Psicobiología de los Trastornos de Alimentación: Anorexia, Bulimia y Obesidad - Prof. 25, Apuntes de Psicobiología

¡Descarga Psicobiología de los Trastornos de Alimentación: Anorexia, Bulimia y Obesidad - Prof. 25 y más Apuntes en PDF de Psicobiología solo en Docsity! Actividad 1: Seminario PSICOBIOLOGIA DE LOS TRASTORNOS DE LA ALIMENTACIÓN Tots els pacients amb aquests trastorns tenen alguna alteració en el prefrontal (inhibició del controls dels impulsos, reforç al menjar). Anorexia: hipercontrol impulsos, donen més reforç a llarg termini estar primes que no a la satisfacció de saciar la gana. Bulimia: hipercontrol i a de sobte descontrol impulsos. Obesitat: descontrol impulsos, molt reforç a la sacietat de menjar F0E0 addicció al menjar. També hi influeixen l’entorn, altres trastorns psicologics (depresió, ansietat...), altres malalties, genètica... ¿VERDADERO O FALSO? • Se dice que una persona tiene un metabolismo eficaz cuando puede ingerir copiosas comidas sin engordar. F, et permet menjant poc fer molta reserva. • El índice metabólico de un individuo puede reflejar las condiciones del ambiente en que han vivido sus antepasados. V • Las diferencias en el peso corporal de un adulto parecen tener una base hereditaria y no son influidas por la alimentación recibida durante la infancia. F totes dues coses tenen el seu pes. (Leptina -anorexigen- mecanisme de sacietat segregada en el teixit adipos que circula en sang i ha de pasar a l’hipotalem – en el liquid encefaloraquidic que aixi és com es sap si penetra bé en el cervell i hi ha sensibilitat a la leptina-.). Nens amn desnutricio infantil, de grans tenen sobrepes (ja que de petits, mejnant poc tenen més reserva per l’adaptació); per tant, tant tenir sobrepes infantil com desnutrició són perills de tenir obesitat de adult. L’hipotalem en el Nucli Arquejat segrega el NeuroPeptidY (NPY) – orexigen- fa tenir gana. • El ambiente puede favorecer la aparición de anorexia/bulimia pero no de obesidad. F • El ejercicio excesivo en las anoréxicas contribuye a incrementar la sensación de hambre. F, si tenen poca reserves de lipids, fer exercici fisic és una manera de forçar el cos a utilitzar les poques q tenen. Aixi se’ls atura la sensació de gana en el moment però a la llarga és pitjor ja que es queden sense reseves. • Las personas con anorexia presentarán niveles reducidos de NPY y de leptina en el líquido céfaloraquídeo. F el NPY esta alt: gana, i la Leptina esta baixa: no sacietat. Per tant, no és que el sistema estigui alterat. El factor que fa que no mengin és el lobul prefrontal (inhibició dels impulsos). • Los niveles de NPY en las pacientes con anorexia se pueden relacionar con la desaparición de la menstruación. V i també els de la leptina (Leptina baixa: no sacietat i NPY alt: gana) tenim poques reserves no podem perdre les poques q existeixen en mantenir un bebe si en prou feines ho aconseguim per a nosaltres.