vida adulta amb l'ajuda de la seva dona, ha aconseguit construir un model de família en què tinguin cabuda les no obligacions. No obstant això, cada vegada que Albert té la possibilitat de descansar, gastar diners en regals per a ell, donar-se capritxos, etc ... experimenta un entumiment en els braços i les cames. El pacient presenta aquests símptomes des dels 20 anys. En tots aquests anys ha destinat molt de temps i diners a visitar nombrosos especialistes que li han realitzat diversos tipus de proves a partir de les quals han descartat qualsevol malaltia orgànica i / o neurològica. L'Albert se sent angoixat i preocupat per aquesta sensació corporal que el porta interferint molts anys a poder tenir una vida plena i satisfactòria. L’Albert presenta criteris de trastorn neurològic funcional(F44.4),perquè s'observen símptomes intrusius ja que re-experimenta en forma d’emocions i sensacions físiques (entumiment en els braços i las cames),del que es va esdevenir. Aquesta simptomatologia pot arribar a interferir greument en la vida quotidiana de la persona, tant en la vida personal, com social i laboral. 3.5. Indica quina és la resposta emocional i conductual més habitual d'una persona que presenta algun tipus de fòbia. Justifica i posa un exemple que clarifiqui la teva resposta. La fòbia, pot definir-se com una por extrema, i per tant implica una consideració clínica de la por (Sandín, 1999). " Marks (1969) va estudiar les característiques que tenen les fòbies ( Les fòbies situacionals poden presentar-se tant soles com formant part del quadre agorafòbic i alguns les han considerat, especialment a la claustrofòbia, com una forma moderada d'aquest últim trastorn. Els claustrofòbics poden presentar no només por a asfixiar (per falta d'aire, per bloqueig de l'accés d'aire o per una disfunció psicofisiològica) o la restricció (no poder moure, no poder sortir d'un lloc), sinó també a perdre el control o tenir un atac de pànic. 1. Són pors intensos i desproporcionats respecte el perill real de la situació; si la persona és adulta sol ser conscient que la por és excessiu. 2. Les reaccions de por són irracionals (no es poden explicar ni raonades). Els arguments lògics solen ser irrellevants (tant és si s'explica a l'individu el caràcter inofensiu de la situació no sol ser efectiu per reduir la por). En edats adultes, la persona sol ser conscient que les respostes de por són irracionals. 3. Les respostes de por no poden ser controlades voluntàriament. Els esforços de la persona per vèncer la por no són efectius. 4. Por condueix a l'evitació de la situació temuda. Aquesta és una característica típica de les fòbies. La persona evita la situació amenaçant o escapa si inesperadament es troba davant seu. De vegades es tolera la situació però experimentant un elevat nivell de por i malestar. Les principals característiques son (Marks 1969):Exagerada,irracional,involuntari i conducta d’evitació. PSICOPATOLOGIA D'ADULTS Segons classificació DSM-V hi han diferents tipus de fòbia especifica segons l’estimul fòbic. Animal,ambient natural,situacional i por a les practiques hospitalàries,també hi han d’altres tipus. Exemple:Una persona no pot agafar mai un ascensor per que te claustrofòbia,aquest tipus de fòbia es situacional. Les fòbies situacionals poden presentar-se tant soles com formant part del quadre agorafòbic i alguns les han considerat, especialment a la claustrofòbia, com una forma moderada d'aquest últim trastorn. Els claustrofòbics poden presentar no només por a asfixiar (per falta d'aire, per bloqueig de l'accés d'aire o per una disfunció psicofisiològica) o la restricció (no poder moure, no poder sortir d'un lloc), sinó també a perdre el control o tenir un atac de pànic. 3.6. Omple la següent taula amb les errades cognitives més freqüents en els trastorns de l’afectivitat, la seva descripció i un exemple concret (extensió màxima d’una fila per a cada tipus d’errada). Tipus d’errada Descripció Exemple concret Inferència arbitrària Conclusions sense evidencia,fins i tot que les evidencies contraries presten suport a les conclusions. "Com sempre tinc raó, vaig a tornar a tenir raó faci el que faci, pensi el que pensi" Abstracció selectiva Focalització sobre components en una situació, ignorant parts rellevants,acabant explicació sobre aquests. No me a saludat una companya del treball, no li caic bé. Sobregeneralització Generalització de varis o únic fet,contingut negatiu per a un mateix. Aquesta es altre assignatura que no aconsegueixo aprovar Magnificació iminimització Magnificació i minimització segons tipus de fets ( positius,negatius). Aprovaré totes les assignatures amb MH,perquè els professors saben que tinc la raó en totes les respostes. Personalització Inclinació a relacionar successos externs a un mateix,sense justificació en la relació d’aquest. La professora em mira mentre estic fent l’examen,segur que em suspèn. Pensaments absoluts i dicotòmics Tendència a classificar les experiències en categories oposades. Tot el que faig es un desastre. 3.7. Reflexiona sobre el paper de les compulsions en el manteniment de les obsessions en el Trastorn Obsessiu Compulsiu des de la perspectiva de les teories conductuals. Justifica i posa un exemple que clarifiqui la teva resposta. PSICOPATOLOGIA D'ADULTS El 1920 Watson i Rayner van ser els que van establir els principis de el model de condicionament clàssic de les fòbies, suggerint que qualsevol situació o estímul (principi de "equipotencialitat") inicialment neutre (EC) pot adquirir la propietat d'incitar respostes de por (RC) per la seva associació amb estímuls nocius traumàtics (EI) L'ansietat és entesa en aquesta teoria com una resposta emocional condicionada. Les característiques principals del model són: La repetició de l'associació entre els ECS i els EI incrementarà la força de la RC de por. Les reaccions de por fòbic s'afavoreixen quan la intensitat de por induït pels EI és elevada. Altres estímuls neutres similars als ECS poden incitar reaccions de por, sent aquests grans a major semblança amb els ECS. El model bifactorial de Mowrer ha estat considerat com el segon gran model de condicionament de l'ansietat. Es recolza en el paradigma de l'evitació activa. Explica el fenomen de no-extinció de la resposta condicionada. És una teoria de 2 factors perquè implica tant al CC com al CO. Segons aquesta teoria, el trastorn obsessiu-compulsiu es desenvoluparia en dues fases: en una primera fase (fase d'adquisició de por), un estímul neutre (ex una cigarreta) adquireix la capacitat d'incitar ansietat mitjançant una associació amb una experiència aversiva (per exemple pensar en la possibilitat de provocar un incendi) .En una segona fase (fase d'evitació), la persona comença a realitzar rituals compulsius i / o neutralitzacions amb l'objectiu d'alleujar el malestar que li provoca l'ansietat. D'aquesta manera, la por obsessiu es veu negativament reforçat per l'alleujament que suposa la reducció de l'ansietat (procés de reforçament negatiu). Una formulació semblant és la de Seligman al voltant de el concepte de preparació. Seligman va definir la dimensió de preparació establint un continu teòric: depenent de les característiques específiques dels esdeveniments associatius, l'organisme pot estar "preparat" (ve donat per les respostes instintives) , "no preparat" o "contrapreparado". Segons Seligman el nombre de vegades que cal apariar l' EC i l'EI perquè es produeixi el condicionament és una mesura operacional per establir el continu de preparació. (Extensió màxima de la pregunta 3: mitja pàgina per pregunta). 4. Digues si les següents afirmacions són verdaderes o falses i justifica la teva resposta. 4.1 Una persona que actualment mostra un episodi depressiu major sempre haurà de rebre el diagnòstic de Trastorn depressiu major. Fals. L’associació entre trastorn depressiu i d'ansietat és alta i amb diverses combinacions simptomàtiques en les seves manifestacions. 4.2 En els episodis mixtos de l’estat d’ànim solen estar presents els símptomes psicòtics i la ideació suïcida. Veritable. En l'episodi mixt se succeeixen diferents estats d'humor com la irritabilitat, eufòria o tristesa accelerant en poques hores o en el mateix dia els símptomes característics d'episodis psicòtics i el pensament suïcida. 4.3 Si un pacient ens diu que “creu que la seva mare va morir perquè ell ho va desitjar en enfadar-se amb ella perquè no el deixava sortir de festa”, estem davant un exemple d’errada
Docsity logo



Copyright © 2024 Ladybird Srl - Via Leonardo da Vinci 16, 10126, Torino, Italy - VAT 10816460017 - All rights reserved