Resum sobre terra baixa, Resúmenes de Catalán

¡Descarga Resum sobre terra baixa y más Resúmenes en PDF de Catalán solo en Docsity! Acte/ escena Resum Personatges Lloc Temps 1/I Es tracta del diàleg entre el Xeixa, la Pepa i l'Antònia. Elles volen saber sobre el casament de la Marta però el Xeixa no els contesta a res, tan sols es fica amb elles que no estan casades. El Xeixa ens informa de qui són els Perdigons: El Josep (es casà i es quedà viudo als quatre dies), el Nando (és solter), la Nuri (és la més petita), la Pepa i l'Antònia (deu tenir uns 40 anys, segons ens informa el Xeixa). Possiblement, segons diuen les dues Perdigones, el Xeixa tenia pensat casar-se amb la Marta quan, fa un any, se li va morir el pare (el moliner) a ella. El Xeixa, la Pepa i l'Antònia. La cuina de la casa-molí. Al fons, a la banda esquerra, hi ha una porta sobre dos graons coberta per una cortina. Al fons, a la banda dreta, hi ha una porta gran que dóna a un porxo, pel costat dret del qual s'anirà cap al lloc de les moles; més enllà del porxo hi ha cases, arbres,... A la banda dreta de l'escena hi ha una porta. A la banda esquerra, en primer terme hi ha la llar, i en segon terme una porta petita. Al mig de l'escena hi ha una taula de menjar i pertot cadires, bancs, eines del molí, sacs de blat,... És al caient de la tarda. 1/II Es tracta del diàleg entre la Pepa, l'Antònia i la Nuri. La Pepa i l'Antònia havien enviat a la Nuri per a que dugués noves sobre el casament de la Marta. La Nuri ens informa que tot allò que pareix un poble escampat pertany a l'hereu Sebastià; que el Tomàs (l'ermità) ha anat a cercar a un pastor que viu molt lluny per casar-se aquell vespre amb la Marta, i que, segons havia escoltat un dia, entre la Marta i el Sebastià podria haver-hi un romanç. La Pepa, l'Antònia, el Xeixa i la Nuri. Segueixen a la cuina de la casa-molí. 1/III Arriba la Marta però a l'adonar-se de les dones s'amaga; la criden però ella se'n va més de pressa. El Josep i el Nando ens informen que el Perruca ha dit: que el Tomàs anava a per un pastor, ja que feia dies que l'hereu Sebastià cercava un marit per a la Marta que fos ben bèstia; que el Tomàs havia anat a cercar al Manelic (nom del pastor) a les Punxales; i, que ja s'havien vist el Manelic i la Marta però no l'han volgut La Marta, la Pepa, l'Antònia, la Nuri, el Josep i el Nando. Encara que el text no ho diu explícitament, podem sobreentendr e que si la Marta es va ficar per la porta de la cortina és perquè segueixen a la cuina de la casa-molí. 1/VI Arriba el Manelic. En aquesta escena apareix per primera vegada el tema del llop: el Manelic demana si el llop no baixava i ells rient li contesten que hi baixa massa, referint-se al Sebastià. També apareix el somni que va tenir en Manelic: cada nit ell deia dos parenostres, un per l'anima dels seus pares i l'altre per a que Déu li tries una bona muller. Resulta que una nit va somiar que un còdol se li va anar a dintre d'un gorg empaitant els ramats, i que l'aigua va començar a bullir, treure fum negre i va sortir una cosa estranya amb ulls i braços que no se sabia si era una bruixa o la Mare de Déu i li va dir que aviat se casaria. Després es va quedar adormit i l'endemà d'entre la boira veu sortir a cavall de tres mules al Tomàs, al Sebastià i a la Marta. Després el Sebastià li va proposar que es casés amb la Marta. El Manelic, el Xeixa, el Tomàs, la Nuri, la Pepa, l'Antònia, el Josep, el Nando, el Perruca, homes i dones. El Xeixa i el Tomàs segueixen dins la cuina, i els altres són al porxo i entren a la cuina. Es va fent fosc. 1/VII Arriba el Sebastià i envia al Mossèn El Sebastià, el Mossèn, la No ho diu al llibre però (majordom de l'amo que volia ser capellà) a cercar la Marta. L'hereu diu al Manelic que vagi al "letxuguino" a posar- se el vestit per casar-se i tothom se'n riu d'ell ja que el Sebastià l'usa amb doble sentit: jove que vesteix/ taujà. El Manelic comença a pegar a tothom fins que l'amo l'envia a vestir-se. El Tomàs vol xerrar amb el Sebastià per demanar-li si era veritat allò que l'hi havia dit el Xeixa. I el Mossèn diu a l'hereu que despatxi al Xeixa per contar- li-ho tot. Nuri, la Pepa, l'Antònia, el Tomàs, el Xeixa, el Josep, el Nando, el Perruca, Marta, homes i dones podem intuir que són a la casa-molí. 1/VIII Es tracta del diàleg entre la Marta i el Sebastià. La Marta demana al Sebastià que no la casi amb el Manelic i ell gaudeix de que ella li ho demani. Ella es pensa que el Manelic coneix tota la farsa i el Sebastià li diu que el pastor si que ho sap però que si ella intenta parlar amb ell, ell no li dirà res. El Sebastià li explica que ella ha de casar-se amb el Manelic perquè el seu oncle del mas Ruirot l'ha El Sebastià i la Marta. Es pot deduir que són a la cuina perquè al començament de l'escena diu que la Marta està amb els colzes a la taula. desheretat per ella i que així tot s'arreglarà i podrà treure les hipoteques i els embargs i li donaran la pubilla Sala. 1/IX El Manelic no es vol posar el vestit perquè es riuen d'ell. La Marta diu al Sebastià que entre ells tot s'ha acabat i ell li respon que aquesta nit ell tornarà. El Sebastià diu a tothom que vagi a l'ermita i el Tomàs li diu que no fins que no hagi parlat amb ell. La Marta, el Sebastià, el Manelic, el Josep, el Nando, el Perruca, la Pepa, l'Antònia, la Nuri, el Tomàs, el Mossèn, homes i dones. Són a la casa-molí perquè encara no s'han anat a l'ermita. 1/X El Xeixa diu al Sebastià que no anirà al casament i l'hereu el fa fora de casa. El Tomàs demana al Sebastià si es veritat que ell i la Marta són amants i enganyen al Manelic, cosa a la qual el Sebastià respon que no. El Xeixa cremat diu tota la veritat al Sebastià davant el Tomàs i el Tomàs s'adona de tota la farsa. El Sebastià, el Tomàs i el Xeixa. Es pot entendre que són a la cuina perquè diu que el Xeixa es fica per la porta de l'esquerra. 1/XI El Tomàs intenta impedir el casament però el Mossèn el reté. El Xeixa aparta al Mossèn però quan el Tomàs surt toca la campana de l'ermita El Sebastià, el Xeixa, el Tomàs i el Mossèn. Es pot intuir que segueixen a la casa-molí. es pogués dir al molí. El Manelic informa a la Nuri que vol marxar-se de la Terra Baixa perquè s'adona que tanmateix la Marta no l'estima, podríem dir que ell va perdent estima a la Marta. Mentre la Marta és a ciutat. 2/II Se suposa que la Marta arriba de ciutat, vol dir-li al Manelic que no parli amb la Nuri perquè està molt gelosa però s'adona que no pot dir-li i se'n va. El Manelic conta a la Nuri com tirava pedres amb el ulls tancats quan era a la muntanya per saber on era la Marta, i comença a plorar. La Marta surt i fa fora la Nuri, el Manelic li diu a la Nuri que faci cas de la Marta. La Marta se'm penedeix d'haver fet fora la Nuri i comença a plorar, el Manelic diu que no plora de veritat i se'n va a acompanyar a la Nuri. El Manelic, la Nuri i la Marta. Són dins la cuina. Deu ser pel migdia ja que estan fent el dinar. 2/III Es tracta d'un monòleg de la Marta. La Marta ens informa de que ella ja estima de veritat al Manelic i que està La Marta molt gelosa de la Nuri perquè així va començar ella amb el Sebastià. També ens informa de que ella i el Manelic encara no dormen junts i que ella sent com totes les nits ell va a ajeure's a la porta del quart d'ella. 2/IV Es tracta del diàleg entre la Marta i el Tomàs. El Tomàs ve a demanar-li que l'ha de respondre al Manelic quan ell li demanava qui era l'amant de la Marta. La Marta comença a plorar i conta la seva història al Tomàs. Resulta que la Marta era una nina molt pobra que demanava diners amb la seva mare cega a la porta d'una església, un dia un home es va asseure amb elles i va acabar amb la mare; aquell home mai no va parlar amb la Marta fins el dia de la mort de la mare que ell es va donar conta que la estimava com a una filla. Varen seguir demanant fins que un dia la Marta li va proposar que cerqués treball, ell li va dir que si però no el trobava. Un dia es La Marta i el Tomàs. Segueixen a la casa-molí. varen anar de Barcelona perquè als pobres els tancaven i varen començar a caminar fins que va començar a ploure i es varen refugiar a la masia del Sebastià on ell la va fer ballar i li va demanar si ella era una granota. Ell tenia uns trenta anys i ella tenia catorze. Al final el Sebastià va fer el pare de la Marta el moliner. Ella diu al Tomàs que ara el Manelic li donava coratge per lluitar contra el Sebastià i el Tomàs li diu que conti tot al Manelic. 2/V Els Perdigons, menys la Nuri, i el Perruca arriben amb blat al molí i volen que el Tomàs els conti que ha sigut del casament, que el Manelic havia canviat, s'havia tornat més esquerp. El Tomàs els conta la història de Sant Miquel: Sant Miquel cercava una dona que no fos xerraire perquè el dimoni deia que totes o eren, no trobava ni una fins que un dia la va trobar i la va dur a una cova que El Tomàs, la Pepa, l'Antònia, el Josep, el Nando i el Perruca. Són a la casa-molí. Sebastià l'havia dit que avisés a la guàrdia civil de que busquin i que vigilin al Manelic. 3/II Surten la Pepa i l'Antònia de l'habitació de la Marta i diuen que no facin renou que la Marta està dormint. L'Antònia creu que un cop tret el Manelic, la Marta tornarà amb el Sebastià; i el Manelic tornarà a les muntanyes. I la Pepa creu que la Marta no el Podrà veure mai més al Sebastià i el Manelic ja havia deixat ben clar que es revenjaria. Però ells fan com que no saben res. Al final arriba el Sebastià. El Perruca, el Nando, el Josep, la Pepa i l'Antònia. Segueixen a la cuina. 3/III Arriba el Sebastià i diu a l'Antònia que faci sortir a la Marta, el pare de la seva promesa estava arribant i no s'havia d'espanyar ara tot. El Nando, el Josep i el Perruca volen fer- li la contrària al Sebastià pel que pensa del Manelic però al final per por no gosen. El Sebastià, el Josep, el Nando, el Perruca, l'Antònia i la Pepa. Són a la casa-molí. Es fa de nit. Enfosqueix. 3/IV Quan el Sebastià es disposa a cercar a la Marta dins l'habitació, arriba el El Sebastià i el Mossèn. Són a la casa-molí. Mossèn i li diu que el pare de la seva promesa a arribat i que ja sospita del casament de la Marta. En un principi el Sebastià no vol anar perquè diu que per a ell el primer és la Marta, però al final se'n va i li diu als del porxo que vigilin que no entri ni surti ningú. 3/V Arriba la Nuri plorant perquè estava tota sola i escoltava com el Manelic la cridava. Ella no sap res de que ha passat amb el Manelic i els seus germans dissimulen, fins que al final li conten tot. El Josep, el Nando, el Perruca, treballadors, la Pepa, l'Antònia i la Nuri. Són a la casa-molí. S'ha anat fent més fosc. Possiblement ja es de nit. 3/VI La Marta surt a rebre a la Nuri, els seus sentiments cap a la nina han tornat a canviar. La Marta crida als altres perquè sempre l'han tingut malícia i els altres s'avergonyeixen, però encara així no la deixen sortir. La Marta i la Nuri es queden de dins i els altres se'n van al porxo. La Marta, la Nuri, la Pepa, l'Antònia, el Josep, el Nando i el Perruca. Segueixen a la casa-molí. 3/VII La Marta i la Nuri es queden totes soles. A la Nuri se li ocorre un pla per fer que la Marta es pugui anar. El pla consisteix en La Marta i la Nuri. Segueixen a la casa-molí. Ja es de nit. que la Nuri jugaria amb el de fora i amb el mateix joc apagaria el llum, faria una rialla grossa per avisar a la Marta i mentre els altres encenien la llum, la Marta sortiria. Al final, la Nuri se'n va tota contenta cap al porxo i diu a la marta que li doni records al Manelic de la seva part. 3/VIII Es tracta d'un monòleg de la Marta. La Marta està molt nerviosa esperant la rialla de la Nuri, pensa tot allò dolent que podria passar però diu que Déu ajudarà la Nuri. Quan sent la rialla surt corrent. La Marta Segueix a la casa-molí. 3/IX Es tracta del diàleg entre la Marta i el Sebastià. Quan la Marta es disposa a sortir arriba el Sebastià i l'atura. Ell li demana que a on anava i ella li contesta després de discutir que se n'anava amb el Manelic. El Sebastià s'empipa i diu que ella és per a ell tot sol, quan ella li diu que estima de veres al Manelic ell no ho pot suportar i intenta agafar-la. La Marta i el Sebastià. Segueixen a la casa-molí. El Sebastià: És l'amo de tota la Terra Baixa i de tots els que viuen en ella és un hereu, posseeix una masia i tan sols pensa en els diners; encara que estima a la Marta, però no és amor de veritat sinó atracció sexual. Relació que hi ha entre ells: És l'amo de tots. Pensa que el Manelic es boig i vol que la Marta odií al pastor. Sent atracció sexual capa a la Marta. I tracta als Perdigons com si fossin els seus gossos. El Mossèn és el seu majordom. I al Tomàs li va donar ell l'ermita. Descripció amb dos adjectius: dolent i poderós. Considero que els personatges secundaris són: la Nuri, el Xeixa, els Perdigons, el Tomàs, el Perruca i el Mossèn: La Nuri: És una nina que no s'adona molt del que passa però que té molt bons sentiments. Relació que hi ha entre ells: és germana dels Perdigons i encara que sap que són dolents els estima. És molt amiga de la Marta i mai sent odi per ella. És molt amiga del Manelic. Descripció amb dos adjectius: Bona i valent. El Xeixa: És un home molt valent que s'atreveix a plantar-li cara al Sebastià, el seu propi amo. Relació que hi ha entre ells: Se parla de que possiblement ell pensava casar-se amb la Marta però enlloc ho corrobora. El Manelic arriba a sentir odi per ell perquè pensa que és l'amant de la Marta. El Tomàs pensa que és dolent però al final s'adona de que estava equivocat. Descripció amb dos adjectius: Bo i valent. Els Perdigons: Són cinc germans: La Pepa, l'Antònia, el Joan, el Nando i la Nuri (que la tractem per separat). Són molt xerraires i ho volen saber sempre tot. Es senten avergonyits moltes vegades pel que fan però no rectifiquen, segueixen igual. Es veuen caracteritzats pel nom de gossos ja que ajuden al Sebastià (el llop). Relació que hi ha entre ells: Són germans de la Nuri. La Marta pensa que sempre l'han vista amb malícia. Sempre se'n riuen del Manelic. I temen i obeeixen al Sebastià. Descripció amb dos adjectius: Xerraires i covards. El Tomàs: El Tomàs menava terres d'un oncle del Sebastià vora Figueres però com ja no podia més, el Sebastià, feia quatre dies, li va donar l'ermita per a ell i la dona. Relació que hi ha entre ells: Quan s'adona del que li han fet al pobre Manelic decideix no dir-li res, pensa que és un bon home, és més, va ser ell qui va recomanar al Sebastià que el casés amb la Marta. Al començament defensa al Sebastià però després s'adona que és un mal home, . Odia al Xeixa però després canvia d'opinió. El Perruca: És un home de la Terra Baixa del qual no sabem molt. Sabem que també és un hereu i que té una masia, però no té tanta categoria com el Sebastià ja que aquest és el seu amo. També sabem que no sap guardar un secret i que se comporta com els Perdigons. El Mossèn: És un dels menys importants, volia ser capellà però al final no ho va aconseguir. Actua baix les ordres del Sebastià, de fet és el majordom de l'hereu. Sabem que es bastant dolent a l'igual que el seu amo. 5. Temes (justifica-ho): El maltracte i l'abús sexual: Aquest és un dels temes que més surt. El Sebastià pega a la Marta quan vol i diu que “disposa d'això” quan vol (sexe). A més no la vol perdre pel sexe. Conflicte Terra alta/ terra baixa: Aquest tema també surt molt però el veurem a la següent pregunta. Triangle amorós: aquest tema succeeix entre el Sebastià (llop), la Marta (ovella) i el Manelic (pastor). Hi ha una lluita constant entre el Sebastià i el Manelic que surt a la llum al tercer acte. La Marta dubta durant la història però a partir del segon acte es va adonant que estima al Manelic i s'adona de quina classe d'home és el Sebastià. 6. Conceptes de Terra Baixa i Terra Alta (acte i escena): El llibre fa referències als següents actes i escenes: 1/III: Es presenta al Manelic, i es xerra de la terra alta on viu. Pels camins de les Punxales, on té comte dels ramats del Sebastià i on viu ell tot sol, que poques persones ha vista allà dalt. 1/V: El Tomàs parla sobre el Manelic i la Terra Alta allà on vivia. Diu que el Manelic estava a la jaça voltat dels bens i cantant; mentre els gossos lladraven. 1/VI: El Manelic demana si no hi baixa el llop a la Terra Baixa i els altres rient li diuen que baixa massa, referint-se al Sebastià. 1/XII: El Manelic conta a la Marta la seva aventura de quan va matar el llop allà a la muntanya. També li diu que allà es seien al sòl perquè no en tenien de cadires. 2/I: Al final d'aquesta escena la Marta diu que el món es molt dolent i el Manelic li respon que el món de la terra baixa si ho era, però el de la muntanya no ho era perquè no hi havia homes. 2/II: El Manelic conta a la Nuri com tirava pedres des de les muntanyes amb els ulls tancats per saber on era la Marta. Xerra de les muntanyes com un bé de Déu. I diu que la Marta ve encara d'una terra més baixa que aquella, de la vora de la mar, i diu que quina malaventura. 2/IV: La Marta conta al Tomàs quan ella vivia a la vora de la mar i va arribar a la Terra Baixa. 2/VI: El Manelic espera al Sebastià per contar-li tot i tornar-se'n a les seves muntanyes a morir-s'hi ben sol de ràbia i de pena. 2/VIII: El Manelic parla de les misèries de la Terra Baixa. Al final d'aquesta escena diu que ell es aigua de neu que es va fondre i que ve a ajuntar-se amb la Marta: aigua de la mar amargant. 3/VI: La Marta diu que se'n vol anar amb el Manelic a la muntanya, on ningú se'n riuria d'ells. En resum, la Terra Alta ve a representar la bondat, la pau, tot allò que no està contaminat per la societat i que està més a prop de Déu. I la Terra Baixa, tot el contrari: representa la maldat, que està contaminada per la societat i que està més a prop de l'infern.