Resum de Terra Biaxa, Apuntes de Lengua y Literatura

¡Descarga Resum de Terra Biaxa y más Apuntes en PDF de Lengua y Literatura solo en Docsity! TERRA BAIXA Creació i estrena de terra baixa Terra Baixa s’estrena amb versió castellana a Madrid el 27 de novembre de 1896, escrita en català per Àngel Guimerà i traduïda per José de Echegaray,. L’obra es dona a conèixer abans a Madrid que a Barcelona, cosa que la gent va valorar positivament, l’obra fou un èxit. Any 1897, representacions en català a Tortosa, Tarragona i Barcelona. Anàlisi PRIMER ACTE: el protagonista de l’acció dramàtica és en Manelic, un pastor que viu a les muntanyes i desconeix que comporta el tracte amb la gent. És la imatge de la innocència (aprofitada per en Sebastià que li proposarà casar-se amb la Marta, la seva amistançada) que toparà amb la malícia i la crueltat del món real. Del casament del Manelic i la Marta neix el factor argumental de l’acció dramàtica del primer acte. En Manelic veu en el seu casament la possibilitat d’estimar i de tenir una dona, no sospita res. En Sebastià veu en aquest matrimoni la realització dels seus plans. La sospita i la descoberta d’aquesta mentida fa que en Tomàs perdi la seva innocència. L’autor crea un clima de decepció i amenaça. SEGON ACTE: dos elements: la veritat de la relació entre la Marta i en Sebastià i la transformació d’en Manelic. El pastor es conscient de l’actitud distant de la Marta cosa que fa que es mostri abatut i té la necessitat de manifestar la violència continguda. Quan s’adona que ella l’ha enganyat expressa el seu amor apassionat i la seva innocència queda enrere. Ara està preparat per fugir amb la Marta i perdonar-la, però l’arriada d’en Sebastià ho impossibilita i alhora en Manelic s’adona de tota la veritat, s’adona que en Sebastià era l’amant de la Marta i es expulsat del molí, en Manelic li exigeix la seva dona i l’amenaça amb la mort. TERCER ACTE: centrat en l’impacte provocat entre la gent de la terra baixa, l’expulsió d’en Manelic i la revenja. Els Perdigons demostren covardia, tan sols la Nuri intenta ajudar a la Marta perquè pugui fugir i en Sebastià veu com la seva amistançada s’ha allunyat d’ell, és un home desesperat. En Manelic reapareix a les dues últimes escenes per matar l’amo. Ell i la Marta marxen de la terra baixa, en Manelic ja no és el pastor innocent del primer acte. Conflictes dramàtics La innocència i confrontació amb el món real La innocència de Manelic no és ximpleria, més aviat és una manca de tracte humà i de desconeixença de la realitat. Sempre ha viscut a les muntanyes amb el seu ramat, amb un únic enemic (el llop) i un amo agraït. En Manelic no és cap salvatge, té una concepció ideal de la vida i de la naturalesa, el record amorós dels pares, creences religioses, consideració positiva de la feina de pastor, el somni de ser estimat i tenir dona, és un home molt bondadós però amb un caràcter ferm que no accepta menyspreus. Tres personatges caracteritzats per la innocència (que es basa en la ignorància de les misèries de la terra baixa): Manelic, Nuri i Tomàs. En Tomàs descobreix la tafaneria dels Perdigons i el que amaga en Sebastià, i la Nuri serà conscient de la malícia de la seva família i de que ha d’ajudar la Marta i en Manelic. La oposició entre la “terra alta” i la “terra baixa” Té un caràcter simbòlic amb una dualitat de gran rendiment teatral. La terra alta és l’espai de l’individu lliure, solitari, amb iniciativa, conscient del lloc que ocupa en el món, amb espiritualitat i amb una percepció poètica. Manelic és el representant d’aquest món utòpic, caracteritzat per la puresa i la bondat, lluny de la vida col·lectiva. La terra baixa és el reflex d’una societat pagesa degradada pel materialisme i l’explotació (amo tirànic, pagesos esclavitzats i acovardits, regnen la maldat i la mesquinesa). No és una comunitat ben estructurada, l’hereu Sebastià és el propietari de tot. Fa referència a la ciutat de Barcelona, la terra encara més baixa. Quan en Manelic arriba de les muntanyes, la gent de la terra imatge s’ha fet una imatge predeterminada d’ell. El pastor està acostumat a la solitud i queda sorprès per tota la gent que l’espera i expressa la nostàlgia del que deixa enrere. De seguida es pot veure el contrast entre l’alegria ingènua d’en Manelic i les burles dels pagesos, el conflicte esclata quan el pastor es tractat amb paraules estranyes per a ell, i quan arriba l’hora de cassar-se actua igual davant les bromes i es nega a posar-se el vestit de nuvi (no vol perdre la identitat que representa la seva samarra). El tarannà d’en Manelic no canvia fins que després del casament, ell i la Marta es queden sols a casa, el llum i l’actitud distant de la seva dona l’afecten profundament. La terra baixa es converteix en un espai claustrofòbic per a en Manelic, perd la il·lusió i l’alegria i les sospites no el deixen viure. Manelic sap que no és el mateix d’abans i es convenç de que el mal existeix. La fugida a la terra alta és una solució personal per a en Manelic i a mesura que sent l’estimació de la Marta, les muntanyes esdevindran l’espai de la veritat, del perdó i de la realització amorosa. L’arribada de Sebastià no permetrà la resolució immediata del conflicte d’en Manelic i la Marta amb la terra baixa, i la Marta s’ha convençut que la seva felicitat només és possible amb en Manelic i ben lluny de la terra baixa, així que, quan mori Sebastià a mans de Manelic, podran fugir definitivament. La possessió amorosa La possessió amorosa és un dels elements centrals de l’obra. Es relaciona amb els tres personatges protagonistes: Manelic, Marta i Sebastià. Sebastià exerceix el seu poder absolut sobre tot i tothom, la relació amb la Marta és una mostra d’aquest domini (ús freqüent del possessiu, Sebastià entén la idea de propietat com a factor essencial de la relació amorosa. Manelic també té aquest afany de possessió, però per a la Marta pertànyer a l’amo és una fatalitat en canvi a en Manelic el sent com una cosa seva. Marta veu Sebastià com un home tirànic i violent però reconeix que l’amo l’estima de veritat. Hi ha una vindicació apassionada del desig d’estimar i de la necessitat de ser estimat, tant Manelic com Sebastià senten l’amor per la Marta. Enamorament com un somni. Les diferències venen donades en l’expressió de la resposta amorosa que esperen de la Marta, l’amo no pot evitar actuar com a propietari mentre que el pastor sap esperar que el seu amor s’imposi. Marta es troba sotmesa a la tirania amorosa d’en Sebastià i a la paròdia matrimonial. Quan s’adona del conscient que ha patit el pastor, se’l mira amb uns altres ulls, en Manelic li oferirà una vida nova, lluny de la terra baixa cosa que fa que la desesperació sigui absoluta. El poder injust L’obre presenta un conflicte provocat per un poder injust. Sebastià, l’amo de tot, fa un mal ús de les seves atribucions, és un propietari arruïnat que ha malbaratat el seu patrimoni i necessita casar-se amb una pubilla rica per refer la seva economia. Per tant, l’amo no compleix la seva funció de crear riquesa i assegurar la vida dels que treballen per a ell. Intenta centrar-se en el casament amb la pubilla Sala, però continua obsessionat amb la Marta. La conducta de Sebastià no té mai una resposta social, sols Manelic i Xeixa s’atreviran a dir el que pensen.