Teorías Interpersonales de la Psiquiatría: Sullivan, Maslow y Leary - Prof. Jayme, Resúmenes de Psicología

¡Descarga Teorías Interpersonales de la Psiquiatría: Sullivan, Maslow y Leary - Prof. Jayme y más Resúmenes en PDF de Psicología solo en Docsity! T3. MODELS INTERPERSONALS DE LA PERSONALITAT Perspectiva teòrica amb molta difusió i aplicabilitat clínica. ▲ Idees Sullivan: va més enllà de la visió psicològica Freudiana. Proposa una teoria en l’àmbit psiquiàtric, teoria interpersonal de la psiquiatria . Important: • No nega l’aspecte biològic (necessitats humanes), però es centra en el context interpersonal per entendre la personalitat. • La gent treu de les persones el millor i el pitjor d’un mateix; (malaltia-benestar). • Les relacions poden ser simbòliques o imaginàries; impossible no interactuar de cap manera (Ex. Fer plans futurs, pensar en algú). Dos conceptes claus relacionats a. Intimitat: necessitat d’establir relacions d’intimitat; afavoreix la satisfacció i felicitat, sentit de la vida humana (soledat: contrari). b. Ansietat: necessitat de reduir tensió interna; és la força més destructora de les relacions interpersonals i és inherent a la naturalesa humana. *La personalitat és una eina per poder anar evitant-la. Segons Sullivan... (que després utilitzen els models circumflexos) els objectius de les relacions interpersonals (disposicions) són: 1. Satisfacció: necessitat de supervivència; privació de satisfacció tensió inconscient objectiu és reduir-la 2. Seguretat: necessitat piscològica bàsica (“eduquen” les necessitats biològiques: tendresa, intimitat, seguretat, ansietat, etc.); Reduïr inseguretat amb la necessitat d’aprovació dels altres, es cerca relacions amb estatus o altres significats (Crear relacions amb persones que considerem importants o amb estatus social). Ansietat: fenòmen interpersonal; prové del que els “altres significatius” ens transmeten i l’evaluació personal. • Origen: tensions inconscient del nadó, contagi empàtic (capta com el tracten mé enllà de les necessitats i com respon); comunicació emocional. • Primera experiència amb altres significatius: des del naixement ansietat de separació: la intensitat augmenta entre els 6-24 mesos d’edat. - Com controlar ansietat: La vida és una lluita contra la ansietat, els altres significatius són la cura o la provocació d’aquesta. • Buscar R complementària dels altres = acceptació. • Ens movem a causa de dos desitjos contradictòris: a. Motiu de poder: Satisfacció personal; Balanç entre les seves necessitats i les dels altres, prima les seves pròpies com un nen petit (Egoisme, desaprovació, egocentrísme). b. Desig d’intimitat: renunciar a les necessitats individuals per cercar seguretat; “ésser social” (Aprovació, dependència); no assegura la perdua d’ansietat. • *Equilibri: adquirir el màxim de satisfacció i reduir el mínim la inseguretat. Personalitat Bloc II 1 ▲ Paral·lelisme amb els models interpersonals: Teoria de la Motivació de Maslow (1943): Piràmide de les necessitats bàsiques. Les necessitats del ser i necessitats del dèficit. ▲ La personalitat des de la perspectiva interpersonal és un patró de regularitats que pot observar-se a les relacions amb altres persones (Carson). La conducta és només un aspecte a considerar. Principis interpersonals de la personalitat 1. Manifestació de la personalitat en situacions socials. La unitat d’anàlisis és la conducta social. 2. L’ identitat personal es desenvolupa a través de les experiències interpersonals. El primer autoconcepte és l’autopercepció, és a dir, ens valorem en funció de com ens valoren. • Determina la conducta = les disposicions personals (autodefinició) + l’ambient (segons el que percep l’individu), és a dir, l’entorn social es el que acaba donant forma. 3. Motivació de la conducta: resposta a les necessitats (Satisfacció, intimitat i seguretat). 4. La conducta s’explica millor en la interacció: Causalitat circular (influència recíproca dels altres, és una conducta de retroalimentació). 5. La interacció té diferents nivells: Comunicació pública, descripcions conscients (experiències), simbolitzacions privades, inconscient no expressat i els valors). ▲ Els models circumflexos de la conducta interpersonal Perspectiva per descriure patrons i estils de personalitat i d’identificar patros desadaptatius ràpidament; Aplicabilitat. L’ Origen en el grups “KAISER” d’investigació als anys 50 i l’ objectiu és l’estudi dels processos en psicoteràpia. a. Models per conceptualitzar, organitzar i determinar el comportament interpersonal (trets – motius). b. Sistematitzen els tipus de relacions interpersonals com a formes i estils de personalitat. c. Models geomètrics en un espai bidimensional: les variables interpersonals descriuen en ordre circular al voltant de dos coordenades: poder (domini-submissió) i afiliació (amor-odi). d. Avantatges del cercle davant els models factorials: El model Circumflex permet informar de dues grans categories o dimensions, podem veure ràpidament les conductes relacionades en aproximitat o intensitat dins d’una mateixa dimensió. Leary va ser el primer en proposar un cercle; Tota conducta es relaciona amb altres. Bàsicament dues dimensions de disposicions temperamentals: control (necessitat individu) i afiliació (amor-odi). Veiem una influència psicoanalítica: les pulsions. ▲ Idees de Leary: • La personalitat es manifesta en les relacions diàdiques, més que en trets o agrupacions de símptomes clínics. • La Conducta interpersonal: tota conducta relacionada amb un altre ésser humà, real o imaginaria. Pot ser consistent, perquè reflexa tant trets com factors de la situació. Personalitat Bloc II 2 Normalitat: a. Habilitat per establir una comunicació adequada (coherència, complementarietat, intercanvi d’igualtat) b. Bona habilitat de negociació. c. Tot això determina el benestar (salut) de la persona. Anormalitat d. Dificultat en mantenir la intimitat e. Comunicació inadequada (confusa) f. Desadaptació de la persona Relació entre models circumflexos i models dimensionals de la personalitat – els cinc grans: • Es complementen mútuament per descriure la personalitat, tots dos són útils pels psicòlegs socials per comprendre la conducta interpersonal. • Cercle interpersonal definit per dues dimensions: extraversió i cordialitat; Les dues requereixen de l’entorn social. ▲ PERSONALITAT X PERSONALITAT X SITUACIÓ (PPS) – Model Biosocial de l’afecte i la comunicació interpersonal (Gilbert): 1. Considera la situació interpersonal com un mitjà social on les personalitats interactuen. 2. Determina 4 estils de comunicació (explicar la capacitat de respondre davant dels conflictes) 3. Considera important el context social i personalitat (arousal, canvis fisiològics i l’activitat emocional. Interacció social 1. Temperament: disposicions o tendències genètiques. a. Depenen de cada persona: variabilitat individual. 2. Segons els temperament, les persones busquen entorns congruents; les disposicions determinen l’ ambient i les experiències individuals. • La interacció, per tant, es donada per disposicions i ambient que determinen el desenvolupament d’habilitats socials i competències emocionals, més o menys adaptatius. Proposicions sobre relacions sistemàtiques entre personalitat, situació, arousal, afecte i conducta social. 1. Proposició primera: el nivell d’ arousal determina la resolució de conflicte. És un estat fisiològic, energia necessària per estar vius. a. Prové del funcionament del cos: recursos energètics fisiològics (conductes instintives de supervivència – es manté uns 20 m ) i psicològics (emocions associades). b. Es relaciona amb el rendiment, Llei de Yerkes – Dodson: cada persona té un nivell òptim d’ arousal. Si es troba per sobre o per sota afectarà al rendiment de la persona. Nivells d’ arousal i de comunicació • Mitjans, nivell òptim. Comunicació fluida facilita la resolució de conflictes i el processament d’informació. • Baixos, no hi ha implicació en la interacció. Resolució de conflictes ineficaç, escassa atenció interpersonal. • Alts, impossibilita la resolució de conflictes, emocions molt intenses (ira, defensa...), subjectivitat de la situació. 2. Proposició segona: els estímuls verbals afecten a l’ arousal (“com ho diem”) a. Nivell arousal alt, capacitat lenta de l’orador de dissipació de l’ arousal fisiològic – Reacció de l’oient emocional alta. EFECTE POSSITIU (+). b. Nivell arousal baix, capacitat lenta de l’orador de dissipació d’ arousal fisiològic més altres fonts que influeixen – reacció oient d’agressivitat, hostilitat. EFECTE NEGATIU (-) 4. Exemples de comunicació: i. Reptes de control: tots dos interrompen i volen controlar la conversa – augment de l’afecte NEGATIU associat a l’ arousal. ii. Ritme adequat: intervencions per disminuir el ritme de la conversa, eficàcia a la resolució de problemes. Disminució de l’ arousal i de l’ afecte NEGATIU. 5. Proposició tercera: importància de l’atenció per la resolució de problemes. Atenció = arousal. • En la interacció s’activa l’atenció per dirigir-la a l’altre per tal de reduir l’ arousal i l’afecte negatiu. Estils de comunicació: a. Estil ideal: nivell òptim arousal, interacció amb torns de paraula (parlar – escoltar), comunicació efectiva i assertiva (compromesa). b. Estil d’ escalament defensiu: missatge que genera en l’altre una resposta defensiva i atacant. Predomina l’afecte negatiu amb un arousal que augmenta progressivament. c. Estil compromès / independent: • Orador: sobrecompromès • Oient: independent El nivell d’ arousal de l’orador és superior al de l’oient. Aquest nivell es manté durant tota la conversa. No hi ha resposta significativa de l’oient i això fa augmentar l’ arousal de l’orador. d. Estil compromís obert /encobert: (dominància – submissió); El orador és assertiu i clar. L’oient està compromès però inhibit per a respondre per tant el seu arousal va augmentant (frustració per no poder imposar-se). Pot haver resposta hostil. • Efecte Zeigarnik: tendència a recordar tasques inacabades amb més facilitat que les finalitzades: processament d’informació actiu i continuat en relació al que es desitja, però incomplet quant a l’avaluació i desitjos i metes pròpies.