Resum feina d'educar, Resúmenes de Pedagogía

¡Descarga Resum feina d'educar y más Resúmenes en PDF de Pedagogía solo en Docsity! FEINA D'EDUCAR - Josep M. Puig Rovira Premi Rosa Sensat de Pedagogia (1998) Feina d'educar és un llibre que recull el dia a dia d'una escola per tal de mostrar la importància que té l'educació moral i que aquesta es fa pertot arreu i en tot moment. El seu autor és Josep M. Puig Rovira, el qual ha participat en la coordinació i el disseny de diversos materials i programes d'educació en valors. Aquest va fer un seguiment, mitjançant la gravació de vídeos i prenent notes, a una classe de quart de primària de l'escola Sant Miquel de Cornellà de Llobregat. La mestra d'aquesta classe és la Maria Altirriba, una professional a la que li encanta la seva feina i aprofita qualsevol oportunitat que té per transmetre valors als seus alumnes. JOSEP M. PUIG ROVIRA, L'AUTOR És catedràtic de Teoria i Història de l'educació en la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona. Ha estat guanyador dels premis de pedagogia Josep Pallach i Rosa Senat, aquest últim en dues ocasions. Ha participat en la coordinació i el disseny de diversos materials i programes de l'educació en valors i és autor, entre altres, de: L'educació moral en la ensenyança obligatòria (1995), Aprendre a dialogar (1995), La construcció de la personalitat moral (1996), Feina d'educar (1999), Educar per a la ciutadania (2006). Feina d'educar, com moltes de les seves obres, toca el tema de l'educació moral. Aquest és un tema pel qual l'autor hi ha posat molt d'interès i dedicació: només cal observar la temàtica de molts dels seus llibres per adonar-se'n. És per això, que Josep M. Puig Rovira es pot enquadrar dins d'un corrent democràtic, lliberal i experimentalista; ja que la importància que li dona als valors en l'educació i la forma experimental que té de demostrar-ho amb aquest llibre són trets rellevants d'aquests corrents. PER QUÈ EL LLIBRE? El llibre rep el nom de “Feina d'educar” perquè l'autor considera a l'educació com a una labor humana, la qual ha d'ésser realitzada per l'educador. Aquesta no es limita a l'ensenyança de continguts, com molts podrien pensar, sinó també a la transmissió de coneixements pedagògics, personals, morals i ètics. Amb el llibre, Josep M. Puig Rovira ens vol demostrar que a les aules l'educació moral es du a terme en tot moment, i no només en determinades estones. A més, també ens mostra que, per que aquesta s'assoleixi, s'ha de crear un bon clima a la classe el qual faciliti aquesta transmissió de valors educatius. L'educació és, així, un bé valiosíssim que no es pot perdre i el qual requereix tot un gran acte de responsabilitat. CAMP DE L'OBRA I ESTIL Aquest llibre pertany al camp de les Ciències de l'Educació, i més concretament a la Formació del Professorat. Utilitza un llenguatge formal i descriptiu, adequat per a un públic adult o universitari i presenta un enfocament didàctic. CONTINGUT: SÍNTESI PER CAPÍTOLS Primer capítol: Organització i seguretat De l'expectació a la confiança La Maria baixa al pati a buscar els seus nous alumnes i els acompanya a la classe; sap que, com que és el primer dia, la tensió que es respirarà no donarà peu a fer gaires comentaris. De fet, el primer dia de classe sempre ha estat i serà un dels més tensos de tot el curs. Els nens i les nenes, a qui ensenyarà i educarà, són ja uns experts en el tema de les normes i el comportament, ja que les han anat aprenent des de que van posar els peus a l'escola. Quan ja són a l'aula, la Maria tracta d'organitzar els grups de taula. De moment aquests seran provisionals, però, , hauran de ser mixtos durant tot el curs és que han de ser mixtos. El resultat serà, d'aquesta forma, sis grups de quatre persones cadascun, dos nois i dues noies. Acte seguit, la Maria comença a explicar què faran aquell dia i a passar llista; aquest últim fet és un gest d'acollida molt important ja que permet que els nois i les noies es sentin més segurs i els ajuda a agafar confiança amb la resta del grup i amb la mestra. La Maria s'adona que hi ha un nen nou a classe i tracta d'ajudar-lo fent- li saber que la vergonya que sent i les sensacions que experimenta són molt normals; acte seguit fa una presentació del nou company demanant un aplaudiment a la classe per demostrar que estan contents amb el nouvingut; a més a més, els dóna una sèrie de pautes perquè ajudin al seu nou company a integrar-se. Per últim, la Maria es presenta com a una mestra amb moltes ganes de treballar amb ells i amb molt d'entusiasme. Un cop finalitzades les presentacions toca posar-se a treballar. Comencen revisant el material que cada alumne ha portat, i els diu que han de comprar una carpeta classificadora. No pot ser qualsevol carpeta, sinó que haurà de ser una carpeta senzilla i barata, la qual ells ja s'encarregaran, posteriorment, de decorar-la. També aprofita per explicar que a l'escola tenen material comú i que cal fer-lo servir amb cura perquè tothom en pugui disposar. Això, a més de permetre estalviar, els ensenya a valorar l'esforç dels alumnes que els han precedit i a respectar el material per afavorir als que vindran. De sobte, un nen s'acosta a la paperera amb una bossa de plàstic amb la intenció de llençar-la. La Maria, però, li ho impedeix i aprofita per explicar a tota la classe que, de la mateixa manera que es reciclen el paper i les piles, també s'han de reciclar les bosses netes. Un cop dit això, els ensenya a doblegar bé una bossa per tal de que no ocupi espai i pugui ser reciclada. alumne. Aquests últims ajuden als nens i nenes a sentir-se millor, sempre i quan corresponguin a comentaris positius, i també els ajuden a saber que s'han d'esforçar i que han de millorar, però partint de la privacitat que els caracteritza. A més a més, en els encontres s'espera algun tipus d'implicació per part dels participants; així, no només es limiten a simples comentaris sinó que també transmeten normes i valors. En conclusió, el professor o professora ha dedicar estones a tenir encontres amb els alumnes, ja que la repetició d'aquests produeix la qualitat en la relació interpersonal. Fer les coses en grup Per tal de que l'aula constitueixi una estructura d'acollida és molt important la relació entre iguals. La Maria vol que aprenguin que la convivència en grup i la relació amb els altres són valors molt importants. Per aquest motiu, la Maria organitza i impulsa el treball en grup i l'ajuda mútua i li dóna molta importància a la necessitat de fer junts certes feines i la bondat d'aprendre de manera cooperativa. La mestra els ensenya que hi ha coses que no les poden fer sols (un mural, jugar a futbol, fer una gran construcció…) i fa que es plantegin els problemes amb els que es poden trobar a l'hora de treballar en grup i que busquin la part positiva de compartir la feina amb els companys. Així doncs, tot el que s'ha parlat sobre la convivència i la moral ha estat un clar exemple de procés de construcció de la personalitat moral. Els quinze primers minuts En aquest apartat del capítol es mostra la importància de les rutines. El primer ritual del dia és entrar a classe, descarregar la cartera, sortir a penjar-la juntament amb la jaqueta i posar-se la bata. Cal entendre que l'educació és plena d'aquestes exigències que estipulen les rutines, i que no per això aquestes es converteixen en accions pesades i avorrides; de fet, les rutines són accions que ens ajuden a ser membres d'una comunitat i a ser subjectes autònoms. Revisió dels càrrecs de la classe Com ja s'ha dit anteriorment, els càrrecs són molt importants perquè ajuden a formar el sentiment de pertinença a una comunitat. També ajuden a que els alumnes s'adonin que per formar-ne part cal contribuir-hi amb l'esforç personal. La Maria els ajuda quan tenen dificultats o dubtes per portar a terme els seus càrrecs, però s'ha de tenir en compte que aquests s'aprenen a través de l'experiència, l'assaig i l'error. Els càrrecs ajuden a l'alumnat en molts aspectes, però sobretot ajuden a tenir iniciativa i consciència de grup i a crear uns bons hàbits que col·laboraran a fer els nens i les nenes més autònoms. Els encarregats d'assistència i assemblea són els que duran a terme la revisió dels càrrecs. Aquests s'encarreguen de canviar els càrrecs i, un cop els han canviat, de valorar, conjuntament amb la resta de la classe, com han anat aquests durant la setmana. Per últim, cal dir que aquesta rutina és un fantàstic mecanisme d'educació en valors pels alumnes: els dona autonomia i sentit de la responsabilitat. Repetició, seguretat i hàbits Un instrument pedagògic que s'usa de manera natural i que contribueix a l'educació en valors és la repetició. Aquesta també és molt important a l'hora d'establir pautes de relació entre iguals, afegint-hi varietat i originalitat. És per això que s'ha de tenir en compte que sense repetició no es podrien aprendre gran part de les noves conductes, ja que aquestes s'assimilen per reiteració. Un clar exemple de repetició són les rutines. Aquestes són molt importants a l'hora de que el nen o la nena adquireixin autonomia i sentit de la responsabilitat. Així, gracies a repetir cada dia el mateix, arriben a ser uns “experts” en la matèria. Per exemple, a base de repetir els càrrecs, els alumnes aprenen a fer-los bé i això es reflexa en una millora del funcionament de la classe i, des del punt de vista pràctic, la Maria es deslliura de l'obligació d'haver de dir cada vegada què cal fer i com s'han de fer les coses. Les rutines es poden classificar en cinc grans grups: la distribució temporal de les feines escolars, l'ordre dels fulls de treball i l'organització de les carpetes i àlbums, l'ús dels objectes de l'aula, la manera de demanar la paraula per intervenir a classe i, per acabar, la manera com la mestra condueix els encontres amb els seus alumnes. Per tant, les rutines, conjuntament amb la reflexió i els diàleg, són molt importants a l'hora d'adquirir nous coneixements Tercer capítol: Individu i comunitat Festes d'aniversari L'escola és més que un lloc on s'hi va a aprendre diferents continguts d'assignatures; una escola és una comunitat democràtica de treball i convivència. Com en totes les comunitats, s'han de fer les feines de manera cooperativa i sobretot s'ha de viure d'acord a valors. Avui és dia d'assemblea i es plantegen dos temes: un conflicte que hi ha en un grup de taula i la festa d'aniversari de quatre companys. El primer tema ocupa bona part del temps i fa pensar molt a tota la classe. Resulta que en un grup de taula hi ha una noia a la qual pateix certa animadversió per part dels companys. Desprès de parlar tots una estona i donar les seves opinions arriben a la conclusió de que s'ha de ser comprensiu amb els companys i companyes i se'ls ha de tractar tal com els agradaria que els tractessin a ells mateixos. Un cop resolt el conflicte, es disposen a celebrar els aniversaris. Els homenatjats han portat el berenar i surten fora de classe mentre els companys preparen una cançó per rebre'ls. Desprès de cantar la cançó els donen un tríptic i comencen a berenar fins que és l'hora d'acomiadar-se. Aquesta cerimònia de felicitació integra una part individual (fan un homenatge a una persona) i una part col·lectiva (hi participen tots els companys i companyes de la classe) la qual cosa és molt important a l'hora de crear un sentiment d'unitat. La castanyada Les festes tradicionals, a l'escola, comencen molt abans del que marca el calendari. Es comença decorant l'aula i l'escola en general, i es continua fent activitats relacionades amb la temàtica de les diferents matèries. Com que en aquest cas és la castanyada, els alumnes, ajudats per la Maria, fan panellets pel dia de la festa i a més cada taula haurà de preparar una petita representació. Tots els alumnes estan entusiasmats i col·laboren en tots el que se'ls demana, tal com els ha inculcat la Maria. Les festes són, a més de lúdiques i gratuïtes, una mena d'actes socials que tenen efectes benèfics per als grups que les realitzen. Conèixer-se i ocupar-se d'un mateix Individualitat i comunitat són dos conceptes que van units. Sense els altres no podríem conèixer-nos bé i, per tant, no podríem ocupar-nos de nosaltres mateixos. La Maria vol treballar aquests conceptes, i per això reparteix una poma per a cada grup i els mana que l'observin durant una setmana amb l'objectiu de que vegin els canvis que pateix la fruita durant aquest període. Aprofita, també, per fer que s'observin a ells mateixos i els ordena anotar en un full els seus hàbits alimentaris; els quals desprès hauran de llegir i comentar. Una altra activitat que es realitza, i que està relacionada amb el tema d'aquest apartat, és la prova de lectura. Cada alumne ha de llegir un text en veu alta i quan acaben la Maria els comenta en què han de millorar, així com també els remarca els aspectes positius. En definitiva, el que la Maria vol transmetre'ls és que s'han de conèixer i tenir autocontrol d'ells mateixos per poder millorar el seu rendiment i realitzar-se com a persones. ¿Som sempre els mateixos? Aquest apartat es dedica a una classe d'ètica. El tema que es planteja tracta dels canvis que cadascú experimenta i, a partir d'aquí, dels que son controlables i dels que no ho són. Tots els nens i nenes participen activament dient quins creuen que són els canvis que experimenten. Quan ja n'han dit una pila, han de decidir si aquests són controlables o, per contra, si no es poden controlar. Aquesta activitat persegueix la finalitat de que s'adonin que hi ha aspectes del seu propi caràcter que poden canviar per millorar-lo. Cal fer esment que els canvis físics són deixats de banda per la Maria, ja que no es poden controlar i, per tant, no depenen directament de nosaltres mateixos. Així, aquesta intenta transmetre que no ens hem de preocupar per aquests últims i que ens hem de centrar en la nostra manera de ser i intentar millorar-la. Teatre i setmana de Nadal El Nadal ja s'acosta i a la classe es preparen per a gaudir d'aquesta festa tan important. La Maria els diu que hauran d'escriure un conte cadascú i que, desprès, entre tots n'escolliran un per convertir-lo en una obra de teatre. També els presenta a Hans Christian Andersen, i alguns d'ells porten informació d'aquest autor de contes. Amb això, la Maria ha posat en joc dos elements carregats de possibilitats per a l'educació en valors: els contes i els projectes de treball. Cinquè capítol: Final i continuïtat La darrera setmana L'última setmana de curs és diferent a les altres. En ella s'han d'acabar algunes feines pendents i també s'ha d'elaborar els àlbums; però no tot és feina: la classe de la Maria també anirà a la ludoteca. Endemés, hi haurà temps per a l'avaluació personal del curs, on cadascú haurà de mirar dins d'un mateix i veure en quines coses ha millorat i en quines no. Una altra qüestió molt important és preparar l'aperitiu final i celebrar les festes d'aniversari de tots els que fan anys a l'estiu. Aquest cop, però, tothom haurà de dur algun cosa per menjar o beure. Compartiran la festa i compartiran la preparació. L'autor també haurà d'acomiadar-se dels nens i nenes i de la Maria. Hi haurà un moment perquè aquest els expressi el seu agraïment i els demostri que els estima; mai no oblidarà aquest curs que just s'ha acabat. Per continuar És en aquest apartat on l'autor explica com ha escrit el llibre. Va realitzar un any de seguiment intensiu i a final de curs tenia molt material que va haver de seleccionar. Explica que, per tant, el resultat no és una obra de ficció ni és una obra fruit de la seva imaginació: és un text sobre la realitat fet a partir d'un procés de muntar materials narratius, descriptius i reflexius. En conclusió, el que l'autor volia era reconèixer fets rellevants per a una posterior reflexió teòrica i transmetre una imatge del que és educar moralment. VALORACIÓ PER CAPÍTOLS Valoració del primer capítol Crec que la Maria fa molt bé en preparar la primera classe del primer dia de curs, no es pot començar sense una bona planificació. L'actitud del professorat ha de ser sempre acollidora, doncs aquesta primera impressió perdurarà durant tot el curs. La importància que la Maria dona als grups de treball té, realment, un fonament molt sòlid i comprensible: aquests permeten una interacció amb els companys que afavoreix el desenvolupament de tota una sèrie de valors relacionats amb el tracte als demés. Tot i així, s'ha de tenir en compte que existeixen moltes maneres de dur una classe, i que pel sol fet que en altres no es facin grups, no vol dir que siguin pitjors. A més a més, hi ha escoles en les que, degut al reduït espai en les aules, organitzar les classes en grups resulta una tasca impossible. Per una altra banda, en aquest primer capítol també se'ns parla de les relacions personals i de l'educació moral. Vull destacar que ambdues van, de fet, agafades de la mà, ja que sense uns valors morals sòlids les relacions entre individus es veuen perjudicades. És molt important la tasca que fa la Maria per tal que els nens i les nenes de la seva classe prenguin una consciència de grup, ja que aquesta permet una millor col·laboració entre els membres d'aquesta i un sentiment d'identitat que els mantindrà units. Valoració del segon capítol El tema principal d'aquest capítol són les relacions personals i a les rutines. D'aquesta forma, el llibre ens demostra la importància d'aquestes i que tot bon mestre les ha de tenir presents. La Maria condueix la classe amb una naturalitat impressionant, ho fa fàcil; però el treball que ha hagut de fer per aconseguir aquest èxit ha d'haver estat molt gran. Fent referència a les relacions personals, aquest llibre valora molt la relació professorat- alumnat i crec que té molta raó. En la meva opinió, un bon mestre ha de fer tot el possible per poder arribar als alumnes i que aquests el valorin positivament. Un altre aspecte a destacar és el valor que es dona a la cooperació; es fa servir molt la paraula “comunitat” com a símbol d'unió i de força. Una altra part important d'aquest capítol es la repetició com a mitjà d'aprenentatge. Amb aquesta s'adquireix coneixement, i amb el coneixement s'assoleixen valors. És molt important pels infants el fet de que aconsegueixin uns hàbits, ja que els donaran autonomia i confiança en ells mateixos, que són qualitats realment positives. En definitiva, si es donen unes pautes, normes i valors i es treballa per que s'acompleixin, arribarà un dia que no caldrà repetir-les més, o si més no explicar com s'han de fer o seguir, perquè els alumnes les hauran incorporat com a rutina. Valoració del tercer capítol Les celebracions, des del meu punt de vista, són una part molt important de l'escola i un dels esforços que aquesta fa per reforçar la identitat cultural. Aquestes, es viuen amb molta il·lusió i s'hi treballa conjuntament; és més, són un mitjà per treballar una bon munt de valors. Crec que cap escola hauria de deixar de banda les festes tradicionals, doncs són de les poques ocasions que tenen aquesta i el professorat per distanciar-se dels seus rols habituals i aproximar-se d'una forma més humana als alumnes. En aquest capítol, també, es viu de forma molt intensa un conflicte sorgit a l'aula de la Maria. A l'assemblea se'n parla, però hom pot observar que la tendència de tots els alumnes implicats és escudar-se amb un altre, el qual fan servir de cap de turc, i no reflexionar sobre la pròpia conducta. Un mestre, des del meu punt de vista, ha de saber controlar aquestes situacions per tal que el que se suposava que havia de ser la resolució d'un conflicte no acabi en un de nou. Per aquesta raó, aquest ha de saber tallar les valoracions negatives dels alumnes i intentar, com fa la Maria, de que adoptin un altre punt de vista. Un altre tema del que se'ns parla són els canvis que els nois i noies experimenten. Pel que fa a mi, crec que és molt important transmetre als alumnes que els canvis físics no ens han de preocupar i que el que realment importa és com som com a persones. Valoració del quart capítol En primer lloc, considero que Josep M. Puig Rovira té molta raó en donar gran importància a l'hora d'esbarjo. En aquesta, com ell bé diu, es produeix un relaxament de les normes que permet que els nens i nenes s'alliberin, per una estona, de les pautes de conducta que han de seguir a l'aula. Per aquesta raó, l'eficàcia dels valors transmesos a l'aula es veurà posada a prova durant aquesta estona; si la mestra o el mestre han sabut transmetre'ls correctament, la conducta dels alumnes al pati s'hi veurà reflectida. En segon lloc, crec que dedicar una estona a la setmana a reflexionar sobre ètica i valors morals és absolutament necessari. Aquesta estona, però, ha de ser, des del meu punt de vista i compartint-lo amb el de l'autor, participativa i interactiva; això significa que tothom ha de tenir dret a participar-hi activament i a donar el seu punt de vista. La reflexió ètica no s'ha de donar com a simples continguts, aquesta ha d'ésser una transmissió de valors que pugui ser presa pels alumnes i feta seva; per aquest motiu, el paper del mestre o la mestra és aquí de suma importància, el qual o la qual hauran de saber com fer-s'ho per que les aportacions morals que es duguin a terme puguin arribar als alumnes i siguin preses a consciència. La felicitat i l'alegria són sentiments que no han de ser apartats de la vida escolar. S'ha d'intentar que l'escola sigui un lloc on, a més d'aprendre-hi un munt de coses, aquests sentiments hi siguin presents. Per aconseguir-ho, cal, en primer lloc, crear un bon clima a l'aula i que aquest s'hi vegi reflectit també fora d'aquesta. Les excursions, i les colònies en especial, són moments idonis per trencar la freda barrera que separa alumnes i mestres a l'aula, i per aconseguir un apropament entre aquests que converteixi aquestes sortides en moments plens d'alegria i felicitat. És per això, que estic totalment en contra dels mestres que pretenen abolir les colònies i les sortides amb el pretext de que són un risc per a la seva vida professional, degut a la gran responsabilitat que aquestes requereixen. Crec que és un risc que val la pena córrer, perquè el que poden aportar les escapades fora de l'aula, a nivell de valors, sentiments i relacions; s'ho val. Per acabar, cal nombrar també a les festes populars i, concretament, al Carnestoltes. Aquestes suposen trencaments de la rutina habitual a les classes que converteixen a l'escola en una entitat realment social i socialitzadora. El Carnestoltes, a més, permet un lleuger canvi de les regles habituals i això també permet trencar el mur de l'aula i convertir-la en un espai de diversió. Valoració del cinquè capítol La darrera setmana de curs la veig com a una setmana intensa, doncs sempre queden coses pendents que s'han d'acabar durant aquesta. Per evitar que resulti una setmana excessivament pesada, crec que una sortida com la que fa la classe de la Maria a la ludoteca és una bona opció. A més a més, s'ha de comprendre que a aquests nivells del