resum complet terra baixa, Apuntes de Catalán

¡Descarga resum complet terra baixa y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity! TERRA BAIXA Personatges Manelic Treballa com a pastor en les muntanyes de la terra alta (símbol de puresa). Coneix el món animal que l’envolta, però mai ha tractat amb gaires homes. El fan casar amb la Marta i passa a viure a terra baixa, on coneix la malícia de l’ésser humà. El Manelic és innocent i ingenu, per aquest motiu el poble se’n riu d’ell. També és un noi alegre, però la fredor de la Marta i la humiliació a què ha estat sotmès fa que es torni més antipàtic. Malgrat això, evoluciona i lluita per estimar Marta i escapar-se lluny de la terra baixa. Marta Prové d’uns orígens molt pobres, de demanar caritat. Per casualitat, arriba a terra baixa, on es posa a treballar pel Sebastià. Ell, però, s’enamora d’ella i l’obliga a convertir-se en la seva amant. Al no veure cap altre opció, accepta la relació. Per una banda sent agraïment envers l’amo per haver-la acollida (feble i dòcil) ; per l’altra, experimenta un sentiment de culpa i fàstic (agresiva). Quan accepta casar-se amb en Manelic es pensa que ell sap tota la trama que s'ha d'ocultar amb el casament, però ella també ha estat enganyada sense saber-ho pel Sebastià. Els seus sentiments respecte en Manelic canvien al llarg de l'obra. Primer no l'aguanta i li fa fàstic, mentre que posteriorment, pel seu caràcter innocent i bondadós comparat al d'en Sebastià, s'enamora, i vol fugir amb ell a la Terra Alta. Seastià En Sebastià és l'amo de tot. El poder el converteix en una persona egoista i que pensa solament per ell mateix. Es fa respectar pel caràcter que imposa. Estima la Marta des de que ella va arribar de nena, però no s'hi pot casar per què està arruïnat i necessita una pubilla que li aporti una dot generós. D'aquesta manera, busca algú de fora del poble que no hagi sentit a parlar del seu festeig amb la Marta per enganyar-lo i fer-lo casar amb ella. Aquest fet fa que la perdi per sempre, ja que la Marta s’acaba enamorant del Manelic. Els perdigons (Nuri, Pepa, Antònia, Nando i Josep) Germans i habitants del poble. En el fons tenen bon cor, però els seus prejudicis i la seva tafaneria fan mal a la Marta. En un principi estan a favor de l’amo, però a l’adonar-se de la veritat, comencen a criticar-lo. Malgrat això, segueixen obeint les seves normes per por a perdre la feina. Perruca: amic seu i habitant del poble Nuri Germana petita de les Perdigones. Té un caràcter similar al de la Marta i és per això que la seva amistat és molt gran. La Marta se l'estima molt i li fa de germana gran. Fins i tot, en un inici, s’esgarrifa al pensar que, per la seva actitud de proximitat envers el Manelic, acabi mantenint una relació semblant a la d’ella i el Sebastià. És una persona bona, respectuosa i innocent. Malgrat això, evoluciona al llarg de l'obra, adonant-se de la realitat de la terra baixa. cap d'adequat per a ella fins que l'ermità va parlar-li d'un pastor, en Manelic, un tros de pa una mica ximple. També, l’amo volia que es casesin just arribar. Les noies empatitzen amb la pobre Marta. L'Antònia es planteja evitar el casament, però no li ho deixen fer, doncs l'hereu Sebastià és el seu amo. Apareix la Marta, plorant, i el fa fora. Es veu com la Nuri i la Marta tenen una bona relació. Escena IV Monòleg dels pensaments de la Marta. Ella està plorant al veure’s obligada a casar-se amb algú a qui no estima. Es sent un soroll i deixa de plorar perquè si la veu el Sebastià li pegarà. Està rabiosa amb ella mateixa per no haver tingut prou esperit per haver fugit. Escena V Arriba el Tomàs, l’ermità, i diu que el Manelic arribarà més tard. Desmenteix que sigui un ximple, al contrari, diu que és un àngel de Déu, tot bondat i amb un gran cor, però allà dalt vivia sempre sol. Mentrestant tots els perdigons se'n riuen del pastor. També diu que el Manelic està molt enamorat de la Marta. El Tomàs ens informa que ell menava terres d'un oncle del Sebastià vora Figueres. Però com ja no podia més, el Sebastià, feia quatre dies, li va donar l'ermita per a ell i la seva dona. El Xeixa li explica la història de la Marta. Ella era una minyona que vivia amb el seu pare. Un dia, el Sebastià els va fer quedar en les terres i li va donar el molí al pare perquè estava enamorat d’ella. Ara, el Sebastia s’ha de casar amb una pubilla per salvar les hisendes i els ramats, i casa a la Marta perquè la gent no sàpiga que ell està amb la Marta. El Tomàs no vol creure-s'ho. Escena VI Arriba en Manelic. Ell explica la seva felicitat envers el casament amb la Marta, però també el mal que li fa deixar enrere la vida de pastor. Explica que va somiar amb una noia que li deia que es casaria d’aquí poc. Després es va quedar adormit i l'endemà va aparèixer el Sebastià, el Tomàs i la Marta per proposar-li matrimoni. Buscaven un home perquè cuidés el molí. Ell la va veure i va acceptar content. La gent se'n riu d’ell i es comença a veure els impulsos incontrolables del Manelic. En aquesta escena apareix per primera vegada el tema del llop: el Manelic demana si el llop no baixava i ells rient li contesten que hi baixa massa, referint-se al Sebastià. Escena VII Arriba el Sebastià i envia al Mossèn (majordom de l'amo que volia ser capellà) a cercar la Marta. Tot està a punt perquè es casin. Arriba la Marta, plorosa. No vol ni parlar amb el Manelic. Diu que li fa més fàstic que el Sebastià. El Sebastià la obliga a que estigui contenta. L'hereu diu al Manelic que vagi al "letxuguino" a posar-se el vestit per casar-se i tothom se'n riu d'ell ja que el Sebastià l'usa amb doble sentit. “Lexuguino” significa un jove que vesteix elegant i presumit. En Manelic perd el control per la burla dels demés, però en Sebastià posa ordre i el fa anar a vestir-se mentre la Marta espera. El Mossèn explica al Sebastià que cal despatxar al Xeixa perquè ha explicat tot a l’ermità. El Sebastià li diu que la Marta no es pot enterar que el Manelic no sap res sobre la seva relació. Escena VIII L'hereu Sebastià i la Marta discuteixen pel matrimoni al que ella es resisteix. Ella es pensa que el Manelic coneix tota la farsa i el Sebastià li diu que el pastor si que ho sap però que si ella intenta parlar amb ell, ell no li dirà res. Ell li diu que l’estima i que sempre l’estimarà, però ara s’ha de casar-se amb el Manelic perquè està embargat. L’oncle del mas Ruirot l'ha desheretat per ella i s’ha de casar amb la pubilla Sala. La Marta l’emputxa i li diu que li fa por. Ell gaudeix de fer-li por i de dominar-la. Escena IX La Marta diu al Sebastià que entre ells tot s'ha acabat i ell li respon que aquesta nit ell tornarà. El Manelic dubta sobre el casament, perquè la gent se'n riu d'ell i perquè li fa pena deixar enrere la seva samarra i els seus bens. En Sebastià, però, els obliga a seguir, i tothom es prepara i dirigeix cap a l'ermita, però i el Tomàs li diu que no fins que no hagi parlat amb ell. Durant tota la conversa es pot apreciar com la Nuri s’estima al Manelic. Escena II Arriba la Marta. Està gelosa de que la Nuri passi tant de temps amb el Manelic i la vol fer fora. El Manelic li explica a la Nuri que ell s’estima molt a la Marta, només veure-la es va voler casar amb ella. Quan era petit, mirava Terra Baixa i es preguntava on devia estar la seva futura dona. Llavors, tirava una pedra i allà on caigués estaria la seva futura esposa. Els dos es posen a plorar. La Marta surt i li diu a la NUri que no la vol veure més en aquesta casa. El Manelic li diu a la Nuri que faci cas de la Marta. La Marta se'n penedeix d'haver fet fora la Nuri i comença a plorar, el Manelic diu que no plora de veritat i se'n va a acompanyar a la Nuri. Escena III Es tracta d'un monòleg de la Marta. Diu que el Sebastià és un mal home que va amb moltes noies. També diu que s’estima molt al Manelic i sap que ell a ella també. Per exemple, encara no dormen junts però sent com cada nit s’assenta davant de la porta del seu quarto. Accepta que està gelosa de la Nuri per la seva bona relació amb el Manelic, perquè així és com ella va començar amb el Sebastià. Escena IV Arriba el Tomàs. Li explica que està preocupat pel Manelic. Tothom se li enriu i ell pregunta ja que no sap el perquè. Diu que quan torni el Sebastià li dirà que vol marxar, i el Tomàs li dona suport en la seva decisió. També ve a buscar explicacions sobre què respondre quan el Manelic li pregunta per l’amant de la Marta. La Marta es posa a plorar i li conta la seva història. Resulta que la Marta era una nena molt pobre que demanava diners a l'església de Barcelona amb la seva mare cega. Un dia, un home que es feia el cec es va seure al seu costat a demanar. Es van enamorar amb la seva mare i va anar a viure amb elles. Ell mai parlava amb la Marta. De sobte la seva mare es va morir, i aquell home, que se l’estimava com una filla, la va adoptar. Varen seguir demanant fins que un dia la Marta li va proposar que cerqués treball, ell li va accedir, però no en trobava. Llavors, van haver de marxar de Barcelona perquè van començar a tancar als pobres. Van caminar i caminar fins que va començar a ploure i es varen refugiar a la masia del Sebastià. La van fer ballar i la gent reia. A ell li va agradar molt i va acceptar que es quedessin treballant al molí. Ell tenia uns trenta anys i ella tenia catorze. Explica també que, durant aquest temps, ha sigut tan poc valenta perquè no tenia en qui buscar suport però, ara, el Manelic li dona coratge per lluitar contra el Sebastià. El Tomàs s’apiada d’ella i li diu que ho expliqui tot al Manelic. Escena V El Perruca i els Perdigons, menys la Nuri,arriben amb blat al molí. Es troben al Tomàs amb els ulls plorosos. La Marta ha marxat. Volen que el Tomàs els hi expliqui què ha sigut del casament, que el Manelic havia canviat, s'havia tornat més esquerp. El Tomàs els hi explica la història de Sant Miquel. Sant Miquel volia fer quedar malament al dimoni perquè deia que totes les dones eren xerraires. Es va posar a cercar, però no trobava ni una. Un dia, va trobar una i la va portar a l’infern per ensenyar-li al dimoni. Allà es va trobar a tot de dimonis picant les llengües de les dones xerraires. I resulta que la dona no era xerraire perquè era sorda i muda de naixement. En Tomes marxa. Els homes es posen a riure, però les dones s’empipen. Escena VI Les dones es queden amb les ganes d’haver-li tret informació al Tomàs. Havien fins i tot comprat el blat per poder haver anat al molí. Arriba el Manelic. Diu que avui arriba l’amo i que li dirà que se’n vol marxar i tornar amb el seu ramat. Els Perdigons i el Perruca comencen a burlar-se i a enriure’s d’ell. El Manelic s’enfada i els intenta pegar ja que no sap perquè riuen. Nota que li estan amagant algo. Els hi pregunta, però ells no li volen explicar. Ells li responen que pregunti al Xeixa. Ell no comprèn perquè el mencionen i s’enfada encar més. De sobte, arriba a Marta. Escena VII La Marta, de mal humor, els fa fora a tots. Els hi diu que per moldre vagin a la mola. El Manelic es queda. Escena VIIl La Marta i en Manelic discuteixen. Es pensa que l’amant de la Marta és el Xeixa. Ella vol que es quedi però, ell, està enfadat perquè l’ha enganyat. Diu que hauria de matar-la. Ella li suplica que ho faci. Està farta d’aquesta vida. Agafa un ganivet i la fereix al braç. Se’n penedeix i se n'adona que l'estima. Ella li vol contar la veritat i ell li diu que li conti tot a les muntanyes, a la terra alta. Finalment decideixen escapar junts de terra baixa, on tot es corromp. Escena Vl La Marta surt a rebre a la Nuri. Els seus sentiments cap a ella han tornat a canviar. La Marta crida als altres. Diu que sempre li han tingut malícia i l’han martiritzada. Només vol marxar a les muntanyes amb el Manelic, lluny de la gent que se’n riu d’ells dos. Ells s'avergonyeixen, però encara així no la deixen sortir. El Sebastià els hi ha prohibit. La Nuri es queda a dintre consolant a la Marta. Els altres se’n van al porxo. Escena Vl La Nuri i la Marta es tanquen a l'habitació i es lamenten juntes. A la Nuri se li ocorre un pla per fer que la Marta es pugui escapar. Durant la fosca nit, ella marxarà fora a jugar amb els seus germans. Farà un senyal (una rialla molt forta) i simularà un accident per apagar els llums. Llavors ella podrà marxar sense ser vista. La Nuri se’n va al poro. Això sí, insiteix perquè la Marta li dongui records al Manelic de part seva. “expressions” al Manelic de part seva. Escena Vll Monòleg dels pensaments de la Marta, a l'habitació, instants abans d'escapar. Està molt nerviosa esperant la rialla de la Nuri. Pensa tot allò dolent que podria passar però diu que Déu ajudarà la Nuri. Quan sent la rialla surt corrent. Escena lX Quan la Marta es disposa a sortir arriba el Sebastià i l'atura. Ell li demana que a on anava i ella li contesta, després de discutir, que se n'anava amb el Manelic. El Sebastià se’n riu d’ella i la ridiculitza. El Sebastià diu que ella és per ell sol. Diu que ella la vol a ell. Ho ha sacrificat tot per ella i sense ella no pot respirar. Ella contesta que s’estima al Manelic de veritat. Ell no ho pot suportar i la intenta retenir. Escena X Arriba el Manelic i atura el Sebastià que s’anava a llançar cap a la Marta. El Sebastià sorprès li demana que per on ha entrat i el Manelic li respon que per on entrava ell, l'hereu, quan a la nit venia a veure la Marta. El Sebastià ordena que se’n vagi, però ell diu que ja no el pot manar, que ara ell és l’amo. Comencen a discutir. El Sebastià diu que ell també sap matar homes i el Manelic contesta que ell mata llops. Després el Manelic treu un ganivet, però com el Sebastià està desarmat, el llença per lluitar iguals. El Sebastià intenta agafar-lo però el Manelic el trepitja i comencen a pegar-se. El Sebastià comença a cridar els Perdigons i el Manelic es refereix a ells com a gossos de presa. Al final el Manelic ofega l'hereu i li gira la cara cap a la Marta. Després comença a cridar a tothom. Escena Xl Arriben tots i demanen que ha passat. Quan veuen el mort tots exclamen. El Manelic agafa a la Marta i se'n van. Mentrestant va cridant: He mort el llop! Referint-se al Sebastià. El llop era un personatge animal vist com un signe dolent i malvat. En Sebastià és l'autèntic llop que es menjava les seves ovelles, que no deixa que la Marta s'estimi en Manelic.