Resum teories dels nous moviments i dels moviments tradicionals d´acció social., Resúmenes de Psicología

¡Descarga Resum teories dels nous moviments i dels moviments tradicionals d´acció social. y más Resúmenes en PDF de Psicología solo en Docsity! Resum: ▲ Teories dels moviments socials tradicionals: Els moviments socials constitueixen fenomen fruit de la modernitat, a partir de la il·lustració, mentre l´acció col·lectiva ha estat present en totes les societats. Els moviments socials són una forma històricament situada i no universal, d´organitzar protestes col·lectives. Totes les perspectives teòriques coincideixen en la idea que els moviments son un producte històric de la modernitat; desenvolupant, gràcies a les normes comprensions de la societat en el marc de formes de protesta i contestació. Però també coincideixen en veure els moviments com heterogenis( formes i nivells varietats d´organització). El moviment obrer I feminista, solen etiquetar-se com “tradicionals”. Eren explicats per les 2 principals corrents sociològiques de l´època: el model marxista i estructurat-funcionalista. A partir dels anys 70 van començar a sorgir alter moviments, com els estudiantils, que no podien ser abordats per aquests models. • A EUA dominava el model estructural-funcionalista l´estudi dels moviments socials, es va orientar cap als mecanismes, que expliquen com els diferents tipus de tensió estructural que passen al comportament col·lectiu i van aparèixer les teories: interaccionisme simbòlic, la teoria dels recursos per a la mobilització i els enfocaments, que emfatitzen el procés polític, com a context dels moviments socials. • A Europa va dominar el model marxista va desembocar, en la teoria dels nous moviments socials, que estava interessada en analitzar i entendre les transformacions que es produïen en les bases estructurals dels conflictes. Es va orientar a l´estudi del perquè de l´acció col·lectiva. Perspectives interaccionista/constructivista: els moviments socials com a productors de canvi cultural. • Interaccionisme les transformacions socials no són vistes com a elements tensionals. Els moviments socials són una part integral del funcionament normal de la societat. • Construccionisme prové de l´interaccionisme simbòlic. Quan els significats disponible no proporcionen un base suficient per a l´acció social, emergeix noves mormes socials que defineixen la situació existent com injusta I que proporcionen justificacions per a l´acció. L´acció col·lectiva es com una activitat significativa que neix allunyada de les definicions socials preestablertes i que són capaços de produir canvis. L´origen dels moviment social és una situació de conflicte entre sistemes de valors diferents, oposats, així com entre grups dins el sistema social. Un moviment social es desenvolupa quan s’estén un sentiment d´insatisfacció, i les institucions, per no ser prou flexibles, són incapaços de respondre a aquest. Grup 1, aula 1: Acció col·lectiva Lázaro, Nerea. Semestre 2 Martínez, Montse. Curs Hi han dos processos del comportament col·lectiu: 1. El procés de producció simbòlica 2. El procés de construcció de la identitat. Segons Goffman, els conceptes relacionats amb aquests teoria: • Emmarcament implica centrar l´atenció en fenòmens que estan delimitats per significats compartir I per la significació que tenen els elements a l´interior del marc. Es refereix a la manera com els actors, per mig de la interacció produeixen el significat sobre les seves accions com a moviments socials. Proporciona motius que obliguen a passar a l´acció. Converteix els sentiments d´insatisfacció en greuges definits I concrets, i pot, pot portar a altres persones a sumar-se al moviment. • Identitat distingeix entre endogrup (in-Group) I exogrup (out-group), ja que permet identificar qui són els aliats del moviment e els que no, i ajuda a matenir la cohesió I solidaritat a l´interior del moviment. El exogrup identifica els enemics potencials, especifica quina és la font del problema I assenyala als responsables del problema contra els quals es dirigeix el moviment. La identitat està formada per les definicions compartides de la situació i és el resultat d´un procés de negociació dels conflictes d´interpretacions que finalment donen lloc a una idea de nosaltres (Melucci). Com a procés, implica unes definicions cognitives respecte als objectius, al camp I als mitjans d´acció. Es defineixen dins un llenguatge compartit i/o específic del grup (rituals pràctiques I artefactes culturals). Teoria dels recursos per la mobilització: Considera la mobilització col·lectiva com una forma d´acció racional. Els moviments socials són una extensió de les formes convencionals d´acció política. Són grups racionalment, organitzats, estructurats i intencionats de naturalesa política, els quals persegueixen unes finalitats determinades I el sorgiment dependrà dels recursos organitzatius de què disposen. Són fenòmens normals, sorgits per grups ofesos, amb sentiments d´insatisfacció, opinions diferents, conflictes d´interessos o ideològics que expliquen el sorgiment de l´acció col·lectiva. Llavors diem que el moviment social no seria més que una part del procés polític . El fet imprescindible per tenir en compte aquesta teoria, ha sigut l’anàlisi de l´acció col·lectiva com un procés d´avaluació dels costos i els beneficis que comporta el fet de participar en organitzacions de moviments socials . Càlcul que està influenciat per la presencia I la quantitat de recursos. La capacitat de mobilització depèn de: • Recursos materials el treball, els diners, els beneficis concrets, els serveis… • Recursos no materials la autoritat, el compromís moral, la fe, l´amistat… Grup 1, aula 1: Acció col·lectiva Lázaro, Nerea. Semestre 2 Martínez, Montse. Curs