Reseña de la pelicula "Wilaya", Ejercicios de Antropología

¡Descarga Reseña de la pelicula "Wilaya" y más Ejercicios en PDF de Antropología solo en Docsity! David Abellaneda Història Contemporània Comparada Ressenya de la sessió amb la projecció de la pel·lícula “Wilaya” Dintre del cicle Gènere i Descolonització… Al meu entendre, hem vist un film que retrata molt en profunditat les seqüeles del que va ser el colonialisme al voltant del món, centrant-nos òbviament en el territori que va resultar damnificat sigui com sigui est. Se sol retratar més en termes econòmics, amb enfocaments més generalitzats de la població o descendents d'aquests, sense parlar de la família en si. Els sahrauís en la seva interminable lluita i resistència, han vist com la seva idiosincràsia ha estat totalment alterada i que això ha generat forts xocs socials que crec jo mai tindran reparat. Germans que han hagut de créixer en diferents contextos culturals, sempre guardant una espècie de rancor per aquell pel qual tots es van sacrificar per a aconseguir-li una “vida” millor. Aquesta persona, sense saber d'on és, volent ser part d'un país que la va acollir però adonant-se que els llaços que un dia va haver de deixar enrere per temes aliens a ella l'arrosseguen sentimentalment. Malgrat les dificultats volent-se anteposar als canvis que ella sap que en el seu món són possibles. Parlem de quan es converteix en la primera dona que s'atreveix a conduir per a poder ajudar a altres campaments, no portar la roba establerta sent dona i musulmana però al final acceptant, la utilització del mòbil o el vocabulari/idioma que ella usa habitualment però que es contraposa al dels seus germans… tot això deriva com a punt més fonamental a conscienciar-se sobre la lluita del seu poble i com ha de fer-se càrrec del llegat familiar. També és crucial ressaltar el retrat de la generació jove sahrauí, és en el que es basa el film bàsicament, veure els diferents punts de vista i les relacions entre ells en el seu marc de resistència. El personatge de Said em sembla molt remarcable, totalment diferent a la nostra protagonista però iguals en un cert sentit. Tot el comentat, sense deixar de banda l'esment de què això es tractava d'un film, i suposo que encara que es volia mostrar de manera realista, vulguis o no sempre està romantitzat. No em puc ni imaginar les barbaritats que tant Espanya, el Marroc, França o Algèria al llarg de la història han perpetrat sobre el poble del Sàhara amb total impunitat. El conflicte per la independència d'aquest territori i l'encara existència de les “Wilayas”, només em fa tenir més present la perpetuació del colonialisme aquí i allà. Amb ser més civilitzats no basta, falta rendir comptes.