¡Descarga Ressenya la vida sense ell y más Ejercicios en PDF de Valenciano solo en Docsity! RESSENYA LA VIDA SENSE ELL 1. Selecciona deu paraules que hages aprés del llibre: - Dèspota (pàgina 65): sobirà amb poders absoluts - Deixadesa (pàgina 70): qualitat de deixat - Goig (pàgina 77): una emoció causada per contemplar una cosa que plau. - Companatge (pàgina 17): vianda que es menja amb el pa. - Bombar (pàgina 23): fer que la superficie d’una cosa comencé a inflar-se - Enxampen (pàgina 130): agarrar alguna cosa o persona - Esbombar (pàgina 103): airear - Parpella (pàgina 153): porció de pell movible - Aprensió (pàgina 112): prevenció contra alguna cosa de què hom tem algún dany - Esquaix (pàgina 105): “squash” 2. Redacta una entrevista a l’autora Preguntes que li faría a l’autora en una entrevista: - Per què vas escollir aquesta temàtica per al llibre? - Com vas pensar en la figura de Mercé per escriure la història? - Quant temps vas tardar en escriure-la? - Estàs feliç amb els resutats de l’obra? - Que senties mentre escrivies la part del diari de Mercé? - Que vols transmitir als lectors amb aquesta història? 3. Com podeu anar observant, la història s’emmarca en dos temps històrics diferents, el de Mercé i el del seu fill, Mateu. En quines èpoques es desenvolupen? La història de Mercé es situa als anys 70 on les dones no tenien els mateixos drets que els homens. La majoria de dones no treballaven i s’encarregaven de tindre la casa neta, fer els recats com comprar i cuidar als seus fills. Mentrestant, els homens anaven a treballar, ells s’encarregaven de portar diners a casa. Actualment ja no es el mateix ja que poc a poc les dones han començat a tindre mes importància socialment; ara ja tenen dret al vot, i per lo general, ja trevallen. En eixa època, els homens es consideraven superiors a les dones i per aixó es creien amb drets de tratar-les com si foren d’ells. Per altra banda, la història de Mateu es sitúa a l’ actualitat; que es quan ell ja és un adult i te una dona i un fill. Respecte a l’època de la seua mare, les coses han canviat moltísim pero encara hi han coses a millorar com la vertadera igualtat entre l’home i la dona. Aquest canvi es pot apreciar moltíssim en la diferencia entre la relació de Mercé i Ricard i la de Mateu i la seua dona Agnés. Alguns exemples son: “No es pot dir que em pegara, però alguna estirada de cabells, algunes brometes, com ell deia, que consistien a ficar-me el llapis a l’orella, algún pessic, fet amb malícia.” (pàgina 57, Mercé parlant de Ricard). “Està preciosa, amb uns pantalons de seda negres…Agnés és una dona elegant.” (pàgina 41, Mateu parlant d’agnés) 4. Quines són les veus del discurs que apareixen? Analitza-les i posa’n exemples. Autor real: Isabel-Clara Simó, l’escriptora del llibre. Autor model: Mercé, que escriu el seu diari Lector real: les persones que llegim el llibre Lector model: Mateu, que llig el diari Locutor: Mateu Enunciador: Mercé, Mateu i Agnés (la dona de Mateu) 5. Com és l’evolució de Mercé i la de Ricard? Comenta de quina manera es mostren al principi i com i perquè van evolucionant i canviant fins al final. Al principi de la història, Mercé i Ricard estàn molt enamorats i es volen molt. Ricard és molt bo amb Mercé i la trata genial pero tot comença a canviar quan decideixen casar-se. En aquest moment Ricard li diu a Mercé que la seua dona te que estar a casa sense treballar, que ell ho fará per els dos. Mercé comença a aceptar tot el que li diu Ricard fins que ell comença a tractar-la mal i a prohibir-li fer les coses que ella vol. Mercé comença a pasar-ho fatal ja que Ricard no paraba de dir-li que tot el feia mal i no paraba de controlar-la. Al temps tenen un fill, i Ricard, que és un borratxo, es queda sense treball. Mercé li convenç de treballar ella que te opcions i Ricard finalmente acepta. En aquest moment, com ell passava molt temps beguent i Mercé entre el treball, portar al fill a la guarderia i una hora a la biblioteca estudiant, la relació era mes suportable; pero en el moment que Ricard torna a trovar treball, tot el sofriment de Mercé torna. Exemples per justificar: “ Sempre era malament portara el que portara. Les despeses, i comptava els cèntims contínuament. Si el xiquet plorava, era culpa meua.” ( Mercé parlant de Ricard, pàgina 77)
