Camoes: Vida y Obra del Gran Poeta Portugués - Prof. Álvarez Sellers, Resúmenes de Filología Catalana

¡Descarga Camoes: Vida y Obra del Gran Poeta Portugués - Prof. Álvarez Sellers y más Resúmenes en PDF de Filología Catalana solo en Docsity! LUÍS DE CAMÕES Degué estudiar a Coimbra, on un tio seu era prior del monasteri de santa cruz i canceller de la universitat encara que no ens consta documantalment que hi assistirà. Sabem que abans de 1550 es trobava a Lisboa on freqüentava els salons de palau i de l’alta noblesa i els prostíbuls i tavernes dels barris populars. Participa a una expedició a ceuta on va perdre un ull i de tornada a Lisboa patí desterrament i presó en terres de ribatejo x motius q tindrien q vore amb la seua passió per donha Violante de Andrade, dona de don franciscà de noronta, segon comte de linhares i x la filla d’ambdós, donha Joana. A Lisboa de nou, continua amb la seua vida de disputes poètiques cortesanes, galanteos amarosos i baralles de carrer. En una d’elles, ferix a gonçalo borges (de la casa reial) i és empresonat, encara q la víctima el perdona i ix amb la condició d’embarcar-se al servei del rei (1553). Allistat x 3 anys va a l’índia. Participa en algunes expedicions a la costa de Malabar i a l’estret de Meca en 1555. Segons el seu primer biògraf, ocupa a Macau el càrrec de béns de difunts i absents. Torna a l’índia i durant el viatge naufraga en la desembocadura del riu Mecong on perd tots els seus béns i se salva nadant amb Os Lusíadas. De tornada a Goa, és empresonat sota l’acusació de malversació de fons i després per deutes. La seua vida transcorre entre grans dificultats excepte el període 1551-1554 on gaudix de la protecció del virrei don franciscà coutinho. En 1568 torna a Portugal. En moçambique, de camí, el troba el seu amic Diogo do Couto (historiador) vivint míserament mentre preparava l’edició de les seues poesies reunides sota el títol de Parnaso que li robaren abans de tindre-les disposades per a la publicació. Amb l’ajuda material de Couto i altres es pagà el viatge a Portugal el 1568. Ja a Lisboa aconseguix publicar os lusíadas i obté del rei don sebastiao una renta de la q malviu, segons els biògrafs, amb un criat de Java fins la seua mort el 10 de juny de 1580. El noble coutinho pagà les despeses del funeral i féu col.locar una làpida amb “aqui jaz don luís de camoes, príncipe dos poetes do seu tempo. Viveu pobre e miseravelmente, e assim morreu”. El romanticisme fixà la imatge del poeta maleït, genial i incomprès, de vida atormentada, entreteixida de llaços de fortuna dissortats que morí en la misèria enmig de la indiferència dels seus contemporanis, però també aparegué la més agitada vida personal i de les seus obres, posseïdor d’una vasta cultura en la q es conjuguen la tradició medieval i ____ filosòfiques. Unit a això una experiència d’estudiant, cortesà freqüentador dels ambients populars de Lisboa, viatger de la ruta índia, buròcrata colonial i escriptor orgullós de la seua superioritat moral i artística. Estudi, experiència i geni seran els pilars bàsics de la seua obra com reconeix en una de les estrofes de os lusiadas. Sols es van publicar en vida algunes publicacions poètiques i el poema èpic os lusiadas. I aparegué de forma pòstuma la seua poesia lírica, les seues cartes... Propòsit, estructura i argument: camoes acceptà realitzar el somni d’antonio ferreira, fil Vicente, o joao barros de donar a Portugal una epopeia q conservara la fama d’uns herois i actes iguals en mereixement als que homer i Virgili havien immortalitzat en les seues obres. Os lusiadas es una poema èpic perfectament enquadrat dins de l’esperit del renaixement. Os lusiadas pertanya al gènere superior (atenent les normes clàssiques, com l’eneida), encara q no es parla de mites, sinó d’esdeveniments reals. L’assumpte és el viatge de Vasco de Gama a l’Índia tan important q alterà la vida cultural d’occident. Com a novetat, No pretén fer història de Portugal, x això selecciona el material anterior. Està dividida en dos grans parts en 5 parts cadascuna: 10 cants, 1102 estrofes. Es dividix en Proposició, Invocació, Dedicatòria i Narració: Proposició: anuncia l’heroi i l’assumpte objecte de la celebració del cant: el viatge i els gloriosos actes dels homes assenyalats. Es canta en realitat a un heroi col.lectiu, històric i concret: el poble portuguès. Invocació: camoes sol·licita ara retòricament l’auxili de les nimges del Tajo i amb Caliope, q accentua el caràcter històric de l’epopeia. Dedicatòria: va dirigida al rei don sebastiao i seguix l’estructura de l’oratòria. Estableix una relació entre els herois clàssics i els portuguesos. Comaoes tornarà a dirigir-se a don sebastiao xq el poema té el clàssic valor pedagògic: don sebastiao ha de continuar amb els actes valerosos dels portuguesos. Narració: de què parla el poema. Comença per la meitat (in media res). Narració retrospectiva amb la q es reconstruix la història de Portugal i el viatge de vasco de gama fins el moment en q se situa el començament de l’acció en el poema, i el discurs profètic q anticipa l’acció i anuncia finalment la fama dels herois. Es recorre en ocasions a episodis lítics o bucòlics per a trencar la gravetat del poema de forma que se succeixen episodis de caràcter bèl.lic, lític, mitològic, simbòlic o descriptiu, subordinat sempre a una acció unitària q va progressant entorn a dos eixos paral.lels: històric i mitològic. Camoes recorre a la mitologia pagana, venus els ajuda i bacus els posa entrebancs. Apareixen també profecies, però no hi ha interferències entre el món diví i el món terrenal. Episodis: O Velho do Rostelo: cant IV. És significatiu xq representa l’oposició a la idea d’epopeia de os lusiadas. Reflexa la intranquil.litat dels mariners. La veu del vell respondria als temors ocults dels mariners davant d’allò desconegut. Crida l’atenció xq és una crítica a l’expansió i tot el llibre la glorifica. El vell dóna a conèixer l’opinió de la noblesa, en contra de la burgesia q buscava línies de mercantilització. X un costat, l’ètica de l’obediència i la conservació, i x l’altre, la valentia q suposa iniciar l’empresa dels descobriments, q el velho critica. Justifica q l’heroi se’n vaja a pesar de les contradiccions. El velho és l’ideal daurat però antiheròic. Vasco de Gama ha de vèncer els dubtes. L’episodi es caracteritza pel dubte i la desconfiança. Camoes es qüestiona la lògica de l’expansió. Adamastor: és un gegant q simbolitza els perills de la naturalesa, el cap de les tormentes al q Vasco de gama batejarà com el cap de Bona Esperança. Apareix al cant V a mitjan poema. Geogràficament Adamastor marca el pas de l’oceà Atlàntic a l’oceà índic, d’occident a orient, de lo conegut a lo desconegut. És un viatge d’introducció a un món nou q està x descobrir. Es passa d’un espai il.luminat a un espai obscur. L’esperit de curiositat de l’home renaixentista. Adamastor provoca por, i a pesar de la seua força no és una roca, sinó q està fet de terra i arena, x tant no és tant indestructible com sembla, darrere hi ha una història amorosa. Estava tan enamorat de Thetis q va intentar violar-la i ella el va convertir en un accident geogràfic. És exemple de l’amor baix, en contrast a l’amor sublim (q és l’amor a la pàtria). El q mou els guerrers a anar a l’índia és aquest amor.