Resum Terra Baixa, Resúmenes de Catalán

¡Descarga Resum Terra Baixa y más Resúmenes en PDF de Catalán solo en Docsity! TERRA BAIXA L'ARGUMENT Acte primer La Pepa i l'Antònia, pageses de la família dels Perdigons, i residents de la terra baixa, comenten amb tafaneria mentre garbellen blat que la Marta es casa, i en Xeixa, un altre pagès, els diu que no es fiquin on no les demanen. Quan arriba la Nuri, germana petita de la Pepa i l'Antònia, a qui han fet anar a l'ermita per esbrinar coses, els explica que s'ha assabentat que el Tomàs, el nou ermità, per ordre de l'hereu Sebastià ha anat a la terra alta a buscar un pastor perquè es casi amb la Marta. La Nuri també els explica que un dia va sentir parlar la Marta i en Sebastià, i que no només la Marta va dir que era propietat d'en Sebastià —cosa que no la sorprèn, ja que a la Terra Baixa tot pertany a en Sebastià—, sinó que també en Sebastià va dir que pertanyia a la Marta. La Nuri no ho entén i pregunta què passa, però tots lliguen caps, ja que, de fet, feia temps que s'ho ensumaven: la Marta i en Sebastià són amants. A continuació, arriben en Josep i en Nando, germans de la Pepa, l'Antònia i la Nuri, i expliquen tot el que saben: la Marta i aquest home s'han de casar aquell mateix vespre i, segons ells, la història ha anat de la manera següent: l'hereu Sebastià buscava un marit per a la Marta, que no fos gaire intel·ligent, i va demanar ajuda a l'ermità, en Tomàs, qui li va dir que coneixia un pastor de la terra alta que complia amb les característiques: sempre havia estat sol amb els animals, no tenia gaire experiència en la vida amorosa, i era un tros de pa sense astúcia ni mala fe. En Sebastià li va dir a en Tomàs que ja el coneixia, perquè el ramat que guardava era d'ell, i que si acceptava casar-se amb la Marta, li semblava bé. Els pagesos també expliquen que en Tomàs ja ha anat a buscar el Manelic —el pastor— perquè el casament es produeixi d'un moment a l'altre, i que l'objectiu és que en Manelic arribi a la terra baixa just en el moment de començar la cerimònia: així no tindrà temps d'assabentar-se que la Marta és amant del Sebastià i que el casament es produeix només per interessos econòmics de l'amo. Al cap de poc arriba la Marta, molt afectada, i crida a tothom exigint-los que se'n vagin i que la deixin sola. No vol casar-se amb en Manelic de cap manera. En Tomàs arriba i diu que en Manelic també arribarà aviat, i en Xeixa, a diferència de la resta de pagesos, que decideixen callar perquè en Sebastià no els faci fora, decideix explicar a en Tomàs el perquè d'aquest casament. En Tomàs està molt content de casar la Marta amb en Manelic, però en Xeixa li explica tot el que no sap: la Marta i un home que li feia de pare eren molt pobres i captaven pels carrers, i el Sebastià, quan els va conèixer, els va oferir portar el seu molí i treballar per ell. Amb el temps, la Marta i el Sebastià es van fer amants, però ara ell té molts deutes i té empenyorades moltes propietats, i per restaurar la seva antiga riquesa s'ha de casar amb una pubilla, una noia de molt bona família, però només s'hi podrà casar si abans li demostra que no té cap relació amb la Marta, i per això la fa casar amb un altre home. En Tomàs no se'l creu, en Xeixa, i l'acusa de ser mala persona. En Manelic arriba molt content i explica a tothom com ha anat tot. Mentre era pastor, cada vespre resava dos parenostres. L'un era per als seus pares i l'altre perquè Déu li triés una bona muller algun dia. Una nit va somiar que de l'aigua del riu sortia una dona que ben bé podia ser una marededéu, però també podia ser una bruixa, i li va dir que aviat el casaria. L'endemà, arriben a la Terra Alta a cavall de tres mules en Tomàs, en Sebastià i la Marta, i en Sebastià li proposa que es casi amb ella. Quan acaba de parlar, riu i plora amb una gran tendresa. En Sebastià arriba, i exigeix que el casament es faci com més aviat millor. La Marta es resisteix a casar-se, però ell li parla amb ràbia i violència, i mira d'intimidar-la perquè obeeixi. En Tomàs pregunta a l'amo si és veritat el que li ha dit en Xeixa, i evidentment ho nega, però en Xeixa apareix a escena i ho repeteix a en Tomàs davant seu, perquè amb la cara de ràbia es delati. En Tomàs veu que el que li deia en Xeixa és cert, i intenta, per tant, evitar el casament, però és massa tard. En Xeixa ha estat acomiadat pel Sebastià, i s'acomiada del Tomàs amb afecte. Després de la cerimònia, la Marta i en Sebastià tornen a casa i ella és molt freda amb ell, perquè no li agrada. Ell, però, li narra una història que acaba fent que ella el comenci a veure d'una altra manera. Li ensenya primer de tot un seguit de monedes, una de les quals està tacada de sang, i aleshores li n'explica el perquè. Un llop cada nit assetjava els animals del seu ramat, i ell va decidir que la propera nit ho evitaria. Aquella nit es va barallar amb ell i, després d'una baralla aferrissada en què tots dos es van fer moltes ferides, finalment en Manelic va matar el llop. L'endemà, els pastors el socorrien del fons d'un torrent, i el Sebastià el va anar a veure en senyal d'agraïment i li va donar un duro, dient-li que per cada llop que matés n'hi donaria un. Quan el Manelic va voler besar- li la mà, va fer un gest pel qual se li va reobrir una ferida i li va rajar sang, de manera que va tacar la moneda. La Marta es commou després de sentir-lo i veu en Manelic d'una manera molt més tendra que abans, però tot i així no vol dormir amb ell i li diu que dormiran separats, cosa que a ell el sorprèn i l'irrita. Comencen a discutir, i ella l'acusa de ser mala persona perquè es pensa que es casa amb ella a canvi de diners o d'algun tracte de favor amb en Sebastià —en Sebastià li ha dit abans que en Manelic ho sap tot—, però la discussió progressa i, pel que en Manelic li diu, ella acaba veient que en realitat s'ha casat amb ella perquè la desitja i que no en sap res. En Manelic, després del que li ha dit la Marta, exigeix respostes, i ella està a punt de donar-les-hi, però apareix una llum rere la cortina i la Marta calla perquè es pensa que és en Sebastià, que els està espiant. Al final acaben dormint separats. Acte segon Dies després del casament, la Nuri té una bona relació amb en Manelic, a qui visita molt sovint per fer-la petar. Li explica que la Marta no la tracta com abans, i que el Mossèn ha dit als pagesos, potser per encàrrec de la mateixa Marta, que només vagin al molí si és per fer-hi treballar el blat, de manera que no hi vagin a xafardejar. També li explica que els del poble no paren de dir: “Pobre Manelic!”, però que no sap per què. Quan la Marta arriba, fa fora la Nuri perquè n'està gelosa, ja que ha començat a sentir alguna cosa pel Manelic. A més, la Marta també l'espanta el fet que veu la Nuri com una noia molt innocent, tant com ho era ella mateixa quan també era adolescent, i la manera de parlar que tenen en Manelic i la Nuri li recorda la manera de parlar d'ella amb en Sebastià al començament de tot. Així doncs, sent gelosia en part per la Nuri, però també es preocupa per ella perquè la veu vulnerable, com una noia que pot veure's atrapada en les urpes d'un home que la domini i l'anul·li. La Nuri intenta parlar amb ella, però la Marta li exigeix violentament que se'n vagi, i fins i tot la insulta. La Nuri li diu que només se n'anirà si en Sebastià ho ordena, ja que ell és l'home de la casa, però ell diu el contrari, que és casa de la Marta i mana ella. La Marta se sent menyspreada per aquest comentari, perquè interpreta que en Manelic no se sent d'aquella casa i que no vol estar amb ella, quan ella sí que comença a voler estar amb ell. Es posen a discutir i al final en Manelic i la Nuri marxen. Quan la Marta es queda sola, arriba en Tomàs i li retreu que estigui enganyant en Manelic amb en Sebastià i fent-lo patir, i ella arrenca a plorar i li explica desesperada la seva història i el seu patiment: ella captava amb la seva mare a Barcelona, que era cega, i un home que també era captaire va fer-se amic de la seva mare. Un matí, la seva mare no es va despertar i va resultar que havia mort. Aquell home plorava per ella, i quan la van enterrar, la Marta li va dir pare sense voler, i ell, alhora, li va dir filla a ella. Des d'aquell moment van decidir que cuidarien l'un de l'altre i, quan van assabentar-se que volien empresonar tots els captaires, van marxar de la ciutat i van posar-se a caminar fins que, un dia que queia pedra, van arrecerar-se a la primera masia que van trobar, que era la del senyor Sebastià, i ell els va donar feina al molí després que ella, que llavors només tenia uns 14 anys, li digués que volia treballar molt. Es dedueix que, amb el temps, el Manelic es va anar Marta La Marta és una noia d'origen molt humil que va arribar a la terra baixa després d'haver estat captaire a la ciutat i de quedar-se òrfena de mare. En Sebastià la va acollir a ella i l'home que li va fer de pare des que va morir la seva mare. Ella, agraïda a en Sebastià per la protecció i l'estabilitat que li donava, es va deixar fer i cuidar, i a poc a poc hi va anar havent una aproximació entre ella i l'amo, fins al punt que, a l'inici de l'obra, la Marta és una noia molt dependent del Sebastià tant en l'aspecte econòmic com en el psicològic, amb una autoestima feble i, tot i els seus rampells i la seva agressivitat, demostra poca força de voluntat i poca fermesa per rebel·lar-se. A l'acte primer, per exemple, no deixa de dir que no es casarà amb en Manelic per més que en Sebastià l'hi ordeni, però l'acaba obeint. La seva debilitat psicològica és tal que arriba a sentir-se culpable i dolenta per ser l'amistançada d'en Sebastià i casar-se amb en Manelic, quan en realitat no ha tingut l'opció de triar. Amb tot, el personatge de la Marta viu una gran evolució. A partir que es casa amb en Manelic, se li obre un món i descobreix fins a quin punt un home la pot tractar amb consideració i la pot estimar de veritat, i sense exercir un domini sobre ella, i s'empodera, fins al punt que al final de l'obra ja no se sent dominada per en Sebastià i el desafia, i tant li fa morir o ser ferida per haver-lo desobeït: s'entesta a fugir amb en Manelic a les muntanyes i, tot i les traves que en Sebastià li posa, fent que s'enduguin en Manelic i tenint-la vigilada a la casa, ella no deixa d'intentar aconseguir el seu propòsit i no claudica. Quan ell li diu que no fugirà mai, ella li arriba a dir que no el vol i que només vol en Manelic. Nuri La Nuri és la germana petita de la família dels Perdigons i un contrapès en relació amb la majoria de personatges secundaris. És una noia adolescent que normalment té un caràcter alegre, positiu, i és innocent i bondadosa. Té molt bona relació amb la Marta i és la seva aliada. La Marta se sent identificada amb ella, perquè la veu tan innocent com ella era d'adolescent, quan va arribar a la terra baixa. La jove té també una gran relació amb en Manelic, amb qui també l'uneix la bondat i la candidesa. Tots dos personatges comencen sense tenir cap mala fe i veient la vida totalment en positiu, i les circumstàncies els fan guanyar astúcia al final de l'obra: la Nuri elabora un estratagema perquè la Marta s'escapi, pel qual ha d'enganyar tot el poble, i en Manelic troba la manera de tornar al poble tot i la prohibició d'en Sebastià i és capaç d'arribar a matar-lo. Sense cap mala fe, la Nuri també és a vegades aliada dels seus germans —que, per necessitat, encara que no vulguin mal a la Marta, sempre acaben anant a favor d'en Sebastià—: diversos cops la Nuri s'assabenta de coses que es diuen i les xerra als altres personatges, que usen la informació per fer safareig i burlar-se'n. La Nuri acaba sent l'única, juntament amb la Marta i en Manelic, que desafia en Sebastià i lluita pel matrimoni de la seva amiga i el pastor, cosa que l'erigeix com una jove valenta i amb afany de justícia. Xeixa En Xeixa és un pagès del poble a qui van dir de portar el molí quan va morir l'home que feia de pare a la Marta. A diferència dels altres pagesos del poble, no accepta ser còmplice dels enganys i els autoritarismes de l'amo, encara que tampoc lluita fins al final per desmantellar la situació. El que sí que fa és deixar clar a la resta de personatges del poble que no han de criticar la Marta de la manera que ho fan i que han de deixar de ser tan servils al seu amo, i és qui fa saber a en Tomàs que el casament entre en Manelic i la Marta és una farsa, tot i que per haver-ho dit és despatxat pel Sebastià i se'n va de la terra baixa al final de l'acte primer. Els Perdigons A part de la Nuri, hi ha quatre germans més: la Pepa, l'Antònia, en Josep i en Nando. En aquest grup també podem incloure en Perruca, que no és d'aquesta família, però hi comparteix totes les característiques. Tots ells representen la massa amorfa de personatges que, tot i que no pretenen fer el mal, tampoc lluiten contra el mal per fer el bé. La seva relació és de subjecció respecte a l'amo, de qui depenen econòmicament. Tenen una vida poc gratificant, de la qual no se senten victoriosos. Gairebé cap d'ells ha tingut sort en la vida amorosa: tenint ja una certa edat, tots són solters sense descendència. Amb tan poc a fer, es limiten a treballar i a xafardejar, molestant i empaitant de mala manera els personatges dels quals volen obtenir informació, com la Marta i en Manelic, de qui també es burlen. A moments alguns d'ells expresen la voluntat de desobeir l'amo per fer el bé i protegir la Marta, ja que en el fons tots saben que l'amo és dolent i la Marta, una víctima, però al final sempre s'ho repensen per no posar en perill el poc que tenen anant en contra d'en Sebastià. Són personatges plans, que fan el mateix durant tota l'obra: criticar molt i acabar afavorint sempre el seu amo. S'ha de reconèixer que són uns personatges força realistes, ja que per a la majoria de la gent és molt difícil canviar, i tendeix a ser conservadora i a no prendre decisions arriscades quan no pot posar en perill la seva situació. Tomàs En Tomàs és un home madur que fa molt poc temps que ha arribat a la terra baixa i en Sebastià li ha donat l'ermita perquè se n'encarregui juntament amb la seva esposa. És un home bo que en un primer moment col·labora amb l'amo perquè el considera generós i bona persona, però quan en Xeixa li diu el que està fent i acaba veient que és cert, deixa de voler ajudar en Sebastià i passa a voler ajudar la Marta i en Manelic, tot i que tampoc no s'oposa a en Sebastià. Intenta evitar el casament entre en Manelic i la Marta, però fa tard, i a partir d'aleshores, tot i posar-se de part d'ells dos, no fa realment cap acció per afavorir-los, sinó que es limita a no perjudicar-los —a diferència dels Perdigons— i a donar-los ànims. Mossèn El Mossèn no és realment un capellà, sinó el majordom d'en Sebastià, però tots l'anomenen així perquè de jove sí que havia intentat ser mossèn. És la mà dreta de l'amo i de manera totalment expressa i decidida li és fidel i fa tot el que ell li demana. És, juntament amb en Sebastià i els Perdigons, una mostra més de la corrupció i de la manca de valors morals de la terra baixa. TEMES DE L'OBRA Terra baixa té, com moltes obres d'Àngel Guimerà, molt present l'afany de fer justícia. En l'obra es presenta de manera dicotòmica dos tipus de personatges: per una banda, els bons, que s'acosten a un ideal, amb bon cor, altruistes, generosos i sacrificats, i per l'altra, els dolents, que traeixen l'ideal, i tenen mal cor, són avars, hipòcrites, egoistes i transgressors. L'autor fa que els que, segons ell, pertanyen a la primera categoria acabin prenent la paella pel mànec i fent justícia, i que els personatges corruptes no s'acabin sortint amb la seva. Veiem que en Manelic —considerat dels bons — mata en Sebastià, i la Marta i ell se'n poden anar lluny a viure el seu amor. En Sebastià, en canvi, considerat vil, acaba morint a causa del poc respecte amb què tracta els altres i de l'ambició que el fa haver de tenir tothom sota el seu menyspreatiu domini. També hi apareix el tòpic de la ruralia ideal, una mena d'arcàdia, seguint el tòpic literari del beatus ille, que apel·la a una vida al camp senzilla i sense preocupacions i rebutja una vida urbana caracteritzada per l'ambició i el conflicte. Se'ns exposa la terra alta (la muntanya d'on ve el Manelic) com si es tractés d'un locus amoenus — un lloc idíl·lic—, és a dir, un lloc on regna la pau, la calma, la bellesa de tot, el benestar, les bones ànimes, els sentiments més purs, etc. Dins d'aquesta idealitat, també se'ns mostra l'amor ideal, en el qual un home i una dona —el Manelic i la Marta— es poden enamorar a primera vista en el cas d'ell i al cap de poc temps en el d'ella bojament l'un de l'altre i poden ser capaços del que calgui per estar junts. La mort és un element recurrent en l'obra: en Sebastià és assassinat al final de l'obra, però a més a més la Marta diu en successives ocasions, durant pràcticament tota l'obra, que desitja morir abans que viure el que està vivint. Li diu a en Sebastià que la mati abans de casar-se amb en Manelic i també l'hi diu quan prefereix morir abans que renunciar al Manelic. La Marta també li demana a en Manelic que la mati, en aquest cas desitjant que ell la vegi com la seva esposa i es vengi d'ella per haver-lo enganyat amb en Sebastià. La mentida i la xafarderia també són elements amb molt de pes en l'obra, per part dels Perdigons i la resta de personatges del poble. Els germans pagesos i el Mossèn saben que la Marta i en Sebastià són amants, però fan veure que no, i es riuen del Manelic amagant-l'hi. La Marta està enganyada per en Sebastià, que li fa creure que en Manelic es casa amb ella conscient de tot, quan no és així, i d'entrada en Tomàs també està enganyat per en Sebastià i els Perdigons, ja que es pensa que casa la Marta i en Manelic perquè es desitgen. En Sebastià, a més, també pretén enganyar la seva futura esposa i la seva família, a qui ha de fer creure que no té res a veure amb la Marta, raó per la qual la casa. RECURSOS LINGÜÍSTICS I LITERARIS Anàfora: “NURI: Si ja m'he tancat! I ai que quan hi penso encara tinc por d'aquella por que tenia! I ai que al venir semblava que em corrien al darrera! I ai que estic cansada de córrer!” (Acte tercer, Escena V) Polisíndeton: consisteix en la repetició freqüent d'una conjunció per donar més força al discurs. “NURI (de la porta): Ja he dut a jóc els indiots, jo. Que vinc? ANTÒNIA: I vine, dona!” (Acte primer, Escena II) “NURI: L'hi ha fet anar l'hereu Sebastià. Com que ell és l'amo de tu, i de mi, i de l'ermità, i de la Marta, mira't, ell fa els casaments, i mira't, se casen, i... mira't... és l'amo.” (Acte primer, Escena II) “MARTA: No, no me n'aniré: que em tiraré per la resclosa; que jo em vui morir abans que aquest home...!” (Acte primer, Escena VIII) Presència de moltes expressions i frases fetes de la llengua popular: “XEIXA (no deixant-les dir): El vostre germà gran, el Josep, se va casar; i té, viudo als quatre dies. El Nando és solter, i... res, que a hores d'ara us trobeu per merèixer entre mascles i femelles cinc de la germandat. (Lo volen interrompre. Ell riu.) Cinc de despariats, i que s'estan al saltador... i no n'hi ha de fets.” (Acte primer, Escena I) “JOSEP: (...) I va dir al Tomàs que, si ell s'hi avenia, ja li feia peça.” (Acte primer, Escena III)