Redacció dels robots socials, Monografías, Ensayos de Catalán

¡Descarga Redacció dels robots socials y más Monografías, Ensayos en PDF de Catalán solo en Docsity! Fins no fa gaire la recerca en robòtica i l’evolució dels robots en la ciència-ficció havien seguit trajectòries paral·leles, amb escassa interconnexió. Els robots in- dustrials de les cadenes de producció tenien poc a veu- re amb els androides dels relats d’Asimov o de Philip K. Dick. En els darrers anys, avenços espectaculars en disciplines com la mecànica, l’electrònica i la informàtica, junt amb la necessitat d’obrir nous mercats, han portat al desenvolu- pament de robots hominoides, ja no confinats a les fàbriques, sinó pensats per interactuar amb les persones en entorns assistencials, urbans o, en general, en el sector serveis. Són els denominats genè- ricament robots socials. Aquest desplaçament de la ro- bòtica de l’àmbit industrial a l’àm- bit social ha afavorit l’interès dels investigadors científics per l’es- peculació literària de la ciència- ficció, i han sorgit diverses iniciatives que busquen la sinergia entre ambdues comunitats. ■ INSPIRACIÓ MÚTUA ENTRE CIÈNCIES I LLETRES En l’última edició del congrés més prestigiós de Robò- tica, l’IEEE Conference on Robotics and Automation –ICRA’13–, després de les sessions tècniques tingué lloc per primera vegada un fòrum obert al públic general centrat en la confluència de la robòtica amb les humani- tats.1 Els ponents van ser quatre professors universitaris –dos de departaments d’enginyeria i dos de lletres–, un director de cinema, un artista que utilitza ginys robò- tics en les seves actuacions escèni- ques, un representant de la Comis- sió Europea i una investigadora en robòtica i escriptora. Un tema que s’hi va debatre i que resulta clau per a l’acceptació social dels robots és l’efecte un- canny valley (“vall inquietant”), que té els seus orígens en la filo- sofia grega i ha estat profusament tractat en la literatura psicoanalí- tica. Aquest efecte descriu la res- posta emo cional d’una persona davant d’un ésser artificial –en el cas que ens ocupa, un robot– que resulta ser més positiva i empàti- ca com més antropomòrfic és l’ésser, fins que s’arriba a un punt en què la semblança excessiva provoca una repulsió sobtada (figura 1). La cooperació entre tecnòlegs i humanistes és també essencial per intentar predir la influència de la robòtica 1 <http://www.icra2013.org/?page_id=1272>. MÈTODE MONOGRÀFIC MÈTODE Science Studies Journal (2014). Universitat de València. DOI: 10.7203/metode.82.3546 Article rebut: 07/04/2014, acceptat: 13/05/2014. ROBOTS SOCIALS UN PUNT DE TROBADA ENTRE CIÈNCIA I FICCIÓ CARME TORRAS Els robots industrials i els androides de la ciència-fi cció, tan diferents fi ns ara, comencen a confl uir gràcies al ràpid desenvolupament de la robòtica social. Atesa la creixent necessitat de mà d’obra en el sector assistencial i de serveis, s’estan dissenyant robots que puguin interaccionar amb les persones, ja sigui atenent discapacitats i gent gran, fent de recepcionistes o dependents en centres comercials, o àdhuc actuant de mestres de reforç o mainaderes. En aquest context, proliferen les iniciatives per facilitar la inspiració mútua entre tecnociència i humanitats. Qüestions ètiques com la infl uència de les mainaderes robòtiques sobre el psiquisme infantil, abans tractades en obres literàries, són ara de- batudes en fòrums científi cs. Paraules clau: robots socials, intel·ligència artifi cial, ciència-fi cció, Asimov, roboètica. «EL DESPLAÇAMENT DE LA ROBÒTICA DE L’ÀMBIT INDUSTRIAL A L’ÀMBIT SOCIAL HA AFAVORIT L’INTERÈS DELS INVESTIGADORS CIENTÍFICS PER L’ESPECULACIÓ LITERÀRIA DE LA CIÈNCIA- FICCIÓ» en l’evolució futura de la societat. Hi ha importants dificultats me- todològiques per fer aquesta pre- dicció (Ballesté i Torras, 2013). Sempre apareixen usos impre- vistos per a qualsevol tecnologia que es desenvolupi (Ihde, 2002), com ha estat el cas dels telèfons mòbils, pensats inicialment per a interaccions comercials. És clar que el desenvolupament tecno- lògic no es pot estudiar al marge del context sociocultural (Berger i Luckmann, 1966). A més, cal te- nir en compte les limitacions del llenguatge per descriure el futur; citant Heidegger: «És a través de la tecnologia que percebem el mar com a navegable.» Atesa la dificultat de predir l’evolució d’una societat tecnifi- cada, una opció raonable és ima- ginar diferents escenaris futurs possibles i encetar un debat sobre els avantatges i inconvenients de cadascun per tractar d’orien- tar la recerca tecnocientífica en la direcció més desitjable. Això és el que ha intentat la Comissió Europea amb Futurium,2 una pla- taforma on qualsevol persona pot contribuir amb la seva visió del futur. Buscant més pro- fessionalitat, altres iniciatives han recorregut a escrip- tors de ciència-ficció per delinear escenaris futurs tan variats i consistents com sigui possible. A la Universitat Estatal d’Arizona es va crear el 2012 el Centre per la Ciència i la Imaginació.3 La idea va sorgir d’un provocador discurs que Neal Stephenson (2011) va fer davant del president de la universitat, en què l’escriptor va afirmar que els científics actuals ha- vien perdut la capacitat de pensar i fer «coses grans», com abans havien impulsat el programa espacial Apo- llo o el microprocessador. El president va respondre que potser eren els escriptors de ciència-ficció els qui estaven fallant perquè no evocaven futurs ambiciosos que inspiressin els científics a fer-los realitat. Com a resultat, el centre acull actualment diversos grups de recerca que apleguen investigadors en ciències i lle- tres per tal de dissenyar i provar d’assolir objectius ambicio sos que configurin el futur. 2 <http://ec.europa.eu/digital-agenda/futurium>. 3 <http://csi.asu.edu>. Entre els projectes del Centre per la Ciència i la Imaginació hi ha la continuació d’una iniciativa engegada per l’empresa Intel, The Tomorrow Project (“el projec- te demà”), en què va demanar a quatre escriptors de ciència-ficció que escrivissin sengles relats so- bre la utilització futura dels seus productes en fotònica, robòtica, telemàtica i sensors intel·ligents. El llibre amb els quatre relats és de lliure accés (Rushkoff et al., 2012), com també ho és un segon volum aparegut recentment on, des de les arts plàstiques i l’escriptura, i fruit del treball realitzat en aquest centre, es proposen solucions als grans reptes que afronta la humanitat avui dia. En l’àmbit de la robòtica, la trobada entre ciència i ficció es produí força abans que es gestessin els pro- jectes esmentats. Fa més d’una dècada que els robots de ficció i els desenvolupats als laboratoris de recerca comparteixen The Robot Hall of Fame4 (“la sala dels robots famosos”), una iniciativa que la Universitat de Carnegie Mellon engegà el 2003 per cridar l’atenció so- bre la creixent aportació dels robots a la societat. Cada dos anys, per votació popular oberta a tothom, s’hi in- corporen quatre robots, ja siguin reals o ficticis. Entre els robots homenatjats, hi ha WALL-E, de la pel·lícula de Disney amb el mateix nom; els C-3PO i R2-D2, de La guerra de les galàxies; Robby, de Planeta prohibit; el robot PackBot, que va intervenir després del desastre de Fukushima, i el quadrúpede BigDog (figura 2). 4 <http://www.robothalloffame.org>. Encontres MONOGRÀFIC zi xa m f Figura 1. L’efecte uncanny valley descriu la resposta emocional d’una persona davant d’un ésser artifi cial en funció del seu antropomorfi sme. L’androide Saya (a l’esquerra), desenvolupat a la Universitat de Tòquio, desperta reaccions menys positives que el robot de la pel·lícula WALL-E (a la dreta). «LA PARAULA ‘ROBOT’ APAREGUÉ PER PRIMERA VEGADA EL 1920 EN UNA OBRA TEATRAL DEL DRAMATURG KAREL CAPEK. EN TXEC, ‘ROBOTA’ SIGNIFICA “TREBALL”» T o k yo U n iv e rs it iy MÈTODE