Malinowski y Evans: Investigaciones Antropológicas en Nueva Guinea y el Sudán - Prof. Best, Apuntes de Antropología Social

¡Descarga Malinowski y Evans: Investigaciones Antropológicas en Nueva Guinea y el Sudán - Prof. Best y más Apuntes en PDF de Antropología Social solo en Docsity! Descargado en: patatabrava.com TALLER D'ETNOGRAFIA (UB) COMPARACIÓ DE DOS OBRES ETNOGRÀFIQUES PROF. 12-13 RESENYA COMPARADA Els Argonautes del Pacífic Occidental B. Malinowski Brujería, mágia y oráculos entre los Azande Evans-Pritchard Sara Rodríguez Venegas Antropologia Social i Cultural Taller d’Etnografia Grup B Introducció Bronislaw Kasper Malinowski, considerat el pare de l’etnografia, un dels més grans reconeguts de la ciència antropològica, en gran part gràcies al seu treball d’investigació a les Illes Trobriand, Nova Guinea. Nascut a el 7 d’abril del 1884 a la ciutat polonesa de Cracòvia. Doctorat en Filosofia, però, al 1908 neix la seva passió per l’Antropologia després d’haver llegit La rama dorada de l’antropòleg escocès Frazer, i és quan al 1910 inicia els seus estudis d’Antropologia a la London School of Economics. Al 1914 Malinowski parteix cap a Nova Guinea, on s’instal·la entre els indígenes de Mailu amb l’objectiu de dur a terme una investigació antropològica. Però, al 1915 es trasllada a les Illes Trobriand, on emprèn un treball de camp que marcarà una fita pel que fa la història de l’Antropològia. Trobriand, era necessari viure amb els indígenes, conviure com un indígena més, amb les seves costums, cultura, religió i tot el que comportés. I és el que va fer. En la seva arribada a les Illes Trobriand i tenir els seus primers contactes amb els pocs homes blancs que hi habitaven allà, és va adonar de que si es quedava vivint amb ells, no conseguiria dur a terme una investigació plena com ell volia, ja que es va adonar que aquells homes, després d’estar anys “convivint rodejats d’indígenes” seguien tenint una actitud cap a ells amb prejudicis, dient que era impossible d’apropar-se i tenir una relació amb ells. És per això que Malinowski va decidir viure ell sol, en la comunitat dels indígenes, vivint com un més d’ells. Evans va seguir el model d’investigació de Malinowski, i en la seva investigació també va dur una convivència amb els azande. Però ell, ha diferència de Malinowski, si que es refugiava a la llar dels no indígenes, com per exemple amb els senyors Hillelson, o el governador de Zandeland. No va suposar gens difícil l’arribada d’Evans a terres indígenes, ja que aquests estaven acostumats a rebre a forasters interessats en la seva vida, i per tant, el van rebre molt amablement i van contribuir moltíssim en ajudar-lo a endinsar-se en la seva cultura. Malinowski no ho va tenir tan fàcil en la seva arribada a les Trobriand. Crec que és necessari comentar les següents cites extretes de la seva obra referent a la seva arribada a les terres indígenes i els seus primers contactes amb aquets: “Recordo molt bé les llargues visites que vaig rendir als poblats durant les primeres setmanes, i el descoratjament i la desesperança que sentia després de haver fallat rotundament en els molts intents, obstinats però inútils, de entrar en contacte amb els indígenes o de fer-me amb algun material. Vaig tenir períodes de tal desànim que em vaig tancar a llegir novel·les com un home pot donar-se a la beguda en el paroxisme de la depressió i el avorriment del tròpic”. (22) També vaig cometre, una i altre vegada, faltes de cortesia que els indígenes, bastant familiaritzats amb mi, no van tardar en senyalar-me. Vaig tenir que aprendre a comportar-me i, fins a cert punt, vaig adquirir el seu sentit de les bones i les males maneres indígenes”. (26) Clarament amb aquestes cites veiem que els principis de Malinowski en el seu terreny d’investigació no varen ser fàcils degut a un difícil primer contacte amb els habitants. Però poc a poc es va anar fent amb la seva confiança i ràpidament va aprendre l’idioma per poder-se comunicar plenament amb ells. Evans també va aprendre l’idioma dels azande, amb l’ajuda d’unes notes i diccionaris que van deixar uns antropòlegs que ja havien estat allà anteriorment. Tots dos autors van residir a les terres natives durant uns 2 anys aproximadament, i durant aquest temps van dur a terme les seves investigacions amb l’objectiu d’estudiar aspectes concrets d’aquestes societats, mantenint una convivència plena (o casi plena en el cas d’Evans) amb els indígenes. Si alguna cosa van aconseguir aquets dos autors, durant la seva convivència amb els indígenes, va ser guanyar-se la confiança d’aquets, cosa que els hi va servir en gran part per executar una clara i precisa investigació. Forma i estructura Ambdues obres estan estructurades en: una introducció, el desenvolupament de la investigació dividit en capítols i una conclusió. En la introducció expliquen el mètode de treball que han empleat per a realitzar el llibre, és a dir la posició d’observador participant entre els indígenes, i un breu resum del tema central de les obres, és a dir, del kula en el cas dels Argonautes i la màgia en el cas dels Azande. En tot el que seria el desenvolupament de la investigació els autors expliquen tot el que han anat observant durant la seva estància en terres indígenes en forma de narració. Pel que fa les conclusions, Evans fa un petit resum de tot el que ha anat exposant durant la monografia, i intenta plasmar el que suposa la màgia en els azande i la importància que aquesta té en la seva cultura. En canvi, Malinowski opta per fer una mena de reflexió respecte a la idea occidental que es té per cultura primitiva, intentant mostrar que estem totalment equivocats, és a dir, les cultures primitives, per no haver progressat com nosaltres, per exemple, no vol dir que no tinguin una base social, una cultura, unes costums, una llengua, una religió, etc. El fet de no “progressar” o no evolucionar no significa que siguin gent salvatge sense cap tipus de valors, un bon exemple és el kula, el seu sistema de comerç. Pel que fa l’estil en que escriuen els autors, s’ha de dir que ambdós utilitzen com a recurs constantment la descripció, ja que és una forma de donar una imatge més pròxima al lector, però les descripcions de Malinowski i la seva forma d’escriure en sí, son molt més minucioses, com podem veure al següent exemple: “És difícil d’explicar, a qui no estigui familiaritzat amb els paisatges del mar del Sur, la permanent impressió de alegre festivitat que produeix l’estranya lluminositat de la platja bordada d’arbres i palmeres de la selva, bordada per l’escuma blanca i el mar blau, dominada per les fortes pendents, cobertes de franges verd clar i verd fos que, a mesura que s’eleven ca a la cambra, s’embruten amb les Hombres del núvols tropicals carregats de pluja”. (50) Veiem com amb aquesta descripció, el lector es capaç d’imaginar-se el paisatge, detall a detall, com si hi estigués davant d’ell. Un altre aspecte que crida molt l’atenció és el temps verbal en que estan escrites les novel·les. Evans, com la majoria d’antropòlegs fa ús del passat, que seria el més normal, ja que és un fet que has viscut anteriorment. Però el que sobta molt de Malinowski és que ell escriu la seva obra en present. El fet de que estigui en present pretén d’alguna forma convèncer totalment al lector de que el que s’està explicant és veritat, és el que es coneix com artifici retòric. A demés és una forma d’eliminar la dinàmica de tot canvi social, és a dir, és com si les coses sempre haguessin estat tal i com s’expliquen i seguiran essent així. Però, Evans té una altre forma de demostrar que el que explica és veritat, utilitzant constantment verbs que indiquen que ell ha viscut aquestes situacions que explica, com per exemple: “Ongosi em va explicar un cas concret que va ocórrer després de la mort de Gbudwe, que va causar sorpresa i no va ser comprés”. (65) “M’han dit que si no es troba matèria de bruixeria en el ventre d’un home...” (66) “Un informador em va dir que si celebra la cerimònia una persona...” (66) Respecte a l’objectivitat dels autors sobre la seva investigació, crec que Evans és molt més subjectiu que Malinowski a l’hora d’exposar les seves observacions sobre els azande, utilitzant sempre verbs que fan referència al seu pensament: “Dubto molt de que es practiquessin tal cruel costum, a pesar de les repetides investigacions només he pogut recollir un solitari incident d’aquesta classe”. (70) Una cosa que m’ha sobtat bastant, és que a la Introducció que fa Evans de la seva obra, es planteja com a una dificultat el fet de nomenar als indígenes com a tals o no, i que al llarg de la novel·la utilitza molt poc el terme indígena en comparació a Malinowski, cosa que ell clarament no es planteja en cap moment. Finalment, crec que tot i que els dos autors fan una escriptura bona, fàcil d’entendre, clara i directa, la monografia d’Evans presenta un cert desordre a l’hora d’explicar els diferents fets màgics dels azande. Fins i tot ell mateix