Resum llibre Terra Baixa, Resúmenes de Catalán

¡Descarga Resum llibre Terra Baixa y más Resúmenes en PDF de Catalán solo en Docsity! Gina Ricart 2B Batxillerat Català TERRA BAIXA ➢ Personatges: → Plans: - Perdigons (gent del poble): interessa donar-li’s un tó molt planer, no evolucionen, sempre volen saber, és el saber de xafardejar. - Xeixa: a Guimerà li interessa que s’ho miri des de fora - Sebastià: és un personatge pla malgrat la seva complexitat, es mort traïnt, siguent un cobard - Mossèn: sempre és el «gosset» de l’amo, és un personatge manipulador, repugnable → Rodons: - Marta: ja a l’acte I la veiem un personatge que amb el primer sulil·loqui va d’un cantó a un altre - Manelic: hi ha una evolució molt clara malgrat el 1r acte que sembla que no - Tomàs: és l’ermità de la terra baixa, al principi tenia pinta de pla, però per la manera que arriba al poble com un personatge que no sap res i evoluciona es torna un personatge rodó. - Núri: evoluiona molt un personatge de 14 anys → Descripcions personatges: - Marta: l’heroïna, la dona amargada des de l’acte 1r i l’escena 1a ve de nou al poble, i des del moment que arriba al poble funciona a copia de regalar el seu cos per poder sobreviure en aquell lloc, la seva és una feina molt difícil. Tothom es creu amb el dret d’insultar-la i parlar d’ella pel fet d’haver arribat «més tard» al poble que els altres, ja que ella no va nèixer allà. Sembla antipàtica i intractable, és a dir, rebutja a tots i a tothom, però a poc a poc es guanya el perdò del lector ja que coneixem el seu passat. Pensa en les lleis del determinisme, i ens fa molta llàstima ja que des del principi té la pitjor figura de l’home, el pare (feia veure que estava cec) que no volia treballar i també té sebastià, està condemnada a no tenir parella per les condicions en les que està, des del moment que arriba a Terra Baixa és propietat de Sebastià. Està entre els d’abaix però tampoc està amb els de dalt, està entremig, està lligada amb una persona de la part de dalt que la separa dels de baix. El que li fa ser forta a Marta és Manelic, sobretot amb el perdò de Manelic, Manelic li mostra que a vegades amb el perdó, la veritat i la purificació les coses poden canviar. * Determinisme: Guimerà constantment fa aparèixer personatges a la llum explicant el seu entorn per justificar- los, perquè l’espectador el perdoni. La geografia, els vents, el clima, de certa manera condiciona la persona. Per Guimerà malgrat l’entorn que influeix moltíssim, també existeix la capacitat de les persones per canviar les coses, (apareix Marta, Núria i la llum → tema del coneixement que permet veure la realitat). - Manelic: ha esdevingut un símbol a la literatura catalana i universal. És un símbol de la rebelía i de imposar el seu criteri per sobre del tirà, tirà tracta a Sebastià de vos, però a l’últim acte el tracte de tu, això és un indicatiu de rebelió. Guimerà l’interessa presentar-lo com un beneït, babau, pobret, que va vestit com un lechiguino, i malgrat tot ell mai es desprén de la samarra, amb la qual cosa com a espectador tu ja el veus vestit com a xai, ell no es vol desprendre de la seva essència. El llum: se li encén el dubte, és el que provoca que evolucioni. A l’acte 2n veiem que ell decideix marxar, deceb una mica a l’espectador pel fet que no vulgui fer front al que passa, després decideix tornar a afronar la situació. La seva inocència degut a la seva ignorància, és fruit de la Terra Alta. És un bon narrador: Acte I → el relat del somni, el relat del llop. Mai no sent que la casa de Marta, un cop casat amb ella, sigui seva i és per això que dorm al terra. Ell pren 4 decisions que marcaràn el seu personatge: - Saber: saber pq se’n burlen d’ell - Anar-se’n sol - Anar-se’n amb la Marta (cap a la Terra Alta): després de la provocació de Marta, la sang purifica a Marta, sense sang no hi ha perdó ni purificació. Quan ell veu la sang li recorda a la llei de la Terra Alta. - Matar el llop: aquesta és la gran transformació. - Sebastià: amo de tot des del principi, i només aconseguiex parar-li els peus Manelic. Manelic diu: ara el qui mana sóc jo. És l’amo de tot fins l’acte 3 escena 10 quan Manelic diu la seva frase. Sebastià és un innepte, tot ho fa malament, per els negocis (està en plena ruïna per les seves males gestions), per fer que la dona que estima sigui la parella legitima, no aconsegueix legitimar la seva relació, no sap estimar a Marta d’una altra manera (l’estima a la seva manera), per aconseguir que el poble l’ajudi (els quals estàn sota les seves normes no li poden donar la seva ajuda al final), innepte per ser un amant. La única arma que té és la por. És prepotent, dèspote. Gina Ricart 2B Batxillerat Català - Tomàs: és l’home que és capaç de tenir una visió externa perquè ve d’un altre lloc. És cec fins que decideix escoltar. Xeixa ho fa plantant-li la situació de tal manera que no tingui escapatòria, i Marta posant-li l’exemple de la seva filla. És molt bon narrador (explica la llegenda de Sant Miquel), persona capaç d’utilitzar el llenguatje per convèncer. - Núri: innocent activa. És una ingenua per edat, però passa de la ingenuitat a la maduresa en pocs dies. Es transforma i és capaç per apostar per la veritat, per la relació de Marta i Manelic, també veu que el què està fent la seva família no li agrada. - Poble (perdigons): sense voluntat, conservadors, sense iniciativa, presentats com un ramat de xais o gossos, contraposat a la individualitat, no en tenen, no prenen decisions individuals, funcionen en grup i com a massa, i per això no acaben fent res. ➢ Espai: Terra Baixa no és el nom de cap poble. L’obra es desenvolupa a la Terra Baixa a un molí. Apareix també una ciutat aprop del mar, per tant els anys de Marta quan viu amb el seu «Pare» i la seva mare cega a Barcelona. ➢ Temps: La pèrdua de les terres del S.XIX i que el propietari mani, veiem una referència amb l’Antic Règim. ➢ Estructura: Clàssica de 3 actes. • Acte I: Coneixem els personatges i la seva situació, també apareixen citacions del passat (ens ajuden a saber perquè els personatges són com són, és a dir, el seu context). El conflicte → el casament de Manelic i Marta Hi ha diferents maneres d’enfocar-lo: - Rebuig (Xeixa i Marta) - Burla (Perdigons/poble) - Consentiment (Tomàs) - Possibilitat (Manelic: només li interessa donar-se a una dona) - Interès (Sebastià) - Alegria (Núria) També en el casament hi ha dos tipus d’inocència: - Per engany - Infantesa (nena petita) Al final de l’acte 1r apareix la llum. Per Manelic la llum és adonar-se de les coses, s’acaba amb la frase: «el llop no vindrà». • Acte II: És l’acte de la veritat, representa una transformació brutal de Manelic [inocent → despert, controla la situació, es torna cruel amb el llenguatge]. S’acaba el segon acte amb Manelic que diu: «Ja et trobaré» referint-se al llop. • Acte III: Es resolen les inocències, perden la inocència sobretot de Manelic i Núri. Núri → madura, ella ajuda a Manelic i Marta, però adverteix que Manelic no parli malament de la seva família. L’ajuda agafant el llum, amb l’alegria que a darrera hi ha un sentit. L’acte III s’acaba amb Manelic que diu: «He matat al llop». Al tercer acte podem veure un dels temes de l’obra: la traïdoria vs la noblesa en la lluita de Manelic (noblesa) i Sebastià (traïdoria).