resum tema 3 societat salut i benestar, Resúmenes de Psicología

¡Descarga resum tema 3 societat salut i benestar y más Resúmenes en PDF de Psicología solo en Docsity! romoció de la salut Segons la OMS la salut no només és l’absencia d’infermetat, sinó inclou la presencia de benstar físic, mental i social. • La salut és una construcció social Salut mental positiva (ampliat a partir de Jahoda, 1958) • contacte amb un mateix (auto-integració) • actitud i valoració + cap a un mateix • actualització del potencial autopercebut • equilibri psicològic • resistència a l’estrès • autonomia en la presa de decisions • percepció acurada de la realitat • autocontrol raonable • estimulació afectiva i intel·lectual adequada • relacions afectives i de solidaritat Els psicòlegs de la salut fan intervencions de tipus psicosocial de recolzament i seguiment en processos de salut i malaltia. • El psicòleg de la salut: promoció d’hàbits saludables, suport als malalts i familiars, formació a professionals de la sanitat, intervenció en crisis • Psicòleg clínic: avaluació psicològica, diagnòstic de trastorns, tractament psicològic. punt de partida La historia de la salut publica és, en certa manera, la historia dels canvis sobre les causes de d’infermetat. • Segle XIX: moviment sanitari de reforma social: la causa per la que no es tenia salut eren les condicions de vida, la intervenció de la salut es feia en canvis de les condicions de vida: clavegueram, recollida d’escombraries, banys públics, millora de les condicions d’habitatge, higiene alimentaria, seguretat en el treball. Moviment higienista 1 • Segle XX: transició epidemiològica: les principals causes de la no salut eren les malalties orgàniques, la intervenció en la salut es feia en les curacions medico- biològiques i farmacològiques. • Finals del segle XX, importància en els estils de vida: la causa de la no salut són els mals hàbits i els factors de risc com el tabaquisme, els aliments greixosos, l’exerici, el alcohol i la contaminació. La intervenció en la salut es fa en els canvis d’estils de vida. A finals del segle XX i a principis del segle XXI • Apareixen factors psicosocials que poden en risc la salut, com són l’estrès o l’estatus social baix. • Menys salut física: + càncer, afeccions caridiaques respiratòries, gastrointestinasl depressions , suïcidis, mal d’esquena, salut autopercebura, etc F 0 E 0 taxa de mortaldat tres vegades superior. Estadístiques en salut i problemes socials mostren els índex més alts en aquest problemes es donen com més grans siguin les desigualtats salarials. Dada: els veïns dels barris rics de Barcelona viuen 8 anys més que els del Raval. Per tant, a major desintegració social menys salut. • Dissolució en sentit de comunitat • Erosió dels vincles socials • Cultura individualista • Teràpies centrades en el jo. (Facebook, etc.)... • Factors comuns de les estructures/grups de suport: • Voluntaris/es • Reunions periòdiques • Motiu: compartir experiències, habilitats, retroalimentació, etc. • Finalitat: trobar-se millor Intervenció psicosocial en grups de suport • Avantatges de la intervenció grupal en suport social • Compartir experiències similars Comparació F 0 E 0 identificació F 0 E 0 auto- avaluació + • “Catarsi” emocional, descompressió d’ansietat/ angoixa/pors • Compartir recursos informatius (què fer, on, quan, com és millor experiències de cura anteriors, etc.) • Empatia, reconeixement en i del dolor de l’altre, i l’altre de i en el propi • Creació conjunta de nous coneixements sobre la problemàtica • Adquisició de nous repertoris comportamentals i actitudinals • Adquisició de feedback sobre com s’està afrontant la situació • Desactivació d’auto- percepcions estigmàtiques • Desenvolupament d’habilitats d’afrontament exitoses • Increment de la sensació de control de la pròpia situació • Oportunitat per desenvolupar noves relacions socials • Resignificació positiva de la identitat social (‘qui sóc jo’ en funció de com em veuen els altres) • Millora de l’estima personal • Font de cooperació i empowerment (percepció de poder per a provocar el canvi personal i social-relacional) Debat: el processos psicosocials de promoció de la salut: han d’estat més entrats en fomentar l’adaptació exitosa a la realitat, o bé al canvi de la realitat perquè no es deteriori la salut? 4. demografia i migracions Estructura del tema La Síndrome d’Ulises com a resultant. Però quins són els condicionants? F 0 F C Importància determinant de la composició de la població F 0 F C Factors que estimulen les migracions F 0 F C Europa com a receptor F 0 F C La importància de l’estructura de l’hàbitat en el comportament i el benestar F 0 F C Volum de la població desplaçada. Migracions de curta i llarga distància. F 0 F C Migracions i població estrangera a Barcelona i Catalunya. F 0 F C Sentir-se a casa. Processos psicosocials implicats en el ‘chez-soi’ F 0 F C Homogeneïtat protectora o ‘mixité’ (barreja) integradora? F 0 F C Teories psicosocials que ens ajuden a entendre part del fenomen: • Mixofòbia, antropofàgia, antropoèmia • Teoria de les Relacions Cícliques de Park i Burgess, Escola de Xicago • Amir (1969) Teoria de les 'hipòtesis del contacte cultural’ • Teoria Ecològica de Berry (1990) • Teories del Self I la identitat social demografia Veiem com al fer la comparativa entre els països nord- occidentals i els països empobrits, els països nord- occidentals tenen molta més població vella. Trobem també un major numero d’infants en els països empobrits. Europa com a receptor: • Caiguda en xifres absolutes de les taxes d’immigració • Però increment de distancies culturals i religioses. • Demografia: taxa de reposició, però amb comportaments diferents segons: • Quota de població autòctona o integrada • Quita de població ètnica. • Inversió de la piràmide de població • Desequilibri impositiu: crisi del estat del benestar i global • Necessitat de població marginal i economia submergida En l’habitat occidental: • Segregació social i funcional de les ciutats • El disseny i la globalització: • Diferències de status • Uniformizador social i cultural • Inhibidor participació popular • Inducció de nous hàbits relacionals, més restringits a grups d’iguals • Increment de desequilibris territorials en macrourbes • Reaparició del Gueto i la por a la diferencia • Reforçament de signes d’identitat grupal com a forma de crear- mantenir la identitat personal i social • Conflicte entre en dret de la terra i el dret de les comunitats. Nombre de població migrant (Bierbrauer i Pedersen, 1996). • Oscil·la entre 25 i 30 milions de treballadors legals, • Es dobla amb els familiars • Es molt més gran si es consideren els il·legals (Castles i Miller, 1993; Potts, 1990), • Arriba fins els 100 milions • Refugiats, segons la definició o l’agència que ho valori: oscil·la entre 20 i 500 milions de persones Integració: • l’esforç per una certa integració és el ‘preu’ per a la mobilitat social ascendent • això porta a adoptar alguns patrons de comportament de la societat de recepció • les capes immigrants del poder, són reactants a qualsevol integració, ja que consideren que són a Espanya…. Resultats: • 30 anys després, la hipòtesi del melting pot s’ha acomplert poc o molt • ‘Nova identitat catalana que ha sabut mantenir més o menys el seu caràcter diferencial com a un element d’identificació positiva que dona cohesió a la societat civil, amb una aparença d’alt nivell d’homogeneïtat malgrat la diversitat • En els estadis inicials d’aquesta onada migratòria, les diferències eren realment fortes a nivell de la cultura, les tradicions, els hàbits de la vida quotidiana i sobre la qualitat, l’estètica i l’emplaçament de l’habitatge L’habitat • Malgrat una certa ‘mixité’ (barreja) a la ciutat, • l’emplaçament dominant era l’auto construcció en barris perifèrics, més o menys de barraques • la construcció de nous barris • la població provinent d’un mateix origen tendia a concentrar-se en un mateix emplaçament Construcció del Chez-soi: • la màxima expressió d’apropiació de l’espai urbà era la proliferació de bars amb noms geogràfics que actuaven de centre de retrobament informal de les persones d’origen comú. • No es van convertir en ghettos però hi van estar molt a prop. • Les polítiques urbanes i socials dels darrers 30 anys han ‘catalitzat’ la ‘mixité’ i les diferències s’han minimitzat. Tractament del tema des de la Psicologia Rogler, (1994), articles publicats entre 1974-1993 a les 21 principals revistes de psicologia: Només el 1% dels més de 30.000 articles tenia alguna relació amb el tema de les migracions. La dada no deixa de ser sorprendent, donat que el fenòmen migratori, • de major o menor distància, • de major o menor volum, • amb causes notablement canviants, des de la • migració forçada pels 'esclavistes' fins • l’expulsió' per raons de supervivència, És una constant en la història de la humanitat. Punts de focalització en els processos migratoris des d’ una perspectiva psicosocial: * orígens *causes *processos psicosocials Relacionats amb: 1. el país d’origen 2. problemes, formes d’adaptació i processos vinculats a l’ immigrant i el seu grup 3. processos psicosocials de les comunitats de recepció. Tradicionalment la psicologia s’ha centrat: Més en el tercer, algo en el segon, bastant en els punts de fricció, poc en el primer. En els noranta aquesta tendència sembla canviar 1- origens, causes i processos psicosocials relacionats amb el país d’origen Per Bergere (1996) cal remuntar-nos a conceptes vinculats als processos colonitzadores, com el darwinisme social, o la 'mixofòbia' de Gobineau (1854) i de Le Bon: “Cal evitar l’homogeneïtzació social de classe, raça i sexes (Le Bon 1929, p195) que porta a la degeneració de la civilització i valors 'propis' Als conceptes utilitzats per Lévi-Strauss. • d’Antropofàgia referits al racisme imperialista/ colonialista • d’ assimilació • d’'antropoèmia' racisme diferencialista/mixòfob o d’exclusió Des de la psicologia dels pobles, hem de saltar fins els noranta per a tornar a trobar cert interès sobre els països d’origen de les migracions. Bierbrauer i Pedersen (1996): les causes d’emigració sempre han de ser vistes en una perspectiva històrica. Krau (1991): la perspectiva psicosocial aporta: • dimensions o mecanismes ocults aparentment il·lògics, • conductes contradictòries i discriminatòries • i la seva contribució a una actitud poc adaptativa. Smith i Bond (1993) Els migrants que valoren molt positivament la seva pròpia tradició són més resistents a conformar-se a la cultura de recepció. 2- Problemes, formes d’adaptació i processos vinculats a l’immigrant i el seu grup. Teoria de les Relacions Cícliques de Park i Burgess, Escola de Xicago. Tres etapes o processos: * conflicte * acomodació * assimilació El prejudici no és atribut de l’individu sinó de la relació entre grups, per tal de preservar distàncies socials en l’acomodació. Els territoris ètnics faciliten l’adaptació dels immigrants a la nova societat, aspecte qüestionat i/o matisat en els plantejaments actuals. Amir (1969) Teoria de les 'hipòtesis del contacte cultural': • el conflicte, en condicions favorables, tendeix a l’harmonia • en condicions desfavorables tendeix a augmentar la disharmonia, Condicions que redueixen l’hostilitat. • Contacte d’igual status • Contacte entre representants de majories i minories d’alt status • Clima social positiu pel contacte • Contacte íntim més que casual • Contacte agradable i valuós • Resultats funcionalment importants Condicions que incrementen l’hostilitat • Contacte que produeix competició entre grups • Contacte involuntari o desagradable • Contacte que degrada el prestigi d’un o ambdós grups • Contacte que porta a la frustració o a trobar caps de turc • Quan els estàndards morals i ètics d’una o ambdues parts són violats Teoria Ecològica de Berry (1990) Amplia el concepte de migració al de 'Grups ètnics', que inclouen a persones de segona o de tercera generació que s’identifiquen amb una herència comú vinculada al lloc d’origen dels progenitors. En el model ecològic d’aculturació de Berry (1990, 1994) individu i context són interactius. L’adaptació a un nou context esdevé una nova identitat. Desenvolupa un modelo bidimensional d’aculturació centrat en la desitjabilitat de mantenir-se en la cultura heretada i en la desitjabilitat de mantenir un contacte positiu amb la nova cultura. En resulten 4 situacions: • Assimilació: la persona rebutja la cultura original i tracta de ser un membre de la nova cultura. • Integració: la persona vol mantenir la cultura d’origen i alhora aprendre la nova • Separació: vol mantenir la cultura d’origen i evita la nova • Marginació: rebutja ambdues cultures Orientació cultural i Self • El tercer món és més colectivisticament orientat • Occident és més individualista En migracions internacionals, xoc de cultures Diversos estudis mostren que: • els que estan al nivell d’INTEGRACIÓ presenten major nivell de benestar general que els altres • Les dones, menor nivell de salut mental que els homes • La distància entre cultures és important • Alt nivell d’estudis i coneixement de la llengua i la cultura són factors de bona adaptació • La bonança econòmica és un facilitador, les situacions de crisi són un element de conflicte i encriptació Teoria de Markus i Kitayama (1991) factors del marc contextual. Model ortogonal d’identificació cultural de Beauvais (1991) Incrementar la identificació amb una cultura no requereix disminuir la identificació amb altres F 0 E 0F 0 E 0 multiplicitat d’identitats. Hi ha plantejaments que patologitzen la migració i el xoc cultural. • La migració està inclosa en el DSM III com a un estressor que ajuda a les patologies • Síndrome d’Ulises 3- Procesos psicosocials de les comunitats de recepció. Abordatge tradicional: • Des dels prejudicis i els estereotips en relació a la conceptualització del racisme. • Freqüentment sense considerar que es tracta de processos històricament causats, dinàmics i canviants. Perspectives actuals • Tendeixen a enfocar el tema com a col·lectius en contacte i en conflicte, en el que els prejudicis juguen un paper en els processos categorials etnocèntrics. Tajfel (1984) els prejudicis són una expressió individual i una expressió de propietats estructurals de la societat en els processos de categorització. Tajfel i Turner (1986) la mera percepció de pertinència a un grup és suficient per sí sola per produir una actitud positiva vers l’endogrup i discriminar l’exogrup. Friedman (1994) Tendència de tots els grups a veure als altres com a competidors pels mateixos recursos limitat. Per Triandis (1990) la gent... • La gent tendeix a definir la seva forma de fer, sentir o pensar com la natural, i les altres com a no naturals i incorrectes. • La gent tendeix a creure que les normes, valors i rols de l’endogrup són absolutament correctes i a comportar-se de manera que afavoreixi el seu endogrup, a sentir-se orgullós del seu grup i a actuar de manera hostil vers els membres d’altres grups. • Alguns nivells d’etnocentrisme semblen ser universals • En els processos migratoris hi ha etnocentrisme tant en els migrants com en els receptors. Fisher (1990) relació entre etnocentrisme i conflicte • Les característiques percebudes, reals o falses, causen etnocentrisme • L’etnocentrisme redueix la confiança i contribueix a l’escalada de conflictes • El conflicte incrementa la comunicació inefectiva i la ineficàcia de les tàctiques de contenció • El conflicte incrementa la distorsió perceptual i els biaixos cognitius que contribueixen a l’escalada conflictual. • Alhora redueix la competència de resolució de problemes degut a que regidifica i restringeix les normes en relació a l’exogrup. Consideracions sobre les formes d’abordatge dels fenòmens migratoris Balibar y Wallerstein (1991) • Les relacions cal entendre-les en el context de formacions socials concretes. • Raça, ètnia i nació són modus històrics de construcció social que es corresponen amb diferents estructures de l’economia mundial o global. • Racisme només es pot entendre dins de nacionalismes. • Racisme reflecteix la divisió de la força de treball entre centre i perifèria d’un sistema. Segons Wieviorka (1991) • es relega l’estudi de les característiques de les ètnies i de les races i • es dóna prioritat a l’anàlisi dels contactes i conflictes reals, • situant-lo en els seus nivells físics, geogràfics, territorials, econòmics i culturals. Bérgère (1996:282) assenyala el perill de “reducir el prejuicio racial a una expresión de resistencia al cambio del orden social y renunciar a cuestionar la noción de raza, marginando el hecho de que esta es una construcción social e histórica.” Moscovici (1993) El migrant sempre ha tingut una consideració ambigua, que l’ha portat inclús a assumir la seva presumpta perillositat com a transgressor d’allò comú, Què passa quan el treball desapareix o es converteix en bé escàs: •Societat de l’Oci? •Atur i desorganització social? model de privacio de M. Jahoda La desocupació és una situació de privació de les categories d’experiènciabàsiques proporcionades per l’ocupació (empleo). L’ocupació aporta no sols recursos econòmics, sinó funcions latents: •Pautació del temps •Relacions personals fora del context familiar •Metes i objectius col·lectius a la persona •Defineix estatus i identitat •Força al desenvolupament d’una activitat La desocupació genera privació de les categories d’experiència imposades per l’ocupació: •Privació econòmica •Privació psicològica •Pèrdua estructura temporal •Disminució contacte social •Manca de participació en metes col·lectives •Pèrdua d’estatus •Manca d’activitat regular En la mesura que aquestes característiques s’han convertit en necessitats psicològiques al món modern F 0 E 0 F E 0 deteriorament Salut Mental, a no ser que es trobin alternatives per satisfer-les Crítiques al model: •La persona és considerada com a subjecte passiu •Mitificació de l’ocupació com a font de Benestar Psicològic •Dificultat per mesurar les ‘Categories d’Experiència’ MODEL D’AGÈNCIA (Fryer, 1986; Fryer i Payne, 1986) La persona és un agent que: •planifica el seu comportament •s’esforça en autoafirmar-se, •controla i dirigeix els seus actes •està intrínsecament motivada •actua en funció de la seva visió de futur i de memòria del passat • L’ambient (físic i social) facilita o restringeix les possibilitats El deteriorament psicològic associat a la desocupació no és conseqüència de la privació dels avantatges de l’ocupació sinó de les dificultats experimentades per la persona desocupada per interpretar la situació i planificar el seu comportament en el context de la no ocupació (afrontament) L’aturat afronta: • Situacions poc familiars d’interpretació massa complexa • Ha de desenvolupar noves capacitats, per les quals no sempre està preparat • Absència de Plans preestablerts per afrontar la situació Crítiques al model Dóna un paper actiu a la persona, però és reduccionista psicologista. Oblida la influència que les institucions i l’estructura social tenen sobre el comportament individual. MODEL ECOLÒGIC O VITAMÍNIC de Warr (1987) En qualsevol tipus d’ambient, el benestar psicològic dependrà del grau en que l’entorn proporcioni: + Oportunitats de control + Oportunitats per a l’ús de les capacitats personals + Objectius generats externament + Varietat + Claredat ambiental * Disponibilitat de recursos econòmics * Seguretat física + Oportunitat de contactes interpersonals * Posició socialment valorada Vitamines (+) La deficiència causa perjudicis, però per sobre un determinat nivell poden també causar disfuncions o deteriorament psicològic Vitamines (*) La deficiència causa perjudici, però un excés no aporta ni més satisfacció ni més benestar, s’eliminen Similitud de les categories ambientals de Warr amb les ‘categories d'experiència’ de Jahoda Diferència: El que per Jahoda són funcions de l’ocupació, per Warr poden ser trobades en qualsevol medi social •L’ambient del desocupat és deficitari en algunes de les 9 categories, això genera deteriorament •Algunes ocupacions són també perjudicials per a la salut mental. CONCLUSIONS – 1 Els desocupats mostren: •Menor nivell de benestar psicològic, •Més tendència a la depressió •Més ansietat •Menor satisfacció amb la vida •Menor autoestima * El deteriorament psicològic és una conseqüència, no un antecedent de la desocupació * La desocupació genera major passivitat política F 0 E 0 s mostren més crítics, però no actuen * La desocupació perllongada redueix les expectatives de trobar feina i genera actituds negatives vers la cerca de treball * Els desocupats no són un grup homogeni. CONCLUSIONS -2 L’impacte de la desocupació depèn de: Factors que incrementen l’impacte: •precarietat econòmica •les edats intermitges •els que tenen més implicació en el treball •els que compten amb nenor recolzament social Factors que faciliten un millor afrontament: •situació econòmica no excessivament deteriorada ni precària •tenir recolzament social •mantenir alt nivell d’activitat Implicacions per a la intervenció •No culpabilitzar la víctima •No ser reduccionista, ni individualista, ni psicologista en l’abordatge •Intervencions orientades a pal·liar els efectes negatius •Incrementar el recolzament social i el manteniment de l’activitat •Reforçar capacitats estratègiques, formació, actituds, aptituds, per facilitar trobar feina o per afrontar millor la situació • Canvi cultural (de filosofia i de valors): ‘Del paro al ocio’ (Racionero, 1987) OCI I TEMPS LLIURE tradicions en l’estudi de l’oci: Germànica: (Escola de Frankfurt- CRÍTICA social) Estudi dels hobbies i la industria cultural Sovietica: (Marxista) Desenvolupament social i integral de la personalitat de l’individu Francesa: Funcionalista. Formació dels adults i animació cultural Anglosaxona: (GB i USA) Oci com activitat a l’aire lliure. Problema d’infrastructures i organització (National Trust) Aportacions destacades per Munné i Codina (1996) •Friedman (1956) Oci com a compensació de tensions i frustracions del treball monòtons i mecànic de la industria. •Dumazedier (1964) Descansar, Divertirse, Desenvolupar la personalitat •Teoria de l’oci com a temps lliure (Munné, 1972, 1980) •Distingir entre temps alliberador (oci compensatori) i temps alliberat (activitat d’oci per gust, per si mateixa) El temps d’oci passa a ser temps alliberat, o sigui temps lliure quan és temps autocondicionat (Munné, 1972, 1980). No tot el temps sustret al treball és autocondicionat. Oci seriós: activitats que permeten desenvolupar les habilitats i la creativitat de la persona: • Amateurisme F 0 E 0 l treball reproductiu de les dones satisfa necessitats subjectives i afectivo-emocionals, no es mercantilitza i no rep reconeixement social; el de l’home transcendeix públicament, és tangible, mercantilitzat i es valora socialment 2. Socioeconòmica Estructura familiar històricament orientada a la reproducció i manteniment de la força de treball (masculina) a càrrec de les dones Problema de fons • La “doble presència/ absència” de la dona (al lloc de treball i a casa) es conceptualitza erròniament com un problema individual, i no com un problema social, cultural i polític • La dona ha de renegociar constantment el seu doble rol de treballadora assalariada, d’una banda, i de cuidadora de la família, d’altra banda experiència psicològica de tensió Solució: s’ha de “globalitzar la cura” = sosteniment de la vida a càrrec de dones i homes Què passa quan els homes opten per prioritzar les activitats de cura per sobre de les activitats productives de mercat? • demanant reducció de jornada laboral • demanant permisos de paternitat Conciliació global i inversió de prioritats Els “homes transformadors” desafien els models dominants de masculinitat, contribuint al canvi social … i evidencien la construcció social del gènere F 0 E 0 què és una ‘dona’? i un ‘home’?