¡Descarga Ressenya Vicens Vives y más Ejercicios en PDF de Historia Contemporánea solo en Docsity! SEMINARI LECTURA DE JAUME VICENS VIVES, EL MOVIMENT OBRERISTA CATALÀ (1901 - 1939) Maria Guiu Llena NIUB: 20166893 Grup C Jaume Vicens Vives ens presenta una lectura del moviment obrerista català de les primeres tres dècades del segle XX, un tira i afluixa constant entre els sindicalistes i els anarquistes. Comença parlant de l’economia, la qual separa en diverses etapes, (Vicens, 1978, pp.9-11), on es pot observar que, a partir de la dècada dels 20, economia i societat es separen per les tendències més revolucionaries que agafen els segons. Continuant amb la mateixa línia social, Vicens ens parla de les immigracions, les quals es centren a Barcelona i una data que em va sorprendre és que, mentre tenien lloc aquestes onades, la natalitat disminuïa; això ens dona a entendre l’interès que havia cap a l’actual capital catalana i els seus voltants amb les noves indústries que s’anaven obrint camí i altres sectors per treballar a més de la manca de mà d’obra que havia a la mateixa Barcelona pel seu índex de mortalitat. D’aquí ens porta a la vida de l’obrer basant el seu escrit en un treball escrit per M. J. Sirera i Oliag. Vicens ja ens avisa de que moltes de les conclusions seran provisionals, ja que aquest treball es basa sobre els obrers a Barcelona del 1900 al 1910, (Vicens, 1978, p.12), i dels quals ens parla sobre els habitatges on vivien. Respecte aquest tema tracta el fet de que, a vegades, es trobaven dos, tres o inclús quatre famílies vivint en un mateix allotjament però, el que destaca més a opinió personal ja que de la característica anterior era una circumstància habitual dins el context, és que part de la ciutadania no coneixia aquest problema. A més vivien en barriades diferents a les persones econòmicament més estables o més riques, una altra data a destacar, atès que si ens fixem avui dia com esta distribuïda la mateixa ciutat, casi, per no dir totalment, es mantenen les mateixes zones de diferenciació econòmica, és a dir, a Pedralbes continuen vivint persones amb un nivell econòmic més elevat que a la Barcelona antiga. Després, comentar sobre l’educació i l’aprenentatge, (Vicens, 1978, p.13), tema que em va desconcertar perquè, partint de la base que dins el món obrer havia un alt percentatge d’analfabetisme, si els fills dels mateixos comptaven amb les escoles de les fàbriques i, més tard, les escoles municipals, perquè es varen mantenir les diferències d’alfabetització? Pel que fa a la mentalitat, (Vicens, 1978, p.15), la majoria dels obrers havien començat a desenvolupar un sentiment d’odi cap a les classes més privilegiades on s’inclou, aquí també, l’església. Ja deixant en un costat tota aquesta contextualització, Vicens ens desglossa les grans etapes de l’actiu social. Del que trec jo de totes aquestes pagines es la corda que es manté entre els sindicalistes i els anarquistes; a l’entrada del segle XX comencen a la mateixa línia, però al 1904, després de les vagues de 1902 i 1903, es separen i els sindicalistes busquen el seu propi camí, (Vicens, 1978, p.18), fins arribar a la CRTC amb la ’’segona generació sindicalista’’, (Vicens, 1978, p.20). Aquí ja hi ha diverses corrents dins de cada moviment per enredar encara més la història i amb tot això no estic esmentant els entrebancs i altres episodis i vagues que hi va haver entre aquest temps.
