Resum per capítols de Frankenstein, Mary Shelley., Resúmenes de Literatura Universal

¡Descarga Resum per capítols de Frankenstein, Mary Shelley. y más Resúmenes en PDF de Literatura Universal solo en Docsity! FRANKENSTEIN CARTA 1 El llibre comença amb una carta de Robert Walton a la seva germana Margaret Saville. Walton li explica a la seva germana que ha arribat bé a Sant Petersburg i li esmenta algunes diferències que trova entre aquesta nova ciutat i el seu Londres d’origen. Walton li mostra la seva emoció abans d’iniciar la seva travesía cap al Pol Nord. Per finalitzar, l’home deixar clar que no sap quan tornaran a veure´s o si es veuran mai més però li desitja allò millor. CARTA 2 En aquesta segona carta Robert explica a la seva germana el seu sentiment de soledat i com desitja un amic amb qui compartir les seves experiències i emocions. Tanmateix, comparteix viatje amb el seu contramestre, a qui va coneixer en un balener, i a qui descriu com un home de valor i energía admirables. En aquells moments, Robert ha arribat a la ciutat costera d’Arkhangel i allà lloga un vaixell per endinsar-se a l’oceà Glaciar Àrtic. Walton està emocionat però també té una mica de por per la travessia que els espera. CARTA 3 Robert escriu una breu carta a la seva germana per tal de que aquesta conegui la seva situació: una vegada als mars de gel, tot va bé i com ha d’anar. CARTA 4 En aquesta carta, Walton explica a la seva germana un incident molt estrany que els ha succeït mentre estaven encallats al gel i entre una espessa boira; han vist un ésser de dimensions gegantines i més tard, han rescatat un home que semblava molt agitat. CAPÍTOL 1 Frankenstein explica a Walton els seus origens Ginebrins i li descriu que el seu pare era un home ric, respectat i de familia distingida que va salvar la seva mare, Caroline de la pobresa abans de casar-se amb ella. Ella era la filla d'Beufort, un amic del seu pare que va perdre la seva fortuna i va escapar de la vergonya de la pobresa. Uns anys després van tenir-lo a ell, al Victor, i més tard als seus germans. El seu pare tenia una germana que s’havia casat molt jove amb un cavaller italià, aquests dos van anar a viure a Itàlia i van tenir una filla, l’Elizabeth. No massa després, la dona va morir i el marit va enviar una carta a al pare d’en Victor notificant-li que s’anava a casar amb una dama italiana i demanant-li que s’encarregués de la petita Elizabeth. I així ho van fer, van adoptar l’Elizabeth com a filla propia i es va convertir en la companya de jocs d’en Victor. En Victor també explica que tenia un millor amic, en Henry Clerval, fill d’un comerciant de Gibebra, que gairebé era sempre amb ells. Frankenstein assegura que viure una infantesa molt feliç i va aprendre molt perquè ningú no l’obligava ni el castigava. Va descubrir, més tard, la seva passió per les ciències naturals i va començar a llegir a Corneli Agripa, Paracels i Albert Magne. El seu pare opinava que llegint aquests filòsofs només perdia el temps. Però va ser quan va veure un llamp reduir un gran arbre a petites miques que va contemplar la caiguda d’aquests filòsofs que abans havia contemplat com ídols. Gràcies a això i a una conferencia de ciencia que no va entendre, va anar perdent el seu interés per les ciències naturals i es va centrar en les matemàtiques i els idiomas que estaba aprenent. CAPÍTOL 2 Als 17 anys, els seus pares van decidir que Frankenstein anés a estudiar a la universitat d’Ingolstadt. El seu viatge es va posposar ja que Elizabeth va agafar l’escarlatina, ella es va recuperar però la seva mare, la Caroline, també va caure malalta perquè va voler veure a la seva filla encara que li havien dit que no ho fes. La mare va morir però abans de fer-ho, va dir a Frankenstein i Elizabeth que desitjava que es cassesin. Després d’un temps de dol, Frankenstein va marxar a Ingolstadt amb por de sentir-se sol. Allà va coneixer al profesor Krempe que va menysprear a Corneli Agripa i Paracels. A causa d’això va crear alguns prejudicis cap als químics moderns, però després va conèixer al profesor Waldman i aquests prejudicis es van esbandir ja que aquest profesor li va agradar molt i li va tornar els ànims pels estudis que tant l’apassionaven. CAPÍTOL 3 Des de llavors, les ciències naturals i en particular la química es van convertir gairebé en la seva única ocupació. Un dels fenòmens que més el van atreure va ser l’estructura del cos humà i de qualsevol animal viu, plantejant-se així l’essència de la vida, la seva provinença,etc. Va començar estudiant la mort, com es degradava i es perdia la delicada forma de l’home… Després de dos anys d'estudi, Frankenstein va considerar tornar a Ginebra ja que els seus coneixements eren tan avançats que ja no podia obtenir més progrés en aquell lloc, però, just abans que això succeís Frankenstein va descubrir l'essència de la vida, secret que es negar a compartir amb Walton perquè no seguís el seu mal exemple. En fer aquest descobriment, Frankenstein es va dedicar a donar vida a un èsser humà d’uns 2,5 metres fet de trossos de cossos que aconseguia a l’escorxador, al dissecador o al cementiri. Va treballar en secret i mentre treballava en el seu projecte la correspondència amb la seva família es va aturar, la seva salut va començar a deteriorar-se a causa de tot el temps que dedicava a la seva creació però no va parar fins veure el seu projecte acabat. CAPÍTOL 4 Finalmement, una plujosa nit de novembre, Frankenstein va donar vida a la seva creació però la seva il·lusió va desaparèixer en veure la horrible bestia que havia creat. Frankenstein va córrer al seu laboratori on es va desmaiar. En despertar-se es va trovar la criatura que havia creat parada davant d'ell somrient amb els seus horribles llavis negres, Frankenstein, en pànic, va córrer cap al poble on es va trovar el seu amic Henry Clerval que per fi havia aconseguit que el seu pare el deixés anar a estudiar a Ingolstadt. Va parlar amb en Henry una estona però quan van haver de tornar a la residència on vivía i on havia deixat la seva creació va tornar a entrar en pànic, no volia que ningú no sabés el que havia creat. Una vegada allà, però, es va adonar que la criatura no estava allà ja. No obstant això, en Victor va embogir i es va quedar inconscient durant molt de temps, així va començar un llarg període de febre nerviosa que el va deixar confinat diversos mesos durant els quals en Henry el va estar cuidant. humans. Va seguir caminant fins arribar a un cobert proper a una casa on, gràcies a un petit forat a la paret, va veure que hi vivien un señor gran, una noia i un noi que més tard va entendre que eren pare i fills. CAPÍTOL 11: La criatura va continuar observant els habitants de la casa i va observar que semblaven tristos, va deduïr que la causa d’aquesta tristesa era la seva pobresa, però el noi, en Felix, semblava que estigués més trist encara que els demés per alguna raó que desconeixia. Com que va veure que en Felix havia d’anar cada dia a buscar llenya pel foc i a treure la neu del camí, va començar a fer-ho ell per tal d’ajudar-los i que així tinguéssin més temps per treballar a l’hort o estar en familia. La criatura els observaba durant el dia fins que en Felix marxava a treballar, llavors dormia, i per la nit anava a passejar pel bosc on recollia menjar per a ell i la llenya que els deixava anònimament als seus “veïns”. La familia atribuïa aquestes ajudes anònimes a actes d’un bon esperit. Com que la criatura els escoltava parlar, va anar aprenent diverses paraules i va veure que en Felix llegia símbols als fulls que es convertien en paraules. Ell volia aprendre el seu llenguatge per poder comunicar-se amb la familia i que no l’odiessin o el temessin pel seu aspecte (el qual desconeixia fins que es va veure reflectit a un petit riu) com havien totes les persones que l’havien vist abans. Amb el temps va arribar la primavera i això va animar tant a la criatura com a la familia, que va poder treballar més i millor. CAPÍTOL 12: Encara que el temps havia millorat molt, en Felix continuava molt trist. Un dia va arribar a la casa una jove molt bella que no parlava la mateixa llengua que ells. En Felix estaba enamorat d’aquella noia i semblava que l’havia trobat a faltar, aquella era la raó per la seva tristesa. La noia, Safie, era àrab i no parlava el mateix idioma però la familia la van ajudar a aprendre i la criatura va aprofitar per aprende ell també. Així va ser que la criatura va començar a entendre les seves converses i va aorendre d’història. Aprenent història es va adonar que els homes poden ser molt bons però també molt dolents i li costava comprendre perquè eren tan dolents de vegades. A més, en tots aquells relats mai havia sentit a parlar de ningú com ell, això li va provocar moltes preguntes que van fer que es sentís encara més sol. CAPÍTOL 13: Després d’un temps, la criatura va conèixer la història de la familia que ara li explica a Frankenstein; el pare es deia De Lacey, eren una bona i respectada família francesa, vivíen molt bé fins que un dia van escoltar la injusta condemna que havien fet a un home només per la seva religió, en Felix va decidir ajudar a l’home a fugir i així va conèixer la seva filla, la Safie, i es van enamorar. El pare de la Safie li va prometre la mà de la seva filla com agraïment per haver-lo Salvat, però en realitat no tenia cap intenció de cumplir la seva promesa, pensava emportar-se-la a Turquia encara que la Safie era cristiana com la seva mare i no volia viure a Turquia. Quan el govern francés va descubrir que la familia De Lacey havia ajudat a un presoner a fugir van empresonar el pare i la germana d’en Felix. En saber això, en Felix que estaba a Itàlia amb la Safie i el seu pare ajudant-los a fugir, va tornar a Paris per ajudar la seva família, va aconseguir treure’ls de la presó i van anar a viure a un poblet d’Alemanya (on eren ara). Mentrestant, el pare de la Safie va marxar a Turquia i li va demanar a ella que fes el mateix en uns dies però ella, després de pensar-ho durant un temps, va decidir anar a buscar en Felix a qui va trobar gràcies a una papers del seu pare on hi havia escrita la seva nova direcció. Després d’un temps i de diverses desventures i desgràcies, la jove va arribar a la casa d’en Felix i la seva família. CAPÍTOL 14: Mentre passejava pel bosc, la criatura va trobar una maleta amb llibres. Els llibres eren: El paradís perdut, Vides paral·leles i Les penes del jove Werther, els va llegir profundament i va aprendre moltes coses gràcies a ells. També va trobar, entre la roba que havia agafat del laboratori, un tros del diari de Frankenstein on explicava la creació del “monstre”. En llegar les paraules del seu creador es va horroritzar i es va començar a sentir encara més sol. Va ser llavors que va decidir presentar-se a la família veïna, va trigar diversos mesos en fer-ho però un dia aprofitant que només estava el pare a la casa (com que era cec no el jutgaria per la seva aparença) va entrar i es va presentar com un viatger que anava buscant l’afecte d’uns amics que vivien a prop. L’home gfran va ser amable amb ell i quan la criatura es va decidir a dir-li que volia la compañía d’ell i de la seva família, van arribar els fills. En veure’l, la Safie es va desmaiar, l’Agatha va córrer i en Felix el va atacar fins fer-lo fora. CAPÍTOL 15: Després d’un passeig pel bosc, la criatura va decidir intentar parlar amb la família de nou però quan va tornar a la casa, va veure en Felix parlant amb un home, el jove li deia que no li importava si perdía diners però que volia marxar d’aquella casa. I així ho van fer, la família que la criatura tant s’havia estimat, va marxar fugint d’ell. Després d’això, ell va endinsar-se al bosc camí a Ginebra, on ,gràcies al tros de diari, sabia que vivia el seu creador. Durant el camí, es va veure una nena que queia al riu i la va salvar. Mentre la intentaba reanimar va aparèixer el que debía ser el pare de la nena i en veure la criatura es va tirar sobre d’ell i se’n va emportar la nena, el “monstre” els va seguir per tal de veure si la nena estava bé i llavors el pare li va disparar. En aquell momento la criatura es va veure ofegada d’ira i va declarar la guerra en contra de la humanitat i del seu creador. Un dia, arribant a Ginebra, va veure un nen petit i va pensar que, com que algú tan jove no seria capaç d’odiar ni jutjar, podría segrestar-lo i educar-lo ell mateix per tal de tenir-lo com a company. El nen es va resistir i va cridar dient que el seu pare Frankenstein el faria pagar per fer-li mal, en saber la relació que aquell nen tenia amb el seu creador, la criatura el va escanyar fins matar-lo, va agafar el pengoll que portava i va marxar. Més tard, va veure una noia (la Justine) i sense que ella se n’adonés, li va ficar el pengoll entre la roba per culpar-la del crim. En acabar d’explicar la seva historia, la criatura va demanar a Frankenstein que creés una femella de la seva espècie que l’acompanyés i d’aquesta manera, tots dos viurien allunyats de la humanitat sense sentir-se sols. CAPÍTOL 16: Frankenstein es negava, creia que si creava un altre ésser el monstre tindria un/a company/a per destruir i la maldat sería doble però el monstre li va assegurar que si feia el que li demanava aniríen tots dos a viure lluny dels homes sense fer cap mal ja que, en no sentir-se sol i rebutjat, la seva ira i maldat es convertirien en bondat. Finalment Frankenstein va accedir-hi i el monstre va marxar dient que estaría vigilant la creació i un cop acabada se l’emportaría amb ell. Frankenstein va tornar amb la seva família el dia següent i una vegada van ser tots, van marxar cap a Ginebra. CAPÍTOL 17: Frankenstein seguía estant en un estat de tristesa profunda i el seu pare va pensar que potser era degut a que no volia casar-se amb l’Elizabeth però en Victor li va assegurar que l’estimava i desitjava casar-se amb la seva cosina. En escoltar això, el pare de Frankenstein va proposar que es casessin immediatament però en Victor li va explicar que abans de casar-se havia de fer un viatge a Anglaterra (per crear el segon monstre, ja que sabia que fins que no l’hagués acabat no podría ser feliç amb la seva família), i que tan aviat com tornés, es casaria amb l’Elizabeth. El pare va accedir-hi i Frankenstein va emprendre el viatje que faría amb el seu amic Henry. CAPÍTOL 18: Una vegada Frankenstein i Clerval es van trobar van començar el seu viatje per Anglaterra, van visitar paisatges preciosos i en Henry estava extremadament feliç en aquells paranys, en Victor, però, no podia ser feliç degut al neguit que li provocava haver de crear una altra criatura. Els dos amics van anar a Oxford, ciutat que va encantar a en Henry, i després van anar cap a Escòcia però Frankenstein volia estar sol per crear la seva nova criatura així que va convencer en Henry que es quedés a Oxford i ell va anar anar a una de les illes de les Òrcades, un parany remot on només vivien cinc habitants. Allà va llogar una casa i va començar a crear el segon “monstre” amb la por de no saber on estava el primer i la necessitat de protegir a la seva família que el mantenia treballant en el seu nou projecte. CAPÍTOL 19: Frankenstein gairebé acabava amb la seva segona creació però cada vegada tenia més dubtes, tal veus el monstre que el creés seria independent i no voldria estar amb l'altre o tal veus podria reproduir-se i generarien una raça de monstres, tantes possibilitats horripilants de les quals Frankenstein no volia cap responsabilitat, el monstre en silenci observava des de la finestra i va veure quan Frankenstein decidit a no dur a terme la segona criatura la destrossava enmig de la nit. La criatura es va presentar a l'apartament de Frankenstein però el no canvi de parer, al que el monstre va respondre que tindria llavors venjança i que el estaria present durant la seva nit de noces i va marxar. CAPÍTOL 20: A l'arribar va ser rebut per una multitud de gent d'aspecte irlandès la qual ho porto davant del magistrat local, aquí es sencer que era acusat per l'assassinat d'un home la nit anterior. El magistrat li va dir que diversos homes van veure el cos d'un home mort encara calent a la costa i un vaixell amb l'aspecte del de Frankenstein allunyar-se, en