¡Descarga Interacciones Sociales: Relaciones Interpersonales, Aggresión y Altruismo - Prof. Santoro y más Resúmenes en PDF de Psicología solo en Docsity! La interacció social
0
Relacions interpersonals, lagressivitat | Paltruisme
Les relacions interpersonals Dos criteris més utilitzats per definir que és interpersonal: 1. Freqüència d'interacció 2. Intimitat Procés en que les persones tenen una relació d'interdependència i tots els integrants s'involucren en la realització d'accions, compartint experiències o vivències . Eix agressió-altruisme en la dinàmica interaccional Fernandez Villanueva planteja que aquests conceptes es poden plantejar com pols oposats: l'agressió trenca o pertorba les relacions socials, l'altruisme la cohesiona. Violència i Agressió La violència és un concepte més genèric ja que inclou qualsevol acte en el qual s'utilitza la força en contra d'allò que es considera raonable, però per a considerar la violència com una agressió, ha d'haver una intenció de fer mal a altra persona. Violència i Agressió: teories Teories innatismes: L'ésser humà seria agressiu per naturalesa i l'agressió tindria un caràcter instintiu i adaptatiu. Teoria de la frustració- agressió: L'agressió seria sempre el resultat d'una frustració i la frustració (que es genera a partir de l’impediment per un factor extern a la realització d'una acció d'una pulsió interna) condueix a l'agressió. Aquesta agressió pot ser per a un mateix, cap a la persona que genera la frustració o desplaçar l'agressió a una segona persona (que sol ser més vulnerable socialment ). Reformulacions: 1. No sempre una frustració duu al comportament agressiu sinó que pot ser canalitzada per mitjà d'altres respostes (com per exemple depressió, aïllament, culpa, etc). 2. Els actes agressius poden sorgir per causes diferents a la frustració . Aquesta proposta incorpora l'aspecte la socialització de tendències agressives: els factors situacionals i la tendència pulsional, han de passar per un filtre del context social, que implica la interpretació de significats atribuïts a la situació. Teoria de l'aprenentatge social: L'agressivitat s'aprendria tant per l'experiència directa com indirecta. No obstant això, no tot l'aprés s'executa. L'aprenentatge del comportament agressiu no sempre és materialitzat en una acció agressiva. Perquè sigui materialitzada, abans d'executar l'acció agressiva, avaluem conseqüències i considerem si és funcional o no per a nosaltres la realització de tal conducta. Factors que intervenen en la prestació d'ajuda ( I) Context social : La presència d'altres persones pot inhibir la prestació d'ajuda. 3 processos (Latané i Darley, 1970): 1 . Inhibició per l'audiència: Inhibició per por de confondre'ns, fer el ridícul o ser jutjats negativament per la nostra actuació. 2 . Influència social: En situacions en les quals no sabem com actuar, podem esperar a l'actuació dels altres per a interpretar la situació i orientar el nostre comportament. Però quedar a l'expectativa pot produir una situació de passivitat col·lectiva ( ignorància col·lectiva). 3 . Difusió de la responsabilitat: Si som les úniques persones capaces de donar ajuda, segurament ajudarem, però si hi ha més persones, la responsabilitat de prestar ajuda es difumina. Factors que intervenen en la prestació d'ajuda (II) Respecte al prestador/ la prestadora d'ajuda: Disponibilitat de recursos. Component afectiu: Quan s’hi és de bon humor és més fàcil prestar ajuda, així com també anticipar sentiments de culpa, vergonya, etc. si no és presta ajuda. Empatia (capacitat de posar-nos en el lloc de l'altre i experimentar les seves emocions o sentiments): sentir empatia pot augmentar la necessitat de prestar ajuda. Processos d'atribució: Interpretacions sobre els motius de la necessitat d’ajuda de la persona; si la considerem responsable de la situació (atribució interna a la persona) és mes difícil que li donem ajuda que si interpretem que les causes són externes. Factors que intervenen en la prestació d'ajuda (III) Respecte al receptor / la receptora d'ajuda: Atractiu físic o similitud percebuda respecte al receptor d'ajuda pot contribuir que ajudem a aquesta persona. Estereotips (com de gènere). Resposta del receptor / la receptora a l'ajuda : la valoració positiva o negativa per part del receptor pot influir en la decisió de donar o no l'ajuda.
