La Transición a la Adultez: Desafíos y Adaptación en la Vida Adulta, Resúmenes de Psicología del Desarrollo

¡Descarga La Transición a la Adultez: Desafíos y Adaptación en la Vida Adulta y más Resúmenes en PDF de Psicología del Desarrollo solo en Docsity! CRISI D’IDENTITAT - REAVALUACIÓ ADULTESA: moment amb una alta probabilitat de sofrir la tan anomenada crisi d’identitat. Desenvolupament afectiu i psicosocial Canvis constants, etapa en que l’individu s’enfronta a nous reptes en les relacions familiars, laborals i socials. L’àmbit laboral demana una flexibilitat i adaptabilitat més gran. En la mitjana edat prenem més consciència del pas del temps, i que la vida s’escurça. Rice, 1997 esmenta que els adults veuen la vida cada vegada més com una cursa contra temps, on han de complir el que volen, les tasques que s’han proposat o les que percebin que els rellotges socials els pressionen per completar.: això comporta una avaluació i revisió constant d’un mateix, de els relacions i de les metes, és un procés en el que es concentren les qüestions existencials, pràctiques i personals. En aquesta etapa hi ha una desnormativització, pluralització i variació en l’edat de les fites: als quaranta anys es pot tenir un fill que ja surt de l’adolescència o tenir-ne un que comença la seva etapa de criança. El context interpersonal: la família Entre els 35 i els 60 es troba la generació intermèdia o sandvitx: ajuden als fills a iniciar una vida independent i donen resposta emocional a la generació de vells. Això pot generar una forta pressió en algunes persones, però d’altres mostren amb una gran capacitat d’adaptació als nous rols i responen d’una manera eficaç a les diferents demandes de l’entorn social. Variables entre les diferents percepcions i ajustos als reptes psicosocials en aquesta etapa: Canvis en les relacions familiars durant l’adultesa: ENVERS ALS FILLS Se sol considerar l’adultesa com un “pont entre dues generacions” (Craig 2001, i molts d’altres): les persones han de donar respostes a les noves demandes de la generació més jove i acomodar- se als canvis que comporta la relació amb els seus pares ja envellits. L’adult compleix les tasques generatives de procreació, producció i creació, i el signifiquen com a part de la generació “de relleu” que pren el comandament (Erikson, 1981, 2000). Una de les principals tasques de desenvolupament dels pares és la d’afavorir l’autonomia dels fills i ajudar-los a que aprenguin a viure d0una manera independent. No resulta fàcil acostumar-se a viure sense ells a casa i tractar de mantenir-hi relacions constants i basades en el compromís mutu i la reciprocitat (Craig, 2001). Segons Lefrançois (2001) tant les mares com els pares avaluen aquesta experiència positivament; sobretot els pares que mantenen relacions pròximes amb els fills i els presten tot tipus d’ajuda. Segons Arnett (2004) al llarg dels primers anys posterior a l’adolescència dels fills, les relacions amb aquests es transforma a un pla de més igualtat i reciprocitat. Quan l’últim fill abandona la llar, es produeix el fenomen denominat niu buit, que representa canvis en els rols i estils de vida dels pares. Aquest fenomen pot ser més acusat en les mares que s’havien dedicat principalment a la criança dels fills, o en els pares i mares que senten que la vida laboral no els va permetre passar tant temps amb els fills com haguessin volgut. Diferències individuals davant del niu buit PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT II MÒDUL 1 - ADULTESA 1 Algunes dones poden sentir que la parella s’acomoda més a les seves necessitats, tenen més temps per a elles mateixes i per a efectuar activitats compartides amb d’altres=esdeveniment alliberador i oportunitat de retrobar-se amb la parella. Alguns individus no aconsegueixen definir les seves metes d’una manera conjunta, amb el pas dels anys s’han pogut distanciar i el vincle que els unia (la criança dels fills) s’ha difuminat=la parella es separa. Els adults tornen a redefinir els seus interessos individuals i les seves metes com a parella, que poden experimentar un període de “segona lluna de mel”, o pel contrari, finalitzar la relació i buscar nous horitzons amb una nova relació o tot sols. Això depèn dels canvis en les pròpies expectatives sobre la interacció amb l’altre o pels canvis personals de cònjuge (Craig, 2001). Per trobar una estabilitat en la parella sembla important tenir una posició econòmica estable i comptar amb més privacitat, Gilford (1984; a Rice, 1997). Hi ha un retard en el cicle del niu buit (els fills adults abandonen la llar més tard) i constants retorns (els fills emancipats tornen). La precarietat i inestabilitat laboral, les situacions de divorci i altres dificultats severes, poden fer retornar els fills, situació especialment difícil per a ells si, a la vegada, són pares, i els avis de mitjana edat han de fer de pares substituts. Segons Papalia et al. (2005) retornar a la llar dificulta el procés de maduració personal dels fills, a l’hora que els pares perden intimitat i posposen els seus interessos per centrar la seva atenció a prestar-los el màxim suport. A tot això, cal afegir que els diferents estils de vida entre pares i fills pot ser una font de conflictes. Canvis en les relacions familiars durant l’adultesa: ENVERS ALS PARES La relació amb els pares ancians és variada i depèn de l’evolució personal (Craig, 2001), la representació sobre com són els nostres pares i les expectatives derivades d’aquesta visió solen estar menys idealitzades. Els adults aprecien més objectivament els aspectes positius i negatius dels pares i interpretar-ne les reaccions d’una manera més ajustada. Responsabilitzar-se de la generació gran pot ser una oportunitat per a créixer personalment, però també pot ser una font d’estrès important, sobretot quan els pares envellits tenen problemes de salut severs: sensació d’estar limitats per no disposar de temps o de no poder fer plans. Aquesta tasca la sol fer la dona (Sigelman, 1999); si la situació es prolonga en el temps, i la dona percep una falta de suport, es pot sentir sobredemanada. Segons algunes recerques (Cicicelli, 1993), la manera com els adults interpreten el perquè de l’ajuda brindada, sembla que modula la reacció emocional: justifiquen l0ajuda en termes d’amor davant una obligació, així la situació és menys estressant. Les característiques de l’assistent poden facilitar una resposta emocional més ajustada de la situació. Segons Serra et al. (1998), els elements que afavoreixen l’adaptació dels adults que tenen cura dels seus progenitors són: • El fet de disposar de bones habilitats de solució de problemes. • Saber-se’n distanciar. • Ser capaç de pensar en maneres d’actuar alternatives. Si hi ha una relació de reciprocitat amb els fills (que també els poden ajudar), els ancians se senten millor. A mesura que passen els anys (Craig, 2001), es produeix una inversió de papers, PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT II MÒDUL 1 - ADULTESA 2 Les teories tradicionals de fases en el desenvolupament adult i professional han considerat aquest període com un de domini i manteniment de diferents habilitats i competències, succeït per un declivi que es correspon amb una desvinculació progressiva amb les tasques i objectius de parcel·la vital corresponent a la feina (Super, 1992; Levinson, 1978) LA CRISI D’IDENTITAT, en l’àmbit laboral, sorgeix potser de pensaments relatius al fet d’haver treballat dues dècades sense haver arribat enlloc. Estaria relacionada amb la necessitat de reavaluació que caracteritza aquesta etapa. Entre els quaranta i els cinquanta anys, en els contextos de feina, trobem els individus que els troben plens de desafiaments i estimulació, que són intrínsecament reforçants; però també trobem als individus que s’orienten més cap a un equilibri en els diferents rols (feina, família i lleure), que volen una tasca menys exigent, bons beneficis i unes condicions de treball agradables. Hall i Rabinowitz (1988) plantegen que les organitzacions han d’efectuar dissenys de llocs de treballa de ruta alta (amb finalitats d’ascens de llocs) i de baixa implicació, que s’ajustin a les expectatives i necessitats dels treballadors en l’adultesa. Així, l’establiment de mecanismes que facilitin rutes d’alta implicació permet continuar oferint un entorn de treball desitjat als qui busquen aquesta condició, mentre que l’articulació de rutes de baixa implicació comporta no haver de prescindir d’adults amb experiència, coneixements i habilitats clau per a l’organització. Aquests tipus d’accions són cada vegada més esteses en l’àmbit de l’alta direcció i comencen a ser freqüent en nivells intermedis i operatius. La configuració del context laboral actual és caracteritzada per la turbulència i el canvi que representen les interaccions entre l’entorn social, econòmic i polític, amb els àmbits privats d’actuació dels individus. Per a Hall, 1993, l’aparició de les noves tecnologies suposen un canvi i complexitat en l’entorn actual de treball. Aquest nou entorn planteja nous escenaris (Comissió Europea, 1998): • Noves estructures organitzatives planes i descentralitzades, orientades a processos i mercats. • Noves formes d’activitat, inclosa la millora contínua. • Outsourcing: derivació o descentralització de funcions i activitats a organitzacions o empreses més petites i/o especialitzades. • Noves cultures corporatives que impliquen més confiança en els treballadors, més oportunitats de participació i autonomia personal, i també més identificació amb els objectius de negoci. • Inversió creixent en formació i entrenament que milloren les habilitats dels treballadors: solució de problemes, presa de decisions, grups de treball i habilitats d’aprenentatge. • Nous mètodes de treball més flexibles amb continguts multicompetencials de llocs de treball, treball en grup i nous usos de direcció, basats en el coaching i en el supporting. • Noves tècniques d0avaluació del rendiment dissenyades a orientar empleats i directius cap a objectius a llarg termini, a més dels resultats econòmics tradicionals. • Nous sistemes de compensació: retribució per coneixement. Milloren el rendiment individual i en grup. PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT II MÒDUL 1 - ADULTESA 5 • Importància de les noves tecnologies, que modifiquen l’entorn laboral i donen autonomia en l’acompliment de funcions. La generalització progressiva d’aquest principis requereix flexibilitat i adaptabilitat de les competències. Aquests requeriments estan units a tres qüestions fonamentals: 1. Necessitat de formació contínua: desenvolupament de continguts, d’estratègies d’aprenentatge, i esforços per dotar als treballadors d’autonomia per establir plans d’acció estratègica per al seu desenvolupament professional (Hall i Marvis, 1995) 2. Alt nivell de complexitat i integració de coneixements: nivell de complexitat cognitiva que implica varietat i profunditat en les experiències (els adults semblen estar més afavorits que els joves (Hall i Marvis, 1995)). 3. Canvi en les relacions entre ocupadors i empleats: els primers no prometen feina per a tota la vida i els segons han de maximitzar les oportunitats que se’ls presentin per mantenir nivells de competitivitat acceptables davant de treballadors més joves. Incentivar la promoció individual: per incentivar el desenvolupament individual, cal oferir FEEDBACK, oportunitats de formació i multiplicitat d’objectius en la carrera professional, demanar la rotació en les tasques de diferents llocs i identificar nous desafiaments d’exploració futura (Sterns i Miklos, 1995). Lleure i temps lliure durant l’adultesa Lleure= qualitat de vida, salut mental, benestar i desenvolupament personal. Podem definir el lleure des d’un punt de vista quantitatiu (Gete, 1987) i diferenciar dins del temps lliure aquella part que queda després de la satisfacció de necessitats i obligacions, a més dels desplaçaments per al seu gaudi. El podem abordar també d’una manera qualitativa, i definir-lo com a producte d’aquesta experiència, de la nostra vivència (Iso-Ahola, 1980). San Martín (1997) resum les dimensions de la definició subjectiva del lleure (com percebem una activitat): • Es percep una llibertat en dur-la a terme • Les raons que condueixen a la seva execució es deuen essencialment a una motivació intrínseca. • És una activitat poc relacionada amb l’activitat desenvolupada com a feina. • És una activitat orientada a accions finals, i no tant instrumental o de procés. El paper del lleure el la vida adulta s’articula sobre dues línies principals: 1.- Sobre la qualitat de vida i els aspectes que es troben en la base de la motivació i satisfacció amb aquestes activitats (efecte positiu sobre l’ humor, felicitat, salut mental, física i l’autoconcepte (San Martín, 1997)). Hyman (1997) planteja que hi ha cinc subfactors de motivació: domini i autonomia; reconeixement social i recompenses; afiliació; família; autocontrol. I tres factors que expliquen la satisfacció: autorecompenses; reconeixement i recompensa social; responsabilitat/família. PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT II MÒDUL 1 - ADULTESA 6 2.- Factors que incideixen en el manteniment, cessació o increment d’activitats de lleure (Searle, Mactavish i Brayley, 1993): preocupació essencial de la qual és entendre com dirimeix el decrement o increment de la participació en les activitats de lleure (Jackson i Duna, 1988; McGuire, O’Leary, Yeh i Dottavio, 1989). Searle et al. Parteixen d’un model de comportament que estableix quatre categories en funció al inici o cessació de lleure: - Quitters: deixen de fer, almenys, una activitat de lleure efectuada regularment durant l’any anterior i no n’inicien una de nova. - Replacers: deixen, almenys, una activitat de lleure i n’inicien, almenys, una de nova. - Adders: mantenen el nivell d’activitat i n’inicien, almenys, una de nova. Continuers: mantenen el nivell d’activitat i no deixen ni n’inicien cap de nova. A mesura que creixem és més probable deixar les activitats d’esbarjo, experimentar nivells de satisfacció inferiors i tenir actituds menys positives cap al lleure: és més probable abandonar aquestes activitats o com a molt mantenir-hi el nivell de participació. Actuació per afavorir els programes d’educació per al lleure, bé implementats en l’educació formal, bé plantejats en altres contextos de formació d’adults; i sobretot, la generació d’oportunitats per a la realització d’aquestes activitats en els nostres contextos quotidians, probablement garantirà el paper del lleure com a inductor de benestar, desenvolupament personal i social en l’adultesa, però també en la infantesa, joventut i vellesa. PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT II MÒDUL 1 - ADULTESA 7