La relación entre la Educación Social y la Pedagogía Social: Desafíos y oportunidades, Resúmenes de Ciencias de la Educación

¡Descarga La relación entre la Educación Social y la Pedagogía Social: Desafíos y oportunidades y más Resúmenes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity! Pedagogia Social Mòdul 2 UOC 2017-18 NOELIA ORTIZ CARRILLO 1 COMENÇAR UNA NOVA ETAPA REPTES DE FUTUR PER A L’EXERCICI RESPONSABLE DE L’ES I LA PS INTRODUCCIÓ El fet d’haver relacionat el concepte d’educació amb l’escolarització i haver marginat altres agents educatius, fa posar la pedagogia social sobre un escenari gegants de possibilitats de desenvolupament. La PS ha de tenir relació directa amb les professions que s’hi deriven, i sobretot amb la ES, ja que és la que treballa directament amb els contextos educatius no escolars que la PS social pot contribuir a millorar. La PS té sentit perquè ajuda a crear línies d’actuació sobre els problemes que planteja l’ES, i aquesta última desenvolupa les seves activitats basant-se en la primera. Tot i que es poden establir diferències entre elles, és un error negar la seva proximitat i complementarietat. Totes dues han avançat en la mateixa línia evolutiva. Al principi pertanyien a un cos més ampli (la PS dins la Pedagogia General i la ES dins de l’Acció Social), però ara tenen una singularitat reconeguda. Totes dues disciplines aporten argumentacions que busquen l’oposició de la teoria- pràctica, però realment no es poden desvincular l’una de l’altre. v Per l’ES, la PS és una activitat desenvolupada dins el marc universitari, desvinculada de la realitat social. v Per la PS, l’ES és una activitat pràctica a la qual li falta perspectiva sobre els problemes autèntics de la realitat social. Com va dir Sáez (1997), si la PS ignora l’ES, es centrarà només en especulacions o abstraccions conceptuals allunyades de la realitat. La PS té vocació pràctica però no és una pràctica en sí mateixa. Tot i que l’ES és la disciplina més similar, no cal descartar que serveixi també com a referent per altres professions, com per exemple els mestres. Pedagogia Social Mòdul 2 UOC 2017-18 NOELIA ORTIZ CARRILLO 2 Per tal que la PS pugui desenvolupar el seu potencial, ha de ser conscient dels reptes que planteja l’ES per tal d’acomplir els seus dos objectius principals: formar professionals competents i contribuir a construir solucions als problemes de la societat. La PS ha de produir coneixement útil en relació amb els reptes del nostre temps i ha de ser una disciplina significativa pels professionals que han d’usar aquest coneixement. Hipòtesi: L’evolució i els nous reptes de la pedagogia social no es poden deslligar dels de l’educació social perquè alguns aspectes fonamentals de totes funcionen de manera interactiva. Les professions són construccions socials obertes canviants i dinàmiques. Per això cal saber identificar en quin moment ens trobem davant escenaris que precisen canvis. En aquest moment cal comprendre el moment al qual es troba la professió o àrea de coneixement, saber quines són les seves possibilitats i quins moviments serien els adequats per consolidar-la. L’ES es troba en aquest moment perquè: v Ha tancat un cicle pel que fa a la construcció de la identitat professional v Haver d’enfrontar-se amb els reptes que es derivaran del procés de convergència europea. ES: DE TREBALL NO QUALIFICAT A PROFESSIÓ RECONEGUDA Les activitats passen per etapes maduratives per esdevenir professions. Etapes ES: 1. Treballadors de l’educació. Enfocat més en el treball que en l’educació. 2. Passa de treball a ocupació. 3. Professió. Estudis que l’avalen, cos tòric, presència social, etc. Aquesta transformació s’inicia als anys 70 quan el col·lectiu que fa una activitat educativa fora de les aules pren consciència que és rellevant. Això obre un procés de recerca i potencialització. Es marca doncs la diferència entre educació i escolarització, i al discurs apareixerà el concepte d’educació no formal. Tot allò que girava entorn l’educació especialitzada va incorporar pràctiques de l’ES juntament amb els moviments de renovació pedagògica. Pedagogia Social Mòdul 2 UOC 2017-18 NOELIA ORTIZ CARRILLO 5 si busquem un autèntic treball en xarxa. En ES, la construcció de la identitat professional està lligada amb la definició d’un posicionament ètic. L’educació no és neutra. APROFUNDIR ALS POSICIONAMENTS MORALS DES DELS QUALS S’EXERCEIX L’ES En el procés de la consolidació de la identitat professional cal posicionar-se en valors. A més, hi ha quatre bones raons que ho justifiquen: 1. Cal que els valors s’actualitzin amb el curs normal d’evolució de la societat. 2. És una activitat que es desenvolupa dins contextos amb desigualtat social. 3. Al ser una professió educativa i no tenir unes disciplines exactes, el progrés de les persones depèn de les expectatives que el professional posa en elles. Per tant, cal que s’evidenciï que el professional està implicat. 4. Moltes de les situacions de malestar que s’ocasionen a l’ES són a causa de l’estrès que sofreixen els professionals a causa de conflictes de valor. Alguns aspectes que segueixin la línia de treball en relació amb la construcció d’una identitat que tingui en compte els valors poden ser: v Analitzar els tres nivells esmentat abans i construir les guies de diferència entre ells. v Mesclar valors i sabers tècnics per redactar guies de bones pràctiques. v Elaborar protocols per analitzar i gestionar conflictes de valor. v Construir comitès d’ètica als quals els professionals puguin acudir quan tinguin dubtes sobre la resolució d’un conflicte. v Crear comitès de conducta per detectar males pràctiques. MILLORAR EL RIGOR EN L’EXERCICI PROFESSIONAL Partim de la idea de que professionalització implica necessàriament una tecnificació dels processos de treball. Sempre hi ha hagut debat entre els que pensen que cal usar la tècnica i la planificació, i els que prefereixen l’espontaneïtat. Meirieu (1998) ja va parlar sobre la insostenible lleugeresa de la pedagogia. Per molt que planifiquem, sempre trobarem dificultats afegides, però no per això hem de rebutjar els mètodes que donin rigor les actuacions. Es poden donar els següents casos: Pedagogia Social Mòdul 2 UOC 2017-18 NOELIA ORTIZ CARRILLO 6 S’identifiquen? Es controlen? Què fem? Variable 1 Sí Sí Equilibrar possibilitats reals amb les limitacions. Variable 2 Sí No Variable 3 No No Es proposa un equilibri entre disseny i creativitat. Es pretén fer propostes de creació de coneixement (que incloguin una perspectiva investigadora alhora que creativa i no només un consum de coneixement creat per altres). Disseny i responsabilitat moral Parlar de rigor implica posar l’èmfasi en la responsabilitat moral del professional, en relació amb les expectatives que crea en les persones amb les que treballa i com contribueix a millorar les condicions socials. Això requereix tenir estratègies que assegurin un cert nivell d’èxit. En segon lloc, cal ser realista amb el que es pot aconseguir. Meirieu (2001) parla d’emmalaltir l’educabilitat, és a dir, crear expectatives massa altes. Cal ser conscient del que es dissenya, i saber que el que fallen són dissenys, no persones. Previsibilitat, anticipació i anàlisi de risc: El risc és el resultat de multiplicar les possibilitats que es produeixi una situació adversa. Les accions de l’ES s’han de construir en espais de seguretat, sense que la persona amb la qual es treballa sofreixi les conseqüències de l’error (Brunner ho defineix com efecte bastimentada). El professional no pot perdre el control de la situació que ha creat. Per tant, l’anàlisi del risc és una de les qüestions fonamentals en ES. D’això deriven dues línies de treball: consolidar el coneixement conceptual sobre les realitats educatives i afinar el perfeccionament en els processos de disseny. Millorar la cultura professional L’ES ha d’augmentar l’especialització en els àmbits d’actuació. El coneixement especialitzat és vital per complir el rigor professional. Si no hi ha coneixement no hi ha exactitud ni eficàcia encara que els dissenys siguin bons. Per tant, cal augmentar la cultura professional treballant en dues direccions: Pedagogia Social Mòdul 2 UOC 2017-18 NOELIA ORTIZ CARRILLO 7 v Augmentar la creació de nous coneixements en forma de guies de bones pràctiques. v Potenciar un canvi d’actitud cap a compartir el coneixement de nous descobriments i cap a estudiar i investigar. Cal crear coneixements propis de la professió i també estructurar propostes curriculars específiques en relació a cada temàtica. Sembla que no es vulgui fer ja que la construcció d’un currículum apropa a l’escola, però realment ja s’està a prop. El perfeccionament en els dissenys Ser en un context no escolar no implica que hagi de ser menys formalitzat. El que canvia es allò que s’ha de formalitzar. Cal incorporar la planificació com element de treball quotidià que connecta els objectius amb l’acció i els resultats. L’exactitud de la planificació dependrà del context al qual s’aplica, però no s’ha de renunciar a l’exactitud i sempre cal articular bé l’acció. Podem parlar de tres tipologies genèriques de disseny: Formalitat baixa Formalitat mitjana Formalitat alta Definició Tenen potencial educatiu però el resultat final depèn de l’usuari. S’han de marcar objectius generalistes. La vivència és d’immersió però també s’han sistematitzat els continguts. Metodologia organitzativa. Permet plantejar objectius molt detallats. Situacions molt estructurades i molt rígides. Agent educatiu No controla el procés ni l’aprenentatge final de la persona. Controla part del procés. Dissenya i identifica elements que el permetin avaluar. Controla totalment el procés educatiu. Entorn educatiu No és directiu. La persona és la que decideix què i com aprèn. Semidirectivat. No és un espai lliure però hi ha marges de mobilitat molt amplis. Directivitat alta. No és un espai lliure. Funcionament Sistema d’immersió. No s’estructura el contingut a aprendre. Sistema de participació. Vivència genèrica que incorpora contingut estructurat. Cal realitzar íntegrament l’activitat per assolir els objectius previstos.