Resum cronològic d'història de la II República Espanyola i la II República Espanyola a Catalunya, Resúmenes de Historia de España

¡Descarga Resum cronològic d'història de la II República Espanyola i la II República Espanyola a Catalunya y más Resúmenes en PDF de Historia de España solo en Docsity! La Segona República Espanyola (1931-1936) La proclamació i el govern provisional (1931) 12 Abril 1931 Eleccions municipals  Els partits polítics que portaven la proposta d’una nova república en els seus programes, es van imposar als partits dinàstics que defensaven la monarquia i el sistema de la restauració  La victòria va ser molt important a les grans ciutats i a la majoria dels nuclis urbans, els resultats van evidenciar que bona part del electorat apostava per un canvi de règim. 14 Abril 1931 Amb els primers resultats, els regidors electes van sortit a proclamar la república des dels balcons dels diferents ajuntaments, alhora que la gent sortia de manera espontània a celebrar-ho al carrer  Alfons XIII va renunciar i va abandonar el país en direcció a l’exili. A Madrid, els representants dels partits polítics signants del pacte de Sant Sebastià van constituir un govern provisional que el mateix 14 d’abril va proclamar oficialment la segona república espanyola. Govern provisional liderat per Niceto Alcalà Zamora i amb representants de tots el partits d’àmbit republicà  28 Juny 1931 Convocarà eleccions generals i va prendre un seguit de disposicions d’urgència com la concessió d’una amnistia general per els presos polítics i la proclamació de les llibertats polítiques i sindicals. Victoria a les grans ciutats i els grans nuclis urbans per part dels partits polítics que portaven la proposta d’una nova república en els seus programes, es van imposar als partits dinàstics que defensaven la monarquia i el sistema de la restauració. El primer bienni o bienni reformista (1931-1933) 28 Juny 1931 Eleccions generalsLa victòria de la coalició d’esquerres que va obtenir 279 diputats de 464. President del govern i líder de Izquierda RepublicanaManuel Azaña Presidència de la repúblicaNiceto Alcalà Zamora 1931 Profunda obra política de reformes per modernitzar el país (5 blocs): 1- La constitució del 1931: el govern de Azaña, va impulsar la redacció d’una nova constitució de un fort caràcter democràtic i progressista amb una amplia declaració de drets i llibertats on es declarava per primer cop a Espanya com un estat laic, on s’obria la possibilitat de desenvolupar lleis com la del divorci i on també es concedia per primer cop el sufragi per a les dones. 2- La reforma militar: la reforma militar realitzada pel govern de Manuel Azaña tenia com a objectiu la simplificació i reducció de l’exercit sobretot dels comandaments sospitosos de ser contraris a la república. S’oferirà als militars la jubilació anticipada amb l’objectiu de reduir a la meitat el nombre d’oficials, també es derogarà la llei de jurisdiccions que perseguia els atacs a l’exercit i els símbols de l’estat. Es suprimiran algunes de les acadèmies militars com per exemple la de Zaragoza per considerar-les un focus antirepublicà. I per últim s’anul·laran el sistema d’ascensos per mèrits d’armes. 3- La reforma de l’estat a nivell territorial i administratiu: Es configurarà una llei que tant com recollia la constitució permetrà a les regions històriques a accedir a la autonomia. Aquestes regions tindran institucions pròpies i competències d’autogovern regulades per estatus d’autonomia. Catalunya obtindrà al 1932 el seu estatut d’autonomia, mentre que el país basc i Galicia iniciaran les negociacions però no arribaran a obtenir-lo. 4- La reforma educativa: Un dels grans objectius del govern d’Azaña va ser la reforma d’ensenyament que pretenia acabar amb l’analfabetisme crònic de la societat espanyola on gairebé 7 milions de persones eren analfabetes. Per millorar aquesta situació es va promoure una educació liberal i laica garantint el dret a la educació de tots els infants adoptant un model d’escola obligatòria i gratuïta. A més, s’introduirà la coeducació a les aules i es suprimirà l’ensenyament de la religió. També es contractaran 7 mil nous mestres pel mètode de concurs d’oposicions i es construiran 10 mil noves escoles. Per assumir tots quests objectius el govern augmentarà un 50% la despesa dedicada a l’ensenyament. 5- La reforma agrària: El govern d’Azaña va plantejar solucionar el problema amb la aprovació d’una nova llei anomenada llei de bases i usos de conreus, per la qual no es podien mantenir sense treballar o explotar les grans propietats agràries, que en cas de no ser rendibles passarien a ser expropiades. Per aconseguir això es va crear l’institut de la reforma agrària que controlarà les expropiacions i les valoracions econòmiques de les terres. El procés d’expropiació i adjudicació de les terres serà extraordinàriament lent, degut a la forta oposició dels propietaris. Els pagesos i jornalers, frustrats pel incompliment de les seves expectatives es van radicalitzar i seran habituals les protestes i enfrontaments. Són destacables els fets de Castell Blanco a Extremadura, Anedo a la Rioja i Casas Viejas a Andalusia, on una sèrie de jornalers ocuparan les terres i es van fer forts en elles havent de intervenir la guàrdia civil. →La reacció dels sectors més conservadors d’avant l’abast d’aquestes reformes serà extremadament violent i agressiu. La premsa vinculada a aquests grups va atacar sistemàticament al govern amb la intenció de desprestigiar les lleis que s’aproven. Agost 1932 Cop d’estat per part d'alguns sectors de l'exèrcit liderat pel general Sanjurjo per forçar un canvi en el govern de la república a favor de la dreta conservadora → cop d’estat fracasa i Sanjurjo es empresonat. Tardor 1933 Pressió mediatica de la dreta, de l'exèrcit i l'església. A més a més del crack del 29, la conflictivitat social creixent y la lentitud d'algunes reformes agràries → Azaña dimiteix 18 Novembr e 1933 Noves eleccions generals