resum tema 4 societat, Resúmenes de Psicología

¡Descarga resum tema 4 societat y más Resúmenes en PDF de Psicología solo en Docsity! TEMA 4: DEMOGRAFIA I MIGRACIONS VISIÓ PSICOLÒGICA: La migració té una sèrie de beneficis i dificultats. Aquesta part problemàtica es coneix com a estrès o “duelo migratorio”. La migració és considera un factor de risc, si es compleixen les següents situacions: -Si existeix vulnerabilitat -Si hi han molts elements estressants -Les dos condicions alhora Catacterístiques del “duelo migratorio” 1)és un “duelo” parcial: En el cas de la migració, a diferència de la pèrdua d’un ésser estimat, es perd un país i tot el que representa, però aquest segueix on estava i existeix la possibilitat de contactar amb ell. 2)és un “duelo” recurrent: significa q torna de tant en tant, que amb una simple trucada del país d’origen es reviuen els vincles amb el país. 3)és un “duelo” vinculat a aspectes infantils: La infància ens modela. Per això quan la persona emigra, ja esta condicionada per la infància i tindrà dificultats per adaptar-se. 4)és un “duelo” múltiple : suposa molts canvis. Majors canvis quan més lluny i distant cultural sigui. 7 tipus de “duelo”: - Amb família i amics, llengua, cultura,la terra, l’estatus social, el contacte amb el grup ètnic i els riscos físics. 5) El “duelo” afecta a la identitat: dona lloc a molts canvis en la personalitat fins al punt de modificar la seva pròpia identitat. 6) El “duelo” comporta una regressió psicològica: és sent insegur. Regressió senten com que el subjecte adopta actituds més infantils i menys autònomes. -Conductes de dependència : es comporta de manera sumisa -La queixa infantil , “pataleta” -Sobrevaloració dels líders 7) El “duelo migratorio” té lloc en una sèrie d’etapes: 3 etapes en resposta a l’estrès segons Selye: 1-alarma, l’organisme reacciona amb intensitat davant l’estímul estressant. 2-Resistencia, actuen respostes més organitzades. 3-Agotament lligat a la malaltia 4 etapes segons J. Bowlby: 1.negació, no accepta realitat del canvi. 2.Resistència, queixa davant l’esforç d’adaptació. 3. Acceptació, s’instal·la en la nova situació. 4. La restitució, és una reconciliació amb el país d’origen i el país d’acollida. 8)L’elaboració del “duelo migratorio” utilitza una sèrie de defenses psicològiques i errors en el processament d’informació: Les defenses només són inadequades en cas de ser massives. Els errors de processament d’informació segons Beck, que els classifica en dos nivells: -En relació a l’estímul: extret fora de context -Des de la perspectiva de resposta, Beck senyalaria varios mecanismes: la generalització excessiva quan s’elabora una regla, la maximització i minimització, barrejar emocions d’amor i odi.. 9)ambivalència cap al país d’origen i el país d’acollida: L’immigrant sent alhora amor pel país d’origen i ràbia per haver marxat de la seva terra. I per altra banda, també tenen sentiments d’amor cap al país d’acollida i d’odi degut a l’esforç que els hi ha suposat l’adaptació. 10) El “duelo migratorio” també afecta als autòctons i als que es queden al país d’origen 11)La tornada de l’immigrant és una nova migració: En el temps que ha viscut fora, s’han produït nombrosos canvis tant en la personalitat de l‘immigrant com en la societat. 12)El “duelo migratorio” és transgeneracional: Continua amb les següents generacions, que no arriben a ser ciutadans en total dret en la societat d’acollida. VISIÓ SOCIOLÒGICA: Demografia: eina que ens proporciona informació de l’estructura i dinàmica de les poblacions. En comparar dades demogràfiques històriques es pot deduir una tendència i fer projeccions a llarg i curt termini. Apareix en les civilitzacions neolítiques, però com a ciència és un invent de l’Europa il·lustrada del S.XVII. D’on treu la informació la demografia? Del cens de població (registre nombre de naixements, defuncions i migracions i per altra banda el nombre de vivendes) Vocabulari demografia: Taxa natalita, mortalitat i de migració. Aquesta proporciona informació sobre taxa de fecunditat, de creixement poblacional i de creixement natural que permet fer projeccions sobre l’esperança de vida. Les piràmides de població, són una manera de visualitzar l’estructura de les poblacions. En les societats desenvolupades forma de “bolet”; Warren Thompson va observar una disminució en els naixements, en la mortalitat i la prolongació de la vida. Introdueix el concepte de transició demogràfica. Mentre l’ecosistema ho permet, la població augmenta però, quan la pressió sobre l’ecosistema és excessiva, les poblacions s’autoregulen (migracions, guerres, noves tecnologies,etc.) i es mantenen en el llindar de supervivència. Les migracions, històricament, han estat provocades per canvis climàtics, esgotament de recursos, treball, guerra, etc. El problema apareix quan es posin barreres d’entrada i es comportin de manera selectiva envers els immigrants l’immigrant no qualificat d’un país pobre, sempre tindrà més “problemes” que els immigrants “selectes”. Les societats d’acollida mostren dues cares a l’immigrant: a)l’institucional b)social Dos tipus d’immigrants: legals (“persones diferents, diferent identitat i cultura) i il·legals (els immigrants són tractats com a delinqüents) VISIÓ PSICOSOCIAL: Perla Serfaty “Chez-soi” té a veure amb casa, família, i coneixement familiar amb medi físic, social i psíquic. Sennet, fa un anàlisis crític sobre aquests barris homogenis, que afavoreixen les relacions entre iguals, el desconeixement de lo diferent i una atribució de perillositat a lo diferent. Facilita construcció de “chez-soi”. Ex: barris hindús, xinos .. Un element de certa conflictivitat és l’ús de l’espai públic com un espai de vida i de relació. En cas d’apropiació d’una plaça per exemple, pot generar una percepció de pèrdua per part d’altres. Cabré, diu que necessitem una massa suficientment gran per convertir la diversitat en lo normal. En els barris mixtos, el manteniment de la llengua d’origen, de formes i costums en l’alimentació, etc queden restringits en la intimitat. La construcció del “chez-soi” pot semblar més difícil però no és així. Aquests barris, presenten un nivell de tolerància racial i cultural superior als homogenis. Cas català: La ciutat vella, va estar en degradació per la població mitjana i alta. Els espais abandonats van passar a ser albergs i pensions. El segon assalt, serà en barris de “chabolas”. Les zones d’entrada deixa de ser ciutat vella i passa a ser zones on resideixen familiars, amics o coneguts. Quan la situació econòmica de la família millora, podien plantejar-se sortir dels barris precaris, a barris humils. Només depenia d’una decisió persona de prioritzar la mobilitat social ascendent i d’integració o d’acomodació entre iguals en el barri d’immigrants. Aqueta mobilitat social començava per aprendre la parla catalana si més no comprendre-la. En l’època del franquisme, es va desenvolupar un important creixement econòmic que oferia moltes oportunitats de millora individual. Als anys 70 s’arriba al nivell del PIB. Al 1992 amb els jocs Olímpics, BCN va aprofitar la oportunitat per recuperar-se del dèficit i els retrasos acumulats durant la dictadura franquista.. Va permetre donar una imatge de “modernitat i tradició”, d’una ciutat cosmopolita, permissiva i liberal. Passa a ser una ciutat pel turisme i u nou flux d’immigració. Apareixen noves zones d’aglutinació com els locutoris i parròquies o esglésies locals. En el cas dels llatinoamericans, l’espanyol els hi genera una percepció de proximitat. Però xoca amb ignorància de la cultura i llengua catalana. Un element de percepció de desigualtat dels llatinoamericans, és la dificultat per arribar professionalment a nivell que esperaven segons les seves aspiracions. I aquests recriminen la recepció “freda” que reben avui dia a Espanya degut a la memòria històrica. Ja que en el seu moment durant la guerra civil molta gent va emigrar cap allà. Actualment, considerem com autòctons els immigrants dels anys 50, ja que porten molt temps. Actualment s’ha materialitzat el concepte de “chez-soi”, que està més vinculat a les possessions materials i les possibilitats de control d’un territori. EL SÍNDROME D’ULISSES: 3 Característiques de las migracions del S.XXI: a. Ruptura familiar: les lleis impedeixen la reagrupació familiar b. Exclusió social: absència d’oportunitats c. Criminalització de l’immigrant: emigrar és un delicte 3 tipos d’immigrants: a. ELS RICS b. Els semi il·legals c. Els il·legals : sense papers Estrès és una desproporció entre la demanda ambiental i la capacitat de resposta de l’organisme. El síndrome d’Ulisses, o també conegut com a Síndrome de l’immigrant amb estrès crònic,és un “duelo migratorio extremo”. Són els símptomes psicològics que pateixen els immigrants davant estressors Ulisses(soledat forçada, fracàs del projecte migratori, lluita per la supervivència, por..) Aquest síndrome té síntomes a: -Àrea depressiva: tristesa i plos; tenen idees de mort, apatia, etc. -À. De l’ansietat: tensió, nerviosisme, irritabilitat, -À. De somatització: insomni, fatiga, migranya, molèsties osteomusculars, cefalees... -símptomes de confusió: desorientació espacial, temporal, pèrdua de memòria, despersonalització, desrealització..